Pols d'estels

Torna setembre i l’estiu d’enguany fa les darreres passes. El cel encara mostra algunes nits hàbils per a l’observació però, a poc a poc, els núvols seran més presents. Les constel·lacions estiuenques Cigne, Àguila, Lira i l’Escorpí són ben presents però a la matinada ja guaiten les de l’hivern, Orió, Taure i Bessons.

En setembre els planetes s’animen. Saturn ja serà visible abans de la mitjanit, Mercuri torna al capvespre mentre que Venus i Júpiter són els reis de la matinada.

El mes comença amb un eclipsi de Lluna eixint de la mar que pot ser ben interessant. A més el 22 de setembre acaba l’estiu i comença la tardor.

Planetes

La festa dels planetes es troba a la matinada. Els primers dies de setembre, abans de l’eixida del Sol, podrem admirar la fila dels planetes en el cel de l’horitzó est. A les 6:00 del matí podrem veure, de baix a dalt, Mercuri prop de l’horitzó, Venus en la constel·lació del Cranc i més amunt Júpiter en la constel·lació dels Bessons. Júpiter brillarà intensament amb magnitud -2 i estarà ben situat per a observació abans del començar el dia. Venus es desplaçarà ràpidament cap a la constel·lació del Lleó durant els dies de setembre.

Mercuri abandonarà ràpidament el cel de la matinada per passar per darrere del Sol. El  13 de setembre Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 1° 36’ del disc del Sol; al mateix temps, se situarà al punt més distant de la Terra a 1.38 ua. De manera que Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí.

Els planetes es mouen i la Lluna encara més, així que hi haurà un moment en que la Lluna minvant es trobe amb Venus. El 19 de setembre es produirà la conjunció de la Lluna i Venus, amb la Lluna a 0° 48´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo.

Sense planetes al capvespre després de la posta de Sol, cal mirar cap a l’est on descobrirem un punt brillant en la constel·lació de Peixos. És el planeta Saturn que finalment torna a ser visible abans de la mitjanit. El 8 de setembre a les 22:20 es produirà una conjunció (aproximació) de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 3° 59´ al nord de Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta dels anells.

El 21 de setembre, Saturn estarà en oposició. Saturn s’alinearà amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà a la mínima separació de la Terra, a només 8,55 unitats astronòmiques i amb magnitud 0,6, en direcció de la constel·lació de Peixos. Aquests dies que vindran seran els millors per observar-lo pel telescopi.

Eclipsis

El 7 de setembre de 2025 podrem gaudir d’un interessant eclipsi de Lluna. La Lluna s’endinsarà en l’ombra de la Terra i deixarà de rebre llum directa del Sol. L’enfosquiment començarà a les 18:27 i acabarà a les 21:56. Tanmateix, des del nostre país no podrem observar tot el procés ja que la Lluna eixirà per l’horitzó est quan ja estiga eclipsada. Un lloc ideal per observar el fenomen és la platja ja que no hi ha obstacles. El color roig de la Lluna serà un bon objectiu per a les càmeres i telescopis. També es pot veure a ull nu.

A València la Lluna eixirà a les 20:21 ja eclipsada ja que el màxim de l’eclipsi serà a les 20:11. A Barcelona que es troba més a l’est, el màxim de l’eclipsi i l’eixida de la Lluna pràcticament coincidiran a les 20:12.

Equinocci de tardor

Finalment l’estiu acabarà el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud.

Fets notables

El 13 de setembre a les 00:10 la Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 58’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Pluja de meteors

1 de setembre. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba de l’1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

9 de setembre. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 9 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, que segurament afectarà el nombre d’estrelles fugaces visibles.

27 de setembre. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha sigut identificat. El millor moment serà a l’alba del 27 de setembre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

Aneu preparant-vos. De hui en un any, el 12 d’agost de 2026, molts valencians tindrem la sort de trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Un preciós eclipsi de Sol ja està esperant-nos a només 365 dies.

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària.  Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats. Anualment ocorren, com a mínim, dos eclipsis solars en algun punt del planeta, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Els eclipsis solars totals són estranys en un lloc particular, com per exemple on vius, perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície i un 70% de la superfície de la Terra és zona marina.

Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre país es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.

Aquell dia l’ombra de la Lluna impactarà primerament el nord de Sibèria (Rússia), passarà prop del pol Nord, fregarà la costa est de Groenlàndia, cobrirà la part oest d’Islàndia, incloent la capital Reykjavik, travessarà l’Atlàntic i arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

L’últim eclipsi total de Sol que pogueren veure els valencians va ser el 30 d’agost de 1905 que va fer nit en ple dia entre el nord de la ciutat de València i el sud de Tarragona, estant el màxim de l’eclipsi a Alcossebre. Com que fa ja 120 anys d’aquest eclipsi, cap valencià viu ha vist cap eclipsi solar sense moure’s de casa.

