Pols d'estels

Ahir m’entrevistaren en el programa Podríem fer-ho millor de la ràdio d’A Punt. Vaig estar parlant amb Miguel Coll i amb el meteoròleg de la cadena Lluís Obiols, sota la mirada vigilant de la directora Susa Calafat, sobre la possibilitat de viure a Mars en els pròxims 30 anys i de la mini-lluna 2024 PT5 d’uns 10 metres que acompanyarà al nostre planeta fins el 25 de novembre.

La idea que és possible l’arribada dels humans a Mart i, encara més, l’establiment d’una colònia humana al planeta és només resultat del tecno-optimisme de la societat actual. Sembla que la tecnologia resoldrà els nostres problemes actuals. Aquesta actitud és especialment acusada en l’aplicació de mesures per combatre el canvi climàtic. Segur, pensen molts, que hi haurà una màquina que absorbirà de manera eficient el CO2 atmosfèric i la temperatura baixarà.

Aquestes solucions també s’apliquen a l’exploració espacial. Una de les persones que fomenta més aquests pensament és el magnat i emprenedor Elon Musk, president de Space X i de la plataforma X, abans Twitter. Pretén enviar a Mart naus Starship sense tripulació el 2026 i amb humans el 2028. Això és totalment inviable amb el nivell de la tecnologia actual.

Mart, en el moment de màxima aproximació a la Terra, es troba a uns 50 o 60 milions de km. El viatge més curt, seguint una òrbita de Hohmann, és major de 6 mesos (de fet, uns 260 dies). La permanència sobre el planeta ha de ser, com a mínim de 2 anys de manera obligada per les oposicions orbitals entre la Terra i Mart. Així que un viatge d’anada i tornada a Mart sempre serà superior a 3 anys.

Quin problemes es trobaran els astronautes una vegada hi arriben?

Primerament la radiació ambiental causada pel vent solar i les tempestes solars durant el viatge i a la superfície marciana serà intensa, incompatible amb la vida humana, com va demostrar el sensor de radiació RAD situat a la nau que portà el robot Curiosity al planeta roig.

Segon l’atmosfera marciana té una pressió d’una centèsima part de la de l’atmosfera terrestre. Això implica que els futurs habitants de Mart han de viure sempre en habitatges pressuritzats i eixir a l’exterior amb tratges espacials.

I finalment sempre s’oblida que el planeta Mart va tindre en el seu inici rius i mars que possiblement van disposar d’una vida incipient. L’arribada massiva de naus i humans al planeta pot destruir els possibles rastres de vida primitiva marciana que és importantíssim estudiar. Si contaminem el planeta amb els nostres bacteris com podrem descobrir la fauna bacteriana autòctona?

De tota manera les agències espacials hi treballen per arribar a xafar Mart, pense jo, més enllà de 2040.

Després passàrem a parlar la mini-lluna 2024 PT5 que ara mateix orbita la  Terra.

Des del 29 de setembre fins al 25 de novembre, la gravetat del nostre planeta ha capturat  el petit asteroide 2024 PT5, que es mou al seu voltant amb enrevessades trajectòries de ferradura. Alguns experts suggereixen que és un fragment de la superfície lunar.

Dos astrònoms de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), els germans Carlos i Raúl de la Font Marcos, han comprovat que l’asteroide recentment descobert i denominat 2024 PT5 es convertiria també en una mini-lluna aquest any. Els detalls els acaben de publicar en la revista Research Notes of the AAS, on també s’indica que tornarà en 2055.

El petit objecte, amb una grandària estimada d’uns 10 metres, va ser descobert el passat 7 d’agost des de Sud-àfrica amb el Sistema d’Última Alerta d’Impacte Terrestre d’Asteroides (ATLES, per les seues sigles en anglès), un conjunt d’instruments robòtics de prospecció astronòmica per a detectar els NEO de menor grandària poca temps abans del seu possible impacte contra la Terra.

Ací teniu l’enllaç al programa del Podriem fer-ho millor del primer d’octubre. Jo isc a partir del minut 26:55 i durant uns 20 minuts

https://www.apuntmedia.es/programes/podriem-fer-ho-millor/audio-temporada-6/01-10-2024-ho-millor-primera-part_135_1734640.html

Per als qui ens encisen les estrelles aquesta nit i matinada ha estat fantàstica.

Aquest nit era lluna plena i aquesta circumstància ens ha portat dos regals. Primerament, en eixir la Lluna per l’est, exactament quan s’ha post el Sol per l’oest, el nostre satèl·lit s’ha vist una mica més gran del que és habitual.  Era una superlluna. Què significa una superlluna? Vol dir que la Lluna estava situada en el perigeu, el punt en què la seua òrbita es troba més a prop de la Terra. En concret, aquesta superlluna se situava a 357.486 km del nostre planeta. Comparativament, la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és 384,472 km.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa. La superlluna d’aquesta passada nit era un 30% més brillant que una lluna plena convencional.

