Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Lluna

El cel de maig 2024

0
Publicat el 2 de maig de 2024

El mes de maig comença amb núvols i clars i, malgrat les darreres pluges, la sequera encara és persistent. El cel nocturn no es deixa assaborir del tot, donada la passada de núvols alts que enterboleixes les estrelles.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Cel nocturn del primer de maig de 2024 a les 22:00 h. Stellarium.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Alineament dels planetes a la matinada. La Lluna, Mercuri, Mart i Saturn. 4 de maig de 2024 a les 6:15 h. Stellarium.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Conjunció entre la Lluna i Antares. 24 de maig 2024 a les 05: 00 h. Stellarium.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Maig 01 13 27
Lluna nova Maig 08 05 23
Quart creixent Maig 15 13 48
Lluna plena Maig 23 15 53
Quart minvant Maig 30 19 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

El cel de març de 2024

0
Publicat el 2 de març de 2024

L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.

Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…

Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.

Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.

Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.

Planetes

Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.

El capvespre del 24 Mercuri assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest. Stellarium.

Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.

La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.

La Lluna en conjunció amb Júpiter. 13 de març a les 20:30. Stellarium

Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.

Conjunció de Venus i Mart amb la Lluna en la constel·lació de Capricorn. 8 de març 2024 a les 7:00. Stellarium.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.

Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en  la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.

Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només un Eclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Març 03 16 24
Lluna nova Març 10 10 01
Quart creixent Març 17 05 11
Lluna plena Març 25 08 00

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.

2.-4.- Stellarium.

El cel de novembre de 2023

0

Finalment el potent anticicló pel qual hem tingut cel nocturn ras però polsós durant dies ens ha abandonat i ara no deixen de passar fronts atlàntics sense pluja però amb molt de vent. El ponent s’ha fet present al nostre país i sembla que durarà encara uns dies. Mentrestant la nebulositat és present i les observacions astronòmiques són difícils. Les constel·lacions hivernals, de mica en mica, ja venen prenent el seu lloc al cel nocturn però encara no les hem pogut admirar.De moment el dèbil Saturn i el potent Júpiter senyoregen el cel nocturn i, entre núvol i núvol, podem captar les seus belleses. Només amb uns bons prismàtics ja podem adonar-nos de la forma allargassada de Saturn a causa de l’anell així com dels satèl·lits de Júpiter. No deixeu d’intentar mirar-los. Això sí, haurien de recolzar-vos en alguna paret per evitar vibracions dels braços. Si disposeu d’un telescopi ja no us diré res perquè segur que ja els heu admirat.

Respecte a altres meravelles astronòmiques del mes, podreu ser testimonis de diverses conjuncions o aproximacions aparents de planetes i la Lluna i del bes del planeta Venus a la Lluna. I finalment no us perdeu la pluja d’estels dels Leònids del 18 de novembre, sempre interessant.

Planetes

Júpiter serà el rei dels planetes aquest mes. Serà el més brillant al cel i ben visible durant tota la nit. La raó d’aquest fet és que el primer de novembre Júpiter assolirà el punt més pròxim a la Terra, el perigeu, a només 3,98 unitats astronòmiques de nosaltres, uns 595 milions de quilòmetres. Però com que l’òrbita del planeta és lleugerament el·líptica, no serà encara el moment de l’oposició, el punt en que Júpiter, la Terra i el Sol es troben exactament alineats. Això ocorrerà dos dies més tard, el 3 de novembre.  Serà aleshores quan Júpiter se situarà just en la direcció oposada al Sol vist des de la Terra, és a dir, a 180º un de l’altre. Quan el Sol es ponga per l’oest, Júpiter eixirà per l’est. La brillantor serà màxima al cel (magnitud –2,9) i es veurà molt gran al telescopi (49,5 segons d’arc).

Júpiter i Saturn al cel nocturn del 24 de novembre de 2023 a les 19:00 h. Stellarium.

El 24 i 25 de novembre una lluna creixent avançada es trobarà en conjunció, a la màxima aproximació aparent, amb Júpiter, un fet que ens pot servir per assenyalar-nos la posició del planeta.

Saturn, molt més llunyà, es veu actualment molt dèbil al cel a la constel·lació d’Aquari, a l’oest de Júpiter. La nit del 20 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna amb Saturn que ens permetrà descobrir-lo al cel.

Si us agrada assumir reptes, potser us interesse saber que Urà també arribarà a la seua oposició el 13 de novembre. Serà, doncs, el millor moment per trobar aquest planeta llunyà, al límit de la visibilitat a ull nu (magnitud +5,8): cap a la mitjanit, amb uns prismàtics o un telescopi, busqueu el gegant en direcció sud, a mig camí entre Júpiter i les Plèiades, sense ser pertorbats per la Lluna que llavors estarà en una fase de nova.

Conjunció Lluna-Venus en detall. 9 setembre 2023. 6:00 . Stellarium.

Venus es veu actualment molt brillant al cel de la matinada mirant cap a l’est. La matinada del 9 de novembre una lluna minvant molt fina, prop de la Lluna nova, s’aproximarà al planeta. Una bella conjunció que s’ho val admirar i fotografiar. Un bon moment per veure-ho seria a partir de les 6 del matí, una hora abans de l’eixida del Sol. La lluna arribarà a tapar Venus a partir de les 11 h del matí però en ser de dia no serà visible a casa nostra.

Pluges d’estels

Novembre 05. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 8 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 5 de novembre. La taxa màxima observable serà de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 5, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 19 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable tota la nit del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 18. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 18 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 18, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

 

Pluja d’estels dels Leònids. Gran activitat del 27 novembre 1885, a partir d’un croquis fet a la Casbah de Tunis. M. Portanier. Wikimedia Commons.

La Lluna

Aquest mes sense superlluna. Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Novembre 05 09 37
Lluna nova Novembre 13 10 28
Quart creixent Novembre 20 11 50
Lluna plena Novembre 27 10 16

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Posta de Sol. Alberic, la Ribera Alta. 1 novembre 2023. Enric Marco.

2.-3.- Stellarium.

I el dissabte la Lluna s’enfosquí

0
Imatge del màxim de l’eclipsi. Càmera Reflex Canon 50 mm. Núria Marco.

Dissabte 28 d’octubre poguérem gaudir d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Tal com era previst, la Lluna tornà a amagar-se darrere de la Terra en la nit del canvi d’hora. Com que l’eclipsi lunar era parcial atès que el nostre satèl·lit només fregà suaument l’ombra de la Terra, no poguérem admirar els bells canvis de color de la superfície lunar, blanca i brillant abans de l’eclipsi, ben rogenca quan la Lluna es troba tot submergida en la foscor terrestre. Ara només observarem una petita zona enfosquida en la part inferior del nostre satèl·lit.  L’observació d’un eclipsi, siga solar o lunar, si som una mica sensible al comportament de la natura, sempre ens du a experimentar l’elegància dels moviments dels astres celestes i a gaudir de la capacitat dels humans per desentranyar-ne els misteris.

Els eclipsis lunars ocorren quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. La Lluna, per tant, està en fase de plena. Per pura geometria és el moment en que el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra cap a l’espai a causa de la llum solar.  Dissabte, en vorejar només la part superior de l’ombra terrestre, la Lluna s’anà enfosquint per la part inferior esquerra, fins a fer fosc un 12% del disc lunar.

