Pols d'estels

Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.

Planetes

Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.

El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli.  A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.

El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena.  La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.

De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.

Eclipsi de Lluna (14 de març)

Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.

Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra,  la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.

Eclipsi de Sol (29 de març)

Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.

Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar  un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.

L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.

Pluges d’estels

Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.

Fets notables

El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic. Els gràfics dels eclipsis són de l’Observatori Astronòmic Nacional.

Ja és a tocar una de les estacions més esperades de l’any, arriba el bon temps. Els camps de cirerers i presseguers es tenyeixen de color blanc i rosa i ofereixen paisatges magnífics. Arrenca, doncs, el compte enrere per a la primavera. Però quin dia comença exactament?

Quin dia comença la primavera d’enguany?

La primavera arribarà el dimecres 20 de març a les 4.06 i s’acabarà el dijous 20 de juny a les 22.50, quan començarà l’estiu. Així doncs, l’estació tindrà una durada de 92 dies i 18 hores, aproximadament. L’equinocci de primavera marca el començament de la nova estació i és el moment en què tots dos pols de la Terra són a la mateixa distància del Sol. A més, el dia i la nit tindran la mateixa durada: dotze hores.
I el canvi d’hora?

Com és habitual, la primavera ve de bracet del canvi d’hora. El canvi a l’horari d’estiu es fa una mica més tard, el darrer diumenge de mes, el 31 de març a la matinada. Caldrà avançar una hora el rellotge, és a dir, a les dues seran les tres, i la nit tindrà una hora menys. Això no obstant, guanyarem una hora de llum durant el dia.

Els fenòmens astronòmics de l’estació

Enguany, la primavera ens oferirà tot de fenòmens astronòmics, tal com ens explica Enric Marco al bloc Pols d’Estels.

El 25 de març a la matinada s’espera un eclipsi penumbràtic de Lluna. La Lluna plena travessarà la penombra de la terra de tal manera que aquesta s’enfosquirà lleugerament. Aquest fenomen serà visible a tot el continent americà, a l’est d’Àsia i d’Oceania i a l’oest de l’Àfrica i Europa. Als Països Catalans s’observarà mirant cap a l’oest, solament durant la primera fase, de les 5.53 a les 7.00, si fa no fa.

A final d’abril també s’esperen les pluges d’estels Lírids, amb l’activitat màxima el 22 d’abril, i les d’estels Aquàrids, que es preveu que tindran l’activitat més intensa entorn del 6 de maig.

Text original a : Quan comença la primavera del 2024? Vilaweb 16 març 2024.

Imatge:

Una papallona sobre un arbre fruiter en flor. 18 de febrer 2024. Vilamarxant, el Camp de Túria. Enric Marco.

L’hivern acaba i amb ben poca pluja al nostre país. Fa una calor inusual en un mes de març ja començat, tanmateix el cel nocturn no acaba d’estar net de núvols alts i núvols densos descarregats, llevat d’algun dia solt ben ras amerat de vent.

Així que no hem pogut admirar el cel nocturn aquest mes. I van…

Març és el darrer mes de l’hivern. A partir del dia 20 vindrà la primavera i, amb ella, una setmana més tard un altre i inútil canvi d’hora per retardar l’horari de la vinguda de la nit.

Mercuri torna a ser visible durant els capvespres. La seua altura anirà creixent al llarg dels dies. Per contra el planeta Júpiter cada vegada estarà més baix encara que continuarà sent el rei de la nit.

Un petit eclipsi penombral de Lluna ens alegrarà una mica al final de mes mentre que només una poc important pluja d’estels hi farà acte de presència.

Planetes

Mercuri torna ser visible durant el mes poc després de la posta de Sol. Ara és, per tant, el moment adient per observar aquest planeta tan difícil a causa de la proximitat al Sol. Sempre està ben prop del Sol així que 15-30 minuts després que es ponga aquest, cal buscar-lo des d’un lloc sense obstacles cap a l’oest. La segona quinzena del mes serà quan el podrem veure millor. El capvespre del 24 el planeta assolirà el punt més alt respecte de l’horitzó oest mentre que el dia següent el planeta es trobarà en el punt de màxima elongació oriental. Mercuri serà llavors a la major separació angular del Sol.

Júpiter continua essent el rei de la nit però cada vegada es trobarà més baix en passar el dies. Cap al final del mes ja es trobarà tan baix en fer-se fosc que només romandrà en el cel fins les 22 h. Així i tot continua sent fantàstic observat amb petits telescopis o prismàtics. Les llunes jovianes al seu voltant i les bandes de núvols sobre el disc no deixen ningú indiferent.

La nit del 13 al 14 de març la Lluna i Júpiter estaran en conjunció en la constel·lació d’Aries. La proximitat dels dos objectes celestes ens permetrà reconèixer on s’hi troba Júpiter si no esteu avesats al coneixement del cel nocturn.

Venus i Mart s’observen en el cel matutí, molt poc abans de l’eixida del Sol. Els planetes es troben baix a l’horitzó sud-est i ja no brillen tant com en el mes anterior. La matinada del 7 i 8 de març una lluna ben fina minvant se situarà ben prop dels planetes. Si teniu l’ocasió de veure-ho l’espectacle pot ser grandiós.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 04:04 el Sol en el seu camí aparent al cel travessarà el cercle de l’equador celeste des del sud cap al nord. Començarà la primavera.

Pluja d’estels
La pluja de meteors γ-Nòrmids serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, amb un màxim d’activitat en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en  la constel·lació de la Norma. Serà una pluja difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 14 al 15 de febrer. Se situarà a només 0° 21’, una distància al cel menor d’un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 04:53 serà la màxima aproximació.

Les primeres hores de la matinada i matí del 25 de març entre les 05:53 – 10:32 (màxim a les 08:12) la Lluna plena travessarà la penombra de la Terra. No serà un bell eclipsi lunar total sinó només un Eclipsi Penombral de Lluna. La Lluna quedarà lleugerament enfosquida. Aquest fet i que part del fenomen ocorresca en horari diürn farà difícil observar el fenomen i quede inadvertit per a la majoria de la gent.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Eixida de la Lluna plena sobre Burjassot el 23 de febrer 2024 a les 18:48. Situats d’esquena a la direcció de la posta del Sol, a banda dels detalls visibles de la Lluna plena s’endevina un color rosaci sobre un blau més fosc que correspon a l’ombra de la Terra. El color rosa s’anomena Cinturó de Venus i és causat per la dispersió de la darrera llum solar. Enric Marco.