Però la part més interessant de la nit va ser el moment en el que la Lluna s’endinsà en l’ombra terrestre. Encara que l’eclipsi parcial de Lluna serà de molt baixa magnitud (0,08) vaig considerar interessant poar el despertador a les 4:20 h per admirar com el nostre satèl·lit juga a fet i amagar amb el Sol i, tractar de fer unes poques fotos del fenomen.  L’eclipsi era visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi era visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

Com que l’instant de major intensitat de eclipsi tingué lloc a les 04:44:14 hora local de la matinada tenia temps per instal·lar el telescopi SeeStar i demanar-li que buscara la Lluna. En una nit d’alarma per pluges a tot el país, a Tavernes de la Valldigna la Lluna ja eclipsada a l’esquerra de Saturn lluïa allunyada d’una franja de núvols alts inofensius. El cràter Tycho destacava a l’esquerra del disc lunar mentre que l’ombra terrestre dominava el nord lunar i fregava el mar de la Serenitat. Així que vaig poder fer diverses fotos i vídeos de l’eclipsi parcial.

Imatges de la Lluna: Enric Marco.

Aquesta matinada, la nit del 17 al 18 de setembre, la Lluna, la Terra i el Sol s’alinearan i, per tant, es produirà un dels fenòmens astronòmics més curiosos, un eclipsi lunar. El nostre satèl·lit natural tindrà el gust d’amagar-se darrere de la Terra i, per tant, endinsar-se dins de l’ombra de la Terra. Tanmateix l’enfosquiment no serà total ja que la Lluna no s’hi endinsarà completament com altres vegades si només la fregarà lleugerament. Es produirà, així un eclipsi lunar de baixa intensitat. De fet només s’enfosquirà un 8% de la superfície lunar.Els eclipsis lunars només es produeixen quan la Lluna està en fase de lluna plena. A més es dona la circumstància que aquesta matinada la Lluna es trobarà en el punt més pròxim de l’òrbita al voltant de Terra, l’anomenat perigeu. Així que, a més de l’eclipsi lunar tindrem una superlluna.

Què significa una superlluna? Vol dir que la Lluna se situarà en el perigeu, el punt en què la seua òrbita es troba més a prop de la Terra. En concret, aquesta superlluna se situarà a 357.486 km del nostre planeta.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa. La superlluna de la collita serà un 30% més brillant que una lluna plena convencional, i es podrà veure la nit del 17 al 18 de setembre.

Però la part més interessant de la nit serà el moment en el que la Lluna s’endinsa en l’ombra terrestre. Encar que l’eclipsi parcial de Lluna serà de molt baixa magnitud (0,08) s’ho valdrà aixecar-se ben d’hora per admirar com el nostre satèl·lit juga a fet i amagar amb el Sol. L’eclipsi serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica. Les dades específiques d’aquest eclipsi estan publicades en la web de l’expert en eclipsis Fred Espenak. Com explica a la web, amb afegits meus:

L’instant de major intensitat de eclipsi tindrà lloc el 18 de setembre de 2024 a les 02:45:26 TD (02:44:14 UT1), (4:44:14 hora local). Això és 0,4 dies abans que la Lluna arribe al perigeu. Durant l’eclipsi, la Lluna es trobarà a la constel·lació de Peixos.

L’eclipsi pertany al Saros 118 i és el número 52 dels 73 eclipsis de la sèrie. Tots els eclipsis d’aquesta sèrie es produeixen en el node ascendent de la Lluna.

Aquest és un eclipsi parcial molt poc profund. Té una magnitud d’eclipsi umbral de només 0,0869 i una durada de l’eclipsi parcial de 63,7 minuts.

L’eclipsi parcial de Lluna del 18 de setembre de 2024 serà seguit dues setmanes més tard per un eclipsi de sol anular el 2 d’octubre de 2024.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

Ara només cal esperar que l’oratge ens permeta veure alguna cosa aquesta matinada.

Prediccions.

Les prediccions de l’eclipsi són de Fred Espenak, www.EclipseWise.com

També de Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València.

Com si el cel sabera que les vacances s’acaben, des de fa uns dies els núvols no ens abandonen. Encara que les ganes d’observar encara romanen, les possibilitats d’obtindre una bona imatge d’una galàxia o d’un cúmul són cada vegada més minses.

A més aquest mes hem notat la persistència de les nits tòrrides amb la xafogor persistent que tot ho embolica i et deixa sense ganes de fer res amarat de suor a la vora de la mar, tot esperant que la brisa marinera et refresque.

Tot això hauria de millorar ja que aquest mes tenim algunes meravelles celestes que no ens podem perdre. I és que podrem gaudir d’un eclipse parcial de Lluna, dues pluges d’estels i el dia de l’equinocci de tardor en el que deixarem finalment l’estiu per endinsar-nos en la tardor.

Planetes

Mercuri és ara mateix un planeta matutí que s’ha de veure abans de l’eixida del Sol. La matinada del 5 de setembre assolirà l’altura màxima respecte a l’horitzó de tot el 2024 i el punt de màxima elongació occidental, assolint la màxima separació angular del Sol. Serà el millor moment per observar-lo una hora abans de l’alba.

El planeta, a causa de la seua petita òrbita al voltant del Sol, no para quiet i la nit del 30 de setembre Mercuri se situarà en conjunció solar superior, és a dir, se situarà en direcció al Sol. Mercuri passarà a només 1° 17´ del Sol; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,40 ua. Aquella nit Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per tornar a ser un vespertí.