I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular (ulleres d’eclipsi o telescopi o càmera amb filtre solar) el Sol es veurà com una lluna minvant o forma de plàtan. Però en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte, i la dèbil corona solar es deixarà veure. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial d’aquest post. Serà el moment de treure’s les ulleres d’eclipsi per admirar el fenomen que durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

S’ha de tindre molt clar que l’eclipsi total serà només visible dins de la banda de totalitat. Fora d’aquesta només es veurà com a eclipsi parcial. El sud de la banda de totalitat arribarà a la costa  mediterrània, a la part nord del riu Xúquer. Per tant, qualsevol població al sud, per prop que estiga, no veurà l’eclipsi total, és a dir, no es farà de nit. Per exemple, Tavernes de la Valldigna, des d’on la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol només veurà un eclipsi parcial. En el punt màxim del fenomen s’arribarà a veure només una finíssima línia del disc solar que serà prou per a que no es faça de nit. A Tavernes no hi ha eclipsi total de Sol. Si es vol veure l’eclipsi cal moure’s cap al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, a només uns 4º d’alçada que correspon al gruix de 3 dits disposats de manera horitzontal amb el braç estirat. Oblideu-vos de veure el fenomen celeste si teniu muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un bon criteri per saber si un lloc és apte per contemplar l’eclipsi, estant ja dins de la banda de totalitat, és tractar de veure la posta de Sol aquests pròxims dies d’agost. Si veieu pondre’s el Sol en l’horitzó oest, l’any que ve podreu gaudir allí mateix de l’eclipsi total.

Un lloc pròxim a Tavernes per veure l’eclipsi total de Sol podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera. Aquests indret, però, estan molt prop de l’extrem inferior de la banda de totalitat i el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

Molt millor, si amb temps planifiqueu un viatge cap a l’interior del País Valencià o cap a l’Aragó on l’eclipsi durarà més i el Sol estarà més alt. Les possibilitats per veure l’ocultació celeste són nombroses.

Article: Com mirar de manera segura un eclipsi de Sol.

Foto inicial: Luc Viatour / https://Lucnix.be

El passat 1 de juny l’astrònom Fred Espenak ens va deixar. Potser a la majoria de la població el seu nom i el seu llegat no els sonarà de res, però per als amants del cel, de l’observació de la Lluna i del Sol i dels eclipsis de tots dos, el seu treball ha estat fonamental. Espenak fou el primer que popularitzà les previsions dels eclipsis de Sol i de Lluna i les posà a l’abast de tothom.

Va nàixer a Nova York el 1953 i ja de menut s’interessà per l’astronomia. Als 9 anys ja tenia el seu primer telescopi. Es graduà en física en el Wagner College de Staten Island, on treballà al planetari. Més endavant acabà el màster a la Universitat de Toledo, Ohio, amb un treball sobre estrelles eruptives a partir d’observacions realitzades a l’Observatori de Kitt Peak a Arizona.

Ben aviat entrà a treballar al Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA on treballà durant molts anys en espectroscòpia infraroja d’atmosferes planetàries. Tanmateix, interessat en els eclipsis, va crear i mantindre la web oficial d’eclipsis de la NASA fins a la seua jubilació l’any 2009 (eclipse.gsfc.nasa.gov). Ara, com s’anuncia a la web: aquest lloc web està disponible com a recurs per a registres i informació sobre eclipsis i trànsits, però no s’actualitzarà.

Però la feina que l’ha fet famós i estimat per tots els amants del cel, ha estat els seus butlletins i llibres sobre prediccions d’eclipsis de Sol i de Lluna i com observar-los. Des de 1978 va ser l’encarregat oficial del butlletí d’eclipsis de la NASA.

Aquests primers treballs eren innovadors, meticulosos i plens de gràfics per fer-los entenedors. En una època en que les publicacions anteriors sobre eclipsis eren feixugues i entenedores només per a especialistes avançats, les prediccions d’Espenak eren clares i concises. I, a més, com que els butlletins eren enviats des de la NASA, seguint la política de domini lliure, eren totalment gratuïtes.

El primer eclipsi que va observar va ser l’eclipsi solar del 7 de març de 1970, que va despertar el seu interès pels eclipsis i des de llavors en va veure més de 20.

Entre molts altres tractat sobre eclipsis que va escriure, va publicar, juntament amb Jean Meeus, expert en càlcul numèric aplicat a l’astronomia, el Five Millennium Canon of Solar Eclipses el 2006, que abasta tot tipus d’eclipsis solars (parcials, totals, anulars o híbrids) des del 2000 aC fins al 3000 dC, i el Five Millennium Canon of Lunar Eclipses del 2009, que enumera tots els eclipsis lunars (penumbrals, parcials o totals) en aquest període.

Sempre he utilitzat les prediccions de Fred Espenak per a tots els eclipsis solars o lunars als que he assistit i fotografiat,  com per exemple les de l’eclipsi solar parcial del passat 29 de març en la que la seua gràfica explica tot el que cal saber. Amb el seu manual vaig preparar el viatge a Reims, França, per veure l’eclipsi total de Sol de l’11 d’agost de 1999, i amb el nou treball estic preparant l’observació de l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, que podrem gaudir al nostre país.