2.-4.- Stellarium.

Després d’un hivern erràtic, amb dies de molta calor i d’altres de molt de fred, arriba finalment la primavera. Les temperatures s’han posat en ordre momentàniament i hem pogut gaudir de les falles sense pluja ni fredorades. El cel nocturn comença, a poc a poc, a deixar-se veure i començarem a veure finalment el firmament.

I avui mateix a les 22:24 h. l’hivern acabarà i deixarà pas a la primavera. Astronòmicament parlant això significa que el Sol, en el seu camí sobre l’eclíptica — el seu moviment anual aparent al voltant de la Terra–, travessarà el pla de l’equador. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

Avui retorna la primavera i nosaltres, humans que vivim a la superfície de la Terra, acostumats a veure com es mouen els planetes, la Lluna i el Sol al llarg dels dies, mesos i anys, ens meravellem aquests dies amb la perfecta geometria celeste. Des de la superfície terrestre la nostra visió és geocèntrica, com si la Terra estigués quieta i el Sol girara al voltant de la Terra en un any.

Des d’aquesta manera de veure el problema, des del nostre país, al llarg de l’any, veiem el Sol situar-se molt alt o molt baix a migdia respecte al paisatge que albirem des de la finestra. Com que l’altura del Sol mesurat des de la superfície terrestre depén de la nostra posició, és molt millor fer referència a un cercle celeste imaginari invariable format per la projecció cap a l’espai de l’equador de la Terra, que anomenem equador celeste. Si el Sol es troba molt alt respecte a l’equador celeste serà l’estiu mentre que si està molt baix serà l’hivern. Quan el Sol, pel seu moviment anual aparent al voltant de la Terra — camí anomenat eclíptica — travessa el cercle o pla de l’equador celeste, començarà la primavera (equinocci de primavera) com avui o la tardor (equinocci de tardor) d’ací a 6 mesos. Les figures adjuntes ens ajudarà a comprendre-ho. Com que el Sol està avui exactament sobre l’equador celeste, projecció cap a l’espai de l’equador de la Terra, tots els humans situats sobre l’equador de la Terra tindran el Sol sobre el seu cap a migdia! Avui a Quito o Singapur i a d’altres ciutats equatorials tindran el Sol a sobre i les ombres desapareixeran. Serà un dia sense ombres.

Evidentment el Sol no gira al voltant de la Terra. Això ho sabem des de fa segles però pensar a la manera dels grecs antics és una forma de veure-ho des de la nostra posició sobre la superfície terrestre.

Actualment les estacions se solen explicar amb diagrames de la Terra en òrbita al voltant del Sol. A conseqüència de la constància de la inclinació de l’eix de la Terra, la zona enllumenada pel Sol va variant al llarg de l’any. Si en estiu (summer) la zona més enllumenada és l’hemisferi nord, en hivern (winter) ho és l’hemisferi sud mentre que en començar la primavera (spring) i la tardor (autumn) TOTA la cara de la Terra és enllumenada de manera uniforme ja el Sol està exactament sobre l’equador terrestre.

Com el seu nom indica, la jornada de l’equinocci té una durada igual d’hores de llum i de fosca, 12 hores per a cadascun. I això passa així donat que el Sol es troba situat avui a sobre de l’equador celeste (Equinox en la figura adjunta) i ix, per tant, exactament per l’est i es pon per l’oest amb exactitud. I aquest fenomen passa a tots els punts de la Terra, llevat dels indrets pròxims als pols nord i sud. En aquests indrets el Sol va fregant l’horitzó tot el el dia.

Finalment si pensem en una visió geocèntrica amb una Terra estàtica com he comentat al principi, però vista des de l’espai tindríem un esquema com el següent. El Sol gira al voltant de la Terra sobre el seu camí, l’eclíptica, i avui travessa de baix cap amunt el pla de l’equador celeste.

L’explicació de les estacions astronòmiques és complexa ja que intervenen moviments conjunts de la Terra i del Sol que caldria veure en tres dimensions per captar-los bé. He tractat de mostrar-vos els dos punts de vista per explicar-ho, des de la superfície de la Terra i des de l’espai. Totes les visions del problema són vàlides i complementàries. Espere que us faça profit.

Imatges:

1.- Flors Ametllers (28) calafellvalo 20230318 (CC BY-NC-ND 2.0)
2.- Stellarium
3-5.- Wikipedia Commons.

De mica en mica deixem enrere les fredorades de l’hivern i arriben dies més càlids i cels més blaus i clars. La primavera ja guaita el cap a finals del mes i les observacions del cel ja seran més fàcils i còmodes.

Després de l’interessant conjunció dels planetes Júpiter i Venus en el cel del capvespre dels últims dies de febrer i els primers de març, els planetes ja van deixant el cel durant la primera part de la nit. Només Mart, ben alt al cel i Venus ben brillant prop de l’horitzó oest ens poden alegrar una mica.

Planetes

El cel del capvespre dels últims dies de febrer i dels primers de març ha estat una festa. Mentre que Venus anava ascendint en altura de dia en dia, Júpiter anava baixant i aproximant-se al Sol. Les imatges de la conjunció de tots dos han estat espectaculars. El segon dia de març els astres es creuaren i ara ràpidament Júpiter perd altura i ja no serà visible a partir de finals de mes.

La Lluna s’unirà al duet planetari del 22 al 24 de març. El dia 22, localitzeu la fina lluna creixent sobre l’horitzó occidental uns 45 minuts després de la posta de sol; també podreu veure el planeta Júpiter just a sota i a la dreta de la Lluna ben prop de l’horitzó. Cerqueu un horitzó oest lliure d’obstacles. El 23 de març al vespre, la lluna estarà per sota de Venus, mentre que al vespre següent, el 24, la Lluna descansarà sobre el brillant planeta.

Abans d’acomiadar-se finalment, Júpiter tindrà encara un encontre breu amb el planeta Mercuri el 27 i 28 de març, pocs minuts després de la posta de sol, cap a l’oest.

Saturn ja és plenament un objecte matutí. Cal matinar per veure’l un hora abans de l’eixida del Sol en direcció cap a l’est.

Només Mart continua present al cel nocturn, ben alt al cel en la constel·lació d’Auriga.

Pluja de meteors

El 15 de març serà el màxim d’una pluja de meteors moderada: la pluja dels γ-Normíds. Mentre que la pluja serà activa entre el 25 de febrer i el 28 de març, s’espera que el màxim s’esdevinga en les primeres hores del 15 de març. La taxa màxima observable serà d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Norma. Tanmateix la presència d’una Lluna minvant i la proximitat del radiant a l’horitzó en faran difícil l’observació.