Venus serà visible durant tot el mes però amb unes condicions molt difícils. Després de la posta de Sol només el podrem veure durant mitja hora mirant cap a l’est i només si tenim l’horitzó oest lliure d’obstacles d’arbres o muntanyes ja que sempre estarà prop de l’horitzó. De fet a les 21:30 ja s’haurà post. El capvespre del 5 de setembre es produirà una conjunció de la Lluna i Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Saturn és, ara mateix, el planeta rei de la nit. Actualment es troba en la constel·lació d’Aquari i és visible durant tot la nit, des de la posta del Sol fins l’alba. Això és així ja que el 8 de setembre a les 06:27 el planeta Saturn es trobarà en oposició. Saturn estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig. Això implica també que al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 8,66 ua. A causa de la llunyania no serà massa brillant, només assolirà una magnitud de 0,6, com les estrelles més brillants.

Júpiter i Mart es troben a principis de mes situats sobre la constel·lació de Taure, el primer més alt i brillant que el segon i seran observables en la segona part de la nit. A partir de les 2 de la matinada ja el podreu observar eixint per l’horitzó est. Però a mesura que passen els dies Mart s’anirà separant i es desplaçarà a la constel·lació veïna de Bessons. A finals de mes ja apareixeran per l’est a partir de la 1 de la matinada. Les matinades del 24 i 24 de setembre una lluna minvat farà una visita als planetes, facilitant la seua identificació.

Neptú també serà visible però només amb telescopi. La matinada del 21 de setembre a les 02:08 Neptú es trobarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig.
Al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 28,89 ua i amb una magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Pluja d’estels

Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Amb una activitat entre el 5 i el 21 de setembre, el màxim serà el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha sigut completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Amb una activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre,el màxim serà el 28 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora, però com el seu nom l’indica, el pluja esdevindrà durant les hores diürnes i, per tant, impossible d’observar-se sense instrumental de ràdio.

Eclipsi parcial de Lluna

La matinada del 18 de setembre es produirà un eclipsi parcial de Lluna de molt baixa magnitud (0,08) que serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

 

Equinocci de tardor

El 22 de setembre a les 14:42 el Sol, en el seu camí anual per l’esfera celeste, travessarà la línia de l’equador celeste. El dia i la nit duraran el mateix, 12 hores. És el dia de l’equinocci de tardor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Setembre	03	03:56
Quart creixent	Setembre	11	08 06
Lluna plena	Setembre	18	04 34
Quart minvant	Setembre	24	20 50

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: El cel de Bel, la Tinença de Benifassà. 10 agost 2024. Ángel Morales-Rubio.

Enguany, convidat per la responsable de Cultura del Jardí Botànic Eva Pastor, hem participat en una nova experiència, gaudir de les excel·lències del Jardí mentre parlem del cel estrellat i descobrim les muntanyes i els cràters de la Lluna amb un telescopi.

Amb l’arribada de l’estiu, les nits es fan més agradables i conviden a gaudir de l’aire lliure. És el moment perfecte per contemplar el cel nocturn i descobrir els seus secrets. Per això us convidem a una experiència única que no us podeu perdre: dues ponències sobre nomenclatura lunar i mitologia dels estels i la posterior observació astronòmica, i tot en l’entorn únic del Jardí Botànic.

Fernando Ballesteros, de l’observatori Astronòmic de la Universitat de València va oferir la primera de les ponències el dimarts 16 de juliol, titulada Nombres de la Luna. I és que La Lluna està poblada de noms: científics, poetes, exploradors, éssers mitològics… donen nom a les seues muntanyes, valls, cràters o “mars”. Però qui va decidir això i des de quan? En aquesta xarrada vam fer un breu repàs a la història de la nomenclatura lunar i els cartògrafs que la van estudiar.

El dimecres 17 de juliol fou el torn d’Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. La ponència portava el títol de La mitologia dels estels. Tots sabem que les històries mítiques de l’antiga Grècia es troben representades en la pantalla immensa del cel nocturn. De fet, podríem considerar les constel·lacions com un llibre on es descriu la cultura clàssica abans de l’invent de l’escriptura i ara de la mà d’Enric vam redescobrir aquesta connexió entre la ciència i la mitologia.

A més a més, després de les ponències vam tindre l’oportunitat de fer una observació astronòmica i un passeig per les constel·lacions en el preciós entorn del Jardí Botànic, on podrem gaudir de la màgia del cel estival.

Les nits d’estiu al jardí es convertiren en una experiència inoblidable, envoltats de natura i acompanyats d’una brisa càlida que invita a explorar el cel nocturn. Va ser una oportunitat única per aprendre i gaudir sota les estreles.

El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el  Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.

Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.

Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.

Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys.  La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.

I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.

Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.

Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.

La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Enfilem el darrer mes de la primavera i els primers dies de l’estiu. Sense pluja per ací, llevat d’unes minses gotes que han mullat el carrer, els núvols persistents no ens deixen veure el cel nocturn. Així que tenim de tot el pitjor, sense pluja i sense estrelles a la nit. I tot esperant si torna l’aurora boreal ara que la gran regió activa solar AR3664 ha sobreviscut a la rotació del Sol i torna a ser visible al disc solar.

Respecte a l’observació dels planetes en aquest mes poca cosa podrem veure en la primera part de la nit. Tots els planetes continuen a la dreta del Sol i, per tant, només seran visibles abans de l’alba. Només Mercuri guaitarà per l’horitzó oest els últims dies del mes.

La primavera acabarà el 20 de juny. Serà el dia del solstici d’estiu. Benvingut estiu.

