Pols d'estels

Ja som al febrer i els cels ennuvolats no ens deixen mirar el cel. Els fronts passen i passen i ens duen núvols i pluja. Algunes estones de cel ras ens deixen veure la meravella de la nit de l’hivern amb les belleses de Taure, Orió, els Bessons i Auriga. Però els telescopis estan encara guardats.

Mentrestant els planetes Saturn i Júpiter senyoregen el cel, Mercuri ens fa una visita fugaç al capvespre mentre la Lluna recorre el cel. I finalment Venus torna per il·luminar el capvespre.

Planetes

Després d’uns mesos, els planetes interiors Mercuri i Venus tornaran a ser visibles en el cel del capvespre.

Mercuri començarà a veure’s per l’horitzó oest poc després de la posta de Sol a partir de la segona setmana del mes. El 19 de febrer Mercuri aconseguirà el seu punt més alt en el cel, en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. També es situarà en la seua màxima elongació oriental.

Venus, més prop de l’horitzó encara, també es farà visible a partir de la segona setmana del mes. La nit del 27 de febrer Venus i Mercuri estaran en conjunció, amb Venus a 4° 41´ minuts d’arc al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos. Bon moment per fer-los una fotografia.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn estan presents al cel nocturn de la primera part de la nit. Poc després de la posta de Sol es pot veure Saturn cap a l’oest, en la constel·lació de Peixos. La nit del 15 al 16 de febrer Saturn es situarà a 54´ minuts d’arc al sud de Neptú.

Júpiter, ben brillant en la constel·lació dels Bessons, ja es veu cap a l’est en fer-se de nit. La nit del 27 de febrer una Lluna quasi plena se situarà ben prop del planeta. Amb les estrelles Càstor i Pòl·lux i la Lluna, Júpiter fa un bell espectacle celeste.

Fenòmens d’interés

La Lluna amb el seu recorregut pel cel nocturn passarà ben prop de dos cúmuls estel·lars.

El primer de febrer la Lluna plena farà una aproximació al cúmul obert M 44 (Preseape, El Pesebre), passant a només 1° 26’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer. La nit del 28 de febrer tornarà a passar-hi prop.

Entrem finalment en l’últim mes de l’any. Un any plujós i calorós i que, en general, ens ha deixat poques nits sense núvols. Aquest desembre presenta l’important pluja d’estels dels Gemínids, una superlluna, i, finalment la possibilitat d’observar dos planetes gegants al cel de la primera part de la nit. I també gaudirem del canvi d’estació el 21 de desembre per a entrar en l’hivern.

Planetes

Les meravelles planetàries estaran centrades en la possibilitat d’observar finalment els planetes Saturn i Júpiter durant la primera part de la nit.

Mercuri passarà el mes en el cel previ a l’alba. Durant una hora abans de l’eixida del sol el podrem veure prop de l’horitzó sud-est. La matinada del 7 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Lliura. Poques hores després el planeta es trobarà en la seua major elongació a l’oest, l’anomenada màxima elongació occidental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus també serà observable abans de l’eixida del sol en direcció sud-est però només durant uns minuts ja que estarà molt prop de l’horitzó. De dia en dia s’enfonsarà en la lluïssor del sol i serà inobservable.

Mart també es troba prop de la direcció solar i, per tant, serà inobservable durant el mes de desembre.

Els planetes interessants seran els gegants. Saturn ja fa mesos que senyoreja el cel en la constel·lació d’Aquari mentre que Júpiter ja guaita per l’horitzó est a partir de les 21 h.

Júpiter ja és visible durant les primeres hores de la nit. Si mireu cap a l’est a partir de les 21:00 el podreu veure en la constel·lació dels Bessons, fent un trio de lluminàries amb Càstor i Pòl·lux. La vesprada del 7 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna i Júpiter, en la que la Lluna passarà a 3° 42′ al nord de Júpiter.

Saturn ja molt a l’oest del cel durant aquest més continua en Aquari. La nit del 26 al 27 de desembre tindrem una conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna passant a 4° 01′ al nord de Saturn.

Fenòmens d’interés: Superlluna

Donat que la Lluna serà plena el 5 de desembre a les 00:13 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 357 190 km i que només unes 12 hores abans la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 942 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,4 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Solstici d’hivern

El 21 de desembre 21 a les 16:04 el Sol se situarà en el punt més baix del cel, a 23,27º per sota de l’equador celeste. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Pluja de meteors

Desembre 02. Pluja de meteors Fenícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa de meteors observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

• Desembre 07. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

• Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és identificat com a asteroide 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

• Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Novembre també és el mes de la gran i bonica pluja d’estels, els Leònids, que a mitjan de mes plouran pacíficament llums celestials. Esperem que els núvols traïdors ens deixen admirar-los.

Planetes

Els planetes Mercuri, Venus i Júpiter encara s’han de veure en la segona part de la nit.

Mercuri serà visible molt prop de l’horitzó oest només poc minuts després de la posta de Sol. Ben prompte s’anirà acostant a la direcció solar. El 20 de novembre el planeta s’alinearà amb el Sol situant-se en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 0° 32´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí per a ser matutí. En aquest moment, Mercuri estarà en perigeu a 0,68 ua de la Terra. Durant unes poques setmanes caldrà buscar-lo a la matinada mirant cap a l’est abans de l’eixida del Sol.