Arribada de la primavera

Finalment l’hivern acabarà el 20 març a les 22:24. El Sol, en el seu camí sobre l’eclíptica, travessarà el pla de l’equador. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de març de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist des de la cúpula principal de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.
2.- Cel del capvespre del 24 de març del 2023 a les 20:30. Stellarium.
3. Conjunció de Júpiter (dalt) i Venus (dalt) vist sobre la segona cúpula de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. 28 de febrer 2023. Enric Marco.

L’hivern finalment ens abandona per deixar pas a la primavera. En teoria per ara acabarien els dies de fred, boires, pluges i, al seu lloc arribaria la bondat de l’oratge, les temperatures suaus, les pluges educades (o no), els arbres en flor i els insectes fent la feina. Tanmateix aquest hivern ha estat massa suau com va passant des de fa uns anys. Sense fred, sense pluges, sense cap fenomen extrem. Només aquesta darrera setmana la pluja ha fet acte de presència, ens ha remullat les Falles i ens ha portat, ara sí, freds hivernals. Aquests darrers dies de març la normalitat sembla haver tornat. El canvi climàtic arriba a grans gambades i no ens adonem.

I ara arriba la primavera en temps de guerra per la invasió d’Ucraïna. Refugiats altra vegada, morts, destrucció de vivendes i dels patrimonis tecnològic i cultural. I trencament de la confiança entre les potències espacials que tant havia costat de bastir. Mentrestant el cel segueix el seu curs natural, alié a les misèries humanes, i podem notar ja el moviment de les constel·lacions primaverals, la davallada definitiva d’Orió i la sortida a la matinada de les constel·lacions estiuenques.

I tot això, a partir d’avui en que el Sol, en el seu camí anual aparent al cel, l’eclíptica, finalment travessa la línia de l’equador celeste. Aquest fet ocorrerà a les 17:33 de la vesprada d’avui 20 de març. Serà el moment de l’equinocci de primavera. Acaba l’hivern i comença la primavera.

El nom equinocci significa igualtat de les nits, és a dir, que les hores de llum i de foscor duraran igual, 12 hores. Com que podem considerar que avui el Sol, durant tot el dia, seguirà al cel l’arc de l’equador celeste (equinox al gràfic adjunt), com que els trossos d’arc per damunt i per sota de l’horitzó són iguals, la durada del dia i la nit duraran el mateix (12 hores), A més a més, el Sol eixirà pel punt est i es pondrà per l’oest.

La definició exacta de la primavera és un problema astronòmic que es pot explicar des de dos punts de vista: des d’una visió externa al sistema Terra-Sol, com si viatjarem en una nau espacial i des de la superfície de la Terra, des d’on observem realment el cel.

Si ens situem lluny de la Terra i del Sol durant un any complet, veurem com la Terra fa un gir complet al voltant del Sol. Aquest gir, però, té una característica ben especial. L’eix de rotació de la Terra és constant, no canvia, i sempre assenyala el mateix punt de l’espai amb una inclinació de 27º 27′ respecte a l’eix de gir de la Terra al voltant del Sol. Aquest fet és essencial per que es produesquen les estacions astronòmiques (primavera, estiu, tardor i hivern). Si ens fixem en la figura adjunta, en la primavera (spring) la llum del Sol cau exactament sobre la zona de l’equador. Fixeu-vos com tota la cara de la Terra resta igualment il·luminada, des del pol nord al sud. En passar els mesos arriba l’estiu (summer) en que la llum solar il·lumina més la zona de l’hemisferi nord que la del sud. Així el pol nord rep llum però el pol sud resta a les fosques. Tres mesos més tard a la tardor (autumn) la llum solar torna a enllumenar tota una cara terrestre mentre que a l’hivern (winter) la part enllumenada és principalment l’hemisferi sud, amb un pol sud amb llum i un pol nord de nit perpetua. Aquesta variabilitat és només conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre.

Tanmateix el nostre punt de vista habitual és el que està situat en la superfície de la Terra. Des d’ella estem acostumats a veure com es mouen els planetes, la Lluna i el Sol al llarg dels dies, mesos i anys. Des de la superfície terrestre la nostra visió és geocèntrica, com si la Terra estigués quieta i el Sol girara al voltant de la Terra en un any. Des d’aquesta manera de veure el problema, al llarg de l’any veurem el Sol pujar i baixar respecte al pla de l’equador. Si està molt alt serà l’estiu mentre que si està molt baix serà l’hivern. Quan el seu moviment aparent el faça travessar el cercle o pla de l’equador celeste, començarà la primavera (equinocci de primavera) com avui o la tardor (equinocci de tardor) d’ací a 6 mesos. La figura adjunta ens ajudarà a comprendre-ho.

La primavera ha arribat finalment però, de moment, no podem eixir a gaudir-la fins que les pluges que s’esperen per a la setmana que ve no s’aturen. Com diu Raimon, en aquest país la pluja no sap ploure.

Imatges:

1.- Cel roig per la pols sahariana. La borrasca Cèlia deixa vore el color ocre al cel, des de la Plaça del Prado, Gandia, núvols baixos molt barrejats amb concentració de pols sahariana. (Falla, peça central amb Neptú amb el seu trident). Josep Emili Arias. 14 març 2022.

Comença març i ja albirem les primeres passes de la primavera. Deixarem un hivern caracteritzat per una temperatura exageradament suau i una manca absoluta de pluja. Mentrestant els informes recents del IPCC i la invasió d’Ucraïna ens omplen tots de pessimisme.

Si ens centrem en l’observació del cel, en aquest mes tot roman igual que el passat mes de febrer. A la posta de Sol no veure’m cap planeta ni cap fenomen astronòmic rellevant. Caldrà alçar-se abans de l’alba per veure alguna cosa de trellat. En l’escenari del cel de la matinada, els planetes Mercuri, Venus, Mart i Saturn aniran ballant entre ells tot i esperant que la Lluna s’afegisca a final de mes.

Al capvespre només podrem admirar la Lluna. Entre el 2 i el 10 de març aquesta anirà mostrant la seua cara cada vegada més gran. Si el 2 de març estarà en fase de nova, alineada amb el Sol i, per tant, invisible, cada dia la Lluna ens mostrarà un tall il·luminat cada vegada més gran fins que el 10 de març arribarà al quart creixent, amb la meitat de la cara enllumenada pel Sol.