Planetes

L’observació dels planetes serà difícil durant el mes ja que només hi seran visibles en les últimes hores de la nit, poc abans de l’alba, mirant cap a l’est. Formaran un alineament d’objectes, des del més separat del Sol, Saturn, cap a l’oest, fins a Venus i Mercuri molt prop del Sol i de l’horitzó.

Saturn, el més separat de l’horitzó en les hores anteriors a l’eixida del Sol, apareixerà per l’est a partir de les 3 de la matinada els primers dies del mes i a les 2 a mitjan mes. Serà durant les últimes nits de juny quan el podrem veure més aviat, cap a la 1:30 de la matinada. Per tant, durant juliol i agost Saturn serà visible abans de la mitjanit. La matinada del 27 de juny una Lluna minvant s’acostarà al planeta, cosa que permetrà fer-los una bonica foto eixint tots junts per la mar cap a les 1:30.

Els altres planetes Júpiter, Venus i Mercuri es troben molt prop de l’horitzó est i seran molt difícils de veure enmig de la llüissor solar. Els primers dies del mes, els 4 i 5 de juny, Júpiter i Mercuri estaran molt prop però només amb sort podreu admirar-los. Però passats els dies Júpiter s’anirà separant del Sol i cada vegada serà més fàcil veure’l. Al final del mes serà el rei del cel de la matinada.

Entre mig d’aquests dos, Mart serà visitat per la Lluna minvant la nit del 2 al 3 de juny.

El dia 4 de juny Venus se situarà en el punt de conjunció superior solar, és a dir, amb la Terra, el Sol i Venus alineats. Aquell dia el planeta passarà per darrere de la nostra estrella a només 0° 03´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,74 ua.  Venus deixarà llavors de ser un objecte matutí per ser-ne un vespertí. Però no se separarà encara prou del Sol per deixar-se veure durant el mes de juny al capvespre.

Finalment el 14 de juny Mercuri també passarà per darrere del Sol i es trobarà en conjunció superior solar. Mercuri passarà a només 0° 56´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,32 ua. Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a ser-ne un vespertí. El planeta sí que es deixarà veure breument els darrers capvespres del mes si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol.

Pluges d’estels

A més tindrem diverses dues pluges d’estels, els Boòtids i els Ariètids.

La pluja d’estels dels Ariètids assolirà el màxim el 10 de juny. Amb una activitat des del 22 de maig al 2 de juliol, la seua taxa de meteors sol ser d’uns 50 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. La font de la pluja és desconeguda, però els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Ícar, tot i que l’òrbita pot correspondre també al cometa 96P/Machholz.

La pluja d’estels dels Boòtids assolirà el màxim del 27 de juny. Amb una activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, la taxa de meteors és molt variable. Normalment és molt feble, d’1 o 2 meteors per hora però de vegades s’han observat esclats ocasionals, com el darrer l’any 1998, quan la taxa va arribar a 100. El radiant es troba en la  direcció de la constel·lació del Bover. El cos celeste responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke.

Solstici d’estiu

La primavera acaba el 20 juny a les 22: 40 quan el Sol, en el seu camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel, a 27º 27′ per damunt de l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’estiu. Al migdia solar del 21 de juny el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Safor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Lluna nova	Juny	06	14 38
Quart creixent	Juny	14	07 19
Lluna plena	Juny	22	03 07
Quart minvant	Juny	28	23 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- Gemini North es troba a una altitud d’uns 4.200 metres a Maunakea, Hawaii. Les Cloud Cams nocturnes de Gemini North van poder capturar els extraordinaris fenòmens de llum que es veuen a la part dreta de la imatge. Presenta els fenòmens de llamps anomenats descàrregues super-atmosfèriques vermelles. Es distingeixen pel seu color i també per la direcció en què xoquen. Les llums vermelles i blaves baixen de 50 a 90 quilòmetres cap a la part superior de la coberta dels núvols. És extremadament difícil capturar aquests fenòmens amb la càmera i més encara des d’aquesta perspectiva única. Aquesta imatge va ser presa el 24 de juliol de 2017. Wikipedia Commons.

El mes de maig comença amb núvols i clars i, malgrat les darreres pluges, la sequera encara és persistent. El cel nocturn no es deixa assaborir del tot, donada la passada de núvols alts que enterboleixes les estrelles.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Maig	01	13 27
Lluna nova	Maig	08	05 23
Quart creixent	Maig	15	13 48
Lluna plena	Maig	23	15 53
Quart minvant	Maig	30	19 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.

Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…

Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.

Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.

Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.

Planetes

Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.

Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.

La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.

Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.

Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en  la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.

Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només un Eclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Març	03	16 24
Lluna nova	Març	10	10 01
Quart creixent	Març	17	05 11
Lluna plena	Març	25	08 00

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.

2.-4.- Stellarium.

Finalment el potent anticicló pel qual hem tingut cel nocturn ras però polsós durant dies ens ha abandonat i ara no deixen de passar fronts atlàntics sense pluja però amb molt de vent. El ponent s’ha fet present al nostre país i sembla que durarà encara uns dies. Mentrestant la nebulositat és present i les observacions astronòmiques són difícils. Les constel·lacions hivernals, de mica en mica, ja venen prenent el seu lloc al cel nocturn però encara no les hem pogut admirar.De moment el dèbil Saturn i el potent Júpiter senyoregen el cel nocturn i, entre núvol i núvol, podem captar les seus belleses. Només amb uns bons prismàtics ja podem adonar-nos de la forma allargassada de Saturn a causa de l’anell així com dels satèl·lits de Júpiter. No deixeu d’intentar mirar-los. Això sí, haurien de recolzar-vos en alguna paret per evitar vibracions dels braços. Si disposeu d’un telescopi ja no us diré res perquè segur que ja els heu admirat.