L’any 2009 Fred Espenak es jubilà de la NASA però continuà treballant en la seua passió, la predicció i l’observació d’eclipsis.

Amb el sobrenom de Mr Eclipse va seguir en les xarxes i viatjant a la cacera de nous eclipsis. El lloc web d’Espenak, www.MrEclipse.com, se centra en la fotografia d’eclipsis, mentre que el lloc web www.EclipseWise.com està dedicat a la difusió de les seues darreres prediccions d’eclipsis. Ara les guies d’eclipsis ja no són gratuïtes però tenen un preu assequible.

L’any 2003, per tot el treball fet al voltant dels eclipsis i com observar-los, l’asteroide 14120 Espenak va ser anomenat en honor seu. El 15 d’abril de 2025, Espenak va anunciar a la seua pàgina de Facebook que patia fibrosi pulmonar idiopàtica, la seua salut dequeia ràpidament i que de seguida entraria a l’hospital. Els metges van determinar que la malaltia havia avançat massa per a un trasplantament de pulmó. Finalment va morir l’1 de juny de 2025 amb cures pal·liatives a sa casa a Portal (Estats Units d’Amèrica).

Fred, no et podrem veure l’agost de l’any vinent per algun indret de la península Ibèrica mentre la Lluna tapa el Sol però, si nosaltres hi podem estar amb totes les garanties d’una observació segura, serà pel seu fantàstic llegat i mestratge.

Fred, de tot cor, gràcies per la teua increïble tasca popularitzant aquesta afició meravellosa.

Farewell, Mr. Eclipse: Fred Espenak dies at 71

Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.

Teníem ganes d’eclipsi, per tant. Les agrupacions astronòmiques portaren la veu cantant. Si a València l’Associació Valenciana d’Astronomia preparà l’observació del fenomen a l’explanada de la Ciutat de les Ciències, amb nombrosos visitants, a la Safor, l’Agrupació Astronòmica de la Safor es preparà per a l’eclipsi a la plaça del Tirant, junt al riu Serpis. Centenars de persones s’hi arrimaren per gaudir de l’espectacle.

Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.

El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.

Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.

La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.

A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.

Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.

La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.

Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.

El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.

El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.

No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.

La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.

El dissabte 29 de març podrem gaudir d’un dels fenòmens més curiosos de la natura, fruit de la disposició planetària i de la geometria espacial. Durant el matí la Lluna anirà tapant parcialment el Sol i causarà l’ocultació incompleta i temporal de l’astre rei. Serà un eclipsi parcial de Sol i serà visible sense dificultat a tot el país. Ací baix tenim l’esquema de l’ocultació. El disc blau representa la Terra, el blanc la Lluna. El nostre satèl·lit, seguint el seu camí al voltant de la Terra, s’alinearà aproximadament amb el Sol, de manera que projectarà la penumbra lunar sobre el nostre planeta. Aquesta vegada l’ombra lunar impactarà fora del disc terrestre i no hi haurà eclipsi total.

Amb aquest eclipsi solar comença tot un seguit de fenòmens similars, fins i tot més espectaculars, d’eclipsis solars totals i anulars que cobriran les terres de la Península Ibèrica i del nostre país. Seran els eclipses totals del 12 d’agost de 2026, el del 2 d’agost del 2027 i l’anular del 26 de gener del 2028. Ens esperen dies de gaudi astronòmic.

Com es veu en l’esquema adjunt, calculat per Fred Espenak, expert en eclipsis de la NASA, ara ja jubilat, les zones de màxima ocultació solar varien al llarg de l’Atlàntic. Va des d’un lleuger cobriment lunar del diàmetre solar d’un 20% (0.20) en la costa mediterrània i Balears, fins a més d’un 40% (0.40) en les costes de Galícia. Si viatjarem a Grenlàndia podríem veure el diàmetre del Sol cobert per més del 80% (0.80). Cap lloc de la Terra podrà veure el Sol completament eclipsat.

A València la Lluna començarà a cobrir el disc del Sol a partir de les 10:54. Després el cobriment anirà augmentant fins arribar a un 25% (0.25) del diàmetre solar en el màxim de l’eclipsi que ocorrerà a les 11:42. Finalment la Lluna abandonarà el disc solar a les 12:30. L’eclipsi haurà acabat. L’Observatori Nacional ha preparat la seqüència de les fases de l’eclipsi per a diverses localitzacions.

Per a València

Per a Barcelona, la seqüència està una mica retardada donat que la ciutat està situada més a l’est que València. L’eclipsi comença a les 11:02 i acabarà a les 12:36. El màxim de l’eclipsi parcial solar serà a les 11:48 amb una magnitud de cobriment d’un 24% (0.24) del diàmetre solar.

