Pols d'estels

La ronda de les xarrades estiuenques als Parcs Naturals valencians ja han començat. Divendres passat, 3 de juliol,  a la Casa de Cultura de Pedralba, la Serrania, invitats pel Parc Natural del Túria i per l’ajuntament ens disposarem a parlar dels problemes de la llum artificial nocturna.

Enguany però, i a causa de l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, la jornada va tenir dues xarrades diferenciades.

La tradicional xarrada de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient i una xarrada sobre el  perquè ocorren els eclipsis i les mesures de precaució per a un observació segura, així com també explicarem detalladament les característiques locals de l’eclipsi que veurem a mitjan agost.

Quaranta assistents a les xarrades que, traslladats després al Mirador de la Muela, van gaudir després de l’observació de Venus, de nebuloses (nebulosa de la Lira, M57), cúmuls estel·lars (H i X Persei) i globulars (M4)  i finalment, quan passades les 12 de la nit, l’eixida de la Lluna ens permeté veure les muntanyes, cràters i mars lunars.

El cel de Pedralba és meravellós. S’hi veien perfectament les constel·lacions, entre l’Escorpí i Sagitari s’hi veia eixir la Via Làctia i com cobria tot el cel fins a Cassiopea passant pel Cigne. Les comarques de l’interior valencià encara conserven el cel nocturn. El problema, com sempre, és la zona metropolitana de València, molta llum i molts de trànsit d’avions que omplien el cel de traces. També s’observà una gran quantitat de satèl·lits.

Gràcies al Parc del Túria, als tècnics del Parc, en especial a Isaac, i a l’ajuntament de Pedralba.

Al saló d’actes de l’ajuntament, amb la presència de l’alcalde Àlex Ruiz Gadea, i la sala bastant plena, vaig estar contant les idees antigues sobre els eclipsis, la por de la plebs, però també l’ús que se n’ha fet d’aquests fenòmens extraordinaris per a l’avanç de la ciència: la descoberta d’un nou element químic, la realitat de les protuberàncies com a parts de l’atmosfera solar,  la confirmació de la Teoria General de la Relativitat, etc.

També va caldre parlar sobre el mecanisme de l’eclipsi solar, de la coincidència extraordinària de les similituds en les grandàries angulars de la Lluna i el Sol vistos des de la Terra, sense parangó en tot el sistema solar, dels moments màgics quan el disc lunar cobreix el Sol en ple dia i s’esdevé de sobte la nit.

I, clar, ho vaig particularitzar per al cas de la població de Bellreguard, fora de la zona de totalitat però d’on es pot veure el fenomen de l’eclipsi parcial en pràcticament tot el terme municipal, principalment cap a la platja.

Un vespre intens que acabà amanit per les interessants preguntes del públic, sobretot la d’un xiquet curiós de la primera fila. Gràcies a tots, especialment a l’ajuntament de Bellreguard per convidar-me. L’esdeveniment ha estat organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard.

Sota el títol «El gran eclipsi total de 2026: Què veurem el 12 d’agost?», la sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Per què és una cita històrica?

L’eclipsi que tindrà lloc el 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu.

Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com:

Ubicacions ideals: Les millors zones de la comarca per a seguir l’eclipsi.

El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat.

Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.

L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Amb una sala plena de gom a gom, la gent va poder entendre el procés pel qual la Lluna es pot situar davant del Sol i oferir-nos la nit en ple dia. Casualitat de la natura és que la Lluna i el Sol ocupen la mateix grandària angular al cel, de manera que l’ocultació solar siga perfecta, que el procés d’ocultació passe només dues vegades a l’any de manera canviant i la gran sort que justament nosaltres ens troben sota l’ombra de la Lluna en el moment exacte. La sort és important a la vida.

L’observació d’aquest eclipsi no serà fàcil. A només 4º d’altura o elevació del Sol i la Lluna i a mitja hora abans de la posta de Sol, qualsevol obstacle cap a l’oest pot malbaratar l’eclipsi que estem esperant des del 30 d’agost de 1905. Així que la cerca de llocs a València o ben a prop per poder gaudir del fenomen es fa imprescindible. D’això en parlàrem al final de la xarrada. El lloc oficial de la platja de les Arenes (no la de la Malva-rosa) és un bon lloc: una platja ampla, prop de la mar, permet veure l’eclipsi sobre els edificis del passeig marítim. Però també hi ha d’altres. Indrets sense arbres ni edificis mirant cap a l’oest, a l’azimut solar de 285º, n’hi ha uns quants.

La xarrada s’allargà fins quasi les 21 h per les interessants preguntes del públic que demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. Espere haver satisfet tots els dubtes i il·lusionat el públic per voler estar sota l’ombra de la Lluna el pròxim 12 d’agost. En definitiva un encontre magnífic amb la gent fidel del Octubre CCC. Agraesc la invitació a l’Espai Ciència per poder parlar d’aquest eclipsi de les nostres vides.