Venus continua il·luminant el cel de la matinada. Mirant cap a l’est cap a les 7 del matí el podreu trobar entre les primeres llums de l’alba.

Mart es troba ara mateix quasi en direcció solar i, per tant, invisible per als observadors terrestres. El 30 de novembre Mart estarà en apogeu, a l’altra banda del Sol. Mart estarà en el punt més llunyà de la Terra a una distància de 2,42 ua.

Júpiter, finalment, començarà a veure’s abans de la mitjanit. Situat en la constel·lació dels Bessons sortirà per l’horitzó est cap les 23 h els primers dies de novembre mentre que a final de mes ja el podrem veure eixir a partir de les 21 h. La nit del 9 al 10 de novembre podrem observar una conjunció de la Lluna amb Júpiter. La Lluna passarà a 3° 56′ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. L’11 de novembre Júpiter entrarà en moviment retrògrad. Detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Saturn és ara mateix l’únic planeta visible després de la posta i durant les hores posteriors. El 2 de novembre la Lluna i Saturn estaran en conjunció. La Lluna passarà a 3° 39’ al nord de Saturn, amb la Lluna en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en Aquari. La nit del 29 de novembre tornarà a estar en conjunció amb la Lluna. Aquesta passarà a 3° 45′ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fenòmens d’interés 

Donat que la Lluna serà plena el 5 de novembre a les 14:19 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 356 954 km i que només unes hores després a les 23:27 la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 806 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,5 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Pluja de meteors

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com l’asteroide 2004 TG10. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.
Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja de Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El mes d’octubre comença amb un episodi de pluges intenses relacionades amb el ex-huracà Gabrielle que ens ha deixat dos dies ficats a casa. Els confinaments climàtics semblen cada vegada més freqüents i la cultura de la prevenció s’imposa en la societat.

El cel nocturn va canviant de mica en mica. Les constel·lacions estiuenques com Lira, l’Aguila i el Cigne van deixant el cel de la matinada mentre les hivernals comencen a guaitar per l’est. Els planetes Saturn i Mercuri seran visibles a partir del capvespre mentre que Venus i Júpiter encara son els reis de la matinada.

L’oratge de la tardor no és massa benigne per a l’observació astronòmica. Esperen que els núvols i les pluges no s’imposen en el cel d’octubre.

Planetes

El capvespre serà visitat per el esquiu planeta Mercuri que es deixarà veure durant l’última setmana d’octubre. El 23 d’octubre una lluna de dos dies se situarà en conjunció amb Mercuri. La Lluna estarà a 2° 15´ al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Libra. El fenomen serà difícil d’observar ja que es produirà amb llum de la posta i a només 5º d’alçada cap ales 19:30. El 29 d’octubre 29 cap les 18:30 podreu admirar durant 30 minuts Mercuri. Serà quan es trobe en la seua màxima elongació oriental, la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Saturn, per contra, prop de l’oposició que passà el 21 de setembre quan s’alineà amb la Terra i el Sol, serà visible durant tota la nit. El planeta està situat sobre la constel·lació de Peixos i ix per l’horitzó est poc després de la posta de Sol. El 6 d’octubre una Lluna quasi plena se situarà en conjunció amb el planeta. La Lluna estarà 3° 47’ al nord de Saturn. Bon moment per trobar el planeta dels anells al cel nocturn. Actualment l’anell es troben de manera perpendicular al pla del cel de manera que són pràcticament invisibles vists amb un petit telescopi. Saturn apareix com un cercle amb una línia recta sobre ell.

Els altres planetes Venus i Júpiter s’han de veure a la matinada, poc abans de l’alba.

Júpiter és el planeta que es troba més alt al cel a la matinada cap al sud-est. Ben brillant a la constel·lació del Bessons serà el rei de la nit. Cada vegada serà més fàcil veure’l abans de la mitjanit. A principi de mes guaitarà per l’horitzó est a partir de les 2 de la matinada. A final de mes es veurà a partir de les 00:00 h.. El 14 d’octubre a les 00:30 h es produirà una conjunció de la Lluna amb el planeta. La Lluna estarà 4° 16´ al nord de Júpiter.

Venus, molt prop de l’horitzó est, serà visible en direcció a l’est, a partir de les 6 de la matinada. Però de mica en mica el planeta s’anirà aproximant al Sol de manera que serà cada vegada més difícil veure’l en la lluïssor solar. La matinada del 20 d’octubre es produirà una conjunció de la Lluna i el planeta. La Lluna estarà 3° 41´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Fets notables

Ceres en oposició el 2 d’octubre. Ceres es troba alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,96 ua. Aconseguirà una magnitud màxima 7.6, en direcció de la constel·lació de Cetus.

Acostament de la Lluna i M 45 el 10 d’octubre a les 07:43. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 54’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Aproximació de la Lluna i l’estrella Antares el 25 d’octubre 25 a les 2:48. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrella Antares (α Sco), passant a uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí.

Canvi a l’horari d’hivern la matinada del diumenge del 26 d’octubre 26. . El rellotge s’endarrereix una hora. Així doncs, a les 03.00 hores seran les 02.00 hores.