Aquestes nits són també bons moments per admirar les constel·lacions de l’hivern, Orió, Taure, Ca Major i Menor. Són grups estel·lars fàcils de veure que permeten, a partir d’ells, conèixer altres constel·lacions.

Serà, però, a la matinada on podem veure més moviment planetari. Ara mateix tots els planetes es troben situats a la dreta del Sol i, per tant, ixen per l’horitzó est abans que la nostra estrella. El planeta principal del conjunt serà Venus. La bella deessa de l’amor serà l’objecte més brillant del cel de la matinada. Amb una ullada al cel a les 7.00 del matí podreu veure’l de seguida. Situat al centre de la constel·lació de Capricorni l’acompanyen la resta dels planetes: Mart i Saturn. De fet,  les constel·lacions que ara ocupen aquests planetes, Capricorni i la veïna Sagitari, son les zones més interessants del cel de l’estiu.

El 3 de març Venus assolirà  el punt més alt en el cel matutí. Serà però el 20 març quan Venus assolirà la major separació del Sol cap a l’oest, en l’aparició matutina del 2022.

Març també té la seua pluja de meteors associada. Es tracta de la pluja γ Nòrmides amb una activitat entre el 25 de febrer i el 28 de març, con un màxim el 15 de març. La taxa màxima observable serà només de 6 meteors per hora. El radiant, o zona per on sembla que venen els meteors, es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. No se sap quin objecte cometari és el responsable de la pluja. Les millors hores per veure-les seran unes hores abans de l’alba del 14 i durant la matinada del 15 de març.

L’hivern acabarà finalment en el moment de l’equinocci de primavera que enguany serà el 20 de març, a les 17:33.

Finalment recordar-vos el darrer diumenge de març es farà novament el canvi a l’horari d’estiu. A les 2:00 seran les 3:00 amb la qual cosa perdrem una hora de la nit.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Eixida de Sol en la platja de Gandia. 23 de febrer 2022. 7:45. Miratge solar inferior amb formació de got etrusc. Josep Emili Arias.
2-4.- Stellarium.

Ja hi tornem a ser. L’hivern finalment ens abandona per deixar pas a la primavera.  Avui, el Sol, en el seu camí anual aparent al cel, finalment travessarà la línia de l’equador celeste. Aquest fet ocorrerà a les 10:37 del matí d’avui 20 de març. Serà el moment de l’equinocci de primavera. Acaba l’hivern de manera abrupta amb fred i neu i comença la primavera.

Aquesta serà la segona entrada en la primavera en temps de pandèmia. Fa exactament un any deia: “I ara arriba la primavera en temps de confinament per la pandèmia global del Covid-19. Confinats a la Valldigna, sense poder eixir llevat d’allò imprescindible, haurem de veure des de casa el moviment de les constel·lacions primaverals, la davallada definitiva d’Orió i la sortida a la matinada de les constel·lacions estiuenques.” Ara ja no tenim un confinament estricte com el de l’any passat però la mobilitat està encara molt restringida. No podem eixir del País Valencià per visitar familiars o amics, alguns d’ells visibles només digitalment des de fa un any. I, per als qui ens agrada gaudir de la foscor de la nit en llocs apartats, fugint de la contaminació lumínica, la restricció de moviment a partir de les 22 h és dolorosa.

La primavera passada, mentre veiem passar el temps a casa per contenir la pandèmia, uns ocells (segurament una blanca, segons m’han dit els entesos) van fer niu a la base d’un telescopi sense utilitzar durant uns mesos.

Avui retorna la primavera i nosaltres, humans que vivim a la superfície de la Terra, acostumats a veure com es mouen els planetes, la Lluna i el Sol al llarg dels dies, mesos i anys, ens meravellem aquests dies amb la perfecta geometria celeste. Des de la superfície terrestre la nostra visió és geocèntrica, com si la Terra estigués quieta i el Sol girara al voltant de la Terra en un any.

Des d’aquesta manera de veure el problema, al llarg de l’any veurem el Sol situar-se molt amunt o molt baix a migdia respecte al paisatge que albirem des de la finestra. Com que l’altura del Sol mesurat des de la superfície terrestre depén de la nostra posició, és molt millor fer referència a un cercle celeste imaginari invariable format per la projecció cap a l’espai de l’equador de la Terra, que anomenem equador celeste. Si el Sol es troba molt alt respecte a l’equador celeste serà l’estiu mentre que si està molt baix serà l’hivern. Quan el Sol, pel seu moviment anual aparent al voltant de la Terra — camí anomenat eclíptica — el faça travessar el cercle o pla de l’equador celeste, començarà la primavera (equinocci de primavera) com avui o la tardor (equinocci de tardor) d’ací a 6 mesos. Les figures adjuntes ens ajudarà a comprendre-ho. Com que el Sol està avui exactament sobre l’equador celeste, projecció cap a l’espai de l’equador de la Terra, tots els humans situats sobre l’equador tindran el Sol sobre el seu cap a migdia! Avui a Quito o Singapur i a d’altres ciutats equatorials tindran el Sol a sobre i les ombres desapareixeran.

Evidentment el Sol no gira al voltant de la Terra. Això ho sabem des de fa segles però pensar a la manera dels grecs antics és una manera de veure-ho des de la nostra posició terrestre.

Actualment les estacions se solen explicar amb diagrames de la Terra en òrbita al voltant del Sol. A conseqüència de la constància de la inclinació de l’eix de la Terra, la zona enllumenada pel Sol va variant al llarg de l’any. Si en estiu (summer) la zona més enllumenada és l’hemisferi nord, en hivern (winter) ho és l’hemisferi sud mentre que en començar la primavera (spring) i la tardor (autumn) TOTA la cara de la Terra és enllumenada de manera uniforme ja el Sol està exactament sobre l’equador terrestre.

Finalment si pensem en una visió geocèntrica amb una Terra estàtica com he comentat al principi, però vista des de l’espai tindríem un esquema com el següent. El Sol gira al voltant de la Terra sobre el seu camí, l’eclíptica, i avui travessa de baix cap amunt el pla de l’equador celeste.

L’explicació de les estacions astronòmiques és complexa ja que intervenen moviments conjunts de la Terra i el Sol que caldria veure en tres dimensions per captar-los bé. He tractat de mostrar-vos els dos punts de vista per explicar-ho, des de la superfície de la Terra i des de l’espai. Totes les visions del problema són vàlides i complementàries. Espere que us faça profit.