Respecte a altres meravelles astronòmiques del mes, podreu ser testimonis de diverses conjuncions o aproximacions aparents de planetes i la Lluna i del bes del planeta Venus a la Lluna. I finalment no us perdeu la pluja d’estels dels Leònids del 18 de novembre, sempre interessant.

Planetes

Júpiter serà el rei dels planetes aquest mes. Serà el més brillant al cel i ben visible durant tota la nit. La raó d’aquest fet és que el primer de novembre Júpiter assolirà el punt més pròxim a la Terra, el perigeu, a només 3,98 unitats astronòmiques de nosaltres, uns 595 milions de quilòmetres. Però com que l’òrbita del planeta és lleugerament el·líptica, no serà encara el moment de l’oposició, el punt en que Júpiter, la Terra i el Sol es troben exactament alineats. Això ocorrerà dos dies més tard, el 3 de novembre.  Serà aleshores quan Júpiter se situarà just en la direcció oposada al Sol vist des de la Terra, és a dir, a 180º un de l’altre. Quan el Sol es ponga per l’oest, Júpiter eixirà per l’est. La brillantor serà màxima al cel (magnitud –2,9) i es veurà molt gran al telescopi (49,5 segons d’arc).

El 24 i 25 de novembre una lluna creixent avançada es trobarà en conjunció, a la màxima aproximació aparent, amb Júpiter, un fet que ens pot servir per assenyalar-nos la posició del planeta.

Saturn, molt més llunyà, es veu actualment molt dèbil al cel a la constel·lació d’Aquari, a l’oest de Júpiter. La nit del 20 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna amb Saturn que ens permetrà descobrir-lo al cel.

Si us agrada assumir reptes, potser us interesse saber que Urà també arribarà a la seua oposició el 13 de novembre. Serà, doncs, el millor moment per trobar aquest planeta llunyà, al límit de la visibilitat a ull nu (magnitud +5,8): cap a la mitjanit, amb uns prismàtics o un telescopi, busqueu el gegant en direcció sud, a mig camí entre Júpiter i les Plèiades, sense ser pertorbats per la Lluna que llavors estarà en una fase de nova.

Venus es veu actualment molt brillant al cel de la matinada mirant cap a l’est. La matinada del 9 de novembre una lluna minvant molt fina, prop de la Lluna nova, s’aproximarà al planeta. Una bella conjunció que s’ho val admirar i fotografiar. Un bon moment per veure-ho seria a partir de les 6 del matí, una hora abans de l’eixida del Sol. La lluna arribarà a tapar Venus a partir de les 11 h del matí però en ser de dia no serà visible a casa nostra.

Pluges d’estels

Novembre 05. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 8 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 5 de novembre. La taxa màxima observable serà de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 5, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 19 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable tota la nit del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 18. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 18 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 18, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

 

La Lluna

Aquest mes sense superlluna. Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Novembre	05	09 37
Lluna nova	Novembre	13	10 28
Quart creixent	Novembre	20	11 50
Lluna plena	Novembre	27	10 16

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Posta de Sol. Alberic, la Ribera Alta. 1 novembre 2023. Enric Marco.

2.-3.- Stellarium.

Dissabte 28 d’octubre poguérem gaudir d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Tal com era previst, la Lluna tornà a amagar-se darrere de la Terra en la nit del canvi d’hora. Com que l’eclipsi lunar era parcial atès que el nostre satèl·lit només fregà suaument l’ombra de la Terra, no poguérem admirar els bells canvis de color de la superfície lunar, blanca i brillant abans de l’eclipsi, ben rogenca quan la Lluna es troba tot submergida en la foscor terrestre. Ara només observarem una petita zona enfosquida en la part inferior del nostre satèl·lit.  L’observació d’un eclipsi, siga solar o lunar, si som una mica sensible al comportament de la natura, sempre ens du a experimentar l’elegància dels moviments dels astres celestes i a gaudir de la capacitat dels humans per desentranyar-ne els misteris.

Els eclipsis lunars ocorren quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. La Lluna, per tant, està en fase de plena. Per pura geometria és el moment en que el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra cap a l’espai a causa de la llum solar.  Dissabte, en vorejar només la part superior de l’ombra terrestre, la Lluna s’anà enfosquint per la part inferior esquerra, fins a fer fosc un 12% del disc lunar.

Ja era les 21:30 passades quan un observador atent podia veure que a la Lluna se l’estaven menjant per baix. La negror inferior anà augmentant fins que cap a les 22:14 arribà a cobrir una huitena part del disc lunar. La major part de la població no se n’assabentà però per ací i per allà s’hi veien curiosos que es preguntaven que li passava a la Lluna. Alguns tractaven de fer-li fotos amb el mòbil però l’òptica del dispositiu no permetia de treure’n cap imatge decent.

Tot acompanyant la Lluna eclipsada s’hi podia veure, en la direcció de les 7 hores (baix a l’esquerra), un objecte estel·lar ben brillant. Era el planeta Júpiter, el rei dels planetes del cel en aquests moments, ara que Saturn va de baixada.