Final de l’eclipsi. Càmera compacta Lumix Panasonic. Enric Marco.

Ja era les 21:30 passades quan un observador atent podia veure que a la Lluna se l’estaven menjant per baix. La negror inferior anà augmentant fins que cap a les 22:14 arribà a cobrir una huitena part del disc lunar. La major part de la població no se n’assabentà però per ací i per allà s’hi veien curiosos que es preguntaven que li passava a la Lluna. Alguns tractaven de fer-li fotos amb el mòbil però l’òptica del dispositiu no permetia de treure’n cap imatge decent.

Final de l’eclipsi amb Júpiter visible baix a l’esquerra. Amb càmera Lumix. Enric Marco.

Tot acompanyant la Lluna eclipsada s’hi podia veure, en la direcció de les 7 hores (baix a l’esquerra), un objecte estel·lar ben brillant. Era el planeta Júpiter, el rei dels planetes del cel en aquests moments, ara que Saturn va de baixada.

Imatges de Núria Marco i Enric Marco. Millorades amb Gimp.

i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tot esperant l’eclipsi del dissabte

0
Eclipsi parcial de Lluna, 25 d’abril 2013. Víctor Suau.
Dissabte tornarem a gaudir d’uns dels espectacles més bonics de la natura. La Lluna tornarà a amagar-se darrere de la Terra en la nit del canvi d’hora, del dissabte 28 al diumenge 29 d’octubre. En aquesta ocasió l’eclipsi lunar serà parcial atès que el nostre satèl·lit només fregarà suaument l’ombra de la Terra. Així tindrem un petit eclipsi per festejar el canvi d’hora. L’observació d’un eclipsi, siga solar o lunar, sempre ens porta a experimentar l’elegància dels moviments dels astres celestes i a gaudir de la capacitat dels humans per desentranyar-ne els misteris.Els eclipsis lunars ocorren quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Per pura geometria és el moment en que el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra cap a l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part esquerra adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.
En el nostre cas l’eclipsi del 28 d’octubre només serà un eclipsi parcial de molt baixa magnitud (0,12). És a dir només que s’arribarà a enfosquir el 12% del disc lunar, principalment la part inferior. Serà visible durant alguna de les fases a Àsia, Oceania, Europa, Àfrica i Amèrica oriental.

Seqüència de l’eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. Per a Barcelona i Palma és molt semblant. OAN.

Un gràfic semblant pot veure’s a la web de l’Observatori Astronòmic de Madrid. Per a les ciutats de Palma i de Barcelona les previsions son semblants.

Com es pot veure en l’esquema adjunt realitzat per l’astrònom expert de la NASA, Fred Espenak, l’eclipse tindrà diverses fases. Cal tindre en compte primerament que l’horari està en Temps Universal (UT). Per obtindre les hores de les diverses fases en hora oficial només cal sumar-hi 2 hores. No parlaré de la fase penombral (zona gris) ja que l’enfosquiment lunar serà mínim. El primer moment interessant serà quan la Lluna, durant el seu moviment orbital (de dreta a esquerre, vist des de la Terra) toque el con d’ombra terrestre. Serà el punt U1 i ocorrerà a les 21:35 (hora oficial, arrodonit als minuts). A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà enfosquint d’esquerra a dreta. Començarà l’eclipsi lunar parcial.

Serà a les 22:14 quan la Lluna es trobarà en el màxim de l’eclipsi. A partir d’aquest moment la part enfosquida anirà minvant fins que l’eclipsi parcial acabe a les 22:52 (U4) quan el disc lunar abandone l’ombra terrestre. No s’espera que la part enfosquida de la Lluna es faça rogenca.

L’eclipsi parcial de la Lluna no serà gran cosa i passarà inadvertit per a la majoria de la població. Tanmateix seguir el fenomen sempre és interessant per admirar els delicats moviments de la Lluna al voltant de la Terra i els jocs de llum i claror que juga am el Sol. Tot això esperant el gran espectacle de l’eclipsi de Sol que travessarà el nostre país el 12 d’agost de 2026. D’això ja n’anirem parlant.

El cel d’octubre de 2023

0

Amb una calor immensa i un potent anticicló sobre Europa Occidental comença el mes d’octubre. Calor, fortes pluges. L’oratge està descontrolat i els culpables som nosaltres. El canvi climàtic ja no treu la poteta, sinó el cos sencer.

El potent anticicló permet nit tranquil·les per poder observar el firmament. La llàstima és que ara tenim una bella lluna plena que enllumena de manera natural el cel nocturn. Així que les observacions nocturnes estan ajornades fins la setmana que ve, amb el quart minvant lunar.

Ara Orió ja senyoreja la matinada a l’espera de l’assalt fins a la nit vespertina. El cel nocturn està presidit per tres potents llumeneres, a la primera part de la nit veurem Saturn i una mica després Júpiter. Més tard, prop de l’alba se’ns presenta el brillant Venus.

El mes d’octubre ens oferirà un petit eclipsi parcial lunar per a la nit del 28 d’octubre, poques hores abans del canvi d’hora.

Mentre el més menut dels planetes, Mercuri abandonarà el cel matutí en passar per darrere del Sol i ja serà possible veure’l després de la posta de Sol a final de mes.

Planetes

Els reis de la nit seran durant els pròxims mesos els planetes gegants, Saturn i Júpiter. A la posta del Sol ja podrem veure Saturn cap a l’est sobre la constel·lació de . Una mica més tard apareixerà Júpiter. Però així com el planeta dels anells es presenta com un llum dèbil al cel i es fàcil no reconèixer-lo, el planeta més gran té un llum immens, grandiós que fa molt difícil no notar la seua presència al cel. Per ajudar a trobar-los al cel nocturn la Lluna ens donarà una ma. La matinada del dia 2 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, a la separació mínima. El nostre satèl·lit es situarà a 3° 23´ al nord de Júpiter, en la constel·lació d’Àries.

A final de mes la Lluna tornarà a assenyalar els planetes. La nit del 24 d’octubre la Lluna se situarà al sud de Saturn en la constel·lació d’Aquari.

La matinada del 29 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció. La Lluna arribarà a estar a 3° 08´ al nord del planeta sobre Àries.

La Lluna prop de Saturn. Júpiter poc després de l’eixida per l’horitzó est el 24 d’octubre de 2023. Stellarium

Mercuri, que s’haurà pogut veure prop de l’horitzó est els primers dies del mes d’octubre uns minuts abans de l’alba, estarà en conjunció solar superior, és a dir alineat amb el Sol i passant per darrere d’ell, el 20 d’octubre. Llavors Mercuri deixarà de ser un objecte matutí i es convertirà en un vespertí. Però no el podrem veure bé, ben separat de l’horitzó oest, fins a mitjans de novembre vinent.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant de la matinada, competint amb Sírius, l’estel més brillant del cel. La matinada del 24 d’octubre Venus se situarà a la màxima elongació occidental, assolint així la major separació del Sol en la seua aparició matutina. Serà el moment en que el planeta es trobarà en el punt més alt del cel abans de l’alba. Dos dies abans, el 22, Venus estarà en dicotomia. Venus presentarà mitja fase, és a dir la mitat exacta del planeta es veurà enllumenada des de la Terra. El Sol, Venus i la Terra formaran llavors un triangle rectangle.