Els últims dies de l’hivern ens han regalat una nevada a les comarques centrals valencianes. Ahir nevava al Benicadell, a la Vall d’Albaida.

Imatges:

1.- El Benicadell nevat vist des de Beniatjar, la Vall d’Albaida. 18 de març 2021. Susi Lledó.
2.- Wikimedia Commons
3.- Stellarium

Les quatre estacions han anat passant des d’aquell dia tan llunyà en que ens enviaren a casa. Un any, una òrbita completa del planeta, de solitud, dolor i resiliència. Aquest nou mes de març, tan diferent de l’anterior, deixarem finalment l’hivern i la primavera tornarà a omplir els nostres sentit d’olors, de colors, i gaudirem de la tornada dels ocells. Uns ocells que la primavera passada, amb tothom a casa, aprofitaren per invadir l’espai dels humans, telescopis inclosos.

La primavera es nota ja en l’ambient, en els camps florits, però també en el cel estrellat. Les constel·lacions hivernals com Orió, Taure, els Bessons es presenten a l’occident celeste en fer-se de nit mentre per l’est comencen a guaitar les constel·lacions estiuenques com Hèrcules. Pel mig les constel·lacions primaverals, Cranc, Lleó, Verge, Copa i Corb.

Aquest mes els planetes no sembraran el cel nocturn amb els seus poderosos llums durant la nit. Només Mart es present al cel vespertí i continua passejant-se per Taure. Es veurà, per tant, només durant la primera part de la nit ja que es pondrà ben aviat, passada la mitjanit. El 5 de març a la nit el planeta roig es trobarà ben prop del cúmul de les 7 germanes Plèiades. El seu camí avançarà per la constel·lació i el 19 de març se situarà prop de l’estrella gegant roja Aldebaran, l’ull brillant del Toro. Entre els dos se situarà una lluna quasi en quart creixent per fer un espectacle celeste que podem considerar un homenatge a la festa de les Falles, que enguany tampoc es farà.

Tots els altres planetes es troben en la direcció del Sol i per tant només es podran veure cap a l’est-sud-est uns minuts abans de l’eixida del Sol. Aquesta agrupació de planetes només la podreu veure durant uns minuts mentre el Sol va eixint per darrere de l’horitzó. Mercuri, Júpiter i Saturn ballaran amunt i avall durant tot el mes.

Així que els encontres celestes d’aquests astres s’han de cercar ben d’hora. La trobada més interessant ocorrerà la matinada del dia 5 de març, entre les 6:30 i les 7:00. Aleshores podreu veure com els planetes Mercuri i Júpiter semblen ajuntar-se davant de la presència del planeta Saturn.

Finalment recordar que el Sol, fent el seu camí pel cel, arribarà a l’equador celeste el 20 de març a les 10:37. Equinocci de primavera. Adéu hivern, benvinguda primavera.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Doble arc de Sant Martí en el cel fosc. Tina Hester. https://pixy.org/21934/
2.- El cel nocturn amb Mart prop de les Plèiades, en Taure, i amb Orió, Ca major i Llebre. 5 març 2021. Stellarium
3.- El cel nocturn amb la Lluna entre el planeta Mart i Aldebaran, alfa de Taure.19 març 2021. Stellarium.
4.- El cel nocturn amb la conjunció de Mercuri amb Júpiter i amb Saturn prop. 5 març  2021. Stellarium.

Ja hi som. L’hivern finalment ens abandona per deixar pas a la primavera. Un fenomen purament astronòmic que té conseqüències fonamentals en la nostra vida diària. Acaben els dies de fred, boires, pluges i, al seu lloc arriben la bondat de l’oratge, les temperatures suaus, les pluges educades (o no), els arbres en flor i els insectes fent la feina. Tanmateix res d’aquests estàndards hivernal i primaveral s’ha complit enguany. L’hivern ha estat especialment suau, sense fred extrems. Febrer ha estat el més càlid des que es tenen registres. Només els primers dies de març la normalitat sembla haver tornat. El canvi climàtic arriba a grans gambades per quedar-se si no fem res amb una mica de trellat.

I ara arriba la primavera en temps de confinament per la pandèmia global del Covid-19. Confinats a la Valldigna, sense poder eixir llevat d’allò imprescindible, haurem de veure des de casa el moviment de les constel·lacions primaverals, la davallada definitiva d’Orió i la sortida a la matinada de les constel·lacions estiuenques.

I tot això, a partir d’avui en que el Sol, en el seu camí anual aparent al cel, finalment travessa la línia de l’equador celeste. Aquest fet ocorrerà a les 4:50 de la matinada d’avui 20 de març. Serà el moment de l’equinocci de primavera. Acaba l’hivern i comença la primavera.

El nom equinocci significa igualtat de les nits, és a dir, que les hores de llum i de foscor duraran igual, 12 hores. Com que podem considerar que avui el Sol, durant tot el dia, seguirà al cel l’arc de l’equador celeste (equinox al gràfic adjunt), com que els trossos d’arc per damunt i per sota de l’horitzó són iguals, la durada del dia i la nit duraran el mateix (12 hores), A més a més, el Sol eixirà pel punt est i es pondrà per l’oest.

La primavera ha començat en la matinada d’avui 20 de març, al nostre fus horari. Tanmateix a mesura que ens anem cap a l’oest, el canvi d’hora farà que el fenomen s’observe les últimes hores del 19 de març, com explica en aquest curt vídeo la meteoròloga Lauren Rautenkranz d’una televisió de Jacksonville, Florida.

La definició exacta de la primavera és un problema astronòmic que es pot explicar des de dos punts de vista: des d’una visió externa al sistema Terra-Sol, com si viatjarem en una nau espacial i des de la superfície de la Terra, des d’on observem el cel.

Si ens situem lluny de la Terra i el Sol durant un any complet, veurem com la Terra fa un gir complet al Sol. Aquest gir, però, té una característica ben especial. L’eix de rotació de la Terra és constant, no canvia, i sempre assenyala el mateix punt de l’espai amb una inclinació de 27º 27′ respecte a l’eix de gir de la Terra al voltant del Sol. Aquest fet és esencial per que es produesquen les estacions astronòmiques (primavera, estiu, tardor i hivern). Si ens fixem en la figura adjunta, en la primavera (spring) la llum del Sol cau exactament sobre la zona de l’equador. Fixeu-vos com tota la cara de la Terra resta igualment il·luminada, des del pol nord al sud. En passar els mesos arriba l’estiu (summer) en que la llum solar il·lumina més la zona de l’hemisferi nord que la del sud. Així el pol nord rep llum però el pol sud resta a les fosques. Tres mesos més tard a la tardor (autumn) la llum solar torna a enllumenar tota una cara terrestre mentre que a l’hivern (winter) la part enllumenada és principalment l’hemisferi sud, amb un pol sud amb llum i un pol nord de nit perpetua. Aquesta variabilitat és  només conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre.

