Dimecres passat, 28 de maig, es va inaugurar a la Casa de la Cultura de Tavernes l’exposició “Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”, una mostra amb l’objectiu de donar a conéixer la vida i obra d’un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement. Es podrà visitar tots els matins i vesprades que hi haja actes en la Casa de la Cultura fina el pròxim 26 de juny.
L’acte inaugural va comptar amb els parlament de la regidora de Cultura, Encar Mifsud, de Carme Melo, directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València (UV) i de l’alcaldessa Lara Romero. Van assistir-hi el gerent de la UV, Juan Vicente Climent, regidors del govern municipal així com companys de la universitat.
Els parlaments, a més de presentar l’exposició, incidiren en la importància històrica de Jeroni Munyós, i sobre tot en la col·laboració UV-Ajuntament per oferir l’exposició a Tavernes, després del seu recorregut per diverses localitats i centres universitaris. Es va indicar també que es volia que aquesta col·laboració tinguera continuïtat i s’anunciava que ja es treballava en una segona mostra de la Universitat de València.
L’acte va servir per presentar el llibre col·lectiu A la lluna de València. 10 biografies d’astrònom a astrònom, on a través de les biografies dels més importants astrònoms valencians s’ofereix una informació del món científic valencià al llarg de la història.
Jeroni Munyós i la supernova de 1572
Tot seguit Enric Marco, va oferir la xarrada “Jeroni Munyós i la supernova de 1572.” acompanyada de diverses imatges adients projectades en televisor. Carmen Melo va ser l’encarregada de presentar el conferenciant, destacant el seu paper en el departament d’Astronomia de la UV, així com els diversos treballs en el camp de la il·luminació nocturna en les ciutats i la contaminació lumínica.
Enric Marco assenyalava que la Universitat de València, havia organitzat l’homenatge a un dels seus professors més il·lustres, el primer astrònom de la Universitat, amb l'”Any Jeroni Munyós”, per commemorar els 500 anys del seu naixement, amb un seguit d’actes entre els quals destaca l’exposició sobre aquest personatge que es pot visionar ara a la Casa de la Cultura.
Va explicar, en un senzill recorregut per la història, la concepció del Món en la antiguitat basat en el que es coneix en astronomia com la teoria geocèntrica, formulada per Aristòtil al segle iv aC i completada per Claudi Ptolemu, en una concepció que afirmava que el cel era immutable, una creació divina i perfecta, que posava el nostre planeta immòbil en el centre de l’univers que només comprenia el sistema solar.
Per tant, la resta dels planetes coneguts, el Sol i les estrelles giraven al voltant de la Terra, en esferes concèntriques perfectes, amb un component religiós molt fort en ser també l’única teoria reconeguda per l’Església i que donava, deien els defensors, detall de la perfecció de l’univers immutable creat per Déu.
Una creença que va sobreviure fins al final del segle XVI quan va ser a poc a poc substituïda pel model heliocèntric, o siga el Sol com a centre del nostre sistema solar i els planetes girant al seu voltant amb la qual cosa la Terra perdia el protagonisme.
Enric Marco explicava com el primer científic modern que va postular aquest sistema va ser Nicolau Copèrnic en la seua obra De Revolutionibus Orbium Coelestium publicat després de la seua mort, potser per evitar-li problemes amb l’Església, indicava. La invenció del telescopi i les observacions fetes per Galileo Galilei , com ara les llunes de Júpiter, posaven en dubte alguns dels principis del geocentrisme.
I en aquest context, explicava, apareix al cel un estel “busca-raons” a la constel·lació de Cassiopea, la qual cosa va fer que la societat començarà a desconfiar de l’ordre diví del firmament. Aquesta aparició va tindre tanta repercussió que el rei Felip II demanà a Jeroni Munyós, el més savi del seus súbdits, que li explicara què era aquell objecte estrany al cel. El seu estudi no va ser ben rebut per ser massa “trencador” amb les idees geocentristes encara imperant.
El treball sobre la nova estrella de Jeroni Munyós es conegué arreu d’Europa. Com a mostra, recordava que al llibre Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món de Galileo Galilei, on es debat sobre quin dels dos sistemes, geocèntric o heliocèntric, era el més correcte, el astrònom valencià es citat junt a l’astrònom danés Tycho Brahe i d’altres astrònoms europeus en parlar de l’estrella nova. i que també hi ha una referència a l’estrella nova al primer acte de “Hamlet” de W. Shakespeare.
Marco recordava que Jeroni Muñoz va participar en els inicis de la revolució científica europea del segle XVI i XVII, junt amb Copèrnic, revolució que continua amb Galileu, Kepler i Newton. És un exemple per als astrònoms actuals, pel seu treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món, però també per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris d’autoritat.
I acabava la xerrada amb aquestes paraules del mateix Jeroni Munyós: Soc de l’opinió que en les coses que poden demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau Copèrnic i Erasme Reinhold. És a dir: La raó ha d’estar sobre l’autoritat i cal criticar severament als que se sotmeten a les opinions d’alguns autors com si foren sagrats.
Amb algunes preguntes dels assistents, Enric Marco va explicar alguns detalls sobre les supernoves des d’una perspectiva de la ciència actual, l’evolució de les estrelles en les últimes fases de la seua vida i, indicava com el Sol, una estrella mitjana està enmig de la seua vida, de la qual li queden 4.500 milions d’any per extingir-se.
L’exposició
L’exposició que es pot veure al vestíbul de la Casa de la Cultura és un treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i del departament d’Astronomia i Astrofísica, amb textos sobre els aspectes més rellevants de la vida i l’obra de Jeroni Munyós elaborats per Amelia Ortiz Gil i Fernando Ballesteros Roselló, de l’Observatori i Enric Marco Soler, del Departament d’Astronomia i Astrofísica, tots de la Universitat de València.
Es fa un recorregut per la vida de Munyós des del seu naixement a València el 1522 fins a la mort a Valladolid el 1591, amb explicació de com seria la seua joventut en una època convulsa, just durant la Germania i la repressió posterior de la virreina Germana de Foix.
Els panells fan un recorregut per la seua vida com a professor de la UV, i es dedicarà a múltiples funcions, a banda d’ensenyar matemàtiques, hebreu i astronomia. Així, farà treballs d’astronomia, matemàtiques, geodèsia, de delimitació de les fronteres del Regne de València front al de Castella, un cens de la població valenciana (cristiana i morisca), tractats de geografia, treballs d’enginyeria per canalitzar aigua a València, Múrcia, Llorca, Cartagena, Salamanca, etc… tot i que el faria famós arreu dels regnes hispànics i d’Europa l’observació i estudi de la nova estrella que aparegué al cel de València a primeries de novembre de 1572.
L’exposició, a partir de la base de la vida de l’astrònom, es també un recorregut pels aspectes socials i econòmics de l’època en que viure, majorment el segle XVI.
Parlament preparat per Enric Marco, finalment no llegit.
Vé Centenari Jeroni Munyós, Matemàtiques, Cosmologia i Humanisme, Tavernes de la Valldigna
A partir de la noticia a La cotorra de la Vall: Acte d’inauguració i conferència d’Enric Marco de l’exposició sobre Jeroni Munyós a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna
