La protecció de la nit al medi natural a l’hospital de Tortosa
El nostre curs de formació sobre els efectes de la contaminació lumínica continua a la sala Dr. Ferran de l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Dimecres passat dimecres 14 de febrer es parlà de com la llum artificial nocturna pertorba el medi natural.
Per explicar el tema es comptà amb la participació de Ximo Baixeras, professor titular de Zoologia i director de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
El professor, després de recordar-nos les propietats de la llum, ens introduí en el fascinant procés de la visió i dels ulls i com els animals han anat modelat aquest òrgan captador de llum al llarg de la evolució.
Els ulls dels animals han evolucionat per a ser capaços de funcionar en condicions d’alta lluminositat com les del dia a ple sol on poden mesurar-se fins a 100000 lux (lumens per metre quadrat) però també en condicions de llum molt tènue a la nit, en que la llum de la lluna plena emet uns 0.25 lux. Els animals nocturns s’han adaptat a viure en la foscor per fugir de la calor del dia, per escapar dels depredadors, o buscar aliments en els mateixos llocs on de dia en troben animals diürns, en el que se’n diu fer dos serveis de menjar. Un cas d’exemple és el de la zebra (diürn) i l’hipopòtam (nocturn) que comparteixen pastures.
La llum artificial nocturna trenca aquest delicat equilibri ja que converteix el paisatge nocturn en un diürn o crepuscular en el que els animals que han fet de la nit el seu habitat queden pertorbats, descol·locats, inhibits i no fan les funcions que els son pròpies. S’ha observat que la pol·linització pel insectes nocturns baixa fins un 60% en entorns enllumenats.
Després del descans, la biòloga marina Núria Marco i membre de l’associació Cetàcea prengué el relleu per parlar-nos de la contaminació marina en el medi marí. La llum artificial nocturna dels passeigs marítims, de les plataformes marines, de la pesca intensiva en alta mar és un factor estressant ambiental que pot alterar la fisiologia individual i les interaccions ecològiques dels animals i plantes marines.
Després d’una introducció sobre la diferent propagació de la llum depenent de la freqüència, en la que es constata que la llum blava és la que penetra a major profunditat, s’estudià diversos tipus d’animals com les puces de mar, els coralls, el cas de les baldrigues marines i el problema del naixement de les tortugues marines en les platges enllumenades.
Fa fer especial atenció al cas dels coralls. El corall i la seua estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unes microalgues que viuen en simbiosi amb els pòlips que reben el nom de zooxantel·les. Per aquesta raó el corall necessita aigües transparents per a desenvolupar-se, perquè les zooxantel·les puguen realitzar la fotosíntesi. Les algues necessiten la nit per a descansar però en un ambient marí altament contaminat lumínicament les algues no deixen de produir i acaben morint, provocant també la mort del corall (emblanquiment).
Espere que el coneixement dels efectes de la llum artificial nocturna sobre el mar ens porte a ser més responsables en l’enllumenat de les nostres costes.
Imatges. Totes són d’Enric Marco.