Tanmateix el nostre punt de vista habitual és el que està situat en la superfície de la Terra. Des d’ella estem acostumats a veure com es mouen els planetes, la Lluna i el Sol al llarg dels dies, mesos i anys. Des de la superfície terrestre la nostra visió és geocèntrica, com si la Terra estigués quieta i el Sol girara al voltant de la Terra en un any. Des d’aquesta manera de veure el problema, al llarg de l’any veurem el Sol pujar i baixar respecte al pla de l’equador. Si està molt alt serà l’estiu mentre que si està molt baix serà l’hivern. Quan el seu moviment aparent el faça travessar el cercle o pla de l’equador celeste, començarà la primavera (equinocci de primavera) com avui o la tardor (equinocci de tardor) d’ací a 6 mesos. La figura adjunta ens ajudarà a comprendre-ho.

La primavera ha arribat però no podem eixir a gaudir-la. Però des del nostre confinament, a través de la finestra i amb l’orientació adient, encara podem gaudir de les meravelles de cel que vindran en els pròxims dies i setmanes.

Imatges:
Eixida de sol del primer dia de la primavera Kennykunie Spring Sunrise. Flick Fotos. CC BY 2.0

El mes del març comença i l’hivern arriba a la seua fi. Un oratge suau, sense estridències, només amb una DANA fora de lloc en gener, que ens indica que a causa del canvi climàtic que avança sigil·losament ja vivim en un nou període, en un món diferent, provocat pel humans, i que si no ho prenem seriosament serà irreversible.

Febrer ha estat tan suau, la majoria de dies sense núvols, que hem estat capaços de veure sense problemes les belles danses dels planetes a l’alba, així com la presència omnipresent de Venus al capvespre acompanyat al principi del mes per Mercuri.

Tot això passava mentre observàvem expectants que li passava a Betelgeuse, si explotava ja com a supernova o simplement la seua falta de brillantor era només un de tants alifacs normals causat per la seua vellesa.

Al mateix temps la sonda Solar Orbiter viatja ja cap al Sol per veure’l de prop. De moment tot bé i ja ha començat a fer les primeres mesures.

Situats a la superfície de la Terra, nosaltres podrem continuar gaudint del ball planetari a la matinada en el que s’hi veurà alguna novetat interessant. Tanmateix després de la posta de Sol, només Venus serà visible al cel de l’oest.

Mirant cap a l’oest, poc després de la posta de Sol, Venus seguirà sent l’objecte més brillant del cel durant tot el mes de març. Allà dalt, ben separat de l’horitzó, la nit del 23 al 24 de març se situarà en el punt de màxima separació del Sol, (l’anomenada màxima elongació oriental). Com que la Terra gira 15º/hora (360º/24 h = 15º/hora), el fet que Venus es trobe en aquell moment a 46º de la direcció solar, ens indica que el planeta romandrà aquells dies unes bones 3 hores visible al cel després de la posta.

El capvespre del 28 de març un tall de Lluna se situarà al costat del planeta sobre un fons celeste característic de l’hivern amb la presència declinant d’Orió i Taure. Aquest encontre farà més fàcil identificar la posició del planeta per als que que vulguen endinsar-se en el coneixement de les posicions dels principals llumeners celestes.

Serà, però, a la matinada quan el ball de planetes farà més interessant l’observació del cel. Com ja passà el mes de febrer cap a l’est tindrem visibles una alineació planetària, que des de dalt a baix i d’esquerra a dreta compren Mart, Júpiter i Saturn als quals s’incorporà Mercuri i durant uns dies la Lluna, ja en quart minvant.

Per el més interessant serà veure el ràpid moviment del planeta Mart al cel. Serà tan ràpid que el veurem acostar-se al planeta Júpiter el dia 20 mentre que el  31 de març ja el veurem a només 0,9° de Saturn. Aquest moviment tan ràpid es part de la retrogradació que farà el planeta abans de situar-se en l’oposició, la distància més pròxima a la Terra, el 10 d’octubre de 2020, quan es situe a “només” uns 62 milions de quilòmetres de nosaltres.

Com ja he comentat les primeres hores del dia 20, quan les falles encara fumegen, Mart se situarà a només 0,7° de Júpiter. Però a dos dies abans, la matinada del 18, a l’encontre també s’haurà afegit la Lluna creant un bell espectacle que mereix ser fotografiat.

La matinada del 14 de març, si es trobem en un lloc fosc, podrem gaudir de la pluja d’estels dels Gamma Normids, que amb uns 6 meteors/hora al zenit no sol ser massa intensa.

L’hivern finalment acaba el 20 de març. A les 4:50 d’aquell dia el Sol es trobarà exactament sobre l’equador celeste. Com a conseqüència el dia i la nit duraran el mateix,  12 hores, les mateixes hores per tota la Terra. Començarà la primavera a l’hemisferi nord i la tardor a l’hemisferi sud.

La natura renaix després de l’hivern. Les flors, amagades com a projecte en els brots incipients, emergeixen sense vergonya en les branques de les plantes. Tanmateix, la benignitat de l’hivern que avui deixem no ens permet distingir el canvi d’estació. Sense pluja, sense núvols i amb temperatures per damunt del que és habitual,  no sembla que hi haja hagut hivern.

Astronòmicament parlant però, és tot una altra cosa. El moviment combinat del Sol i la Terra, impertorbables a l’escalfament global que els humans estem causant en el nostre planeta, ens portarà aquesta nit la primavera.

El començament oficial de la primavera serà enguany tot just quan acaben les Falles. Avui, 20 de març a les 22:58 h (hora local) el Sol, en el seu camí anual sobre el cel, l’eclíptica, passarà de l’hemisferi sud celeste a l’hemisferi nord celeste i, d’aquesta manera, creuarà l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de primavera.