La Lluna prop de Venus el 10 d’octubre de 2023 a les 7:00. Stellarium

Pluges d’estels

Octubre 22. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 22 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Orió. Els residus deixats pel cometa 1P/Halley són els que provoquen aquesta pluja i el millor moment per observar-la serà la del capvespre del 21 d’octubre, fins a la matinada del 22. Pot ser que la presència de la Lluna cause una petita disminució d’esdeveniments.

Canvi d’hora

La nit del 28 al 29 d’octubre es farà el preceptiu canvi d’hora. A les 3 de la matinada es passarà directament a les 2. Així només estarem a 1 hora (UTM+1) per davant de l’horari solar.

Eclipsi parcial de Lluna

La nit del 28 d’octubre la Lluna plena fregarà lleugerament l’ombra de la Terra. Es produirà, per tant, un eclipsi parcial de Lluna. Al nostre país el tros enfosquit de la Lluna es trobarà a l’extrem inferior de la Lluna. Per observar el fenomen no cal cap instrument especial. Es pot veure a ull nu.  Si es disposa de càmera reflex amb zoom de 200-300 mm o superior podreu detectar els cràters lunars i fer una millor foto.

Seqüència de l’eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. Per a Barcelona és molt semblant. OAN.

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 26 d’octubre a les 5:01 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de  364 869 km, la grandària aparent de la Lluna plena de dues nits (28 octubre) més tard serà una mica més gran de l’habitual, amb una grandària angular de 32,3 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Octubre 06 15 48
Lluna nova Octubre 14 19 56
Quart creixent Octubre 22 05 29
Lluna plena Octubre 28 22 23

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- La Lluna plena fent funambulisme. 30 setembre 2023.  08:00. Torreta cablejat AT⚡️ parc industrial, de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). Josep Emili Arias Miñana. Amb permís.
2.- 3.- Stellarium.
4.- Eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. OAN.

La Nit Europea dels Investigadors al Campus de Burjassot

0

Per segona vegada s’ha organitzat la Nit Europea dels Investigadors al Campus de Burjassot de la Universitat de València. El passat 29 de setembre des del MUVHN (Museu de la Universitat de València d’Història Natural) i amb la col·laboració de les diferents facultats del campus es prepararem diverses activitats a les que tots els públics podien assistir. S’hi podien fer tallers, experiments i xarrades sobre ciència e investigació de química, de genètica, d’òptica i optometria, de contaminació lumínica, d’astronomia amb els telescopis de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València entre moltes altres.

La Nit Europea dels Investigadors és una iniciativa de la Unió Europea per apropar la professió d’investigador i la investigació científica als ciutadans. Es realitza durant el mes de setembre des de l´any 2005, i consisteix en una varietat d’activitats divulgatives organitzades per universitats i centres d’investigació en unes 400 ciutats de tota Europa, que proporcionen un contacte directe dels investigadors amb el públic assistent.

Més de 100 persones, adults i xiquets, organitzats en 5 grups consecutius, aprofitant una nit magnífica, sense núvols ni vent, pogueren gaudir de la visió del cel nocturn a través de l’esplèndid telescopi apocromàtic de l’Aula d’Astronomia situada a la terrassa de l’edifici Jeroni Muñoz. La Lluna, malgrat estar plena, es va deixar veure bé, amb el gran gran cràter Tycho en primer lloc, a l’hemisferi sud lunar. La Lluna és molt agraïda per fer-li fotos amb mòbil i els visitants no van perdre l’oportunitat d’emportar-se un record. Recomane, com he fet jo amb una de les imatges que vaig fer amb el mòbil, que amb l’editor d’imatges del mòbil o un de l’ordinador li baixeu la intensitat i li augmenteu el contrast. La diferència entre cràters, mars i zones altes lunars quedarà ben marcada.

Saturn amb el mòbil d’Elena Rodríguez Orero.

Seguidament passarem a veure Saturn, ara ben visible al cel nocturn, a partir de la posta del sol mirant cap a l’est. Aquesta temporada l’anell es veu quasi perpendicular a la línia de visió i, de vegades, amb pocs augments no es veu bé. Però l’altra nit es va veure de manera òptima, tan bé que Elena aconseguí fer-ne una foto amb mòbil. Està saturada però l’anell es veu molt bé.

Finalment Júpiter va eixir per l’horitzó, sobre les incòmodes llums del poliesportiu de Burjassot. Quan va estar prou alt al cel ja poguérem observar-lo amb el telescopi. D’aquest planeta no aconseguirem prendre’n una foto.

Per acabar, passada la una de la matinada, ens férem la foto preceptiva amb els visitants de l’últim grup, majoritàriament els organitzadors dels tallers de la Nit dels Investigadors.

Imatges: Són d’Enric Marco. La primera foto és del MUVHN del 2022.

L’Índia fa història en arribar a la Lluna

0
Publicat el 24 d'agost de 2023
La primera imatge de la sonda Chandrayaan 3 en la superfície lunar (ISRO).

Ahir la nau Chandrayaan 3 (nau lunar en sànscrit) aterrava suaument en les proximitats del cràter Manzinus U en la zona sud de la superfície lunar. L’Agència Espacial Índia (ISRO) feia història i aconseguia situar l’Índia com al quart estat després dels Estats Units, l’URSS i la Xina en arribar a la Lluna. Molts altres ho han intentat i han acabat amb fracàs: Israel, Japó i darrerament Rússia amb Luna 25.

I és que arribar sa i estalvi al nostre satèl·lit no és fàcil. L’ISRO s’ha treu el mal sabor de boca del fracàs del 2019 quan la sonda Vikram del Chandrayaan 2 s’estavellà sobre la Lluna a molts pocs metres de la superfície.

Ara tot ha anat perfecte, nominal com se sol dir en l’argot de l’astronàutica, tot d’acord amb el que estava previst.

Chandrayaan 3 va ser llançada el 14 de juliol mitjançant el llançador LVM3 M4 amb una trajectòria no directa. L’òrbita es va anar fent  fent cada vegada més gran fins abastar la Lluna, amb un canvi de trajectòria a òrbita lunar i decreixement de l’òrbita fins aterrar, procés que ha costat uns 40 dies.

Recreació de l’aterrador Vikram i el ròver Pragyan. ISRO.

Al contrari del que molt mitjans de comunicació estan dient, la nau índia  no ha aterrat al pol sud lunar, sinó a centenars de quilòmetres al nord, concretament a 69,37º sud i 32,35º est, en la zona dels cràters Manzinus U i Boguslawsky M. Actualment la zona polar sud és el nou El Dorado de l’exploració lunar donat el descobriment de l’existència d’aigua congelada en els cràters d’aquella zona.

Perfil de la trajectòria de la missió. ISRO.