Imatges de Núria Marco i Enric Marco. Millorades amb Gimp.

Dissabte tornarem a gaudir d’uns dels espectacles més bonics de la natura. La Lluna tornarà a amagar-se darrere de la Terra en la nit del canvi d’hora, del dissabte 28 al diumenge 29 d’octubre. En aquesta ocasió l’eclipsi lunar serà parcial atès que el nostre satèl·lit només fregarà suaument l’ombra de la Terra. Així tindrem un petit eclipsi per festejar el canvi d’hora. L’observació d’un eclipsi, siga solar o lunar, sempre ens porta a experimentar l’elegància dels moviments dels astres celestes i a gaudir de la capacitat dels humans per desentranyar-ne els misteris.Els eclipsis lunars ocorren quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Per pura geometria és el moment en que el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra cap a l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part esquerra adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.
En el nostre cas l’eclipsi del 28 d’octubre només serà un eclipsi parcial de molt baixa magnitud (0,12). És a dir només que s’arribarà a enfosquir el 12% del disc lunar, principalment la part inferior. Serà visible durant alguna de les fases a Àsia, Oceania, Europa, Àfrica i Amèrica oriental.

Un gràfic semblant pot veure’s a la web de l’Observatori Astronòmic de Madrid. Per a les ciutats de Palma i de Barcelona les previsions son semblants.

Com es pot veure en l’esquema adjunt realitzat per l’astrònom expert de la NASA, Fred Espenak, l’eclipse tindrà diverses fases. Cal tindre en compte primerament que l’horari està en Temps Universal (UT). Per obtindre les hores de les diverses fases en hora oficial només cal sumar-hi 2 hores. No parlaré de la fase penombral (zona gris) ja que l’enfosquiment lunar serà mínim. El primer moment interessant serà quan la Lluna, durant el seu moviment orbital (de dreta a esquerre, vist des de la Terra) toque el con d’ombra terrestre. Serà el punt U1 i ocorrerà a les 21:35 (hora oficial, arrodonit als minuts). A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà enfosquint d’esquerra a dreta. Començarà l’eclipsi lunar parcial.

Serà a les 22:14 quan la Lluna es trobarà en el màxim de l’eclipsi. A partir d’aquest moment la part enfosquida anirà minvant fins que l’eclipsi parcial acabe a les 22:52 (U4) quan el disc lunar abandone l’ombra terrestre. No s’espera que la part enfosquida de la Lluna es faça rogenca.

L’eclipsi parcial de la Lluna no serà gran cosa i passarà inadvertit per a la majoria de la població. Tanmateix seguir el fenomen sempre és interessant per admirar els delicats moviments de la Lluna al voltant de la Terra i els jocs de llum i claror que juga am el Sol. Tot això esperant el gran espectacle de l’eclipsi de Sol que travessarà el nostre país el 12 d’agost de 2026. D’això ja n’anirem parlant.

Amb una calor immensa i un potent anticicló sobre Europa Occidental comença el mes d’octubre. Calor, fortes pluges. L’oratge està descontrolat i els culpables som nosaltres. El canvi climàtic ja no treu la poteta, sinó el cos sencer.

El potent anticicló permet nit tranquil·les per poder observar el firmament. La llàstima és que ara tenim una bella lluna plena que enllumena de manera natural el cel nocturn. Així que les observacions nocturnes estan ajornades fins la setmana que ve, amb el quart minvant lunar.

Ara Orió ja senyoreja la matinada a l’espera de l’assalt fins a la nit vespertina. El cel nocturn està presidit per tres potents llumeneres, a la primera part de la nit veurem Saturn i una mica després Júpiter. Més tard, prop de l’alba se’ns presenta el brillant Venus.

El mes d’octubre ens oferirà un petit eclipsi parcial lunar per a la nit del 28 d’octubre, poques hores abans del canvi d’hora.

Mentre el més menut dels planetes, Mercuri abandonarà el cel matutí en passar per darrere del Sol i ja serà possible veure’l després de la posta de Sol a final de mes.

Planetes

Els reis de la nit seran durant els pròxims mesos els planetes gegants, Saturn i Júpiter. A la posta del Sol ja podrem veure Saturn cap a l’est sobre la constel·lació de . Una mica més tard apareixerà Júpiter. Però així com el planeta dels anells es presenta com un llum dèbil al cel i es fàcil no reconèixer-lo, el planeta més gran té un llum immens, grandiós que fa molt difícil no notar la seua presència al cel. Per ajudar a trobar-los al cel nocturn la Lluna ens donarà una ma. La matinada del dia 2 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció, a la separació mínima. El nostre satèl·lit es situarà a 3° 23´ al nord de Júpiter, en la constel·lació d’Àries.

A final de mes la Lluna tornarà a assenyalar els planetes. La nit del 24 d’octubre la Lluna se situarà al sud de Saturn en la constel·lació d’Aquari.

La matinada del 29 d’octubre la Lluna i Júpiter estaran en conjunció. La Lluna arribarà a estar a 3° 08´ al nord del planeta sobre Àries.