Pluja de meteors

Pluja de meteors Tàurides del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la, encara que amb Lluna brillant, serà al vespre del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà durant la matinada del 21 d’octubre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Torna setembre i l’estiu d’enguany fa les darreres passes. El cel encara mostra algunes nits hàbils per a l’observació però, a poc a poc, els núvols seran més presents. Les constel·lacions estiuenques Cigne, Àguila, Lira i l’Escorpí són ben presents però a la matinada ja guaiten les de l’hivern, Orió, Taure i Bessons.

En setembre els planetes s’animen. Saturn ja serà visible abans de la mitjanit, Mercuri torna al capvespre mentre que Venus i Júpiter són els reis de la matinada.

El mes comença amb un eclipsi de Lluna eixint de la mar que pot ser ben interessant. A més el 22 de setembre acaba l’estiu i comença la tardor.

Planetes

La festa dels planetes es troba a la matinada. Els primers dies de setembre, abans de l’eixida del Sol, podrem admirar la fila dels planetes en el cel de l’horitzó est. A les 6:00 del matí podrem veure, de baix a dalt, Mercuri prop de l’horitzó, Venus en la constel·lació del Cranc i més amunt Júpiter en la constel·lació dels Bessons. Júpiter brillarà intensament amb magnitud -2 i estarà ben situat per a observació abans del començar el dia. Venus es desplaçarà ràpidament cap a la constel·lació del Lleó durant els dies de setembre.

Mercuri abandonarà ràpidament el cel de la matinada per passar per darrere del Sol. El  13 de setembre Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 1° 36’ del disc del Sol; al mateix temps, se situarà al punt més distant de la Terra a 1.38 ua. De manera que Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí.

Els planetes es mouen i la Lluna encara més, així que hi haurà un moment en que la Lluna minvant es trobe amb Venus. El 19 de setembre es produirà la conjunció de la Lluna i Venus, amb la Lluna a 0° 48´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo.

Sense planetes al capvespre després de la posta de Sol, cal mirar cap a l’est on descobrirem un punt brillant en la constel·lació de Peixos. És el planeta Saturn que finalment torna a ser visible abans de la mitjanit. El 8 de setembre a les 22:20 es produirà una conjunció (aproximació) de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 3° 59´ al nord de Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta dels anells.

El 21 de setembre, Saturn estarà en oposició. Saturn s’alinearà amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà a la mínima separació de la Terra, a només 8,55 unitats astronòmiques i amb magnitud 0,6, en direcció de la constel·lació de Peixos. Aquests dies que vindran seran els millors per observar-lo pel telescopi.

Eclipsis

El 7 de setembre de 2025 podrem gaudir d’un interessant eclipsi de Lluna. La Lluna s’endinsarà en l’ombra de la Terra i deixarà de rebre llum directa del Sol. L’enfosquiment començarà a les 18:27 i acabarà a les 21:56. Tanmateix, des del nostre país no podrem observar tot el procés ja que la Lluna eixirà per l’horitzó est quan ja estiga eclipsada. Un lloc ideal per observar el fenomen és la platja ja que no hi ha obstacles. El color roig de la Lluna serà un bon objectiu per a les càmeres i telescopis. També es pot veure a ull nu.

A València la Lluna eixirà a les 20:21 ja eclipsada ja que el màxim de l’eclipsi serà a les 20:11. A Barcelona que es troba més a l’est, el màxim de l’eclipsi i l’eixida de la Lluna pràcticament coincidiran a les 20:12.

Equinocci de tardor

Finalment l’estiu acabarà el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud.

Fets notables

El 13 de setembre a les 00:10 la Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 58’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Pluja de meteors

1 de setembre. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba de l’1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

9 de setembre. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 9 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, que segurament afectarà el nombre d’estrelles fugaces visibles.

27 de setembre. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha sigut identificat. El millor moment serà a l’alba del 27 de setembre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El bon oratge ha retornat encara que amb una calorada inusual. Malgrat els núvols subtils que embruten el firmament, la temporada d’observacions retorna i prompte buscarem la Via Làctia en les comarques d’interior on encara ens deixen veure les estrelles.

Júpiter ens han deixat finalment, Mart restarà només aquest mes, i si en volem veure altres planetes caldrà matinar per captar-los abans de l’eixida del Sol mirant cap a l’est. Venus i Saturn són els reis de la matinada.

L’estiu està ja a tocar. El 21 de juny el Sol assolirà la màxima altura a l’hemisferi nord. Més hores de llum i poques de nit però el bon estar permet gaudir del cel i ensenyar-lo als altres.  I cada vegada som més a prop de l’eclipsi.

Planetes

Mercuri retornarà als cels del capvespre a partir de la segona setmana del mes. Situat a la constel·lació dels Bessons, anirà augmentant en altura en passar els dies. El dia 26 de juny Mercuri assolirà el punt més alt en el cel vespertí. Així que durant juny i juliol el podrem veure alt al cel mirant cap a l’oest poc després de la posta de Sol. Brillarà intensament amb una magnitud de 0,4.

El planeta Mart continua sent observable en el cel del capvespre poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

El primer dia de juny una lluna de 5 dies passarà a 1°23′ al nord del planeta. 