Allà la llum del Sol hi arriba de manera molt inclinada i aquest fet ha permés la pervivència d’aquesta aigua provinent de xoc de cometes antics. L’ús d’aquest recurs permetrà la instal·lació en un futur pròxim de bases lunars permanents amb astronautes donat que no caldrà dur aigua des de la Terra. A més, a partir de l’aigua, es podrà extraure oxigen per a suport vital humà i per a fabricar combustible.

Per tot això hi ha una nova cursa per arribar a la Lluna i ocupar els millors llocs al pol sud. Rússia ho ha intentat, l’Índia ho acaba d’aconseguir i la NASA (USA) i l’ESA (Europa) ho volen fer el 2025 amb la missió tripulada amb dones i gent de color Artemis 3.

L’actual missió Chandrayaan 3 ha costat un preu assequible de només 75 milions de dòlars.

Amb una massa de 1749.86 kilograms, l’aterrador Vikram és una mena de cub de 2 x 2 x 1.7 m amb diversos instruments:

  • Chandra’s Surface Thermophysical Experiment (ChaSTE) mesurarà la conductivitat tèrmica i la temperatura de la superfície lunar, especialment la regolita o pols lunar.
  • L’instrument per a l’activitat sísmica lunar (ILSA) mesurarà la sismicitat al voltant del lloc d’aterratge.
  • Langmuir Probe (LP) estimarà la densitat de plasma propera a la superfície al llarg del temps.
  • Retroreflector làser de NASA. Per mesurar de manera exacta i constant  la distància Terra-Lluna.

L’aterrador amaga en l’interior un petit robot explorador, el Pragyan (sabiduria en sànscrit) de 26 kilograms i 0.9 x 0.75 x 0.4 m que disposa de 6 rodes articulades i dues càmeres.

Els instruments a bord del ròver són:

  • L’espectròmetre de raigs X de partícules alfa (APXS) derivarà la composició química i inferirà la composició mineralògica de la superfície lunar
  • L’espectroscopi de ruptura induïda per làser (LIBS) determinarà la composició elemental (Mg, Al, Si, K, Ca, Ti, Fe) del sòl lunar i les roques al voltant del lloc d’aterratge lunar

A més a més el mòdul de propulsió que dugué l’aterrador des de l’òrbita terrestre i que s’ha quedat en òrbita lunar té també un instrument que s’ha usat abans d’aterrar:

  • SHAPE. Espectropolarimetria de la Terra com un planeta habitable. Farà mesures espectrals i polarimètriques de la Terra des de l’òrbita lunar en el rang de longitud d’ona de l’infraroig proper (NIR) (1–1,7 μm).

Has estat, sense dubte, un gran èxit per a tota la indústria tecnològica i la ciència índia. Tanmateix la missió Chandrayaan 3 té els dies comptats. La nau ha aterrat en la zona diürna de la Lluna ara que el satèl·lit està en fase creixent. Les plaques solars donen energia elèctrica per als instruments i per a escalfar l’electrònica. Però la nit lunar arribarà d’ací a 14 dies quan la fase de la Lluna plena comence a minvar. En no disposar d’un sistema de control de temperatura amb una font alternativa de generació elèctrica a la llum solar, l’electrònica deixarà de funcionar en baixar a temperatures per sota dels -100 graus. Chandrayaan 3 serà en aquell moment història passada.

Ahir em feren una petita Entrevista per a Noticies de la nit d’À Punt. 23 agost 2023. A partir de les 24:30

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/23-08-2023-informatiu-nit_134_1639182.html

Imatges: Totes les imatges son d’ISRO.

El cel de juliol de 2023

0

Finalment ha arribat l’estiu i és nota la calorada del  principi del mes de juliol. L’oratge s’ha estabilitzat encara que massa vegades els núvols ens amaguen els nostres objectes celestes més estimats. Ara, si el cel es manté seré, podrà començar de veritat la temporada d’observacions celestes. Però per aprofitar-la bé caldrà cercar indrets més foscos ben lluny de la ciutat. L’experiència de veure un cel no contaminat és impagable. Allunyeu-vos de la costa i trobareu cels nocturns meravellosos i el reencontre amb la Via Làctia.

Aquest estiu s’estan preparant nombroses activitats per gaudir sota la llum de les estrelles. Us recomane Reta 2023, la Reunió Europea de Telescopis Astronòmics, que es farà a Arcos de la Salinas, comarca de Gúdar-Javalambre, Aragó. Del 21 al 23 de juliol ens reunirem al complex de divulgació astronòmica Galàctica per parlar de telescopis, d’observacions i per refermar amistats reals i virtuals.

Ah! El 6 de juliol de 2023 a les 22:06 la Terra passarà per l’afeli de l’òrbita al voltant del Sol. La Terra estarà a una distància de 1,0167 unitats astronòmiques del Sol. Aquest és el punt més allunyat entre la Terra i el Sol. Això és un missatge per a la gent que encara creu que l’estiu arriba a l’hemisferi nord perquè estem més prop del Sol! L’estiu és conseqüència de la inclinació de l’eix de la Terra!

Planetes

Aquest mes hi ha una certa espera dels grans planetes Júpiter i Saturn que es veuran a hores vespertines en els pròxims mesos. Ara cal conformar-se amb els planetes Venus i Mart amb l’arribada sobtada de Mercuri.

El primer de juliol Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Això significa que el planeta ara mateix està passant per darrere del Sol a només 1° 16´d’aquest. I si abans era un planeta matutí, que era visible abans de l’eixida del Sol (a la dreta del Sol) a partir d’avui passarà  a ser un objecte vespertí, visible després de la posta del Sol (a l’esquerra del Sol) . En aquest moment, Mercuri a 1,33 unitats astronòmiques de la Terra.

Mercuri prop de l’horizó amb Venus i Mart prop d’una fina lluna creixent. 19 juliol 2023, 21:45. Stellarium.

En la segona quinzena del mes de juliol ja podrem veure el sempre esquiu planeta ben prop de l’horitzó acompanyant Venus i Mart.

Venus és encara l’objecte més brillant del cel vespertí. A la posta de Sol el podem trobar sense dificultat ben alt al cel, prop de Mart i de l’estel Regulus de la constel·lació del Lleó. Tanmateix el seu reialme s’acaba. La darrera setmana de juliol ja estarà molt baix a la posta del Sol. A poc a poc s’anirà submergint en la lluïssor solar per reaparèixer en les pròximes setmanes com a planeta matutí. El 9 de juliol Venus assolirà la major brillantor en l’aparició vespertina de l’any 2023. S’espera que arribe a una magnitud de -4,5.

Mart, sense pena ni glòria, ben lluny de la Terra llueix com una dèbil estrella en la constel·lació del Lleó. Esperarem noves glòries.

Mart, Regulus i Venus a la posta de Sol del 12 de juliol del 2023 a les 22:15. Prop es troba el planeta nan (2) Pal·les. Stellarium.

Les veritables joies nocturnes seran els planetes gegants Júpiter i Saturn. La llàstima és que encara caldrà esperar a la matinada per admirar-los mirant cap a l’est. Saturn serà més matiner i eixirà per dalt de l’horitzó est a partir de la 1 de la matinada a principis de mes i a partir de les 23 hores a finals.

Júpiter, per contra, està més retardat i fins a les 2 o les 3 de la matinada no es deixarà veure mirant cap a l’est.