I com que el Sol romandrà aproximadament durant tot el dia sobre el cercle de l’equador celeste que passa exactament per l’est i l’oest, el dia i la nit duraran exactament 12 hores en tots els indrets de la Terra. Aquest fet produirà que l’ombra de la punta d’un objecte dibuixe una línia recta al llarg de tot el dia que marca exactament la direcció est-oest. Una propietat aquesta que pot servir per orientar una paret per fer-hi un rellotge de Sol.

L’afirmació que les hores de llum i les de nit duren exactament 12 hores no és totalment certa.

Això seria així si el Sol fora un objecte puntual com ho són les estrelles. Tanmateix el Sol és un disc, un objecte extens que abasta un angle de 0,5º de diàmetre angular. Per tant, el dia comença quan la part superior del disc solar guaita per l’est mentre que acaba en amagar-se el darrer tros de la part superior del disc solar. Aquest dos afegit augmenten la durada del dia en uns 3 minuts a les 12 h. de rigor del dia de l’equinocci.

Però encara hi ha més. La refracció atmosfèrica fa pujar de manera aparent el Sol 0,5º, tant a l’eixida com a la posta de la nostra estrella. Això avança l’hora de l’alba real, mentre retarda l’hora de la posta de sol. El resultat és l’augment de diversos minuts de llum natural, no només en el dia de l’equinocci, sinó cada dia del calendari.

A aquests dos efectes caldria afegir que més de mitja hora abans de l’alba ja hi ha llum de dia i que més de mitja hora després de la posta.

Per tot això les hores de llum solar no són només 12 hores avui i els pròxims dies, sinó una mica més. Tanmateix per a molts càlculs astronòmics, el considerar que el Sol és un objecte puntual situat sobre l’equador celeste els dies dels equinoccis (de primavera i tardor) és suficientment acurat.

Informació:
Are day and night equal at the equinox? Bruce McClure in Astronomy Essentials | March 18, 2019, EarthSky.

Imatges:

1.- La primavera. Franz Xaver Winterhalter
2.- Línies formades pels extrems de l’ombra de dos gnòmons verticals el dia de l’equinocci. Enric Marco.
3.- Refracció atmosfèrica. Wikipèdia.
4.- Punt on es trobarà el Sol el 20 de març a les 22:58.

El mes de març comença amb temperatures altes i un potent anticicló que dura des de principis d’any. Els efectes de l’escalfament global ja afecten les nostres vides quotidianes: més pols en suspensió, més contaminació atmosfèrica.

.En principi, amb aquest anticicló i sense núvols des de fa setmanes, les observacions astronòmiques serien ben profitoses. Tanmateix  la darrera setmana la transparència atmosfèrica no ha estat òptima per fer grans observacions.

Els grans planetes continuen sent esquius per als visitants del cel vespertins i romanen, des de fa mesos, en el cel oriental visible a la matinada. Al capvespre, però, dos planetes dèbils es mostren als observadors: Mercuri, visible durant uns 45 minuts després de la posta de Sol i Mart, ben alt i movent-se ràpidament de dia en dia entre les constel·lacions.

Mercuri, que al telescopi mostra un perfil com de lluna creixent, es mou ràpidament en la seua òrbita al voltant del Sol. Així que cap al 4 o 5 de març tornarà a aproximar-se al foc central  i es tornarà tan dèbil en la lluïssor crepuscular que serà indetectable.

Mart, que l’estiu passat estava en oposició i per tant en el seu punt més pròxim a la Terra, està ara quatre vegades i mitja més lluny que llavors. Per això mateix, la seua brillantor rogenca és molt feble encara que al telescopi deixa veure algun detall superficial. El planeta es mourà aquest mes cap als cúmuls de les Híades i les  Plèiades, en la constel·lació de Taure, on hi arribarà els últims dies del mes. La Lluna creixent de l’11 de març se situarà al seu costat per ajudar a trobar-lo.

Cal esperar a la matinada per veure la resta de planetes. El primer a eixir per l’horitzó sud-est és Júpiter. Cap a les 3 de la matinada el planeta gegant farà la seua aparició triomfal  en el sud de la constel·lació del Serpentari. El planeta ja estarà ben alt quan, pel sud-est, el planeta Saturn guaite per l’horitzó sud-est cap a les 5 de la matinada. Situat a la constel·lació de Sagitari el planeta anellat és, ara mateix, prou  dèbil. A més a més la seua proximitat a la direcció solar farà que ja abans de l’eixida del Sol,  la seua visió es perda en la lluïssor de l’alba.

El planeta amb major dificultat d’observació és, ara mateix, Venus ja que eixirà per l’horitzó quan els primers llums del dia ja estiguen presents. Sort de la forta brillantor del planeta que ens permetrà poder admirar-lo fins i tot en aquestes circumstàncies.

La Lluna, com sempre, jugarà amb els planetes i, ajudarà a descobrir-los. La matinada del 2 de març, una Lluna minvant se situarà entre Saturn i Venus. El dia següent l’alineació continuarà, amb la Lluna al final de la cadena còsmica. Una llunació més tard, el nostre satèl·lit tornarà a ballar amb els planetes gegants. La matinada del 27 de març, cap a les 3, la Lluna se situarà a 1,2º a l’esquerra de Júpiter, mentre que dos dies més tard, el 29, la Lluna se situarà a només 0,8º de Saturn, un poc més que un diàmetre lunar.

En març transcorren els últims dies de l’hivern. Els últims minuts del 20 de març el Sol travessarà la línia de l’equador. La nit i el dia tindran la mateixa durada. Serà el moment de l’equinocci. Començarà la primavera.

Un esdeveniment de l’exploració espacial d’aquests dies mereix ser contat. La sonda japonesa Hayabusa2, en òrbita des de fa mesos al voltant de l’asteroide Ryugu que es troba a 300 milions de quilòmetres de la Terra, finalment va aterrar amb èxit el passat divendres i va prendre mostres de l’asteroide, per  buscar pistes sobre l’origen de la vida i del Sistema Solar.

Hayabusa2 disparà un projectil contra la superfície per aixecar un núvol de pols que va ser recollit per la sonda que tornà a enlairar-se altra vegada per retornar a la posició en òrbita. La nau està prevista que arribe a la Terra amb les mostres el 2020.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de març de 2019. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Març. Relleu de l’església de Voer, Jutlàndia, segle XVI. Museu Nacional de Dinamarca. Enric Marco.
2-5. Diversos moments del cel de març 2019. Stellarium.
6.- L’ombra de Hayabusa2 sobre Ryugu. JAXA, University of Tokyo & collaborators.