Durant aquest mes Mart s’anirà movent respecte a les estrelles en la constel·lació de Leo fins a passar prop de Regulus. Es produirà una conjunció entre Mart i Regulus, l’estrella principal de Leo, la nit del 17 de juny a les 22:00 h., fenomen molt interessant de veure.

Finalment, la matinada del 30 de juny a les 03.04 h. una Lluna de 5 dies es trobarà en conjunció amb Mart. La Lluna passarà a 12’ al nord del planeta.

Els altres planetes caldrà veure’ls de matinada, abans de l’eixida del Sol.

A partir de les 5 de la matinada ja podrem veure, mirat a l’est, el brillant planeta Venus situat més prop de l’horitzó en la constel·lació de la Balena, i el planeta Saturn, molt més alt, en la constel·lació de Peixos. El 19 de juny a les 05:57 h. serà el moment de la màxima aproximació de la Lluna amb Saturn, passant la Lluna a 3°23′ al nord de Saturn.

Fets notables

La Lluna passarà entre les estrelles del cúmul estel·lar obert de les Plèiades (M45) la matinada del 23 de juny. A les 05:29 farà la màxima aproximació a les estrelles del cúmul passant a només 36,7 minuts d’arc de distància angular, un poc més d’un diàmetre lunar.

Solstici d’estiu

El 21 de juny a les 4:42 el Sol assolirà l’altura màxima respecte a l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu en l’hemisferi nord.

Pluges d’estels

Juny 10. Pluja de meteors Ariètids diürnes. La pluja de meteors Ariètids diürn estarà activa del 14 d’abril al 24 de juny, aconseguint el seu pic màxim al voltant del 10 de juny.

Juny 27. Pluja de meteors Bootids de juny. La pluja de meteors Bootids de juny estarà activa del 22 de juny al 2 de juliol, aconseguint el seu pic màxim al voltant del 27 de juny.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de In-The-Sky.org Guides to the night sky.

El mes de maig comença amb núvols, reblits de pols sahariana, que pinten el cel diürn d’un color gris groguenc i el nocturn empastifen les estrelles. Així que l’accés al cel és de moment difícil. A més amb l’horari d’estiu es fa més tard de nit. Anem de cap a l’estiu, sense fred a la nit però observacions passada la mitjanit.

Planetes

Els planetes ens van abandonant poc a poc en el cel del capvespre. Venus, Mercuri i Saturn ja fa setmanes que passaren la conjunció solar i ara s’han de veure a la matinada. Només ens queden Júpiter i Mart que davallen cap a l’oest cada dia que passa. Sembla que no tindrem planetes visibles durant la primera part de la nit durant juliol i agost.

Júpiter és el planeta més gran i el primer que ens deixarà la darrera setmana de mes. Actualment es troba entre les banyes de Taure, ben prop de la constel·lació d’Auriga.

Més amunt podrem trobar el planeta Mart actualment situat junt al centre de la constel·lació de Cancer. La nit del 5 de maig podrem observar la conjunció o aproximació del planeta al cúmul estel·lar obert M44 o el Pesebre. Mart passarà a tan sols 37,6 minuts d’arc del cúmul. Un bon objectiu per observar i fotografiar.

Unes hores abans, la nit del 3 al 4 de maig, en direcció de la constel·lació de Càncer,  una lluna creixent visitarà el planeta. Serà una conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna a 2° 04´ al nord de Mart.

Al final de mes retornarà temporalment Mercuri al cel del capvespre. El 30 de maig  Mercuri estarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 0° 34´ del Sol. Significa per que passarà per darrere del Sol però un mica per damunt d’ell. Així que en aquest moment el planeta estarà al punt més distant de la Terra, a 1,32 ua. A partir d’aleshores Mercuri deixarà de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Una hora abans de l’alba seran visibles en direcció a l’est els altres planetes, Venus, més brillant i més baix i Saturn, molt dèbil i més alt. Del 22 al 24 de maig una lluna minvant es passejarà entre els planetes ajudant a reconèixer-los. La matinada del 23 la Lluna es situarà en els dos planetes formant un trio còsmic. Bon moment per observar-los.

Finalment ja som a l’abril, el primer mes complet de la primavera. Les pluges han desaparegut i tornem a admirar el cel nocturn. Però, malauradament, han tornat a canviar l’hora. Ara ja estem a l’horari d’estiu. Més tard per fer-se de nit, l’observació sempre acaba passada la mitjanit.

Planetes

Actualment només dos planetes són visibles en les hores posteriors al capvespre. Júpiter, situat entre les banyes de la constel·lació de Taure, continua brillant mentre que Mart, fent el trio amb Càstor i Pòl·lux en el Bessons, l’acompanya en el cel vespertí.

Els altres planetes, Venus, Mercuri i Saturn ja passaren la conjunció superior, superaren la direcció solar, i se situen ara mateix en el cel de la matinada, observables poc abans de l’eixida del Sol.

El planeta Júpiter serà visitat per la Lluna la nit del 2 al 3 d’abril. La Lluna passarà a 5° 30´ al nord del planeta. Servirà per localitzar-lo.