Un bon pla per a l’estiu és esperar la seua sortida per l’horitzó marí. Els planetes gegants, ben brillants, clarament visibles enfront de les estrelles eixint per la mar oferiran un espectacle sublim.

Júpiter i Saturn en el cel de matinada cap a l’est del 24 de juliol de 2024 a les 3:00. Stellarium.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capriconi nous deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

L’Escorpí, Sagitari i l’Àguila en el cel de l’estiu. 12 de juliol 2023 a els 22:15. Stellarium.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluja d’estels

Pluja de meteors Piscis Austrínids. Màxim el 29 de juliol. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 29, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aqueixa pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors α Capricòrnids. Màxim el 30 de juliol. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

La Lluna

Aquest mes tenim superlluna. Aquest fenomen ocorre quan la Lluna arriba a la fase de plena ben prop del punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim de la Terra, el perigeu.

El 3 de juliol serà Lluna plena. La distància a la Terra serà llavors de 361 907 km cosa que farà que la grandària aparent del nostre satèl·lit siga de 33,0 minuts d’arc, una mica més que la mitjana. Això serà així perquè només 35 hores després, el 5 de juliol a la matinada, la Lluna estarà en el perigeu,  punt de la seua òrbita el·líptica més pròxim a la Terra.

Espereu l’eixida de la Lluna que pot ser espectacular.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juliol 03 13 38
Quart minvant Juliol 10 03 48
Lluna nova Juliol 17 20 31
Quart creixent Juliol 26 00 07

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Nit estrellada a l’Everest. Els campaments són visibles a la carena nord-est al Camp IV. Altres llums visibles gairebé exactament al “Primer Pas” al llarg de la cresta d’aquesta foto, presumiblement una empenta del cim en curs. El mirador és des del camp base nord / zona del campament turístic al Tibet mirant cap al sud. També és visible el cúmul estel·lar Omega Centauri. Wikimedia Commons.
2.- 5  Stellarium.

Unisocietat Quart fa una visita a l’Aula d’Astronomia

0
Publicat el 10 de maig de 2023
Grup d’estudiants del curs d’Astronomia a Unisocietat Quart. Vicente Mateu Casinos.

El divendres passat va estar un goig rebre un grup d’estudiants tan aplicats com els d’Unisocietat Quart. Després d’haver-los donat classe de fonaments d’astronomia, ara no han parat fins rebre la classe pràctica d’observació amb telescopis a les instal·lacions de l’Aula d’Astronomia del Campus Científic de Burjassot/Godella.

Encara que no era la millor nit per a observar el cel nocturn, sí que han pogut observar la meravella de l’eixida de la Lluna, eclipsada penombralment, ben rogenca ella i el brillant planeta Venus en màxima elongació oriental mostrant-nos mig disc enllumenat.

Foto Lluna Plena amb els mars lunars i el cràter Tycho ben visible. Vicente Mateu Casinos.

Però el plat fort de la nit ha estat l’observació de la Lluna plena. Encara que en aquesta fase no es pot apreciar el relleu muntanyós del nostre satèl·lit, els alumnes veieren perfectament el perfil dels mars i l’immens cràter Tycho al sud del disc. També s’apreciava el cràter Copèrnic al centre del disc lunar. Us deixe alguna foto que es va fer amb el telescopi a la que he millorat una mica amb el programa Gimp.

Us deixe també una foto de la Lluna amb els noms dels cràters anotats per que els pugueu reconèixer.

Wikimedia Commons.

Sembla que els estudiants van quedar ben satisfets amb la visita.

Fotos: Vicente Mateu Casinos

El cel de maig de 2023

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Ja som al darrer mes complet de la primavera. El cel ha deixat enrere els núvols i s’entreveuen clarament els estels i els planetes. Una nova temporada d’observació estival s’albira a l’horitzó. Sortirem a admirar la Via Làctia, Saturn i Júpiter per les zones fosques valencianes i aragoneses.

El planeta que domina aquests dies el cel del capvespre és Venus que assolirà aquest mes la màxima altura mirant cap a l’oest. Mart, ben dèbil a la seua esquerre, es fa difícil de veure.

Per admirar els planetes gegants caldrà aixecar-se ben d’hora. Júpiter i Saturn brillen en les hores prèvies a l’alba mirant a l’est.

Planetes

Mercuri es troba en conjunció solar, és a dir passant molt prop del Sol. Serà, per tant inobservable. Ha deixat de ser un objecte vespertí per passar a ser matutí. A partir del dia 20 de maig començarà a veure’s entre les primeres llums del dia sota el planeta Júpiter. El 29 de maig, Mercuri assolirà la seua major elongació a l’oest. Per tant Mercuri tindrà aquest dia la seua major separació del Sol, visible abans de l’alba.

Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn després de la Lluna. Continua separant-se de la direcció solar fins que el capvespre del 26 de maig arribarà a la màxima altura en direcció de la constel·lació de Gèminis. Es trobarà a 31º d’altura i 45º de separació del Sol, cosa que fa farà que el planeta siga visible durant unes 3 hores després de la posta del Sol.

El 23 de maig tindrem una conjunció d’una fina Lluna creixent i de Venus a una separació de només 2° 12′. Bon moment per fer-hi una bonica foto com la que vaig fer el passat 22 d’abril des de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.

Mart és ara mateix un petit punt brillant en la constel·lació de Cancer. El 24 de maig, després de la posta de Sol, podrem admirar la conjunció de la Lluna i el planeta, amb la Lluna a 3° 45´ al nord de Mart. El parell d’objectes celestes seran visibles, juntament amb Venus, al capvespre.

Júpiter és ara mateix un planeta matutí. Es podrà veure clarament entre les primers llums del dia a partir del 12 de maig mirant cap a l’est. Poc a poc anirà separant-se del Sol i serà més fàcil observar-lo. Per trobar-lo més fàcilment la matinada del 17 de maig la Lluna i el planeta estaran en conjunció arribant a estar la Lluna a 0° 47´ al nord de Júpiter.

Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.

Saturn és un planeta matutí que ja es troba ben alt al cel en el moment de l’eixida del Sol. Al final de mes ja serà visible per l’est a les 3 de la matinada. A l’estiu segur que serà el rei de la nit.

Pluja d’estels

El 6 de maig és el màxim de la pluja de meteors η-Aquàrids. L’activitat de la pluja és entre el 19 d’abril al 28 de maig. La taxa màxima observable des d’un lloc fosc es preveu que serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte origen de la pluja és el cometa 1P/Halley. Tanmateix la llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Eclipsi penombral de Lluna

El 5 de maig a partir de les 19:14 la Lluna plena fregarà l’ombra de la Terra.  El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una mica ja que sols entrarà en la penombra de la Terra.

El màxim serà a les 21:23 i l’eclipsi acabarà a les 23:32. No espereu la típica lluna rogenca dels eclipsis totals. L’enfosquiment serà lleu i potser ni us n’adoneu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 05 19 33
Quart minvant Maig 12 16 28
Lluna nova Maig 19 17 54
Quart creixent Maig 27 17 22

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Una fina Lluna creixent i el planeta Venus observats des de la plaça de Catalunya, Barcelona el capvespre del 22 d’abril de 2023. Enric Marco.
2.- Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.
3.-Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.
4.- Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.
5.- Eclipsi penombral de la Lluna. 5 de maig de 2023. Observatorio Astronómico Nacional.

La ciència del 2023

0
Foto crepuscular de l’Observatori Vera C. Rubin presa l’abril de 2021. Cerro Pachón, Xile. Rubin Obs/NSF/AURA

En aquest any 2023 que comença, molts projectes científics seran finalment posats en marxa. Com passa cada any, diverses publicacions han fet la predicció del que podrem esperar-hi, si tot funciona com toca. La lluita contra la pandèmia de la COViD-19 continuarà durant 2023 amb una nova generació de  vaccins mRNA.  En astronomia, assistirem a la continuació de les extraordinàries troballes del telescopi James Webb així com a la posada en marxa del nou gran telescopi Vera C. Rubin. El 2023 veurà també l’aterratge de diverses missions en la Lluna, confirmant que el nostre satèl·lit és un objectiu prioritari de l’exploració espacial. La passada cimera COP27 de Xarm el-Xeikh, Egipte, en novembre, ha obert la possibilitat de pagar pels danys causats pel canvi climàtic, un pas important cap a la justícia climàtica. Els experiments fets amb muons al Fermilab podria donar pas a una millora del Model Estàndard de partícules. Noves proves clíniques amb CRISPR han tingut èxit per a curar algunes malalties genètiques sanguínies. En faré un resum però, com sempre, em centraré més en les activitats que vindran en l’àmbit de l’astronomia i de l’exploració espacial.

Noves vistes de l’Univers

El telescopi espacial James Webb fou llençat a l’espai el dia de Nadal del 2021. El mes de juliol del 2022 vàrem poder veure les primeres imatges científiques, el camp profund del grup de galàxies SMACS 0723. El 2023 continuarà explorant les primeres galàxies de l’Univers, un camp encara poc explorat.

Enguany serà llençat el telescopi espacial Euclid de l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb la NASA. L’objectiu és registrar la distribució en gran escala de la matèria fosca i les propietats que caracteritzen l’energia fosca.

Concepció artística de la missió JUICE. ESA.

El Jupiter Icy Moons Explorer (JUICE) serà llençada entre el 14 i el 30 d’abril 2023. És una nau espacial interplanetària d’ESA. La missió estudiarà tres de les llunes galileanes de Júpiter: Ganímedes, Cal·listo i Europa (excloent l’Io volcànicament actiu; Io no és una lluna gelada) que tenen importants cossos d’aigua líquida sota les seues superfícies, cosa que els fa potencialment habitables.

Finalment la missió OSIRIS-REx retornarà el 24 setembre 2023 amb mostres recollides de l’asteroide Bennu.

També s’espera que es pose en funcionament el radiotelescopi orientable Qitai a Xinjiang, Xina (QTT) , que amb una antena de 110 metres de diàmetre serà el més gran del món.  Amb el seu disseny serà capaç d’estudiar el 75% del cel. D’aquesta manera, juntament amb el telescopi FAST o Tianyan estàtic de 500 m inaugurat el 2016, Xina se situa al capdavant dels instruments de ràdio del món.

També s’espera la primera llum de l’Observatori Vera C. Rubin a Xile. Anomenat prèviament Large Synoptic Survey Telescope (LSST o Gran Telescopi de Sondeigs Sinòptics) i ara dedicat a la gran astrònoma Vera C. Rubin, descobridora de la matèria fosca en les galàxies, és un telescopi terrestre reflector d’escaneig de camp ampli que fotografiarà tot el cel disponible des del seu punt d’ubicació cada poques nits, té un espill 8,417 metres de diàmetre. Encara que l’Observatori està dedicat a l’astrònoma, el telescopi rep el nom de Simonyi Survey Telescope, per agraïment dels mecenes Charles and Lisa Simonyi.

Missions lunars

Cubesat Lunar Flashlight. NASA.

La Lluna és ara mateix és un objectiu prioritari de l’exploració espacial. Enguany quatre missions tractaran d’aterrar a la seua superfície. Els Emirats Àrabs Units volen fer rodar el robot explorador Rashid mentre que la NASA vol portar-hi el Lunar Flashlight i els japonesos la missió HAKUTO-R. L’agència espacial hindú farà aterrar la Chandrayaan-3 al pol sud lunar cap a l’estiu.

Finalment, durant el 2023 s’ha de fer el primer viatge civil a la Lluna, amb 11 persones embarcant-se en un vol espacial privat de 6 dies a bord del coet SpaceX Starship per circumnavegar la Lluna.

Més enllà del model estàndard

Enguany coneixerem més resultats sobre el experiments sobre el Muó al laboratori Fermilab als Estats Units. Es tracta de veure com es comporten els muons en presència d’un camp magnètic i crear un test del model estàndard.

European Spallation Source, Lund, Sweden, Wikipedia.

El 2023 també serà la posada en funcionament del centre European Spallation Source a la ciutat universitària de Lund, Suècia. Aquest projecte europeu generarà feixos intensos de neutrons per estudiar estructures de materials.

Lluita contra el canvi climàtic

La passada cimera COP27 de Xarm el-Xeikh, Egipte, en novembre passat, ha obert la possibilitat de pagar pels danys causats pel canvi climàtic, un pas important cap a la justícia climàtica. Segons l’acord, els països rics que històricament han estat responsables de les elevades emissions compensaran econòmicament les nacions més pobres, que han patit el pes del canvi climàtic. Enguany s’han de posar les bases per veure com i quan es fan els pagaments.

CRISPR

El 2023 s’espera la primera aprovació d’una teràpia d’edició de gens CRISPR, després dels resultats prometedors dels assaigs clínics que van utilitzar el sistema CRISPR-Cas9 per tractar la β-talassèmia i l‘anèmia de cèl·lules falciformes, o anèmia drepanocítica, dos trastorns genètics de la sang.

Més informació:
The science events to watch for in 2023, Nature, 19 desembre 2022.

El cel de desembre de 2022

2

El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.

I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.

Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.

Panorama del cel nocturn del 28 desembre 2022 a les 18:30. De dreta a esquerra es veu Venus, Mercuri, Saturn, la Lluna, Júpiter i Mart. Stellarium.

Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.

Cel nocturn del 25 desembre 2022 a les 18:30 cap al sud-oest. Venus, Mercuri i Saturn. Stellarium.

El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.

Ocultació de Mart per la Lluna

Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.

Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.

Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.

Mapa de visibilitat de l’ocultació de Mart. Dominic Ford https://in-the-sky.org

 

Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.

Entrada de Mart. 8 desembre 2022 a les 06:22:48. Per a la Safor. Stellarium.

Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:

entrada: 6.22:48             altura: 21º
eixida: 7:7.45                 altura: 12º
eixida completa: 7:8.18 altura: 12º

Barcelona: entrada: 6:17; eixida: 7:7
Palma: entrada: 6:21; eixida: 7:8

Eixida de Mart el 8 desembre 2022 a les 07:08:18. Per a la Safor. Stellarium.

 

Pluja d’estels

Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Desembre 08 05 08
Quart minvant Desembre 16 09 56
Lluna nova Desembre 23 11 16
Quart creixent Desembre 30 02 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Més informació sobre l’ocultació de Mart per la Lluna. Ocultación de Marte por la Luna el 8 de diciembre. Cielos Boreales.

Imatges:

Artemis I de camí a la Lluna

0

Avui finalment a les 7:47 CET, al tercer intent, el programa Artemis aixeca el vol cap a la Lluna. La primera missió, Artemis I, després d’haver sofert diversos retards, és la primera de moltes missions futures en la que els humans tornarem a trepitjar la Lluna.

En aquest viatge de prova, sense tripulació, la nau Orió, ocupada només per maniquins plens de sensors, farà diverses voltes a la Lluna i retornarà a la Terra l’11 de desembre. Per arribar tan lluny està impulsat per l’immens coet Space Launch System (SLS), construït especialment per a aquest programa, capaç de pujar 30000 kg a l’espai profund. És l’equivalent modern del coet Saturn V que va permetre depositar dos humans a la superfície lunar el 20 de juliol de 1969.

Quines característiques té la Lluna per que siga un satèl·lit tan interessant per a les expedicions? Per què volem anar a la Lluna?

A l’alpinista George Mallory, el primer que pujà a l’Everest l’any 1921 li preguntaren:

Per què vols escalar l’Everest?
Per què està allí?

De la mateix manera podem respondre quan es pregunta pel motiu de arribar a la Lluna. És l’objecte celeste més pròxim i està allí esperant l’exploració.

La Lluna és l’objecte celeste més pròxim, sense moviment de plaques tectòniques, ni aigua, ni atmosfera. Per tant no ha evolucionat des que es formà. La seua exploració i el material que retornaren a la Terra els astronautes dels Apollo i les missions soviètiques i xineses han confirmat que la Lluna fou creada de manera ràpida, en només unes hores del xoc d’un planeta Teia contra la Terra primitiva.

Durant més de 50 anys d’exploració lunar, amb astronautes, amb rovers automàtics sobre la superfície (EEUU, URSS, Xina) o des de l’espai ( Clementine, Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), Chang’e 2, Chandrayaan-2 i tantes altres) han revelat el gran potencial de recursos minerals (heli 3, oxigen en la regolita lunar, aigua congelada en les zones polar lunars, metalls (Fe, Al, Ti, terres rares (Scandi, Itri, europi, necessàris per a la industria tecnològica, fabricació de xips, ) científics (astronomia).

Així que en el futur hi haurà mines en la Lluna. Les grans potències es freguen les mans per aquests recursos. Però quan això siga tecnològicament possible en 10 anys segurament hi haurà problemes:

1.- Les empreses privades no poden apropiar-se de terres lunars. Existeix normes com l’Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna. Tenen dret d’explotar-ne els recursos?
2.- Si s’engeguen grans projectes miners a la superfície lunar, l’aspecte de la Lluna vista des de la Terra pot canviar. Es crearan moviments com Salvem la Lluna.

Al llarg de la història s’han fet vora 200 expedicions no tripulades a la Lluna i tot i això, molts només recordem l’arribada d’Amstrong. Quina importància han tingut totes les que no recordem?

El 20 de juliol 1969 arriben els astronautes nord-americans Amstrong i Aldrin amb el modul Eagle del Apollo XI. Després vingueren més aterratges fins a l’Apollo XVII el 14 de desembre de 1972. En total, 24 astronautes feren el viatge de la Terra a la Lluna entre el 1968 i el 1972.
I quins experiments més importants deixaren en la superfície lunar?
Per analitzar els moviments interns lunar s’hi van instal·lar diversos sismògrafs. La xarxa sísmica dels Apollo ha detectat un gran nombre de terratrèmols de Lluna molt debils. L’alliberament d’energia sísmica total a la Lluna sembla ser unes 80 vegades menor que la de la Terra. Els terratrèmols de Lluna es concentren a gran profunditat, entre uns 600 i 1000 km.
També les missions Apollo deixaren diversos espills especial a la Lluna. Els dispars de raigs lasers des d’estacions en la Terra fins als espills lunars durant dècades ha permés descobrir que la Lluna s’allunya de la Tera uns 3.8 cm/any per conservació del moment angular del sistema Terra-Lluna.

Abans de les naus tripulades Apollo diverses naus automàtiques ja exploraven la Lluna. Les més importants són:

Luna 3 (1959) de l’URSS, la primera nau a fotografiar la cara oculta de la Lluna.

Luna 9 llençada per la Unió Soviètica el 1966. Va ser el primer objecte construït pels humans en posar-se suaument en un altre cos celeste.

La missió Surveyor de la NASA arribà a la superfície lunar el 1966. La missió principal era conèixer la textura de la superfície lunar tot pensant en les missions tripulades. Molts pensaven que el terra lunar es comportaria com una mena de talc i, per tant, el mòdul lunar i els astronautes s’hi enfonsarien. Per la nau demostrà que la pols lunar, ara anomenada regolita, és solida i és capaç de suportar el pes d’una nau i un astronauta. El Surveyor duia una càmera de televisió per veure la Lluna de ben prop.

La nau Clementine de la NASA, llençada el 1994 descobrí aigua en alguns cràters. La Lunar Prospector (NASA, 1999) en trobà en craters polars. Des del 2009 el Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) ha fet un mapa d’alta resolució de la Lluna i la prospecció dels recursos lunars. Ha aconseguit les primeres imatges dels equipaments deixats del programa Apollo així com les petjades dels astronautes.
La Xina ha entrat amb força en l’exploració lunar.  Des del 2007 ha enviat orbitadors i mòduls d’aterratge al nostre satèl·lit. L’any 2013 aterra la nau Chang’e 3 amb el ròver Yutu. L’any 2019 aconseguiren aterrar la nau Chang’e 4 amb el seu ròver Yutu-2 a la cara oculta de la Lluna.

Quins han estat els descobriments més rellevants que s’han aconseguit en l’exploració automàtica i tripulada de la Lluna?

Els principals descobriments que s’han aconseguit durant els 60 anys d’exploració lunar són:

Aigua en la Lluna. Descobriment de l’aigua a la Lluna, en gel i roques, a través de cràters enormes i planes lunars vastes
Pous lunars. La sonda LRO ha recollit les imatges més detallades fins ara d’almenys dos pous lunars, forats gegants a la superfície de la Lluna. Els científics creuen que aquests forats es formen quan el sostre d’un tub de lava subterrani s’enfonsa
Cara oculta de la Lluna. Sense quasi cràters, inexplorada. Llevat dels xinesos amb Chang’e 4.
Allunyament de la Lluna. 3.8 cm/any
La Lluna no és un objecte primordial. és un planeta terrestre evolucionat amb una zonificació interna semblant a la de la Terra.
La Lluna és antiga. Encara conserva una història primerenca (els primers mil milions d’anys) que ha de ser comuna a tots els planetes terrestres.
Les roques lunars més joves són pràcticament tan velles com les roques més antigues de la Terra. Els primers processos i esdeveniments que probablement van afectar ambdós cossos planetaris ara només es poden trobar a la Lluna.
La Lluna i la Terra estan relacionades genèticament. Es formaren a partir de diferents proporcions d’un dipòsit comú de materials.
La Lluna no té cap rastre de vida. No conté organismes vius, fòssils ni compostos orgànics natius.