Palma es troba molt més a l’est que les altres ciutats així que l’eclipsi serà més curt i amb un cobriment menor. Comença a les 11:02 i acaba a les 12:30 amb el màxim a les 11:45 i una magnitud d’un 20% (0.20).

Per a l’observació de l’eclipsi recordeu que s’han de complir importants mesures de seguretat. NO mireu directament al Sol. Utilitzeu ulleres d’eclipsi o filtres de soldador. Amb telescopis o prismàtics, si no teniu filtres, NO mireu directament per l’ocular, podrien perdre la vista. Observeu amb projecció.

Fa uns anys vaig fer un llarg estudi sobre les diverses maneres d’observar un eclipsi de sol i no deixar-hi la vista. El podeu llegir ací: Com mirar l’eclipsi.

Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.

Planetes

Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.

El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli.  A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.

El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena.  La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.

De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.

Eclipsi de Lluna (14 de març)

Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.

Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra,  la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.

Eclipsi de Sol (29 de març)

Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.

Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar  un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.

L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.

Pluges d’estels

Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.

Fets notables

El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic. Els gràfics dels eclipsis són de l’Observatori Astronòmic Nacional.

Per als qui ens encisen les estrelles aquesta nit i matinada ha estat fantàstica.

Aquest nit era lluna plena i aquesta circumstància ens ha portat dos regals. Primerament, en eixir la Lluna per l’est, exactament quan s’ha post el Sol per l’oest, el nostre satèl·lit s’ha vist una mica més gran del que és habitual.  Era una superlluna. Què significa una superlluna? Vol dir que la Lluna estava situada en el perigeu, el punt en què la seua òrbita es troba més a prop de la Terra. En concret, aquesta superlluna se situava a 357.486 km del nostre planeta. Comparativament, la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és 384,472 km.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa. La superlluna d’aquesta passada nit era un 30% més brillant que una lluna plena convencional.

Però la part més interessant de la nit va ser el moment en el que la Lluna s’endinsà en l’ombra terrestre. Encara que l’eclipsi parcial de Lluna serà de molt baixa magnitud (0,08) vaig considerar interessant poar el despertador a les 4:20 h per admirar com el nostre satèl·lit juga a fet i amagar amb el Sol i, tractar de fer unes poques fotos del fenomen.  L’eclipsi era visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi era visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

Com que l’instant de major intensitat de eclipsi tingué lloc a les 04:44:14 hora local de la matinada tenia temps per instal·lar el telescopi SeeStar i demanar-li que buscara la Lluna. En una nit d’alarma per pluges a tot el país, a Tavernes de la Valldigna la Lluna ja eclipsada a l’esquerra de Saturn lluïa allunyada d’una franja de núvols alts inofensius. El cràter Tycho destacava a l’esquerra del disc lunar mentre que l’ombra terrestre dominava el nord lunar i fregava el mar de la Serenitat. Així que vaig poder fer diverses fotos i vídeos de l’eclipsi parcial.

Imatges de la Lluna: Enric Marco.

Aquesta matinada, la nit del 17 al 18 de setembre, la Lluna, la Terra i el Sol s’alinearan i, per tant, es produirà un dels fenòmens astronòmics més curiosos, un eclipsi lunar. El nostre satèl·lit natural tindrà el gust d’amagar-se darrere de la Terra i, per tant, endinsar-se dins de l’ombra de la Terra. Tanmateix l’enfosquiment no serà total ja que la Lluna no s’hi endinsarà completament com altres vegades si només la fregarà lleugerament. Es produirà, així un eclipsi lunar de baixa intensitat. De fet només s’enfosquirà un 8% de la superfície lunar.Els eclipsis lunars només es produeixen quan la Lluna està en fase de lluna plena. A més es dona la circumstància que aquesta matinada la Lluna es trobarà en el punt més pròxim de l’òrbita al voltant de Terra, l’anomenat perigeu. Així que, a més de l’eclipsi lunar tindrem una superlluna.

Què significa una superlluna? Vol dir que la Lluna se situarà en el perigeu, el punt en què la seua òrbita es troba més a prop de la Terra. En concret, aquesta superlluna se situarà a 357.486 km del nostre planeta.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa. La superlluna de la collita serà un 30% més brillant que una lluna plena convencional, i es podrà veure la nit del 17 al 18 de setembre.

Però la part més interessant de la nit serà el moment en el que la Lluna s’endinsa en l’ombra terrestre. Encar que l’eclipsi parcial de Lluna serà de molt baixa magnitud (0,08) s’ho valdrà aixecar-se ben d’hora per admirar com el nostre satèl·lit juga a fet i amagar amb el Sol. L’eclipsi serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica. Les dades específiques d’aquest eclipsi estan publicades en la web de l’expert en eclipsis Fred Espenak. Com explica a la web, amb afegits meus:

L’instant de major intensitat de eclipsi tindrà lloc el 18 de setembre de 2024 a les 02:45:26 TD (02:44:14 UT1), (4:44:14 hora local). Això és 0,4 dies abans que la Lluna arribe al perigeu. Durant l’eclipsi, la Lluna es trobarà a la constel·lació de Peixos.