El planeta Mart, en els Bessons, serà visitat dos dies més tard, per una Lluna en quart creixent la nit del 5 d’abril a 2° 09´ situant-se al nord de Mart. Serà un bon moment per a una foto.

Els altres planetes seran visibles ja a la matinada, abans de l’eixida del Sol.

Venus i Mercuri brillaran molt en el cel est i estaran prou separats del Sol.

La matinada del 21 d’abril, Mercuri assolirà la seua major altura en el cel matutí, arribant a la seua màxima elongació occidental. Serà un moment ideal per descobrir l’esquiu planeta.

El planeta Venus, també serà vist cap a l’est abans de l’eixida del Sol. La matinada del 24 d’abril Venus aconseguirà la seua major lluentor en la seua aparició matutina del 2025; brillant intensament, aconseguirà una magnitud de -4,5. El dia següent una Lluna minvant se situarà a 2° 23´ al sud del planeta.

A les 4:23 de la matinada del 29 d’abril Venus i Saturn es trobaran en conjunció, amb una separació mínima de 3° 43´ en direcció de la constel·lació de Peixos.

Fets notables

La nit del primer d’abril una Lluna fina de 3 dies passarà a només 38,8 minuts del cúmul obert de les Plèiades.

La nit del 16 d’abril una Lluna gibosa minvant passarà a només uns minuts d’arc d’Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El mes de febrer comença amb pluja però sembla que la pròxima setmana s’esperen algunes nits de cel ras per poder observar el cel. I això és una sort ja que no sempre és possible veure els estels en un món ple de llums artificials a la nit i cada vegada més nuvolós.

Durant el mes de febrer continuarem observant la mal anomenada alineació dels planetes. Tindrem la sort de poder-los observar durant les nits de febrer tot seguint la línia de l’eclíptica, la majoria a ull nu i dos (Urà i Neptú) amb ajuda telescòpica.

Planetes

L’esquiu planeta Mercuri es troba ara mateix en la direcció del Sol per la qual cosa és impossible veure’l. De fet, el 9 de febrer a les 13:19 Mercuri es trobarà exactament alineat amb el Sol, en l’anomenada conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 2° 02’ del Sol. Però com que el pas és per darrere del Sol, en aquest moment el planeta es trobarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 1,39 unitats astronòmiques. A partir d’aquest dia, Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per esdevenir un de vespertí.

Així que el planeta podrà veure’s a final de mes com a astre vespertí però ben a prop de l’horitzó oest.

El 25 de febrer al capvespre Mercuri es trobarà en conjunció amb Saturn. Mercuri estarà a 1° 39´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Molt difícil de veure ja que Mercuri estarà molt baix en un cel encara brillant després de la posta de Sol.

Venus és ara mateix el més brillant dels planetes. Ben alt i visible cap a l’oest, el podrem observar durant unes dues hores després de la posta del Sol. Amb telescopi podreu veure com no presenta una forma circular sinó que mostra una fase com la Lluna, senyal que es troba entre el Sol i la Terra i que la llum del Sol li arriba per la dreta i que, des del nostra visió des de la Terra, la part de l’esquerra queda a les fosques.

El capvespre del primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb una fina Lluna creixent, amb el nostre satèl·lit a 2° 20´ al sud del planeta, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El 16 de febrer Venus assolirà la seua màxima lluentor. Durant el dia 16, Venus brillarà intensament amb una magnitud de -4,6 en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Peixos, cap a la part oest de l’esfera celeste.

Mart, que el mes passat va passar per l’oposició, és ben brillant en la constel·lació dels Bessons. De fet, junt amb els estels Càstor i Pòl·lux forma una trio celeste molt vistós. De color rogenc, és visible durant tota la nit.

La nit del 9 de febrer una lluna creixent quasi fregarà el planeta. A les 20:35. Mart i la Lluna es trobarà en conjunció amb la Lluna situada a només 46 minuts d’arc al nord del planeta.

Júpiter, el rei de la nit, brilla moltíssim en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel Aldebaran. Els primers dies del mes el podrem veure pràcticament en el zenit, just dalt del nostre cap.

La nit del 6 al 7 de febrer la Lluna estarà en conjunció amb el planeta amb la Lluna a 5° 29´ al nord de Júpiter.

Saturn, molt dèbil ja, es pot veure baix cap a l’horitzó oest del cel. El primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb la Lluna a 1° 05’ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fets notables

La nit del 5 al 6 de febrer la Lluna creixent s’aproximarà al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades. L’aproximació màxima serà a les 08:17 del 6 de febrer, ja de dia i amb les Plèiades sota l’horitzó oest, quan el nostre satèl·lit passe a només 31,5 minuts d’arc del grup, situat en la constel·lació de Taure. Així que aquest fenomen no serà visible des del nostre país.

Pluges d’estels

El 8 de febrer tindrem el màxim de la pluja de meteors  α-Centàurids, amb activitat entre el 28 de gener i el 21 de febrer. La taxa màxima observable és variable amb almenys 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del dia 8, cap a la part sud de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.

Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.

Planetes

Com ja sabem, Mercuri és un  planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.

A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.

El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.

La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.

El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima  oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.

Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual  de -2,8.

El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.

Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.

Pluges d’estels

Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.

Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

El passat 14 d’octubre s’enlairà un coet Falcon Heavy Block 5 de SpaceX des del Centre Espacial Kennedy de Florida (EUA) portant a bord la més extraordinària i esperada missió planetària dels últims decennis, l’Europa Clipper de la NASA. Ja en vaig parlar a bastament fa uns mesos per descriure la missió i la seua vessant cultural en voler agermanar dos mons aquàtics, la Terra i Europa. Ara la nau ja viatja cap a la seua destinació i, si tot va bé, arribarà al sistema de Júpiter al voltant del 4 de novembre de 2030.

En el seu viatge cap al sistema de Júpiter no viatjarà de manera directa, sinó que Europa Clipper agafarà un camí que passa per Mart i després retornarà a la Terra, per utilitzar la gravetat de cada planeta com a fona per augmentar la velocitat de la nau espacial. En total, el viatge durarà uns 5 anys i mig, cobrint una distància d’uns 2900 milions de quilòmetres. En el diagrama adjunt, les òrbites de Júpiter, Mart i la Terra es mostren com a anells concèntrics.

El llançament estava pensat per al 10 d’octubre, com s’explicita al diagrama, però es va haver d’ajornar pel huracà Milton.

Europa Clipper és la primera missió que durà a terme una investigació detallada de la lluna joviana Europa. Els científics prediuen que aquest món té un oceà salat sota la seua escorça gelada, el qual podria contenir els components bàsics necessaris per a sustentar la vida com la coneixem. El principal objectiu científic d’Europa Clipper és determinar si hi ha llocs davall de la superfície de la lluna gelada de Júpiter Europa que podrien albergar vida.

Els tres objectius científics principals de la missió són comprendre la naturalesa de la capa de gel i l’oceà que està davall d’ella, juntament amb la composició i geologia d’aquesta lluna. La detallada exploració d’Europa que aquesta missió durà a terme ajudarà els científics a comprendre millor el potencial astrobiològic, de cerca de vida, dels mons habitables més enllà del nostre planeta.

La nau espacial Europa Clipper de la NASA no es posarà en òrbita al voltant de la lluna Europa. És menuda i massa prop del gegant Júpiter, així que mantindre-hi una òrbita estable ha de ser molt difícil i molt costós enèrgicament. Caldria portar més combustible.  La nau espacial se situarà, en canvi, en òrbita al voltant de Júpiter, des d’on realitzarà quasi 50 sobrevols sobre Europa a altituds de màxima aproximació tan baixes com 25 quilòmetres sobre la superfície, volant sobre un lloc diferent durant cada sobrevol per a examinar quasi tota la lluna.

Europa mostra proves contundents que existeix un oceà d’aigua líquida davall de la seua escorça gelada. Més enllà de la Terra, Europa és considerat un dels llocs més prometedors on podríem trobar entorns actualment habitables en el nostre sistema solar. Europa Clipper determinarà si hi ha llocs davall de la superfície d’Europa que podrien albergar vida.

La càrrega útil de la nau espacial inclou càmeres i espectròmetres per a produir imatges d’alta resolució i mapes de la composició de la superfície i de la prima atmosfera d’Europa, un radar de penetració de gel per a cercar aigua subterrània i un magnetòmetre i mesuraments de gravetat per a desentranyar les pistes sobre el seu oceà i el seu interior profund. La nau espacial també porta un instrument tèrmic per a identificar les diferents ubicacions de gel més càlid i potser erupcions recents d’aigua, així com instruments per a mesurar la composició de les diminutes partícules en la prima atmosfera de la lluna i el seu entorn espacial.

Caldrà esperar, doncs, per albirar les meravelles ocultes de la principal lluna gelada de Júpiter.

Més informació a:

Europa Clipper: Resumen de la misión, NASA, 12 setembre 2024.

Lanzada Europa Clipper: la compleja sonda que estudiará el océano de Europa a partir de 2030. Eureka. Daniel Marín, 16 d’octubre 2024.

Fa anys, a la tardor, solíem tindre un episodi de gota freda (ara anomenat DANA) que suportàvem amb les precaucions que calia. Ara, però, l’escalfament de l’aigua dels oceans, especialment de la Mediterrània, conseqüència del canvi climàtic, ha augmentat l’energia d’aquests fenòmens meteorològics a uns nivells fora mida. Les infraestructures actuals ja no són suficients i ja cal fer accions per mitigar els efectes de l’escalfament global. Esgarrifat per la magnitud del desastre, la meua solidaritat als afectats, molts amics i coneguts de l’Horta Sud, de les Riberes, de la Foia de Bunyol, de Requena-Utiel i la Serrania per les conseqüències dels aiguats del 29 de setembre.

Planetes

Mercuri és visible aquest mes poc després de la posta del Sol mirant cap a l’oest. Per veure’l, però, necessitareu un horitzó sense obstacles ja que el planeta estarà molt baix.

El 16 de novembre a les 10:18 Mercuri es trobarà en la màxima elongació oriental, la màxima separació angular aparent des del Sol. Dos dies més tard, el 18 de novembre, el planeta assolirà la major altura respecte de l’horitzó. Aquests dies seran els millors per observar el planeta.