 Semblava que no arribaria mai. I més amb aquest fred, pluja i neu que s’han presentat a deshora i que ho confonen tot. Però finalment la primavera vencerà el dur hivern aquest dimarts 20 de març a les 17:16. El Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, creuarà la línia de l’equador celeste i, amb aquest desplaçament astral donarà lloc a l’equinocci de primavera, senyal que l’estiu s’acosta i que les llums guanyaran altra vegada a les tenebres.

El Sol, per tant, es troba ara sobre la meitat exacte del cel, sobre l’equador celeste que divideix la volta celeste en dues parts iguals, l’hemisferi nord i l’hemisferi sud celeste (Equinox, en la figura adjunta) i que passa pels punts cardinals Est i Oest. Aquest fet determina que aquest matí el nostre estel ha eixit exactament per l’est i, al vespre, es pondrà exactament per l’oest. La durada de les hores de llum i les de nit seran avui exactament de 12 hores cadascuna a qualsevol punt del planeta. Aquest dia amb aquestes propietats tan extraordinàries és l’anomenat l’equinocci de primavera.

La posició del Sol avui també la podem veure des de dins de l’esfera celeste, tal com ho veuria el ninotet central de la figura anterior.  A la figura superior s’hi ha representat la posició del Sol  sobre la línia de l’equador celeste el 20 de març de 2018 a les 17:16 vist des d’un indret qualsevol del nostre país.

Al llarg de l’any, dia a dia, el Sol (vist des de la Terra) s’ha mogut per la línia de l’eclíptica (no representada en la figura de l’esfera celeste). I justament avui el Sol creua la línia de l’equador. Com que el moviment del Sol al cel és lent (1º/dia) es pot considerar que romandrà sobre l’equador celeste tot el dia i, per tant, en girar la Terra en el seu moviment diürn el farà eixir exactament per l’est i pondre’s per l’oest.

I amb la primavera, també vindrà Pasqua el dia 1 d’abril, el primer diumenge després de la primera lluna plena (31 de març) després de l’equinocci de primavera, tal com marca la norma eclesiàstica des del Concili de Nicea de l’any 325 a la que va assistir l’emperador Constantí el Gran.

L’astrònom Eduard Masana explica més detalladament com es calcula la data del Diumenge de Resurrecció i com es va arribar a aquesta convenció. Sembla que el papa Francesc podria canviar aquesta tradició.

Imatges.

1.- Ametllers en flor a Aras de los Olmos, els Serrans. Enric Marco
2.- Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada Equinox és el cercle de l’equador celeste per on es troba el Sol el 20-21 de març i el 22 de setembre, els dies dels equinoccis.
3.- Esquema del moviment del Sol el 20 de març de 2018 sobre la línia de l’equador celeste vist des d’un indret qualsevol del nostre país. Fixeu-vos com ix exactament per l’est i es pon per l’oest. L’equinocci es produeix quan el Sol es troba just en el creuament sobre el seu camí al cel, l’eclíptica, i el cercle de l’equador celeste. Stellarium.

L’hivern ha fet finalment acte de presència i ens afirma el seu poder enviant neu, pluja i fred per recordar-nos que encara regna. Tots sabem, però, que el seu poder efectiu s’acabarà aviat, amb l’arribada de la primavera que ja està a només tres setmanes.

Les hores de Sol són cada vegada més llargues, els ametllers treuen la seua delicada blanca flor i els agrets dels camps de tarongers s’atreveixen a desafiar al déu hivern per recordar-li que al final sempre guanya el bon temps.

Aviat les nits seran més càlides. I podrem tornar a admirar el cel nocturn sense por dels refredats. Però, com ja passa des de fa mesos, cap dels grans planetes guaitarà el cap per l’oest poc després de la posta del Sol. Només els planetes interiors Mercuri i Venus faran un passeig prop de l’horitzó molts dies del mes, sempre, però, prop de la direcció solar. L’horabaixa del 4 de març, els dos planetes seran clarament visibles si mireu cap a l’oest. La separació entre ells serà com l’amplada de dues llunes plenes. Tanmateix qualsevol obstacle (arbre, edifici, muntanya) en aquesta direcció ens impedirà la seua visió.

Serà, però, el dia 15 quan Mercuri es trobe més allunyat del Sol (18,3°). En aquest moment el planeta se situarà a l’extrem de la seua òrbita vista des de la Terra. Es trobarà en el que tècnicament s’anomena la Màxima Elongació Oriental del Sol.

El 19 de febrer, poc després de la posta del Sol i mirant cap a l’oest, una Lluna ben prima s’afegirà al ball dels planetes i oferirà un bell espectacle per als amants del cel.

Serà, però, a la matinada quan seran visibles els planetes gegants. Actualment Júpiter, que es troba en la constel·lació de la Balança, Mart, en la d’Ophiuchus i Saturn en Capricorn, es troben alineats. Com a exemple, presente el cel minuts abans de l’eixida del Sol per al dia 7 de març. Una lluna en quart minvant se situa al costat del planeta gegant Júpiter, com un punter que l’assenyala per als observadors neòfits.

La Lluna, en la seua òrbita al voltant de la Terra, anirà recorrent el cel cap a l’esquerra, movent-se uns 13º per dia. Per això, el nostre satèl·lit anirà assenyalant Mart el 10 i Saturn l’11 de març. No podrem dir que la Lluna no serà ben servicial per ajudar-nos a identificar-los. Ara, això sí, us heu de llevar ben aviat.

I, com he dit al principi, la primavera vencerà al dur hivern el dimarts 20 de març a les 17:16. El Sol, en el seu camí aparent al voltant de la Terra, creuarà la línia de l’equador celeste, donant una jornada de 12 hores de llum i 12 hores d’ombra (equinocci de primavera), senyal que l’estiu s’acosta.

I amb la primavera, també vindrà Pasqua el dia 1 d’abril, després de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, tal com marca la norma eclesiàstica des del Concili de Nicea de l’any 325.

I, per acabar, tornaran a aplicar la norma absurda del canvi d’hora el darrer cap de setmana de març. La matinada del 24 al 25 de març haurem de  tornar a avançar els rellotges una hora. Fins quan?

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de març de 2018. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.-  Camp de tarongers a la Ribera Alta ple d’agrets. Manel Perucho.
2-5. Del programa Stellarium.

Nota: Encara que els agrets tenen un llarg període de floració, que pot anar de novembre a maig, és ara que eixim més al camp i ens sorprèn aquell bell color groc que presenta.

Més informació sobre l’agret. L’aventura cosmopolita de l’agret, Mètode, 2011.