Totes les roques de la Lluna es van originar a través de processos d’alta temperatura amb poca o cap implicació amb l’aigua. Són aproximadament divisibles en tres tipus: basalts, anortosites i bretxes.

Al principi de la seva història, la Lluna es va fondre a grans profunditats per formar un “oceà de magma”. Les terres altes lunars contenen les restes de les primeres roques de baixa densitat que van surar a la superfície de l’oceà de magma.

L’oceà de magma lunar va ser seguit per una sèrie d’impactes d’asteroides enormes que van crear conques que posteriorment es van omplir de colades de lava.

La Lluna és lleugerament asimètrica a granel, possiblement com a conseqüència de la seva evolució sota la influència gravitatòria de la Terra. La seva escorça és més gruixuda al costat més llunyà, mentre que la majoria de les conques volcàniques, i concentracions de massa inusuals, es troben al costat proper.

La superfície de la Lluna està coberta per un munt de runes de fragments de roca i pols, anomenat regolita lunar, que conté una història de radiació única del Sol que és important per entendre els canvis climàtics a la Terra.

Què ens queda per descobrir a la Lluna?

Tenint en compte el fet que l’únic contacte que hem tingut amb la Lluna són 6 missions Apol·lo tripulades molt breus i unes quantes sondes d’aterratge automàtiques, és notori que cal aprendre encara molt sobre el nostre satèl·lit natural. Pensar que ja està tot vist, seria tant com preguntar-se si després dels viatges de Colón quedava alguna cosa per descobrir a Amèrica.

Un dels misteris més grans hauria de ser la història detallada de la formació de la lluna. La hipòtesi de l’impacte té molt de suport i és probable que sigui correcta, però caldrà fer una pila d’estudis i extraure mostres de roques profundes si volem verificar-la.

Una altra gran pregunta hauria conèixer la quantitat de minerals i l’aigua accessibles que hi ha a la Lluna. La resposta a aquesta pregunta és vital per al futur assentament sobre la superfície lunar i l’expansió cap al sistema solar.

És viable l’explotació de viatges que podríem anomenar “comercials” a la Lluna?

Amb la tecnologia actual encara no. Ara en un futur pròxim (2040?) les empreses mineres de la Terra s’interessaran en l’explotació dels recursos minerals ja que podran traure un rendiment econòmic clar. Tanmateix la mineria lunar la faran segurament robots. Uns anys abans es crearan les primeres bases permanents lunars en les zones polars (2035).

A nivell turístic jo ho veig molt diferent. Viatjar a l’espai és una activitat perillosa i difícil per als humans. Cal tindre bona salut i estar entrenat. No tothom podrà anar-hi. Però la medicina espacial ha avançat molt i potser en 2050 puguen arribar els primers turistes sense massa problemes.

Hi ha tanta expectació amb aquesta possible nova arribada de la humanitat a la Lluna com la va haver als anys 60?

Per desgracia no tanta. La gent s’ha acostumat a que els viatges a l’espai siguen rutinaris. Però cal recordar que els viatges a l’estació espacial internacional, per exemple, son en orbita baixa a només uns 400 km d’alçada, i que en cas d’emergència poden retornar a la Terra en 6 h.
La tornada a la Lluna és un repte molt més difícil. Però és un objectiu que necessitem assolir si la humanitat vol explorar o colonitzar el sistema solar en un futur llunyà. Però en cas d’emergència la tornada són com a minin 3 dies.

Artemisa I s’ha enlairat avui.

Data de llançament: 16 de novembre de 2022
Durada de la missió: 25 dies, 11 hores i 36 minuts
Distància total recorreguda: 2,1 milions de quilòmetres
Velocitat de reentrada: 11 km/s (Mach 32)
Amaratge davant la costa de Califòrnia : 11 de desembre de 2022

Si tot funciona bé amb la missió actual de prova, la missió Artemisa II, que serà llançada el 2024, durà quatre astronautes a bord en un vol orbital al voltant de la Lluna. Artemisa III s’enlairarà el 2025 per aterrar a alguna regió del pol sud lunar, amb una dona astronauta i, segurament amb un altra persona de color.

Enviar robots a explorar és emocionant per a nosaltres, els friquis de l’exploració espacial, però enviar persones valentes en la punta d’un coet ple de combustible que pot explotar per xafar en persona la Lluna hauria de emocionar tothom. Són avantguarda de la humanitat que deixa el planeta mare per expandir-se per l’Univers.

Molta gent pensa que l’exploració espacial és un malbaratament i que s’hauria d’invertir en la millora del benestar de la humanitat

Aquesta idea del balafiament de l’exploració és una fal·làcia. Els que pensen així no coneixen extraordinari transvasament del coneixement humà. L’exploració espacial està a avantguarda de la tecnologia i moltes de les innovacions passen ràpidament a la societat. La NASA té milers de patents d’us lliure.
Alguns exemples de tecnologies espacials que han passat a la societat:

  • Teixits ignífugs del tratge dels bombers
  • La manta tèrmica, amb dues cares (platejada, daurada)
  • wifi, invent de la radioastronomia australiana
  • radar portàtil d’emergències
  • sistemes de purificació d’aigua
  • sabates esportives de competició
  • dentifrici sense escuma

Imatges:

1.- El coet SLS que porta la nau espacial Orion es llança en la prova de vol Artemis I, dimecres 16 de novembre de 2022. SLS i Orion es van llançar a les 7:47 am CET des de la plataforma de llançament 39B al Centre Espacial Kennedy a Florida. NASA/Bill Ingalls

Pròxima parada: arribada a la Lluna

0

El llançament d’Artemis 1, la missió de prova que ha d’anar a la Lluna, ha estat finalment ajornada fins, com a mínim, el mes d’octubre. És la primera d’una sèrie de llançaments amb el propòsit de posar novament astronautes a la superfície del nostre satèl·lit cap el 2025. Aquesta vegada els humans que hi arribaran seran més diversos ja que hi haurà com a mínim una dona i una persona no blanca.

Per parlar del per qué d’aquesta missió, qué s’espera trobar a la Lluna, quins descobriments s’han fet des que els últims humans l’abandonaren l’any 1972 i quin serà el futur de l’exploració lunar, Susanna Lliberós i el seu equip de Pròxima parada de la Ràdio d’À Punt han parlat amb David Barrado, professor d’investigació al Centre d’Astrobiologia, Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i Enric Marco, Tècnic Superior d’Astronomia del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Podeu escoltar l’entrevista a l’enllaç d’ací baix.

06.09.2022 | Pròxima parada | Quarta hora | Nova arribada de l’ésser humà a la Lluna 50 anys després (a partir del minut 30)

https://www.apuntmedia.es/programes/proxima-parada/complets/06-09-2022-proxima-parada-quarta-hora_135_1542027.html

Imatge:

Artemis 1 a la plataforma de llançament 39B. El coet del sistema de llançament espacial (SLS) de la NASA amb la nau espacial Orion a bord es veu dalt d’un llançador mòbil al complex de llançament 39B, dijous 21 d’abril de 2022, al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. NASA/Aubrey Gemignani (CC BY-NC-ND 2.0).