L’eclipsi pertany al Saros 118 i és el número 52 dels 73 eclipsis de la sèrie. Tots els eclipsis d’aquesta sèrie es produeixen en el node ascendent de la Lluna.

Aquest és un eclipsi parcial molt poc profund. Té una magnitud d’eclipsi umbral de només 0,0869 i una durada de l’eclipsi parcial de 63,7 minuts.

L’eclipsi parcial de Lluna del 18 de setembre de 2024 serà seguit dues setmanes més tard per un eclipsi de sol anular el 2 d’octubre de 2024.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

Ara només cal esperar que l’oratge ens permeta veure alguna cosa aquesta matinada.

Prediccions.

Les prediccions de l’eclipsi són de Fred Espenak, www.EclipseWise.com

També de Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València.

Com si el cel sabera que les vacances s’acaben, des de fa uns dies els núvols no ens abandonen. Encara que les ganes d’observar encara romanen, les possibilitats d’obtindre una bona imatge d’una galàxia o d’un cúmul són cada vegada més minses.

A més aquest mes hem notat la persistència de les nits tòrrides amb la xafogor persistent que tot ho embolica i et deixa sense ganes de fer res amarat de suor a la vora de la mar, tot esperant que la brisa marinera et refresque.

Tot això hauria de millorar ja que aquest mes tenim algunes meravelles celestes que no ens podem perdre. I és que podrem gaudir d’un eclipse parcial de Lluna, dues pluges d’estels i el dia de l’equinocci de tardor en el que deixarem finalment l’estiu per endinsar-nos en la tardor.

Planetes

Mercuri és ara mateix un planeta matutí que s’ha de veure abans de l’eixida del Sol. La matinada del 5 de setembre assolirà l’altura màxima respecte a l’horitzó de tot el 2024 i el punt de màxima elongació occidental, assolint la màxima separació angular del Sol. Serà el millor moment per observar-lo una hora abans de l’alba.

El planeta, a causa de la seua petita òrbita al voltant del Sol, no para quiet i la nit del 30 de setembre Mercuri se situarà en conjunció solar superior, és a dir, se situarà en direcció al Sol. Mercuri passarà a només 1° 17´ del Sol; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,40 ua. Aquella nit Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per tornar a ser un vespertí.

Venus serà visible durant tot el mes però amb unes condicions molt difícils. Després de la posta de Sol només el podrem veure durant mitja hora mirant cap a l’est i només si tenim l’horitzó oest lliure d’obstacles d’arbres o muntanyes ja que sempre estarà prop de l’horitzó. De fet a les 21:30 ja s’haurà post. El capvespre del 5 de setembre es produirà una conjunció de la Lluna i Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Saturn és, ara mateix, el planeta rei de la nit. Actualment es troba en la constel·lació d’Aquari i és visible durant tot la nit, des de la posta del Sol fins l’alba. Això és així ja que el 8 de setembre a les 06:27 el planeta Saturn es trobarà en oposició. Saturn estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig. Això implica també que al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 8,66 ua. A causa de la llunyania no serà massa brillant, només assolirà una magnitud de 0,6, com les estrelles més brillants.

Júpiter i Mart es troben a principis de mes situats sobre la constel·lació de Taure, el primer més alt i brillant que el segon i seran observables en la segona part de la nit. A partir de les 2 de la matinada ja el podreu observar eixint per l’horitzó est. Però a mesura que passen els dies Mart s’anirà separant i es desplaçarà a la constel·lació veïna de Bessons. A finals de mes ja apareixeran per l’est a partir de la 1 de la matinada. Les matinades del 24 i 24 de setembre una lluna minvat farà una visita als planetes, facilitant la seua identificació.

Neptú també serà visible però només amb telescopi. La matinada del 21 de setembre a les 02:08 Neptú es trobarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i el Sol, amb el nostra planeta situat al mig.
Al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a tan sols 28,89 ua i amb una magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Pluja d’estels

Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Amb una activitat entre el 5 i el 21 de setembre, el màxim serà el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha sigut completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Amb una activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre,el màxim serà el 28 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora, però com el seu nom l’indica, el pluja esdevindrà durant les hores diürnes i, per tant, impossible d’observar-se sense instrumental de ràdio.

Eclipsi parcial de Lluna

La matinada del 18 de setembre es produirà un eclipsi parcial de Lluna de molt baixa magnitud (0,08) que serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. L’eclipsi serà visible com a parcial en tota la Península Ibèrica.

L’eclipse es produirà entre les 04.13 – 05.16 temps local. Més informació al gràfic de l’Observatori Astronòmic Nacional per a la ciutat de València. Per a altres indrets del país la variació de temps serà molt petita. Podeu baixar-vos en aquest enllaç les dades per a la vostra ciutat.