Venus és visible tot el mes poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest però més brillant i molt més alt al cel que Mercuri i, per tant, serà més temps visible al cel fins a la seua posta.  Llevat de la Lluna, serà l’objecte celeste que primer veurem al cel després de l’ocàs.

El capvespre del 5 de novembre, tindrem una conjunció entre la Lluna i Venus (3° 06′ de separació), és a dir que el la Lluna s’hi situarà prop del planeta, fet que permetrà identificar-lo si cal.

El planeta Mart continua el seu passeig humil i poc vistós pel cel nocturn en la constel·lació de Geminis. Per la seua posició actual es troba alineat amb els estels Càstor i Pòl·lux per formar un trio celeste. Es podrà veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23 h a principi de mes i a partir de les 22 h  a finals de mes quan ja el planeta entrarà en la constel·lació de Cancer,

El 20 de novembre a les 22:08 podrem observar una bella conjunció d’una Lluna minvant i Mart. La Lluna passarà a 2° 26′ al nord de Mart, en la constel·lació de Cancer.

El més gegant dels planetes, Júpiter, es troba actualment en Taure, com un llum intens entre les seues banyes. Serà pràcticament visible durant tota la nit, ja que a principis de mes el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 20:00 mentre que al final de mes apareixerà ja a les 18 h.

La nit del 17 de novembre la Lluna quasi plena s’aproximarà a 5° 38′ al nord de Júpiter, en una conjunció. Bon moment per fer-li una foto.

Finalment Saturn, que està en Aquari, es deixarà veure només durant la primera part de la nit. La nit de l’11 de novembre la Lluna creixent passarà a 5° 18′ al nord de Saturn, en una bella conjunció. La vista pel telescopi serà espectacular, encara que en aquesta època els anells estan de cantell.

Pluja d’estels

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja dels Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Octubre comença i les constel·lacions de l’estiu va a poc a poc deixant-nos per l’oest mentre van apareixent per l’est les meravelloses constel·lacions hivernals. Aquests darrers dies del mes de setembre els astrònoms estan entusiasmats per l’arribada del C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), un cometa nou que ve directe del Núvol d’Oort, el confí gelat del sistema solar i que sembla que no tornarà a passar prop del Sol. A mitjan mes el podrem veure poc després de la posta de Sol tal com explique més endavant en aquest post. Però compte que dels cometes no te’n pots refiar. Quasi mai són tan grandiosos com anuncien els mitjan de comunicació. Però, així i tot, no deixeu d’admirar les belleses del cel, a ull nu o mitjançant prismàtics o un telescopi.

Per altra banda en octubre les nits es fan més llargues i ja no cal esperar fins massa tard per admirar el cel. Ens esperen bones sessions d’observació del cel de la tardor així com dels planetes Saturn i més endavant Júpiter.

Planetes

Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta Venus prop de l’horitzó oest. Allí està ben visible abans, fins i tot, que apareguen les estrelles. El 5 d’octubre una lluna fina de tres dies s’hi situarà a 3° 00´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Libra.

El planeta Saturn continua sent el rei de la nit ja que serà visible durant pràcticament totes les hores nocturnes. Situat sobre la constel·lació d’Aquari la nit del 14 al 15 d’octubre rebrà la visita d’una lluna gibosa. El nostre satèl·lit s’hi situarà ben prop, a només 6´ 45” (una cinquena part del diàmetre de la Lluna) al nord del planeta i servirà per identificar-lo. En algunes part de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però això no passarà al nostre país.

Júpiter, el major dels planetes gegants, es deixarà veure per l’est a partir de les 12 de la nit. Situat entre les banyes del Taure, és l’objecte més brillant del cel de la matinada.  Cada dia que passe eixirà per l’est més i més prompte fins que a finals del mes ja serà visible més enllà de les 21:30. El 21 d’octubre tindrem una bonica conjunció de la Lluna i Júpiter. La Lluna estarà 5° 48´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Taure.

Finalment Mart, el planeta rogenc, eixirà a la matinada. Situat a la constel·lació dels Bessons el podreu veure com un punt brillant i vermell prop dels estels Castor i Pòl·lux.

Pluja d’estels

Octubre 10. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Octubre 21. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà en les primeres hores del 21 d’octubre. Pot ser que, la presència de la Lluna cause una certa disminució d’esdeveniments.

Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS)

Aquest mes és el del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), un cometa del núvol d’Oort descobert per l’Observatori de la Muntanya Porpra el 9 de gener de 2023 i trobat independentment pel telescopi ATLAS de Sud-àfrica el 22 febrer de 2023. El cometa passà pel periheli a una distància de 0.39 AU (58 milió km) el 27 de setembre de 2024. Aquestes passades setmanes s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud encara que també des de casa nostra encara que molt prop de l’horitzó. Així Jordi Coy l’ha pogut fotografiar des de Sant Pola sobre l’illa de Tabarca.

A partir del moment del periheli el cometa s’anirà allunyant cada vegada més del Sol i, per tant, la seua visibilitat anirà millorarà. Per tant, a partir de la segona setmana del mes serà possible veure’l poc després de la posta del Sol, en direcció oest, fins a finals de mes.