Mercuri, que s’haurà pogut veure prop de l’horitzó est els primers dies del mes d’octubre uns minuts abans de l’alba, estarà en conjunció solar superior, és a dir alineat amb el Sol i passant per darrere d’ell, el 20 d’octubre. Llavors Mercuri deixarà de ser un objecte matutí i es convertirà en un vespertí. Però no el podrem veure bé, ben separat de l’horitzó oest, fins a mitjans de novembre vinent.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant de la matinada, competint amb Sírius, l’estel més brillant del cel. La matinada del 24 d’octubre Venus se situarà a la màxima elongació occidental, assolint així la major separació del Sol en la seua aparició matutina. Serà el moment en que el planeta es trobarà en el punt més alt del cel abans de l’alba. Dos dies abans, el 22, Venus estarà en dicotomia. Venus presentarà mitja fase, és a dir la mitat exacta del planeta es veurà enllumenada des de la Terra. El Sol, Venus i la Terra formaran llavors un triangle rectangle.

Pluges d’estels

Octubre 22. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 22 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Orió. Els residus deixats pel cometa 1P/Halley són els que provoquen aquesta pluja i el millor moment per observar-la serà la del capvespre del 21 d’octubre, fins a la matinada del 22. Pot ser que la presència de la Lluna cause una petita disminució d’esdeveniments.

Canvi d’hora

La nit del 28 al 29 d’octubre es farà el preceptiu canvi d’hora. A les 3 de la matinada es passarà directament a les 2. Així només estarem a 1 hora (UTM+1) per davant de l’horari solar.

Eclipsi parcial de Lluna

La nit del 28 d’octubre la Lluna plena fregarà lleugerament l’ombra de la Terra. Es produirà, per tant, un eclipsi parcial de Lluna. Al nostre país el tros enfosquit de la Lluna es trobarà a l’extrem inferior de la Lluna. Per observar el fenomen no cal cap instrument especial. Es pot veure a ull nu.  Si es disposa de càmera reflex amb zoom de 200-300 mm o superior podreu detectar els cràters lunars i fer una millor foto.

La Lluna

Aquest mes tindrem també una superlluna. Com que la matinada del 26 d’octubre a les 5:01 la Lluna passarà pel perigeu de l’òrbita, el punt més pròxim a la Terra, i, se situarà llavors a una distància de  364 869 km, la grandària aparent de la Lluna plena de dues nits (28 octubre) més tard serà una mica més gran de l’habitual, amb una grandària angular de 32,3 minuts d’arc.

Recordeu que aquest és únicament un bonic fenomen geomètric sense cap conseqüència sobre els humans ni el medi ambient.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Octubre	06	15 48
Lluna nova	Octubre	14	19 56
Quart creixent	Octubre	22	05 29
Lluna plena	Octubre	28	22 23

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1.- La Lluna plena fent funambulisme. 30 setembre 2023.  08:00. Torreta cablejat AT parc industrial, de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). Josep Emili Arias Miñana. Amb permís.
2.- 3.- Stellarium.
4.- Eclipsi parcial de Lluna del 28 d’octubre de 2023. OAN.

Per segona vegada s’ha organitzat la Nit Europea dels Investigadors al Campus de Burjassot de la Universitat de València. El passat 29 de setembre des del MUVHN (Museu de la Universitat de València d’Història Natural) i amb la col·laboració de les diferents facultats del campus es prepararem diverses activitats a les que tots els públics podien assistir. S’hi podien fer tallers, experiments i xarrades sobre ciència e investigació de química, de genètica, d’òptica i optometria, de contaminació lumínica, d’astronomia amb els telescopis de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València entre moltes altres.

La Nit Europea dels Investigadors és una iniciativa de la Unió Europea per apropar la professió d’investigador i la investigació científica als ciutadans. Es realitza durant el mes de setembre des de l´any 2005, i consisteix en una varietat d’activitats divulgatives organitzades per universitats i centres d’investigació en unes 400 ciutats de tota Europa, que proporcionen un contacte directe dels investigadors amb el públic assistent.

Més de 100 persones, adults i xiquets, organitzats en 5 grups consecutius, aprofitant una nit magnífica, sense núvols ni vent, pogueren gaudir de la visió del cel nocturn a través de l’esplèndid telescopi apocromàtic de l’Aula d’Astronomia situada a la terrassa de l’edifici Jeroni Muñoz. La Lluna, malgrat estar plena, es va deixar veure bé, amb el gran gran cràter Tycho en primer lloc, a l’hemisferi sud lunar. La Lluna és molt agraïda per fer-li fotos amb mòbil i els visitants no van perdre l’oportunitat d’emportar-se un record. Recomane, com he fet jo amb una de les imatges que vaig fer amb el mòbil, que amb l’editor d’imatges del mòbil o un de l’ordinador li baixeu la intensitat i li augmenteu el contrast. La diferència entre cràters, mars i zones altes lunars quedarà ben marcada.

Seguidament passarem a veure Saturn, ara ben visible al cel nocturn, a partir de la posta del sol mirant cap a l’est. Aquesta temporada l’anell es veu quasi perpendicular a la línia de visió i, de vegades, amb pocs augments no es veu bé. Però l’altra nit es va veure de manera òptima, tan bé que Elena aconseguí fer-ne una foto amb mòbil. Està saturada però l’anell es veu molt bé.

Finalment Júpiter va eixir per l’horitzó, sobre les incòmodes llums del poliesportiu de Burjassot. Quan va estar prou alt al cel ja poguérem observar-lo amb el telescopi. D’aquest planeta no aconseguirem prendre’n una foto.

Per acabar, passada la una de la matinada, ens férem la foto preceptiva amb els visitants de l’últim grup, majoritàriament els organitzadors dels tallers de la Nit dels Investigadors.

Imatges: Són d’Enric Marco. La primera foto és del MUVHN del 2022.

Ahir la nau Chandrayaan 3 (nau lunar en sànscrit) aterrava suaument en les proximitats del cràter Manzinus U en la zona sud de la superfície lunar. L’Agència Espacial Índia (ISRO) feia història i aconseguia situar l’Índia com al quart estat després dels Estats Units, l’URSS i la Xina en arribar a la Lluna. Molts altres ho han intentat i han acabat amb fracàs: Israel, Japó i darrerament Rússia amb Luna 25.

I és que arribar sa i estalvi al nostre satèl·lit no és fàcil. L’ISRO s’ha treu el mal sabor de boca del fracàs del 2019 quan la sonda Vikram del Chandrayaan 2 s’estavellà sobre la Lluna a molts pocs metres de la superfície.

Ara tot ha anat perfecte, nominal com se sol dir en l’argot de l’astronàutica, tot d’acord amb el que estava previst.

Chandrayaan 3 va ser llançada el 14 de juliol mitjançant el llançador LVM3 M4 amb una trajectòria no directa. L’òrbita es va anar fent  fent cada vegada més gran fins abastar la Lluna, amb un canvi de trajectòria a òrbita lunar i decreixement de l’òrbita fins aterrar, procés que ha costat uns 40 dies.

Al contrari del que molt mitjans de comunicació estan dient, la nau índia  no ha aterrat al pol sud lunar, sinó a centenars de quilòmetres al nord, concretament a 69,37º sud i 32,35º est, en la zona dels cràters Manzinus U i Boguslawsky M. Actualment la zona polar sud és el nou El Dorado de l’exploració lunar donat el descobriment de l’existència d’aigua congelada en els cràters d’aquella zona.

Allà la llum del Sol hi arriba de manera molt inclinada i aquest fet ha permés la pervivència d’aquesta aigua provinent de xoc de cometes antics. L’ús d’aquest recurs permetrà la instal·lació en un futur pròxim de bases lunars permanents amb astronautes donat que no caldrà dur aigua des de la Terra. A més, a partir de l’aigua, es podrà extraure oxigen per a suport vital humà i per a fabricar combustible.

Per tot això hi ha una nova cursa per arribar a la Lluna i ocupar els millors llocs al pol sud. Rússia ho ha intentat, l’Índia ho acaba d’aconseguir i la NASA (USA) i l’ESA (Europa) ho volen fer el 2025 amb la missió tripulada amb dones i gent de color Artemis 3.

L’actual missió Chandrayaan 3 ha costat un preu assequible de només 75 milions de dòlars.

Amb una massa de 1749.86 kilograms, l’aterrador Vikram és una mena de cub de 2 x 2 x 1.7 m amb diversos instruments:

• Chandra’s Surface Thermophysical Experiment (ChaSTE) mesurarà la conductivitat tèrmica i la temperatura de la superfície lunar, especialment la regolita o pols lunar.
• L’instrument per a l’activitat sísmica lunar (ILSA) mesurarà la sismicitat al voltant del lloc d’aterratge.
• Langmuir Probe (LP) estimarà la densitat de plasma propera a la superfície al llarg del temps.
• Retroreflector làser de NASA. Per mesurar de manera exacta i constant  la distància Terra-Lluna.

L’aterrador amaga en l’interior un petit robot explorador, el Pragyan (sabiduria en sànscrit) de 26 kilograms i 0.9 x 0.75 x 0.4 m que disposa de 6 rodes articulades i dues càmeres.

Els instruments a bord del ròver són:

• L’espectròmetre de raigs X de partícules alfa (APXS) derivarà la composició química i inferirà la composició mineralògica de la superfície lunar
• L’espectroscopi de ruptura induïda per làser (LIBS) determinarà la composició elemental (Mg, Al, Si, K, Ca, Ti, Fe) del sòl lunar i les roques al voltant del lloc d’aterratge lunar

A més a més el mòdul de propulsió que dugué l’aterrador des de l’òrbita terrestre i que s’ha quedat en òrbita lunar té també un instrument que s’ha usat abans d’aterrar:

• SHAPE. Espectropolarimetria de la Terra com un planeta habitable. Farà mesures espectrals i polarimètriques de la Terra des de l’òrbita lunar en el rang de longitud d’ona de l’infraroig proper (NIR) (1–1,7 μm).

Has estat, sense dubte, un gran èxit per a tota la indústria tecnològica i la ciència índia. Tanmateix la missió Chandrayaan 3 té els dies comptats. La nau ha aterrat en la zona diürna de la Lluna ara que el satèl·lit està en fase creixent. Les plaques solars donen energia elèctrica per als instruments i per a escalfar l’electrònica. Però la nit lunar arribarà d’ací a 14 dies quan la fase de la Lluna plena comence a minvar. En no disposar d’un sistema de control de temperatura amb una font alternativa de generació elèctrica a la llum solar, l’electrònica deixarà de funcionar en baixar a temperatures per sota dels -100 graus. Chandrayaan 3 serà en aquell moment història passada.

Ahir em feren una petita Entrevista per a Noticies de la nit d’À Punt. 23 agost 2023. A partir de les 24:30

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/23-08-2023-informatiu-nit_134_1639182.html

Imatges: Totes les imatges son d’ISRO.