Equinocci de tardor

El 22 de setembre a les 14:42 el Sol, en el seu camí anual per l’esfera celeste, travessarà la línia de l’equador celeste. El dia i la nit duraran el mateix, 12 hores. És el dia de l’equinocci de tardor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: El cel de Bel, la Tinença de Benifassà. 10 agost 2024. Ángel Morales-Rubio.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Tal con estava previst dilluns passat, la Lluna tapà el Sol a Nord-Amèrica. Des de casa estant, poguérem gaudir de l’espectacle gràcies a les càmeres instal·lades per diverses institucions com ara la NASA i Exploratorium, el Museu de la Ciència de San Francisco que ho retransmeteren per YouTube.

Així poguérem veure com l’ombra lunar, després d’haver recorregut part del Pacífic entrava finalment en terra mexicana i arribava a la ciutat costanera de Mazatlán on la totalitat començà a les 18:08 (UTC). La Lluna continuà cobrint el Sol, mentre la Terra girava. Així l’ombra lunar arribà a Torreón a les 18:17. Les càmeres de l’Exploratorium també s’instal·laren a la ciutat texana de Junction on l’eclipsi total arribaria una mica més tard a les 18:35.

Al contrari del que s’esperava fa una dies, els núvols feren acte de presència a tots els llocs del recorregut. En diversos moments, com ara a Torreón, no deixaren veure el principi de l’eclipsi parcial. Tanmateix es portaren bé al final ja que tots deixaren veure la fase de totalitat.

Vos deixe algunes de les imatges comentades.

En Torreón, Mèxic, l’ombra de la Lluna arribà uns 10 minuts més tard.

A Vilaweb podem veure algunes de les imatges més espectaculars de l’eclipsi solar total. El fenomen ha deixat imatges espectaculars, tant de l’eclipsi com de la multitud que l’ha volgut contemplar en directe.

Imatges solars: NASA i Exploratorium.

Imatge del gràfic: Yuk Tung Liu.

Avui, 8 d’abril, hi haurà un eclipsi solar total, un fenomen astronòmic que solament passa quan el Sol, la Terra i la Lluna nova són arrenglerats exactament en el mateix pla. El darrer fou el 14 d’octubre de 2023, que va recórrer gran part d’Amèrica. Aquesta vegada, també serà en aquest continent. Concretament, serà visible en uns quants indrets dels Estats Units, Mèxic i el Canadà.

Com es viurà, aquest fenomen? En què consisteix? Quines mesures s’han pres en alguns estats? Per què hi ha tanta fal·lera? Us expliquem tot el que heu de saber sobre l’eclipsi solar amb l’ajut d’Enric Marco, tècnic superior d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València i doctor en física solar, i Josep Masalles, expert en eclipsis, que ara és a Torreón, a Mèxic.

Estats d’emergència arran de l’eclipsi solar

“La gent no és conscient que un eclipsi de sol és un dels esdeveniments més extraordinaris de la natura, que s’ofereix de manera gratuïta”, expressa Marco. A Amèrica, l’esperen amb moltíssima atenció. L’expectació serà tan gran que algunes regions dels Estats Units, sobretot en aquelles en què es veurà l’eclipsi total, han declarat estats d’emergència a causa de la gran afluència de gent prevista.

El comtat de Bell, a Texas, és ubicat al centre de la totalitat. El govern ha emès un comunicat amb mesures extraordinàries arran de la previsió de la congestió extrema de les carreteres, tensions als hospitals, escassetat d’aliments, queviures i combustibles. “Per protegir la salut, la seguretat i el benestar tant dels residents com dels visitants, el comtat de Bell ha determinat que s’han de prendre mesures extraordinàries en forma de declaració d’emergència local”, diu el govern. El comtat preveu que la població augmentarà dràsticament aquests dies. “Aquest augment de la gent afegirà estrès als recursos locals i a la infraestructura i pot causar moltes molèsties als residents. Estigueu preparats per a la congestió del trànsit, l’escassetat d’aliments i combustible i la congestió de la xarxa mòbil”, apunten. El comtat aconsella, entre més qüestions, de romandre a casa i evitar de conduir, comprar queviures i subministrament amb antelació i omplir el dipòsit dels vehicles. A Texas, els proveïdors d’energia han alertat que l’eclipsi pot causar una pèrdua important de l’energia solar a mesura que la Lluna cobreixi part de l’estat, segons que recull The Dallas Morning News.

La regió del Niàgara del Canadà també ha declarat l’estat d’emergència a causa de la multitud de gent que s’aglutinarà al voltant de les cascades. El president regional, Jim Bradley, digué en un comunicat a començament de setmana que s’havia decidit de declarar l’estat d’emergència com a mesura de precaució. “La declaració de l’estat d’emergència […] reforça les eines que la regió té a l’abast per a salvaguardar la salut i la seguretat dels residents i visitants i protegir la nostra infraestructura crítica en qualsevol escenari que pugui sorgir”, expressà, segons que recull l’agència Reuters. Aquestes cascades espectaculars, situades a la frontera canadenca i nord-americana, són al bell mig de la trajectòria l’eclipsi, i hi ha molta gent que ha fet mans i mànigues per trobar-hi un allotjament turístic.