El dia de l’eclipsi s’acosta a poc a poc. Ja queda només un poc més de dos mesos per a que la mecànica celeste ens alinee la Lluna exactament davant del Sol i ens deixe a fosques sota la seua ombra. Per això, l’interés per informar-se del fenomen celeste s’incrementa cada dia que passa. Això anirà a més en els dies a venir.

Divendres 5 de juny vaig ser invitat per l’ajuntament d’Alberic per parlar de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost. Presentat per Vicent Gimenez, historiador i amic, i amb una assistència important de públic que omplia la sala d’actes de la la Biblioteca Municipal de la població, vaig explicar detalladament els eclipsis del passat, el que veurem i com tindre una bona experiència de l’observació si sabem des d’on mirar-lo de manera segura amb l’ús d’ulleres d’eclipsi homologades (amb ISO 12312-2).

Alberic, malauradament, no és troba en la banda de totalitat i, per tant, no podrà gaudir de totes les fases de l’encontre de la Lluna amb el Sol. Encara que el Sol estarà cobert a un 99.94%, hi haurà visible una fina línia de llum solar, suficient per a que no es faça de nit. Hi haurà una tènue llum similar al capvespre. Com que no s’hi podrà veure la fase de totalitat, les ulleres d’eclipsi seran obligatòries durant tot el fenomen.

Des d’Alberic el Sol també estarà molt baix. Donada la poca altura del Sol en el moment culminant (4.4º) una qüestió important serà la cerca d’indrets pròxims per veure el fenomen. Sembla que des de la part occidental del poble, mirant cap a Tous, a l’altra banda de la Muntanyeta es podrà veure l’encontre còsmic.

Per veure la totalitat caldrà desplaçar-se cap al nord per cercar l’ombra de la Lluna, cap a Alginet (durada 19 segons) i Benifairó (30 segons). Però caldrà anar-hi amb temps ja que els problemes de mobilitat estan garantits.

La xarrada s’allargà també per les preguntes del públic que recordava antics eclipsis i demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. En definitiva un encontre amb la gent del meu poble que s’aplegà a la biblioteca. Va ser molt gratificant estar-hi. A l’ajuntament agraesc la invitació. I gràcies a Vicent Gimenez per la presentació. I a Amparo Gimenez, ànima de la cultura a Alberic, que no va poder vindre però que estava ben present amb l’escrit que va enviar.

Va ser un goig tornar a la biblioteca del meu poble, lloc on vaig començar a descobrir les meravelles de la lectura.

El dia de l’eclipsi s’acosta sense aturador. Ja queda només un poc més de dos mesos per a que la Lluna s’alinee exactament davant del Sol i ens deixa sota la seua ombra. Per això, l’interés per informar-se del fenomen celeste s’incrementa cada dia que passa.

Dimecres 3 de juny vaig ser invitat per l’associació cultural científica Àgora de Ciència de Picanya per parlar de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost. Presentat per Roberto Sanz, membre de la directiva de l’associació i amb una assistència important de públic a la Casa de Cultura de la població vaig explicar detalladament els eclipsis del passat, el que veurem i com tindre una bona experiència de l’observació amb l’ús d’ulleres d’eclipsi homologades (ISO 12312-2).

Picanya és troba en la banda de totalitat i podrà gaudir de totes les fases de l’encontre de la Lluna amb el Sol. Donada la poca altura del Sol en el moment culminant (4.4º) una qüestió important va ser la cerca d’indrets pròxims per veure el fenomen. Perquè és important dir per a totes les persones que tenen la sort de viure en la banda de totalitat que si es pots veure des del teu poble no cal que et desplaces fora ja que els problemes de mobilitat estan garantits.

La xarrada s’allargà també per les preguntes del públic que recordava antics eclipsis i demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. En definitiva un encontre amb la interessant gent de l’Àgora de Ciència molt gratificant i a qui agraesc la invitació.

Dimecres passat, el 20 de maig vaig impartit una conferència en el Centre Internacional de Gandia sobre l’històric eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Davant d’una audiència d’unes 30 persones vaig abordar què es veurà en el cel, com observar el fenomen amb seguretat i sobretot l’emoció de l’esdeveniment.

Vaig oferir claus fonamentals que preparen per l’eclipsi: detalls del fenomen, que s’ha de veure i quins problemes poden haver relacionats amb la mobilitat.  Cal recordar que és el primer eclipsi total visible en la península Ibèrica en més de 100 anys i no tenim consciència dels milions de persones interessades en aquests tipus de fenòmens que vindran a la península Ibèrica.

També vaig remarcar la importància d’una observació segura. Vaig explicar com usar filtres certificats (ISO 12312-2) per a no danyar la vista durant les fases de parcialitat de l’eclipsi.