El millor dia per a veure el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLES) podria ser el 12 d’octubre de 2024, quan el cometa estarà més prop de la Terra. Durant aquesta data, el cometa aconseguirà la seua màxima esplendor i serà visible a simple vista des de l’hemisferi nord, incloses les zones sud d’Europa, com casa nostra. Però els cometes quasi sempre deceben. Veurem si aquesta vegada compleixen i tenim un gran cometa visible a ull nu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) el 28 de setembre de 2024, vist des de Creta. La imatge es va obtenir amb un objectiu Samyang 135 mm f/2 i un Olympus E-PL5 d’estoc. Els fotogrames de seguiment de 26 x 8 s es van apilar en DSS (temps d’exposició total 3 minuts 28 segons) i es van editar amb SIRIL. C messier. Wikipedia commons.

El mes d’agost comença amb una calor intensa que no et permet fer una vida normal. Les nits tropicals ja són habituals en aquesta escalada climàtica que ens durà al desastre si hi fem res. Tanmateix aquests dies el cel nocturn està lliure de núvols i, per tant, invita a que l’explorem. De fet he pogut començar a explorar-lo amb el petit i potent telescopi Seestar i vos presente, com a capçalera del mes d’agost, la meua primera foto més reeixida, el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu en indrets amb cels foscos.

Aquests mes d’agost no us perdeu l’espectacle celeste de la pluja d’estels dels Perseids, al voltant de la nit del 12 d’agost, també anomenat per les nostres terres com a llàgrimes de Sant Llorenç, la conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 15 d’agost  i l’ocultació de Saturn per la Lluna gibosa minvant la matinada del 21 d’agost.

Els planetes seran esquius aquest més durant les primeres hores de la nit. Només Saturn s’arribarà a veure a partir de les 23 h eixint per l’est.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricorn no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la llum intensa del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Mercuri és difícilment visible molt prop de l’horitzó oest els primers dies del mes però ràpidament davallarà i s’acostarà de manera aparent al Sol. D’aquest manera deixarà de ser visible quan caiga dins de la brillantor solar. El 19 d’agost el planeta es situarà en conjunció solar inferior, és a dir, que en aquest moment la Terra, Mercuri i el Sol estaran alineats. Mercuri passarà molt prop de la direcció solar i, a partir d’aquell dia el planeta deixarà d’aparèixer al capvespre a passar a ser un objecte matutí.

Venus continuarà ser un objecte vespertí però, durant tot el mes, només es podrà veure ben prop de l’horitzó oest uns 30 minuts després de la posta del Sol. El 6 d’agost tindrà un breu encontre amb una fina lluna de 2 dies.

Mart i Júpiter es veuran a partir de les 4 de la matinada mirant cap a l’est. Situats ambdós sobre la constel·lació de Taure, faran amb l’estel rogenc Aldebaran un bonic trio lluminós. Al llarg dels dies Mart es mourà ràpidament en direcció al planeta gegant, de manera que, finalment, les matinades del 14 i 15 d’agost podrem gaudir de la conjunció de Júpiter i Mart. El 15 Júpiter se situarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Uns bons moments per fer-hi una foto.

A partir d’aquest mes Saturn serà el rei de la nit. Situat en la constel·lació d’Aquari, ara ix per l’horitzó est a partir de les 23 h. Cada vegada serà més brillant ja que s’està acostant a l’oposició, alineat amb la Terra i el Sol, on arribarà el 8 de setembre de 2024. Tanmateix la visió del planeta a través de l’ocular d’un telescopi no serà tan espectacular con altres vegada ja que la inclinació respecte a la Terra és ara només 3°. Això afecta la visibilitat dels anells, que actualment semblen molt prims. El planeta creuarà el pla de l’eclíptica el març de 2025, i, llavors, els anells seran pràcticament invisibles des del nostre angle de visió. La matinada del 21 d’agost una Lluna gibosa minvant la taparà completament durant unes hores.

Pluja d’estels
Agost 12.  Pluja de meteors Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable que causa la pluja de Perseids ha estat identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, sobretot quan es ponga la Lluna en quart creixent.

Agost 31.  Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost al 5 de setembre, amb un màxim el 31 d’agost. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. El cos principal responsable que causa la pluja dels Aurígids ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 31 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Agost 14, 18.52. Conjunció de Júpiter i Mart. Júpiter estarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Des de les primeres hores del dia 14, tindrem l’oportunitat de veure aquest acostament .

Agost 21, 02.45 – 06.37. Ocultació lunar de Saturn. La Lluna tindrà un estret acostament amb Saturn, creant una ocultació lunar.

Agost 21, 05.01. Conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 0° 27´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari, cap a la part més alta de l’esfera celeste.

Agost 21, 21.59 – 23.37. Conjunció de la Lluna amb Neptú. En algunes parts del món la Lluna ocultarà Neptú però no a Gandia.

Agost 26, 05.38. Acostament de Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 7,5’, en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

1.- Doble cúmul de Perseu. Seestar. 2 d’agost 2024, 2:43 h. Enric Marco. El doble cúmul de Perseu, coneguts també com a h i χ Persei, es troben a uns 7600 anys llum del Sol. L’edat de tots dos cúmuls s’estima en aproximadament 13 milions d’anys, tenint masses respectives de 3700 i 2800 masses solars. Fou descobert per Hiparc de Nicea cap al 130 aC.