Als Estats Units, ha passat ben bé el mateix. De fet, els allotjaments que són just al mig del recorregut ja són pràcticament tots reservats. Així es desprèn d’un mapa que ha elaborat la plataforma AIRDNA, que s’encarrega de monitorar el mercat de lloguer vacacional a partir de les dades d’Airbnb i Vrbo. Els punts blaus mostren els nivells baixos d’ocupació i els taronges, els d’alta. En les imatges, es veu clarament que a partir del 2 d’abril la gent comença a reservar allotjament en el perímetre del recorregut total de l’eclipsi.

Masalles, al centre del recorregut de l’eclipsi

Josep Masalles ha vist gairebé tots els eclipsis d’ençà del 1990. És llicenciat en física i és un afeccionat de l’astronomia d’ençà que era petit. És el president de l’associació d’astronomia Aster de Barcelona i soci de l’associació de Sabadell. Ha viatjat a Mèxic acompanyat d’onze afeccionats més i observaran l’eclipsi al planetari de Torreón acompanyat de gent de la NASA. El lloc no és pas casualitat. La ciutat no és gaire turística i, a parer seu, és un lloc idoni: “És on hi ha la millor previsió meteorològica. L’eclipsi començarà al Pacífic i, en tota la trajectòria, aquesta és el millor lloc, i també hi haurà molta durada. A més, hi ha poca probabilitat de núvols perquè és una zona molt desèrtica.” A l’hora de la previsió, segons ell, és clau pensar en clau astronòmica, saber quin és el millor lloc on anar, però també parar molta atenció a la previsió meteorològica.

Masalles no acaba d’entendre els estats d’emergència que s’han decretat. “Em sorprèn que s’arribi a fer mesures així. Si és real, és una estupidesa. És aprofitar un esdeveniment científic important per observar-lo i gaudir-lo. És un espectacle de la natura i un fenomen que no passa cada dia. Entenc que la gent que té poc coneixement científic, quan se’n va el sol, se sorprengui. Però l’any 2024, amb el coneixement que tenim, i en un país desenvolupat com els Estats Units, passi això…”

Recorda que a Catalunya i a l’estat espanyol, durant l’eclipsi del 2005, els governs van aconsellar de tancar els centres a fi d’evitar que els alumnes tinguessin un contacte amb el fenomen. Es va vendre com una mesura de seguretat, però considera que és trist. “Cal aprofitar l’eclipsi per difondre la ciència”, apunta.

Què és un eclipsi solar?

Els eclipsis solars passen quan el Sol, la Terra i la Lluna nova estan arrenglerats totalment o parcialment en el mateix pla. Així ho recull la NASA: “Un eclipsi solar passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i projecta una ombra sobre la Terra que bloca totalment o parcialment la llum del Sol en algunes zones. Això tan sols passa ocasionalment, perquè la Lluna no orbita en el mateix pla exacte que el Sol i la Terra. El moment en què s’arrengleren és conegut com a temporada d’eclipsis, cosa que passa dues vegades l’any.”

Hi ha quatre menes d’eclipsis solars:

• Total: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra i bloca completament la cara del Sol. El cel s’enfosqueix i els habitants viuen la mateixa sensació que la sortida o posta de sol. Els habitants de la zona del recorregut de l’eclipsi poden veure la corona del Sol, atès que la Lluna el cobreix totalment.
• Anular: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però quan és en el punt més allunyat de la Terra o a prop d’aquest punt. Com que la Lluna és més lluny de la Terra, es veu més petita que no pas el Sol i no el cobreix del tot. En aquest cas, la Lluna es veu com un disc fosc a sobre d’un altre de més gran i brillant, el Sol.
• Parcial: passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però no estan arrenglerats del tot. Solament una part del Sol es veu coberta, cosa que li dóna una forma de mitja lluna.
• Híbrid: com que la superfície de la Terra és corba, de vegades un eclipsi pot canviar d’anular a total a mesura que l’ombra de la Lluna es desplaça sobre el planeta.

Quanta estona durarà, l’eclipsi solar?

L’eclipsi solar tindrà una durada de 4 minuts i 28 segons en el punt màxim, a prop de la ciutat de Nazas, a l’estat Durango de Mèxic. El primer contacte amb l’eclipsi serà a les 17.42, hora local catalana. El començament de la totalitat serà a les 18.38. El màxim serà a les 20.18. El darrer contacte serà a les 22.52.

Quin recorregut farà? On es podrà veure?