L’elecció de la ubicació és important donada la baixa altura del Sol quan la Lluna el tape prop de l’hora del capvespre. A València l’eclipsi s’esdevindrà a només 4.4º d’altura. Per això es recomana fer simulacres (tractant d’observar el Sol a la posta) per a verificar que els edificis, els arbres o les muntanyes en ens bloquegen la visió.

Si t’agradaria saber més sobre la trajectòria exacta de la totalitat en la zona de la Safor o conèixer els tipus d’ulleres i filtres homologats necessaris per a veure-ho, pots informar-te en canals oficials com el Trio de eclipses o els visualitzadors d’eclipsis del IGN.

El passat 29 d’abril de  2026 va ser un dia espill del dia de l’eclipsi. El Sol passava exactament per mateix punt del cel que en el moment de l’ocultació per la Lluna. La posició al cel serà azimut 285º i altura 4,5º així que és fàcil simular-lo.

El matí del 29 vaig ser entrevistat per a les Notícies de Migdia d’À Punt a la platja de les Arenes de la ciutat de València. Aquest lloc serà punt oficial d’observació de l’eclipsi per a la ciutat de València. De moment l’únic. Calia comprovar si complia les expectatives.

Aquell dia estava ben nuvolós així que es va poder fer poca cosa. Sort que dos dies abans, el capvespre del dilluns 27 d’abril, vaig fer unes fotos en el moment exacte en que el Sol se situava en la posició adient i vaig poder comprovar que la meitat de la platja, vora mar, encara rebia la llum del Sol. Així que des d’aquest punt es podrà veure l’eclipsi.

Informació

Entrevista:

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-29-04-2026-informatiu-migdia_134_1865213.html

A partir del minut 27:50

Més notícies:

https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/video-nuvols-dificulten-visibilitat-dia-d-assaig-l-eclipsi-12-d-agost_1_1865495.html

Divendres passat, 17 d’abril, em van convidar a la ràdio d’À Punt per parlar de l’eclipsi del 12 d’agost. Vaig estar xarrant amb Reis Juan, conductora del programa l’Hora de la Cultura, sobre com serà el fenomen, quina càrrega emocional té i de la sort que tinguem un eclipsi a terres valencianes després del darrer de 1905. Però també vaig parlar del previsible problema de la mobilitat, de la possibilitat de quedar-se en la carretera si ixes massa tard de casa i de la protecció ocular necessària. Però sobretot de les difícils característiques de l’eclipsi que fan necessari un horitzó lliure en direcció nord-oest per poder-lo observar. Podeu escolar el pòdcast per saber-ne més.

—————————————————

Parlem amb Enric Marco sobre l’eclipsi total del 12 d’agost, un fenomen excepcional que no es veu a la península des de fa més d’un segle. Ens detalla des d’on es podrà observar, quant durarà i quines precaucions cal prendre.

Entrevista:

17.04.2026 | Enric Marco explica com veure l’eclipsi total de sol

La nit del dilluns 6 al dimarts 7 d’abril la nau Artemis II passà per darrere de la Lluna. Els quatre tripulants pogueren fer les tasques d’estudi del relleu lunars assignades però tingueren temps també per regalar-nos una sèrie d’impressionants fotos de la cara oculta de la Lluna.

Vilaweb n’ha mostrat les 12 fotos més espectaculars però hi ha moltes més. Ací mostre les que més m’han agradat.

Capturada per la tripulació de l’Artemis II durant el seu sobrevol lunar el 6 d’abril de 2026, aquesta imatge mostra la Lluna eclipsant completament el Sol. Des de la perspectiva de la tripulació, la Lluna sembla prou gran per bloquejar completament el Sol, creant gairebé 54 minuts de totalitat i ampliant la vista molt més enllà del que és possible des de la Terra. La corona forma un halo brillant al voltant del disc lunar fosc, revelant detalls de l’atmosfera exterior del Sol que normalment estan ocults per la seva brillantor. També són visibles estrelles, que normalment són massa febles per veure’s quan es fotografia la Lluna, però amb la Lluna a les fosques les estrelles es poden veure fàcilment. Aquest punt de vista únic proporciona una visió impactant i una valuosa oportunitat perquè els astronautes documentin i descriguin la corona durant el retorn de la humanitat a l’espai profund. La feble resplendor de la cara visible de la Lluna és visible en aquesta imatge, ja que ha estat il·luminada per la llum reflectida per la Terra.

John Barentine va introduir la imatge de l’eclipsi solar d’Artemis II a la web astrometry.net per esbrinar en quina direcció miraven els astronautes. Els tres punts brillants de la part inferior dreta són planetes.

La protecció solar en un eclipsi de Sol és necessària també en l’espai. Ulleres d’eclipsi indispensables.

Moltes gràcies per l’aventura compartida des de la Terra. De vegades som capaços de fer grans coses.