La totalitat de l’eclipsi solar serà visible en una franja estreta a l’Amèrica del Nord, que començarà a la costa del Pacífic, després ascendirà en direcció al nord-est, a Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Acabarà a l’oceà Atlàntic. Vegeu el recorregut de l’eclipsi:

La NASA ha habilitat un vídeo en directe a YouTube perquè pugueu veure l’evolució de l’eclipsi solar a partir de les 19:00 hora local nostra:

També l’Exploratorium de San Francisco ha habilitat diversos canals de YouTube per veure l’eclipsi comentat en anglès, castellà, amb música o sense vist des de Torreón, Mèxic i des de Junction, Texas.

El mes d’abril ha començat en la setmana de Pasqua, una festivitat religiosa ben connectada amb el moviment del Sol i de la Lluna. I respecte a l’oratge, finalment ha començat a ploure una mica per remullar els camps i sembla que els núvols deixaran pas als cels rasos.El primer mes complet de la primavera ens durà la davallada del planeta Júpiter i Mercuri en el cel del capvespre i poc abans de l’alba, l’entrada en la lluïssor solar de Venus, Mart i Saturn.

I com a fet extraordinari, la lluna nova cobrirà el Sol en una gran franja de Mèxic, Estats Units i Canadà el 8 d’abril en el que serà un gran eclipsi de Sol de més de 4 minuts de durada. Malauradament no serà visible al nostre país. Recomane veure’l on-line en directe.

Planetes

Mercuri, el primer planeta del sistema solar és un objecte difícil de captar i durant el mes de març ha estat possible veure’l quan ha estat en els extrems de l’òrbita, lluny del Sol. Tanmateix aquest mes torna a acostar-se a la nostra estrella i ha deixat d’observar-se.

De fet el 12 d’abril Mercuri es trobarà en conjunció solar inferior, és a dir, en la direcció solar. A partir d’aquest moment passarà de ser un objecte vespertí a un matutí.

El mes d’abril serà el darrer en que podrem veure el planeta Júpiter després de mesos al cel nocturn. Al llargs dels dies el planeta gegant s’anirà acostant a la direcció del Sol i cada vegada serà més curt el temps en que el veurem brillar en el cel del capvespre.

Els primers dies del mes el planeta era lluirà ben fort cap al sud-oest després de la posta de sol. Ara bé, a final del mes, el planeta s’haurà endinsat en la lluïssor solar i només serà visible durant uns minuts del capvespre.

El 10 d’abril una fina lluna creixent de 2 dies es trobarà amb el planeta en direcció de la constel·lació d’Aries.  Com que una lluna és difícil de veure és bon moment de fer-li una fotografia.

Venus, el planeta dedicat a la deessa de l’amor ha estat observant-se en març en el cel de matinada cap a l’est unes hores abans de l’eixida del Sol. Ara també s’acosta al Sol i cada vegada serà més difícil veure’l. Mart i Saturn, ben prop de Venus al cel matutí, només son petits puntets brillants dins de les primers llums del dia.

El dia 6 i 7 d’abril una lluna minvant molt fina passarà molt prop del planeta Venus en direcció de la constel·lació de Piscis.

Eclipsi de Sol
Un eclipsi solar total visible a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril del 2024. Un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint així la imatge del Sol per a un espectador situat sobre la superfície de la Terra.

Com que ocorrerà només un dia després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica (Abril 07, 19:51. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 816 km. Grandària angular de la Lluna: 33,3 minuts d’arc), el diàmetre aparent de la Lluna serà un 5,5% més gran que la mitjana. Amb una magnitud de 1.0566, la  duració de la totalitat serà de quatre minuts i 13 segons prop del poblat de Nazas, Durango, Mèxic (~6 km al nord), i les pròximes ciutats de Torrassa, Coahuila i Gómez Palacio, Durango.

La totalitat anirà recorrent una franja estreta a Amèrica del Nord, començant en la costa del Pacífic, després ascendint en direcció nord-est a través de Mèxic, els Estats Units i el Canadà, abans d’acabar enmig de l’Oceà Atlàntic.

Si no pots viatjar a Amèrica per situar-te sota l’ombra de la Lluna, pots tractar de veure-ho on-line en aquesta web de l’Exploratorium de San Francisco.

Pluja d’estels

Abril és el mes de la pluja de meteors dels Lírids. Encara que la pluja serà activa entre el 16 i el 25 d’abril, el màxim s’espera per a la nit del 21 al 22 d’abril.  La taxa màxima observable pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora. El radiant o punt de l’esfera celeste des d’on semblen provindre es troba en la constel·lació d’Hèrcules. El progenitor de la pluja és  C/1861 G1 (Thatcher), cometa de llarg període amb una òrbita d’uns 415 anys.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Posta de sol sobre Tavernes de la Valldigna el 26 de març de 2024 a les 20:16. De dalt a baix s’observa el cúmul obert de les Plèiades, el planeta Júpiter i prop de l’horitzó el fugisser planeta Mercuri.  Enric Marco.
2.-3.- Stellarium.
4.- NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA.