Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Júpiter

El cel de maig de 2023

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Ja som al darrer mes complet de la primavera. El cel ha deixat enrere els núvols i s’entreveuen clarament els estels i els planetes. Una nova temporada d’observació estival s’albira a l’horitzó. Sortirem a admirar la Via Làctia, Saturn i Júpiter per les zones fosques valencianes i aragoneses.

El planeta que domina aquests dies el cel del capvespre és Venus que assolirà aquest mes la màxima altura mirant cap a l’oest. Mart, ben dèbil a la seua esquerre, es fa difícil de veure.

Per admirar els planetes gegants caldrà aixecar-se ben d’hora. Júpiter i Saturn brillen en les hores prèvies a l’alba mirant a l’est.

Planetes

Mercuri es troba en conjunció solar, és a dir passant molt prop del Sol. Serà, per tant inobservable. Ha deixat de ser un objecte vespertí per passar a ser matutí. A partir del dia 20 de maig començarà a veure’s entre les primeres llums del dia sota el planeta Júpiter. El 29 de maig, Mercuri assolirà la seua major elongació a l’oest. Per tant Mercuri tindrà aquest dia la seua major separació del Sol, visible abans de l’alba.

Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.

Venus és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn després de la Lluna. Continua separant-se de la direcció solar fins que el capvespre del 26 de maig arribarà a la màxima altura en direcció de la constel·lació de Gèminis. Es trobarà a 31º d’altura i 45º de separació del Sol, cosa que fa farà que el planeta siga visible durant unes 3 hores després de la posta del Sol.

El 23 de maig tindrem una conjunció d’una fina Lluna creixent i de Venus a una separació de només 2° 12′. Bon moment per fer-hi una bonica foto com la que vaig fer el passat 22 d’abril des de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.

Mart és ara mateix un petit punt brillant en la constel·lació de Cancer. El 24 de maig, després de la posta de Sol, podrem admirar la conjunció de la Lluna i el planeta, amb la Lluna a 3° 45´ al nord de Mart. El parell d’objectes celestes seran visibles, juntament amb Venus, al capvespre.

Júpiter és ara mateix un planeta matutí. Es podrà veure clarament entre les primers llums del dia a partir del 12 de maig mirant cap a l’est. Poc a poc anirà separant-se del Sol i serà més fàcil observar-lo. Per trobar-lo més fàcilment la matinada del 17 de maig la Lluna i el planeta estaran en conjunció arribant a estar la Lluna a 0° 47´ al nord de Júpiter.

Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.

Saturn és un planeta matutí que ja es troba ben alt al cel en el moment de l’eixida del Sol. Al final de mes ja serà visible per l’est a les 3 de la matinada. A l’estiu segur que serà el rei de la nit.

Pluja d’estels

El 6 de maig és el màxim de la pluja de meteors η-Aquàrids. L’activitat de la pluja és entre el 19 d’abril al 28 de maig. La taxa màxima observable des d’un lloc fosc es preveu que serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte origen de la pluja és el cometa 1P/Halley. Tanmateix la llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Eclipsi penombral de Lluna

El 5 de maig a partir de les 19:14 la Lluna plena fregarà l’ombra de la Terra.  El nostre satèl·lit només s’enfosquirà una mica ja que sols entrarà en la penombra de la Terra.

El màxim serà a les 21:23 i l’eclipsi acabarà a les 23:32. No espereu la típica lluna rogenca dels eclipsis totals. L’enfosquiment serà lleu i potser ni us n’adoneu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 05 19 33
Quart minvant Maig 12 16 28
Lluna nova Maig 19 17 54
Quart creixent Maig 27 17 22

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatges:

1. Una fina Lluna creixent i el planeta Venus observats des de la plaça de Catalunya, Barcelona el capvespre del 22 d’abril de 2023. Enric Marco.
2.- Màxima separació de Mercuri del Sol. 29 de maig de 2023 a les 6:00 h. Stellarium.
3.-Conjunció de Mart amb la Lluna el 24 de maig de 2023. Stellarium.
4.- Els planetes Mercuri, Júpiter, Saturn i la Lluna el 17 de maig de 2023 a les 6 del matí. Stellarium.
5.- Eclipsi penombral de la Lluna. 5 de maig de 2023. Observatorio Astronómico Nacional.

El cel de febrer de 2023

0

El segon mes de l’any 23 comença amb un fred rigorós que ens ha deixat una mica de neu en les muntanyes valencianes. Una frescor que ara maleïm però que hauria de ser d’allò més normal en aquest dies que estrenem any. Acostumats a temperatures de vertigen a finals d’anys ara que tornem a la normalitat, ens sorprenem.

L’arribada del fred hivernal ha vingut acompanyat de cel rasos que ens han permés reprendre les observacions nocturnes. Nits seguides de cels sense núvols ens han deixat continuar les visites nocturnes als telescopis per admirar els planetes (venus, Júpiter i Mart) que decoren aquests dies la volta celeste.

Els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest ens ha portat la presència del cometa C/2022 E3 (ZTF) que ara mateix es passeja per les constel·lacions septentrionals.

Febrer també és el mes de la constel·lació gegant d’Orió sempre vigilat per Taure, protegint les Plèiades. Les tres estrelles alineades, el cinturó d’Orió, la fan molt distingible al cel hivernal.

Planetes

Els planetes Mart en Taure, Júpiter i Venus en Peixos seran les llumeneres de la nit de febrer. Els dos darrers s’aniran buscant per trobar-se finalment el dia 1 de març. Mercuri i Saturn ja no han deixat de ser fàcilment visibles en les llums del capvespre.

Panorama celeste del 27 de febrer de 2023 a les 20:00 h. D’esquerra a dreta veurem Mart, la Lluna, Júpiter i Venus. Punxa la foto per ampliar-la. Stellarium.

Saturn deixarà de ser visible després de la posta de Sol al llarg d’aquest mes. De mica en mica s’ha anat acostant a la direcció del Sol i no s’arriba a veure la seua suau lluentor en la brillantor del cel del capvespre. Ara mateix es troba físicament a l’altra banda del Sol i de fet el 16 de febrer el planeta es trobarà en conjunció solar. Saturn passarà a una distància aparent de només 1° 15´ de la posició del Sol, una distància angular equivalent a un poc més que dues llunes plenes. En aquest moment el planeta estarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 10,81 unitats astronòmiques.  Saturn deixarà de ser un objecte vespertí a ser-ne un de matutí.

A mesura que passen el dies del mes, mirant cap a l’oest i després de la posta del Sol veurem com Venus s’anirà separant de la direcció solar. Per això serà cada vegada més brillant en mostrar més superfície il·luminada cap a nosaltres i, a més a més, la seua presència al cel vespertí serà més i més llarga. El planeta s’anirà acostant cada vegada més a Júpiter per confluir amb ell, formant una bella conjunció el primer dia de març.

Júpiter, ja ben baix en el cel vespertí, encara mostra la seua bellesa observat la telescopi. Tanmateix ja li queda poc de ser el rei de la nit. A mitjan del mes de març estarà ja massa a l’horitzó després de la posta de Sol i deixarà de ser observable. La nit del 22 de febrer una lluna molt fina de 2 dies farà trio amb Júpiter i Venus. Un bon moment per fer-ne una foto.

Doble conjunció entre la Lluna i Júpiter i Saturn. 22 de febrer de 2023 a les 20:00. Stellarium.

Finalment Mart, en Taure, és encara prou brillant per agafar el relleu com a rei planetari en el cel nocturn quan Júpiter ens abandone en març.

Mercuri, ara mateix és un planeta matutí. El podrem veure en Sagitari poc abans de l’eixida del Sol cap al sud-est però només durant la primera quinzena del mes.

Conjunció entre Júpiter i Venus. 28 de febrer 2023 a les 20:00. Stellarium.

El cometa C/2022 E3 (ZTF)

El cometa C/2022 E3 (ZTF) s’aproxima actualment a la Terra. Molts aficionats ja li han fet belles fotografies. El primer de febrer farà la màxima aproximació a la Terra, a una distància de 0,28 ua, i a 1,16 ua del Sol. Serà  visible a ull nu (en llocs molts foscos sense presència de llum artificial nocturna) amb una magnitud m = 6,3. Josep Maria Trigo de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE – CSIC) ens ho conta en El cometa verde ZTF ha aumentado su magnitud y ya se puede ver a simple vista.

A continuació podeu veure una carta celeste amb la posició del cometa fins a mitjan mes de febrer. A destacar el dia 6 de febrer quan se situarà al costat de l’estrella brillant Capella de la constel·lació d’Auriga. Bon moment per tractar de buscar-lo amb els prismàtics. El problema serà la Lluna que ara comença a créixer i que el dia 6 serà pràcticament plena.

La localizació actual del cometa en el cel nocturn pot veure’s en la carta celeste oferida per The Sky Live.

Posicions del cometa C/2022 E3 (ZTF) en el cel estrellat entre el 14 de gener i el 16 de febrer de 2023. Wikimedia Commons.
El cometa C/2022 E3 (ZTF) en l’Óssa Major la matinada del 28 de gener del 2023 des del Big History i l’observatori La Cambra en Aras de los Olmos . Joanma Bullón.

Pluja de meteors

En febrer només tenim una pluja interessant, la dels α-Centàurids. Amb una activitat llarga, de quasi un mes, entre el 28 de gener i el 21 de febrer, el màxim serà el 8 de febrer. La taxa màxima de meteors visible és tanmateix baixa, de només d’uns 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Centaure. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-la serà la matinada del dia 8 mirant cap al sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Febrer 05 19 28
Quart minvant Febrer 13 17 01
Lluna nova Febrer 20 08 06
Quart creixent Febrer 27 09 06

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:

1.- C2022 E3 (ZTF)- Alessandro Bianconi, 27 January 2023,  CC BY-SA 2.0

El cel de gener de 2023

0
Publicat el 2 de gener de 2023

Comença l’any 2023. Deixem enrere l’any més càlid des que es tenen registres. El 2022 s’ha caracteritzat per dies amb temperatures massa elevades. Des del punt de vista astronòmic em fa la sensació que hi ha hagut pocs dies de cel ras, que hagen permés la contemplació completa de la nit. El canvi climàtic avança sense aturador.

El primer mes de l’any ens continuarà mostrant tots els planetes visibles poc després de la posta del Sol, llevat de Mercuri que passarà ràpidament a ser un planeta matutí.

Com a esdeveniments especials podrem gaudir de la primera pluja de meteors important de l’any, els Quadràntids, la conjunció ben pròxima de Venus i Saturn el 22 de gener i el cada vegada més brillant cometa C/2022 E3 (ZTF).

Al final de la primera setmana de gener Mercuri deixarà de ser visible després de la posta de Sol i en pocs dies passarà a ser un planeta matutí. El 26 de gener, Mercuri assolirà el seu punt més alt en el cel matutí. La configuració serà difícil d’observar, ja que el planeta apareixerà a només 20° sobre l’horitzó est. El 30 de gener, Mercuri arribarà a la seua major elongació cap a l’oest poc abans de l’albada. Això vol dir que Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Saturn, ja molt prop de l’horitzó sud-oest en fer-se fosc, és cada vegada més difícil d’observar.  El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest.

Venus, ben visible a la posta del Sol, anirà pujant i allunyant-se de l’horitzó sud-oest.

Júpiter i Mart son, ara mateix els objectes més brillants del cel. Venus en guanyar altura també es farà més brillant.

Mart, Júpiter, Saturn i Venus en el cel de gener. 17 gener 2023. 18:30. Stellarium.

El 3 de gener a fer-se de nit la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a només 0° 32´ al sur de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure. Aquesta separació és equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Del 22 al 26 de gener la Lluna anirà passant prop de tots els planetes per assenyalar-los. El 22 i 23  de gener una Lluna fina passarà prop de Saturn i Venus. La matinada del 26 de gener passarà a 1° 48´ al sud de Júpiter. El 31 de gener a la matinada, la Lluna passarà a 0° 06´ al sud de Mart, en la constel·lació de Taure.

Conjunció entre Mart i la Lluna. 31 gener 2023. 3:00. Stellarium.

Cometa C/2022 E3 (ZTF)

A principis de març de 2022, els astrònoms van descobrir el cometa C/2022 E3 (ZTF) amb la càmera de camp ampli de la Zwicky Transient Facility del Telescopi P48 de Mount Palomar en California (EEUU). Des d’aleshores, el nou cometa de període llarg ha augmentat considerablement la lluminositat; actualment en la constel·lació septentrional Corona Borealis i s’ha de veure abans de l’alba. Encara és massa dèbil per ser vist sense telescopi però s’espera que augmente de brillantor i d’altura al llarg del mes de gener. Tots esperem que es puga veure a ull nu i siga espectacular.

Carta celeste que mostra la localització del cometa C/2022 E3 ZTF en gener 2023. Pete Lawrence.

Distància mínima al Sol

El 4 de gener, a les 17:17, la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del Sol passarà pel periheli. Serà el moment de la mínima aproximació al Sol. En aquest moment el nostre planeta estarà a 0,9833 unitats astronòmiques (147,1 milions de km) del Sol. Al començament de l’hivern resulta que estem més prop del Sol. Evidentment les baixes temperatures son conseqüència de la inclinació de l’eix terrestre que en aquestes dates ens dona raigs solars molt inclinats.

Conjunció entre Venus i Saturn

El 22 de gener, a la posta del Sol, es podrà veure una aproximació molt propera dels planetes Venus i Saturn ben prop de l’horitzó sud-oest. A les 20:36, ja sota l’horitzó i, per tant no visible, l’aproximació de Venus arribarà a només 0° 21´ al sud de Saturn.

Pluja d’estels

Gener també presenta una pluja d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja. El millor moment per a observar-les serà unes hores abans de l’alba del dia 4 de gener, quan el radiant s’eleve per damunt de l’horitzó nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 07 00 07
Quart minvant Gener 15 03 10
Lluna nova Gener 21 21 54
Quart creixent Gener 28 16 19

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec i al JPL.

Imatge:
Un meteor de Camelopardalis en Prades. Miquel González Page. 24 maig 2014. (CC BY-NC-ND 2.0).

El cel de desembre de 2022

2

El darrer més de la tardor comença amb una baixada important de les temperatures juntament amb passos constants de fronts de núvols. Tot això ens fa difícil l’observació del cel nocturn.

I és una llàstima ja que el firmament presentarà aquest mes un espectacle d’allò més divers i interessant.

Primerament, els planetes continuen presents al cel. Els gegants Júpiter i Saturn hi continuen però ja s’aboquen cap a l’oest les primeres hores de la nit. A poc a poc els perdrem a partir del final del mes de desembre.

Panorama del cel nocturn del 28 desembre 2022 a les 18:30. De dreta a esquerra es veu Venus, Mercuri, Saturn, la Lluna, Júpiter i Mart. Stellarium.

Venus i Mercuri ja són visibles cap al sud-oest poc després de la posta del Sol. Estaran molt prop de l’horitzó, així que caldrà buscar indrets amb l’horitzó oest lliure d’obstacles. Al voltant del dia de Nadal seran ben observables. El 29 de desembre Venus i Mercuri estaran en conjunció a només 1° 24´ entre ells.

Cel nocturn del 25 desembre 2022 a les 18:30 cap al sud-oest. Venus, Mercuri i Saturn. Stellarium.

El protagonista del cel és ara mateix el planeta Mart que brilla intensament al cel de l’est poc després de la posta del Sol. El 8 de desembre el planeta estarà en oposició, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol, amb la Terra al mig. Al mateix temps també estarà en el perigeu de la seua òrbita respecte al Sol. Per tot això serà el moment de la màxima aproximació a la Terra.

Ocultació de Mart per la Lluna

Entrada de Mart a les 6.22:48 del 8 de desembre 2022. Els punts brillants xicotets són Deimos i Fotos. El punt brillant gros és una estrela.

Mart es trobarà en oposició just el 8 de novembre i, per això, actualment és molt brillant. Mart estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra.

Encara que la conjunció entre els dos astres serà visible des de tot l’hemisferi nocturn de la Terra, l’eclipsi només serà observable des d’Amèrica del Nord, Groenlàndia i Europa Occidental.

Mapa de visibilitat de l’ocultació de Mart. Dominic Ford https://in-the-sky.org

 

Per observar el fenomen seria interessant fer servir un telescopi amb una focal llarga ja que Mart té una mida angular petita en comparació amb la Lluna. Amb teleobjectiu o prismàtics només veurem Mart com un punt vermell brillant. L’ocultació també necessita focals molt llargues per obtenir una bona fotografia. No obstant això, la Lluna estarà en fase de plena i, per això, la diferència de brillantor entre ella i Mart serà molt gran. Si volem fotografiar bé Mart, la Lluna quedarà sobreexposada. Per treure els dos ben exposats, necessitarem una càmera amb un alt rang dinàmic o bé fer múltiples exposicions i combinar després les imatges.

Entrada de Mart. 8 desembre 2022 a les 06:22:48. Per a la Safor. Stellarium.

Eixida de Mart a les 7:7.45 del 8 de desembre 2022.
Durant l’ocultació la Lluna estarà molt prop de l’horitzó oest. Per a observar el succés no hem de tindre obstacles cap a l’Oest. Per a la Safor, els valors aproximats del moment d’entrada i eixida de Mart i altura de la Lluna durant l’eclipsi marcià són:

entrada: 6.22:48             altura: 21º
eixida: 7:7.45                 altura: 12º
eixida completa: 7:8.18 altura: 12º

Barcelona: entrada: 6:17; eixida: 7:7
Palma: entrada: 6:21; eixida: 7:8

Eixida de Mart el 8 desembre 2022 a les 07:08:18. Per a la Safor. Stellarium.

 

Pluja d’estels

Desembre també presenta dues pluges d’estels interessants. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

7 desembre. Pluja de meteors Púpids – Vèlids. Activitat entre el primer i el 15 de desembre, amb màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà d’almenys de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Vela. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. La llum de la Lluna provocarà una interferència significativa.

Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i al 17 de desembre, amb un màxim en la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’asteroide (3200) Phaethon és el responsable d’aquesta pluja. El millor moment serà durant la matinada i vespre del 14 de desembre, malgrat la lluentor de la Lluna, potser pot veure algunes fugaces molt brillants, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Leònids Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i 4 de febrer, amb un màxim el 20 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Leo Menor. Encara no es té identificat l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 20 de desembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i el 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. El cometa 8P / Turttle és l’objecte origen d’aquesta pluja. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

El 21 desembre a les 22:48 el Sol assolirà el seu punt més baix respecte a l’equador celeste. Per tant, el camí al cel i la durada del dia el 21 i 22 de desembre seran els més curts de l’any. Serà el moment del solstici d’hivern. El final de la tardor i el començament de l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Desembre 08 05 08
Quart minvant Desembre 16 09 56
Lluna nova Desembre 23 11 16
Quart creixent Desembre 30 02 20

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Més informació sobre l’ocultació de Mart per la Lluna. Ocultación de Marte por la Luna el 8 de diciembre. Cielos Boreales.

Imatges:

El cel de novembre de 2022

0

Entrem en el mes de novembre amb unes altes temperatures totalment inusuals, impròpies de la meitat de la tardor. De moment no hi ha hagut cap dia de fred. Aquests dies se celebra la castanyada i podem veure com anaven vestides les persones anys enrere. Ben abrigats. Res de manega curta com ara mateix. El canvi climàtic ja és ací.

Respecte al cel portem uns 15 dies de cels nuvolosos i calitja de manera que l’observació de cel només l’hem poguda fer en els pocs dies en que momentàniament les boires s’han aclarit.

El cel nocturn presenta aquest dies les belleses planetàries de Júpiter, Saturn i Mart. De mica en mica, els planetes gegants, en passar els dies, van amagant-se cada vegada més aviat per l’oest i romanen més poques hores visibles. Mart, per contra, es veu cada vegada més temps a la nit. Només queda un mes per a l’oposició del planeta, quan el Sol, la Terra i Mart estaran alineats, el 8 de desembre de 2022.

Panoràmica del cel de la nit del 10 de novembre 2022. Mart, la Lluna, Júpiter i Saturn. Hora: 22:00. Stellarium.

Planetes

El cel nocturn de novembre estarà dominat encara pels planetes gegants que, en fer-se fosc, després de la posta del Sol es trobaran situat en la zona sud de la volta celeste.

Júpiter en la constel·lació de Peixos, com un estel molt brillant, destaca en una zona sense estrelles destacables.  Per si en tenim dubtes, la nit del 4 de novembre una Lluna creixent se situarà ben a prop, a només 2° 23´ al sud del planeta.

Aproximació de la Lluna a Júpiter la nit del 4 de novembre 2022. Hora 19:30. Stellarium.

Saturn, situat més cap a l’oest en Capriconi, brilla ben poc i podria confondre’s amb una estrella brillant però la Lluna s’hi situarà al costat la nit del primer de novembre i del 28 i 29 del mes.

Aproximació de la Lluna a Saturn el 29 de novembre del 2022. Hora 19:30. Stellarium.

Finalment Mart eixirà una mica més tard per l’est, una o dues hores després de la posta del Sol. El trobareu en la constel·lació de Taure, rivalitzant en rojor amb les estrelles Betelgeuse i Aldebaran, estels gegants rojos, que algun dia, d’ací milers d’anys, esclataran com a supernoves. La nit del 10 al 11 de novembre la Lluna el visitarà i serà un bon moment per situar-lo al cel si no l’havíeu trobat abans.

Aproximació de la Lluna a Mart la nit del 10 al 11 de novembre 2022.

Els altres planetes Venus i Mercuri estan ara mateix en la direcció del Sol i, per tant, seran inobservables durant el mes.

Pluja d’estels

Novembre també presenta dues pluges d’estels interessants, una d’elles la segona més important de l’any. Llàstima que la proximitat dels dies de lluna plena deslluirà l’espectacle celeste.

La pluja de meteors del Tàurids Boreals tindrà el màxim la nit del 12 de novembre, encara que la seua activitat s’estendrà durant quasi dos mesos, des del  20 d’octubre al 10 de desembre. La taxa màxima observable és baixa, de només 5 meteors per hora en zones fosques. El radiant, o zona celeste on els meteors incideixen en l’atmosfera, es troba en direcció de la constel·lació de Taure. Donat que la Lluna  La Lluna amb un 70% de fase estarà situada en la constel·lació de Bessons i, per tant, provocarà una interferència ben significativa. Les Tàurides són una pluja de meteors anual, associada al cometa Encke. Els Tàurids són en realitat dues pluges separades, amb un component sud i un component nord. Les Tàurids del Sud es van originar al cometa Encke, mentre que les Tàurides del Nord o Boreals es van originar a partir de l’asteroide 2004 TG10, possiblement un gran fragment d’Encke ja que tenen els paràmetres orbitals similars.

Representació artística de la pluja espectacular dels Leònids del 12-13 novembre 1833.

La pluja de meteors del Leònids tindrà el màxim el 17 de novembre. Després de la pluja dels Perseids d’agost pot arribar a ser la segona pluja més activa de l’any. Activa entre el 6 i el 30 de novembre, la taxa màxima observable serà enguany de 15 meteor per hora. Tanmateix cada 33 anys, els Leònids mostren un gran pic d’activitat, ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle, el seu progenitor,  no està repartit homogèniament al llarg de la seua òrbita. L’any 1999 es van arribar a mesurar taxes de 1000 meteors per hora. El radiant, com el seu nom indica, se troba en direcció de la constel·lació de Leo. La Lluna en quart minvant provocarà una interferència ben important.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Novembre 01 07 37
Lluna plena Novembre 08 12 02
Quart minvant Novembre 16 14 27
Lluna nova Novembre 23 23 58
Quart creixent Novembre 30 15 37

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Lluna Plena del 20 Octubre 2021 (07:00h) fent trànsit al penell La Bruixa, Av. de La Vall d’Albaida a Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), són penells més ornamentals que funcionals (no donen precisió de la component vent). Josep Emili Arias.

El cel d’octubre de 2022

0

Els dies suaus, calmats, i lliures de núvols ens permeten finalment admirar el cel nocturn en aquests primers dies de la tardor. En una estació de transició com aquesta, encara podem veure perfectament el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (l’Àguila) en la part oest de la volta celeste i ja ponent-se cada vegada més prompte.

Mentrestant, en les primeres hores de la nit, la zona del nord s’omple de la saga d’Andròmeda, amb Cassiopea, Cefeu i Perseu. En lloc foscos ja podreu veure fins i tot la galàxia Andròmeda a ull nu. I la grandiosa constel·lació d’Orió domina tot el sud celeste en les últimes hores de la nit.

L’espectacle celeste caldrà, tanmateix, cercar-lo amb els planetes. Júpiter brilla intensament al cel durant tota la nit, mentre que Saturn l’acompanya més dèbil cap a l’oest. Per veure els altres planetes caldrà matinar més. S’han de veure unes hores abans de l’alba.

Panorama del cel on podem veure simultàniament Mart, Júpiter, Saturn i la Lluna el 6 d’octubre a la 1:00. Stellarium.

 

Saturn és una meravella vist a través d’un telescopi. Encara que l’oposició, el punt més pròxim a la Terra, va ocórrer el passat 14 d’agost, encara és molt brillant amb els anells inclinats uns 14 graus respecte a la nostra línia de visió. Però la Terra avança en la seua òrbita i va deixant, a poc a poc, Saturn enrere. Per això, Saturn ja no serà visible durant tota la nit i s’amaga cada vegada més aviat.  A partir de finals d’octubre el planeta es pondrà per l’oest abans de la mitja nit. La Lluna creixent el visitarà la nit del 5 al 6 d’octubre facilitant-ne així la identificació.

Júpiter, per contra, està en el màxim de la visibilitat ja que l’oposició va ser el passat 26 de setembre. El podrem veure, per tant, pràcticament durant tota la nit durant el mes d’octubre. Però, a més a més, el planeta també està aquests dies en la seua ubicació més pròxima a la Terra en 59 anys. En la màxima aproximació, Júpiter ha estat a només 590 milions de quilòmetres de la Terra. Aquest fet ajuda a obtindre durant aquestes setmanes fotos espectaculars de l’atmosfera, de la taca roja i del sistema de satèl·lits del planeta gegant. Amb un diàmetre angular de 50 segons d’arc és veu realment gran al ocular del telescopi. Si no en teniu, proveu amb uns prismàtics i, ben recolzats en una paret per no bellugar massa l’aparell, veureu el disc i els satèl·lits que li fan la cort. Ara mateix és l’objecte més brillant del cel nocturn, llevat de la Lluna. Però si us perdeu mirant la volta celeste, la nit del 8 d’octubre la Lluna s’hi posarà al costat.

La Lluna serà al costat de Júpiter la nit del 8 al 9 d’octubre. 9 d’octubre 2022 a la 1:00. Stellarium.

Mart va augmentant la seua brillantor mentre va acostant-se a la Terra. Malgrat que per a l’oposició del 7 de desembre encara queden 2 mesos, ja es fa mereixedor de ser observat amb un telescopi. Amb un diàmetre angular de 15 segons d’arc a partir del 30 d’octubre fins a finals d’any ja podem tractar de veure’n les estructures superficials. La nit del 13 al 14 d’octubre una Lluna decreixent ens la mostrarà

La Lluna en les proximitats de Mart en Taure. 1:00 del 15 d’octubre de 2022. Stellarium.

Finalment Mercuri també serà visible cap a l’est abans de l’eixida del Sol durant tot el mes. Caldrà buscar-lo 45 minuts abans de l’eixida del Sol. El planeta assolirà la màxima elevació respecte a l’horitzó est la matinada del 9 d’octubre, només a uns 12 graus per damunt de l’horitzó. Es trobarà en aquest moment en la màxima elongació occidental, l’extrem de l’òrbita al voltant del Sol vist des de la Terra.

Mercuri, en la màxima elongació occidental, el 9 d’octubre 2022 a les 7:00. Stellarium.

 

Pluja d’estels

Octubre també presenta tres pluges d’estels interessants.

El 9 d’octubre serà el màxim de la pluja de meteors dels Dracònids. Amb una activitat que durarà entre el 6 i el 10 de d’octubre, amb un màxim el 9 d’octubre, la taxa màxima observable és variable amb, donat el cas, de més de 20 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant, el lloc de la volta celeste d’on semblen provindre, es troba en la constel·lació del Dragó. El famós cometa 21P/Giacobini-Zinner és el causant d’aquesta pluja. El millor moment per observar-la és durant  tota la nit del 8 al 9 d’octubre. La llàstima és que és nit de lluna plena que farà difícil l’observació.

La pluja anterior se superposarà a la pluja del meteors dels Tàurids del Sud. Amb un llarg període d’activitat entre el 10 de setembre i el 20 de novembre, el màxim cau el 10 d’octubre. La taxa màxima de meteors és ben pobra, de només 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Cetus. El cometa 2P/Encke sembla ser-hi l’objecte responsable. Com en el cas anterior la lluna plena farà la guitza per observar-la.

Finalment el 21 d’octubre tindrem el màxim d’una pluja més interessant i més fàcil d’observar, la dels  meteors Oriònids. Amb una activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, la taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba, clar està, en la constel·lació d’Orió. El cometa 1P/Halley és el responsable de la pluja de restes que cauran. El millor moment d’observació serà quan Orió siga alt al cel, a la matinada. Aquesta pluja es caracteritza per produir meteors dèbils per molt ràpids, que presenten sovint una explosió terminal i deixen, a vegades, un traç de pols persistent.

Eclipsi parcial de Sol
Durant el matí del 25 d’octubre podrem gaudir d’un minúscul eclipsi parcial de Sol. Ja en parlarem més endavant.

OAN.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Octubre 03 02 14
Lluna plena Octubre 09 22 54
Quart minvant Octubre 17 19 15
Lluna nova Octubre 25 12 48

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Eixida del sol a la platja de Tavernes de la Valldigna, la Safor. 23 de setembre 2022. Primer dia de la tardor. Rosa Magraner.

El cel de setembre de 2022

1

Potser hem passat l’estiu més calorós de les nostres vides, estiu que ara ja s’està esgotant. Les nits tropicals, els dies xafogosos continus deixen pas a fenòmens explosius, tempestes violentes, pedregades fortes i esclafits secs. El canvi climàtic està ací i, es manifesta ben clarament.

Mentrestant el cel nocturn, envaït per llums públiques i privades de carrers, anuncis i d’aparadors comercials es deixa veure una mica millor per les tímides mesures contra el balafiament energètic. Les meravelles del cel són ara més visibles.

Les constel·lacions estiuenques van avançant en el cel en passar els mesos. Les constel·lacions de la tardor són ja visibles a la matinada. Sobre aquest llençol d’estels naveguen de fa mesos els planetes Saturn, Júpiter, Mart i també Venus. I, en setembre, la Lluna, en el viatge mensual al voltant de la Terra, visitarà cadascun dels planetes i, d’aquesta manera ens ajudarà a trobar-los.

Planetes

En fer-se de nit, una hora després de pondre’s el Sol, ja podem veure els planetes Saturn en Capricorn i Júpiter en Peixos. Cap a les 22 h, mirant a l’est, les llums intenses d’aquests planetes destaquen sobre el fons estel·lar.

Nit del 16 de setembre de 2022. 22:00 h. Amb Saturn i Júpiter ben visibles. Stellarium.

La Lluna, quasi plena, s’acostarà a Saturn la nit del 8 de setembre, mentre que la nit de l’11 de setembre visitarà el planeta Júpiter.

Júpiter, a causa del moviment relatiu del planeta i la Terra es trobarà en oposició la nit del 26 setembre. El planeta gegant estarà alineat en aquell moment amb la Terra i el Sol i alhora estarà en perigeu, és a dir a la mínima separació amb la Terra. A una distància de 3,95 unitats astronòmiques, en el moment de l’oposició arribarà a una magnitud màxima -2.9, per la qual cosa serà ben visible a simple vista la major part de la nit i, amb uns binoculars o un petit telescopi, s’arribaran a observar els quatre satèl·lits galileans.

El fenomen més interessant del mes serà la nit del 14 al 15 de setembre quan hi haurà una ocultació del planeta Urà per la Lluna. El nostre satèl·lit en el seu camí d’oest a est (o de dreta a esquerra) al cel passarà per damunt d’Urà durant aproximadament una hora. Per a Barcelona les hores de l’esdeveniment seran els que figuren en les imatges següents. En la resta del país les diferències seran d’uns 2 o 3 minuts abans o després.

14 setembre 2022 23:08:00
Principi ocultació d’Urà
15 setembre 2022 00:04:30
Final ocultació d’Urà

L’ocultació d’Urà és interessant ja que es podrà observar amb petits telescopis o fins i tot amb prismàtics. Però l’observació no serà fàcil per la gran diferència de brillantor entre els dos cossos celestes. Urà té magnitud 5,7, suficient per veure-la amb prismàtics però sobre tot en el moment de la sortida.

Mart, actualment situat en la constel·lació de Taure, eixirà més tard per l’horitzó est, ja molt avançada la nit. La matinada del 17 de setembre la Lluna li farà una visita. La proximitat de Mart i Aldebaran, estel gegant roig de Taure, dues lluminàries ben roges, és actualment un panorama ben interessant de veure.

La Lluna, Mart i Aldebaran,  α Taure, la matinada del 17 de setembre de 2022 a les 3:00. Stellarium.

Finalment comentar que el 23 de setembre Mercuri en trobarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà per la direcció solar i,  a partir d’aquest moment deixarà de veure’s després de la posta del Sol per a passar a ser un objecte matutí.

Els planetes Saturn, Júpiter i Mart amb la Lluna la nit de l’11 de setembre de 2022 a les 2:30. Stellarium.

Pluja d’estels
El primer de setembre és el màxim de la pluja de meteors α Aurígids. La pluja és activa entre el 28 d’agost i el 5 de setembre amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció a la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja de les α Aurígides ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà poc abans de l’alba del dia 1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

El 9 setembre és el màxim de la pluja de meteors ε Perseids. La pluja és activa entre el 5 i el 21 de setembre, amb un màxim del 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà a la matinada del 9 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Equinocci de tardor
L’estiu acabarà el 23 setembre a les 03:03. Serà el moment de l’equinocci de Tardor. Benvinguda Tardor.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Setembre 03 20 07
Lluna plena Setembre 10 11 59
Quart minvant Setembre 17 23 52
Lluna nova Setembre 25 23 54

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Menorca, 24 d’agost 2022. Núria Marco.
2.6.- Stellarium

El cel d’agost de 2022

0
Publicat el 1 d'agost de 2022

L’agost comença amb una calor infernal. Dies i dies amb la temperatura per damunt de 35 graus i nits tropicals per damunt dels 25. La Mediterrània, més calenta que mai, acumula energia per soltar-la de colp en la tardor si les condicions meteorològiques son llavors propicies. I de moment, el cel nocturn no millora. Calima, núvols i tempestes no ens deixen gaudir les meravelles del cel estiuenc. On son l’Escorpí, Sagitari i Capricorn amagats sota les brumes baixes? Esperem que, en passar els dies, la cosa millore.

Durant el mes d’agost continuarem gaudint dels planetes durant la matinada. Però, tanmateix, les coses van canviant. Saturn i Júpiter ja es veuen cap al sud-est al voltant de la mitjanit mentre que per veure Mart i Venus caldrà esperar a la matinada. Només el planeta Mercuri farà la seua aparició celeste en el cel vespertí, cap a l’oest, poc després de la posta de Sol.

Recordem també que agost és el mes de la millor pluja d’estels de l’any, la dels Perseids. Tanmateix el pic de la caiguda de meteors ocorrerà enguany durant nits de lluna plena, de manera que només en seran visibles els més brillants.

El cel d’agost està dominat per la presència de la Via Làctia que aquest mes presenta una aparença vertical durant les primeres hores de la nit. A la dreta de la Via Làctia, prop de l’horitzó sud, podrem veure la sempre espectacular constel·lació de l’Escorpí, monstre mític satisfet després d’haver abatut el gegant caçador Orió per ordre de la deessa Àrtemis. El seu ull rogenc, l’estel Antares, és un estel gegant roig. La seua mida exacta roman incerta, però si fora col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins més enllà de l’òrbita de Mart. Es calcula que la seua massa és 12 vegades la del Sol.

Sagitari i l’Escorpí al voltant de la Via Làctia. 4 d’agost 2022. 23:00. Stellarium.

A l’esquerra de la Via Làctia trobarem la constel·lació del Sagitari, amb una forma de caseta ben característica. En aquesta zona del cel se situa el centre de la Galàxia i el forat negre supermassiu Sgr A*.

Els planetes Saturn i Júpiter seran el més matiners a presentar-se en el cel d’agost. El primer ja guaitarà per l’horitzó est a partir de les 22 h, mentre que per veure el rei dels planetes caldrà esperar fins les 12 de la nit. L’hora per veure’ls anirà rebaixant-se en passar els dies del mes. Al final de mes, per exemple, eixiran dues hores més prompte. De tota manera per veure’ls bé, sense massa turbulències atmosfèriques, cal esperar que estiguen més alt al cel.

Júpiter i Saturn sota la mirada de la Lluna. 12 d’agost 2022 a les 00:10. Stellarium.

Del 12 al 15 d’agost la Lluna plena farà acte de presència per visitar els planetes. La nit de l’11 al 12 el nostre satèl·lit se situarà en les proximitats de Saturn mentre que les nits del 15 i del 16 estarà ben prop de Júpiter. Mentrestant, el 14 d’agost Saturn estarà en oposició. El planeta, la Terra i el Sol estarà alineats i, per tant, Saturn serà a la distància més curta a la Terra. Serà aleshores el millor moment per veure’l pel telescopi.

Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

Els altres planetes, Mart i Venus, eixiran més tard per l’horitzó est. Mart serà visible a partir de la una de la matinada mentre que Venus, ja molt prop de l’horitzó, només serà visible una hora abans de l’eixida del sol.

Venus i Mart abans de l’eixida del sol. 15 d’agost 2022. 6:00. Stellarium.

Finalment dir que Mercuri, el planeta més pròxim al Sol, es veu ara mateix al capvespre, en direcció a l’oest, molt poc després de la posta del Sol. Com sempre es veurà ben prop de l’horitzó i només durant uns 30 minuts. El 21 d’agost el planeta assolirà el punt més alt respecte a l’horitzó, mentre que tres dies més tard, el 27 d’agost, serà el moment de la màxima elongació oriental, la màxima separació aparent del Sol.

Pluja d’estels dels Perseids

La nit del 12 al 13 d’agost serà el màxim de la pluja de meteors Perseids. Amb una activitat entre el 17 de juliol i el 24 d’agost la pluja presenta una taxa màxima observable d’uns 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. La pluja tindrà el seu màxim al voltant de les 21 hores del 12 d’agost en eixir la constel·lació de Perseu per l’horitzó nord-est. Enguany, però, el màxim d’activitat de la pluja coincidirà malauradament amb la lluna plena d’agost i, per tant, la brillantor del cel només permetrà veure els meteors més brillants. La pluja és provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa anar al seu pas.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 05 13 07
Lluna plena Agost 12 03 35
Quart minvant Agost 19 06 36
Lluna nova Agost 27 10 18

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Aras de los Olmos, els Serrans, Reta 2022. 31 juliol 2022. 01:00. Miguel Ángel Vera Broceño (amb permís).
2,3, 5.- Stellarium
4.- Saturn en oposició. Saturn, la Terra (Earth) i el Sol alineats. 14 d’agost 2022. in.the.sky.org Dominic Ford.

El cel de juliol de 2022

0

L’estiu ja ha desplegat les ales i corre lliure amb el cel ras, calor intensa i pocs núvols. Moments per treure, per fi, el telescopi, els prismàtics o simplement aixecar la vista per admirar el cel fosc del nostre país. Les constel·lacions estivals ja són ben presents al cel nocturn. L’Escorpí amb el seu ull rogent, Antares, mostra les urpes cap al sud, mentre que el Triangle d’Estiu format per la Lira, l’Àguila i el Cigne ja ocupa la part central del cel. Els planetes encara visibles a la matinada comencen a veure’s passada la mitjanit.

Cel de la matinada del 2 de juliol 2022 a les 6:00 h. Es veuen tots els planetes. Stellarium.

Com he dit i es pot veure a la figura adjunta, els planetes es podran veure tots, ben alineats poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix, de mica en mica, els planetes ja van ensenyant la cara a hores més agradables.  Saturn serà el planeta més matiner. Ja les primeres nits del mes guaitarà per l’horitzó est només passar la mitjanit. Per veure Júpiter caldrà encara esperar uns 15 dies. A partir del dia 15, a partir de la 1:00 h Júpiter es farà visible per l’horitzó est i acompanyarà a Saturn al cel.

Per als altres planetes cal esperar molt més, fins quasi l’alba.

La Lluna, com sempre, farà la preceptiva visita planetària per ajudar a trobar els planetes al cel. La matinada de la nit del 18 al 19 de juliol una lluna minvant passarà prop del planeta Júpiter, mentre que dos dies més tard, les nits del 21 i del 22, el nostre satèl·lit passarà fregant Mart.

Mart envoltat per la lluna minvant. 22 de juliol de 2022 a les 5:30 h. Stellarium.

Mercuri abandonarà molt aviat la posició matutina. El 16 de juliol a les 21:44 el planeta se situarà en conjunció solar superior, és a dir, s’alinearà amb el Sol vist des de la Terra. A partir d’aquest moment el planeta se situarà a l’esquerra del Sol i passarà a ser un objecte vespertí. En pocs dies el podrem veure uns minuts abans de la posta del Sol.

Mentrestant el 4 de juliol a les 9:10 la Terra arribarà al punt de màxima separació al Sol. La Terra, situada l’anomenat afeli de l’òrbita, estarà en aquest moment a una distancia de 1,0167 ua (152 505 000 km) del Sol. Com ja vaig contar l’altre dia, el responsable de les estacions és la inclinació de la Terra respecte al pla de la seua òrbita. La distància al Sol només juga un paper molt secundari en la quantitat de la radiació solar que arriba a la Terra.

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de tres pluges de meteors, però només una d’elles serà important.

El 29 juliol serà el màxim de la pluja de meteors Píscids australs. El seu període d’activitat es troba entre el 15 de juliol i el 10 d’agost, amb un màxim el 29 de juliol. La taxa màxima observable serà d’uns 5 meteors per hora. L’estrella més propera al punt radiant de la pluja és Fomalhaut, alfa de la constel·lació del Peix Austral. L’objecte precursor d’aquesta pluja no és encara conegut.

El dia següent, el 30 de juliol serà el màxim de la pluja de meteors δ-Aquàrids australs (delta Aquàrids australs) amb una activitat entre el 12 de juliol i el 23 d’agost. La taxa màxima observable serà d’uns 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dóna origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per observar-les serà a la matinada del dia 30.

Finalment el 30 de juliol tindrem el màxim de la pluja de meteors α-Capricòrnids, l’activitat de la qual ocorre entre el 3 de juliol i el 15 d’agost. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169P/NEAT.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Juliol 07 04 14
Lluna plena Juliol 13 20 37
Quart minvant Juliol 20 16 19
Lluna nova Juliol 28 19 54

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Grand Canyon Night Sky. 2015:03:10 (CC BY 2.0)

El cel de juny de 2022

0
Publicat el 1 de juny de 2022

El mes de juny comença amb unes calorades pròpies de la canícula de l’estiu. La calor extrema fora de temporada, les pluges fortes fora de temps, tot ens indica que l’oratge està desbocat i que el canvi climàtic avançat sense aturador. Però encara que la calor estiuenca ja ha arribat, el cel clar, lliure de núvols, no és encara present. Aquestes nits fosques, tot ple d’estrelles tan desitjades, es fan esperar. Aquests dies de lluna nova, sempre amb algun núvol al cel, no podem gaudir plenament del cel estrellat.

Respecte a quins objectes celestes veure, estem com estàvem els mesos passats. Tots els planetes s’han aliat per concentrar-se a la matinada. Només passades les dues de la matina podem començar a albirar Saturn per l’est i que serà visible dues hores abans ja a final del mes. El 18 i 19 de juny una lluna minvant s’hi situarà ben a prop i ens permetrà identificar-lo en la constel·lació de Capricorn.

Saturn i la Lluna el 19 de juny del 2022 a les 2 de la matinada. Stellarium.

Saturn romandrà tot l’estiu sobre aquesta constel·lació i, per tant, no s’elevarà massa i ens haurem de conformar a veure’l prop de l’horitzó sud. Això dificultarà l’observació astronòmica. Per altra banda, Saturn s’encamina cap al seu equinocci, moment en que l’equador saturnià i el pla de l’òrbita, l’eclíptica, coincideixen. Això farà que la inclinació dels anells no siga massa gran i no tan espectaculars com en altres anys.

Per contra, Júpiter, que eixirà més tard a la nit, a la 3 a principis de mes i a la 1 a finals, es troba situat a la constel·lació de Peixos que assolirà una major alçada a l’estiu per la qual cosa l’observació del planeta serà millor. La nit del 22 de juny, la Lluna en quart minvant, visitarà el planeta i, podrem conèixer fàcilment la seua posició al cel.

Tots els altres planetes s’hauran de veure a la matinada, prop de l’hora de l’eixida del Sol.  Fins i tot Mercuri no es perdrà la cita planetària. La matinada del 17 de juny, poc abans de l’alba, Mercuri haurà assolit la màxima separació angular del Sol, cap a l’oest, uns 27º. Així que al voltant d’aquests dies serà quan el podrem veure més temps al cel matutí en Taure.

Com que els planetes van sobre les seus òrbites segons les lleis de la mecànica orbital, tindrem la sort que a final del mes es posen en línia d’acord amb la seua distància al Sol: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Una bella coincidència que cal aprofitar. Us invite a admirar-ho i, si pot ser, fotografiar.

28 de juny de 2022. 5:40. Mirant a l’est i sud-est. Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Stellarium.

Mart no destacarà massa ja que només presenta magnitud 1, no com una estrella brillant. Tanmateix la zona de la constel·lació dels Peixos on es troba actualment no conté estels destacables així que la brillantor rogenca del planeta ens el farà veure bé.

La temporada de les constel·lacions estiuenques ja comença. A finals del mes i passades les 12 de nit, ja podem admirar la constel·lació de l’Escorpí. És ben fàcil de reconéixer amb les urpes per davant, l’ull rogenc d’Antares i la cua arronsada. Just al final de la cua podem veure el cúmul estel·lar M7, anomenat Cúmul de Ptolomeu. En nits fosques es pot veure a ull nu si us esteu bona estona buscant-lo.

Comença l’estiu

Juny és el darrer mes de la primavera. El 21 de juny a les 11:13 el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste, cosa que farà que, que al nostre país, a migdia solar (cap a les 14:00 h) els rajos solars caiguen amb una inclinació d’uns 72º

Pluges d’estels

Aquests mes podrem gaudir de dues pluges importants de meteors.

Radiant dels meteors Ariètids. 10 juny. Stellarium.

La primera serà la pluja de meteors dels Ariètids. Amb una activitat llarga que dura des d’abril fins a finals de juny, el  màxim serà el 10 de juny. La taxa màxima observable serà de 50 meteors per hora, sempre observant des de zones fosques. Com el seu nom indica, el radiant, la zona del cel des d’on incideixen en l’atmosfera terrestre, es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. El cos principal responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 96P/Machholz. El millor moment per a observar-los serà la matinada del 10 de juny, quan isca la constel·lació a la part nord-est de l’horitzó.

La segona pluja de meteors seran els Bòotids de juny. L’activitat està distribuïda entre el 22 de juny i el 2 de juliol, amb el màxim el 27 de juny. La taxa màxima observable serà variable entre 0 i 100 meteors per hora, només des de zones ben fosques. Per tant és imprevisible, ja que pot ser una pluja excel·lent o ben pobra. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bootis. El cos responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke. El millor moment serà després del capvespre del 27, cap a la part nord-est del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Juny 07 16 49
Lluna plena Juny 14 13 51
Quart minvant Juny 21 05 11
Lluna nova Juny 29 04 53

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- La conjunció de divendres 27 de maig 2022, la Lluna molt minvada -il·luminada un 10%-, amb el nostre planeta veí Venus, qui orbita més proper al Sol que nosaltres. Foto d’este matí (06:15h), Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), a la torreta del penell/campana de les hores i els quarts. Josep Emili Arias.

El cel de maig de 2022

0
Publicat el 1 de maig de 2022

En aquest temps d’incerteses la Terra segueix el seu camí habitual i, quasi sense adonar-nos-en, la primavera avança i ja tenim ací el mes de maig. A la posta del Sol s’amaguen finalment les constel·lacions hivernals, Orió, Ca Major i Menor i Taure per l’oest mentre per l’est comencen a guaitar tímidament les constel·lacions estiuenques, com l’Escorpí o Lira. Entremig les constel·lacions Lleó, Virgo o Copa són ara les reines de la nit.

Tanmateix darrerament l’oratge no ha ajudat les observacions nocturnes que han estat sistemàtiques ajornades a un moment més adient, tot i esperant que arribe l’estiu. Mentrestant, tapat per núvols gruixuts massa vegades, el cel nocturn ens prepara bells espectacles que mereixen ser contats.

Com ja passa des de fa uns mesos, els planetes es troben tots a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Només Mercuri ens farà una visita fugissera al cel del capvespre.

La Lluna al costat de Mercuri el capvespre del 2 de maig 2022 a les 21:30 mentre Orió mostra la seua majestuositat. Stellarium.
La Lluna al costat de Mercuri al capvespre del 2 de maig 2022 a les 21:30. Detall. Stellarium

Aquest primers dies del mes de maig, Mercuri, tan esquiu a les mirades humanes, es deixarà veure durant els primers 10 dies del mes sempre prop de l’horitzó oest, pot després de la posta de Sol. Només amb un horitzó sense obstacles i abans de les 21:45 podreu veure’l com un puntet brillant. El dia 2 de maig, una fina lluna s’hi situarà al seu costat i ens ajudarà a identificar-lo. Un detall interessant és que el cúmul d’estrelles de les Plèiades es podrà veure també a la dreta del planeta. Un bonic trio celeste que mereix una foto.

Mentrestant tots els altres planetes es troben a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Cal aixecar-se ben d’hora per gaudir de l’espectacle celeste. Ara mateix quatre planetes es podeu veure alineats a l’horitzó est poc abans de l’eixida del Sol: Venus, Júpiter, Mart i Saturn. El planetes aniran movent-se al llarg del mes i rebran la visita de la Lluna decreixent.

L’alineació del planetes a la matinada durant el mes de maig. Exemple del 3 de maig 2022 a les 6:30. Stellarium.

A més a més, els dos primers, Venus i Júpiter, es troben ben pròxims un a l’altre des de fa uns dies, una configuració que s’anomena conjunció. Venus i Júpiter es troben en conjunció i llueixen com dos ulls brillants al cel. L’amic Josep Emili Arias els fotografià el passat dissabte 30 d’abril a les 6:10 en el pont del Raval de Gandia (la Safor). Us deixe la magnífica foto que va fer.

Conjunció de Venus (dalt) amb Júpiter, fregant una de les esferes armil·lars que ornamenten el pont del Raval de Gandia. 30 d’abril 2022 a les 6:10. Josep Emili Arias.

Els planetes matutins seguiran omplint l’horitzó de la matinada per a gaudi dels més matiners. No deixeu de veure l’alineació planetari que us permetrà d’un colp d’ull admirar la grandesa del nostre sistema solar.

Alineació planetària el 16 de maig a les 6:00. Stellarium.

Finalment assenyalar que la Lluna s’afegirà a la festa celeste al final del mes. Durant uns dies, del 22 al 27 de maig la Lluna visitarà cadascun dels planetes arribant, fins i tot, a acostar-se molt a alguns d’ells. La major aproximació la farà una finíssima lluna minvat la matinada del 27 de maig  quan s’arribe a acostar a 0° 12´ al sud de Venus, si fa no fa com el que ocupa mitja lluna plena.

Conjunció Lluna-Venus. 27 maig 2022. 6:00. Stellarium.

Aquests balls de planetes produeixen configuracions ben curioses. La Lluna farà un bonic trio celeste junt amb Júpiter i Mart dos dies abans, la matinada del 25 de maig. La figura formada s’assemblarà molt a un triangle rectangle en el que cada lluminària determina un vèrtex. A més a més s’hi produirà una altra conjunció entre Júpiter i Mart la matinada del 29 de maig, en la que se situaran només a 0° 38´ (com una lluna plena de separació) l’un de l’altre.

Un mes intens d’observació planetari se’ns presenta per davant. Tractem d’aprofitar-lo si els núvols i la pluja ens ho permeten. Ja em direu.

Conjunció entre la Lluna i Júpiter i Mart. 25 de maig 2022 a les 6:00. Stellarium.

Eclipsi de Lluna del 16 de maig

L’espectacle astronòmic del mes, però, serà l’eclipsi de Lluna del 16 de maig. La nit del diumenge 15 al dilluns 16 la Lluna plena s’anirà situant a poc a poc dins de l’ombra de la Terra. Entre las 03:32 i les 08:51 es produirà tot el fenomen. A les 03:32 el disc lunar entrarà en la penombra terrestre (P1) i començarà a enfosquir-se. A les 04:28 el disc lunar entrarà en l’ombra i començarà a adquirir la típica coloració rogenca (U1). L’eclipsi tindrà el màxim entre les 05:29 (U2) i les 06:54 (U3), essent el punt mitjà de l’eclipsi a les 06:12. L’eclipsi s’acabarà completament a les 08:51 (P4) però donat que el Sol eixirà a les 06:48, el fenomen deixarà de ser visible cap a les 6:15 i no s’arribarà a veure eixir la Lluna de l’ombra terrestre. Reconec que les hores d’observació són incòmodes però la natura no té mai pietat pels observadors terrestres.

Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig del 2022. Observatorio Nacional.
Eclipsi parcial de Lluna 16 juliol 2019.  22:04. Enric Marco

Aquest mes de maig tindrem també una pluja de meteors. La pluja d’estels dels η-Aquàrids presenta activitat entre el 19 d’abril i el 28 de maig. A diferència de la majoria de pluges de meteors, no hi ha un pic màxim d’activitat concentrat en un sol dia, sinó que la màxima activitat és d’aproximadament una setmana al voltant del 6 de maig. La taxa màxima observable serà d’uns 40 meteors per hora, sempre situat-se per observar-la en un indret fosc. La zona del cel per on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari.  El cometa 1P/Halley és l’objecte que causa la pluja ja que ha anat deixant residus (pols, trossets de gels) al llarg dels passos que ha fet per la zona interna del sistema solar que la Terra aquests dies recollirà en passar. El millor moment per observar la pluja serà la matinada del 6 de maig, mirant cap a l’est de l’esfera celeste. Mireu les diverses imatges d’aquest text on es troba assenyalat el radiant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Maig 09 02 22
Lluna plena Maig 16 06 14
Quart minvant Maig 22 20 43
Lluna nova Maig 30 13 31

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Dark Sky Milky Way. 9 juny 2019. John Fowler (CC BY 2.0).
2.3.4.6.7.8 Captures de Stellarium.
5.- Conjunció de Venus (dalt) amb Júpiter, fregant una de les esferes armil·lars que ornamenten el pont del Raval de Gandia. 30 d’abril 2022 a les 6:10. Josep Emili Arias.
9.- Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig del 2022. Observatorio Nacional.
10. Eclipsi parcial de Lluna 16 juliol 2019.  22:04. Enric Marco.

El cel d’abril de 2022

4
Publicat el 1 d'abril de 2022

Mentre la guerra continua a Ucraïna amb milions de desplaçats i milers de morts, la primavera comença a traure el nas en aquesta part de la Mediterrània. Després de 15 dies de pluja intensa que ha amarat els camps, ara la natura rebrota resplendent com aquestes acàcies florides a Paterna. El cel, però, encara està ple de núvols que, de tant en tant, ens regala alguna pluja fina.

Aquest mes d’abril el cel nocturn continua sense planetes visibles al capvespre. Fa temps que aquesta buidor planetària vespertina no es veia. Sempre hi havia algun planeta per amanir la nit, per ensenyar als nouvinguts un tast de les meravelles celestes sense tindre que fer grans matinades. Ara, en fer-se de nit, només podem veure les darreres alenades de les constel·lacions hivernals. Orió, Taure, els Bessons ja davallen en l’horitzó oest en fer-se de nit i, en passar aquest mes, no tornaran a fer-se visibles fins a les acaballes de l’estiu, poc abans de l’alba.

Les constel·lacions hivernals, Taure, Orió i Ca Major davallen en fer-se de nit. 20 d’abril 2022. 21:30.

Els planetes podreu veure’l mirant a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. Allí, entre les 6 i les 7 del matí, podrem admirar el potent llum del planeta Venus, acompanyat per Saturn i Mart, mentre Júpiter guaita prop de l’horitzó. Una fila ben alineada de planetes que ens dibuixaran de manera aproximada l’eclíptica, el camí que segueix el Sol sobre el cel.

Venus, ben brillant, acompanyat de Saturn i Mart, mentre que Júpiter es troba prop de l’horitzó est. 20 d’abril 2022, 6:30. Stellarium.

L’espectacle del mes se’ns presenta la nit del 4 al 5 d’abril.  Durant la matinada els planetes Mart i Saturn tindran un encontre aparent en el cel. Saturn passarà a només 19´ al nord de Mart (una separació equivalent a mitja lluna plena), en la constel·lació de Capricorn. Aquesta conjunció es podrà veure un poc abans de l’eixida del Sol, ja el 5 d’abril, cap a les 6 o 7 del matí, mirant al sud-est. 

Conjunció Mart-Saturn. Matinada del 5 d’abril del 2022 a les 7:00. Stellarium.

La causa d’aquesta conjunció és un efecte d’alineament planetari observat des de la Terra. Com es pot veure al diagrama adjunt, el dia 5 d’abril els planetes Venus i Mart estaran situats en la direcció de Saturn, vistos des de la Terra. En particular Mart estarà pràcticament damunt de Saturn, a només una separació equivalent a mitja lluna plena.

Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. De la web in-the-sky.org. Dominic Ford.

Tindrem un altre encontre còsmic encara més espectacular. El matí del 30 d’abril, Venus s’acostarà a mig grau de Júpiter. Els dos planetes més brillants del cel formaran llavors una parella de llumeneres sobre l’horitzó oriental un poc abans de l’alba, aproximadament una hora abans de l’eixida del Sol. Tindrem un parell d’ulls brillants que ens miraran intensament a la nit!

Conjunció de Júpiter amb Venus la matinada del 30 d’abril. 6:00. Stellarium.

En el mes d’abril podrem gaudir de la pluja de meteors dels Lírids. Aquesta és activa entre el 16 i el 25 d’abril però el màxim de producció de meteors serà el 22 d’abril. La taxa màxima pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora, però només des de llocs foscos. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa Thatcher 1861 G1 és l’objecte que origina la pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 fins a la matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Abril 01 08 25
Quart creixent Abril 09 08 48
Lluna plena Abril 16 20 54
Quart minvant Abril 23 13 56
Lluna nova Abril 30 22 29

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Acàcia porpra en flor. Paterna, l’Horta. R. Marco. 30 març 2022.
2.-4. Diverses imatges del cel d’abril 2022. Stellarium.
5.- Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. in-the-sky.org. Dominic Ford.
6.- Imatge conjunció Júpiter-Venus. Stellarium.

El cel de febrer de 2022

0

El mes comença amb un cel ben ras que ens ha deslliurat per uns dies de núvols i que ens permet observar sense problemes el cel nocturn. Llàstima que aquest oratge vinga acompanyat d’unes nits ben fredes, però la natura és així i no s’hi pot fer res.

Els planetes deixaran de decorar els capvespres per passar a animar les matinades. Així que només els matinadors podran gaudir de l’espectacle del ball dels planetes. Només una feble pluja d’estels serà rellevant durant el mes de febrer. Tot aquesta escassesa d’objectius per observar serà compensat per la bellesa de les constel·lacions de l’hivern: Orió, Taure, Ca Major i Menor i els Bessons. Un grapat de nebuloses són presents en aquesta zona del cel ara visible que us poden fer feliç, si les busqueu amb uns prismàtics. No ho us perdeu.

Júpiter i la Lluna el 3 de febrer 2022 a les 19:20.

Al capvespre només podeu admirar el planeta Júpiter. El gegant és encara ben brillant cap al sud-oest en pondre’s el Sol però serà cada vegada més difícil de veure en avançar el mes. Ens quedarem durant una llarga temporada sense planetes al cel del vespre així que fer-li una ullada per admirar-ne les satèl·lits i les bandes de núvols.

On podrem trobar els altres planetes és unes hores abans de l’eixida del Sol. Mirant cap a l’est podrem veure Venus, Mart, Mercuri i cap al final de mes Saturn. La deessa de la bellesa, Venus, és especialment brillant en les últimes hores de la matinada. Assolirà la brillantor màxima el 9 de febrer amb una magnitud de – 4,6.

Els últims dies del mes una lluna en quant minvant es passejarà entre aquests planetes per donar-li més bellesa a l’espectacle celeste. Gaudiu del ball planetari.

Mercuri, Mart i Venus en el cel de la matinada el 10 de febrer 2022 a les 7:00.

La pluja d’estels dels α-Centàurids està activa entre el 28 de gener i el 21 de febrer. El màxim de la pluja serà el 8 de febrer amb una taxa màxima d’uns 6 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors es troba en la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat identificat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora UT
Lluna nova Febrer 01 06 47
Quart creixent Febrer 08 14 50
Lluna plena Febrer 16 17 56
Quart minvant Febrer 23 23 33

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Sol en llum blanca. Aula d’Astronomia. Mòbil. Enric Marco. 28 de gener 2022.
2-3.- Stellarium.

El cel de gener de 2022

0
Publicat el 1 de gener de 2022

Hem deixat enrere 2021, el segon any de la pandèmia, i comença un nou any amb l’esperança d’un final d’aquest malson que limita tant la nostra vida. A nivell astronòmic en tenim de calentes i de fredes. Aquest any podrem gaudir de les primeres imatges del nou telescopi espacial James Webb, així com de la retornada a la Lluna de missions de diverses potències espacials. Tanmateix l’augment dels llançaments de la constel·lació de satèl·lits Starlink i, potser, l’aprovació definitiva de la nefasta normativa espanyola de contaminació lumínica apagaran una mica més les estrelles i la nostra connexió amb l’Univers.

La constel·lació d’Orió, amb Taure, Ca Major i Menor. A l’esquerra destaquen els Bessons amb la parella Castor i Pòl·lux i el Cranc. Stellarium.

La preciosa constel·lació d’Orió, i totes les constel·lacions associades com Taure, Ca Major i Menor, presideixen el cel nocturn durant totes les nits de gener. Per a mi és el paisatge nocturn més estimat, on tots els amants del firmament comencen la seua aventura còsmica.

Al llarg del mes de gener alguns planetes se n’aniran i d’altres tornaran, s’hi veurà una pluja d’estels i gaudirem del passeig de la Lluna per tota la volta celeste, com és preceptiu.

Júpiter, Saturn i Mercuri a la posta del Sol el 12 de gener a les 18:45. Stellarium.

A la posta de sol ara tenim encara Júpiter i Saturn en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn respectivament i només durant els primers dies de mes, el planeta Venus. Aquest ens abandonarà ràpidament i el 9 de gener es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. És a dir, avançarà el Sol i, a partir d’aquest dia Venus serà visible només de matinada, abans de l’alba.

El planeta Mercuri prendrà el relleu de la deessa de la bellesa i tornarà a veure’s pel sud-oest. El 7 de gener Mercuri arribarà al punt de la màxima elongació oriental. Això vol dir que Mercuri assolirà llavors la separació angular més gran respecte del Sol, després de la posta del sol. Dos dies més tard, el 9, el planeta arribarà al punt més alt al cel vespertí, a 17° sobre l’horitzó. La visió del planeta no durarà gaire ja que el 23 de gener Mercuri es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. Mercuri passarà molt a prop del Sol, marcant la fi de la seua aparició vespertina i passarà a ser un objecte matutí.

Venus i Mart abans de l’eixida del Sol. 29 gener a les 7:00 al sud-est. Stellarium.

De matinada, poc abans de l’eixida del sol, a partir de la tercera setmana del mes Venus es trobarà amb el planeta Mart. Els podrem veure cap a les 7 del matí ben prop de l’horitzó est.

Mentrestant el nostre planeta ha fet una volta completa en la seua òrbita i retornen els mesos més freds de l’hivern, gener i febrer. Com a aparent paradoxa, la Terra, seguint el camí al voltant del Sol, es trobarà el dia 4 en el punt més pròxim al Sol, el periheli (o periapsis en general). Efectivament, com que l’òrbita és el·líptica, la distància al Sol varia contínuament i el dia 4 l’aproximació serà màxima. La Terra es trobarà a només 146 605 914  quilòmetres, un 98% de la distància mitjana entre la Terra i el Sol. Aquesta mínima separació pot variar entre el 2 i el 5 de gener de cada any.

Aquesta aproximació no és rellevant front a la inclinació de l’eix de la Terra que és la responsable que ara mateix acabem d’entrar a l’hivern i que a l’hemisferi sud ho han fet al mateix temps a l’estiu.

El mes de gener comença amb una interessant pluja d’estels. Podem gaudir dels Quadràntids, amb un període d’activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb el màxim el 3 de gener. Amb una taxa de 120 meteors/hora és una de les més actives de l’any juntament amb la pluja de meteors dels Gemínids, de desembre i els Perseids de l’agost. Recordeu, però, que això són previsions i, que només es veurà en llocs foscos. En indrets amb moderada contaminació se’n veuran molts menys.

El radiant, punt d’on semblen eixir els meteors dels Quadràntids,  és la constel·lació del Bover, situada entre l’Ossa Major i Hèrcules. El nom prové de Quadrans Muralis, una antiga constel·lació que actualment forma part de la constel·lació del Bover, creada per l’astrònom francès Jérôme Lalande el 1795.

El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment per observar-los des de l’alba del dia 3 i després que el radiant puge a les primeres hores del 4 de gener, cap a la part nord-est del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora UT
Lluna nova Gener 02 19 34
Quart creixent Gener 09 19 11
Lluna plena Gener 18 00 48
Quart minvant Gener 25 14 41

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Joshua Tree National Park, Henrique Pinto, 19 febrer 2018. (CC0 1.0)
2-4.- Stellarium
5.- Òrbita de la Terra, Wikipedia commons.

El cel de desembre de 2021

2

Entrem en el mes de desembre i enfilem directament cap al solstici d’hivern i, per tant, al final de la tardor. Ha plogut i alguns dies ha fet fred però la neu només ha arribat a les contrades més interiors del País Valencià i als Pirineus. La tardor ha estar calenta, sembla. Tanmateix el cel nocturn continua inalterable com sempre, potser més contaminat que mesos enrere. Només ens faltaven els llums exagerats de Nadal i l’estrella lluminosa a dalt del Temple de la Sagrada Família a Barcelona per acabar de perdre els pocs estels que encara eren visibles des de la ciutat. Ens furten la nit i no ens adonem que així perdem part del nostre patrimoni cultural.

Al desembre direm pràcticament adéu als planetes gegants Júpiter i Saturn que ens han acompanyat durant les nits des de l’estiu. Venus, però, continuarà brillant al cel del capvespre. Res de fet destacable llevat que, potser, tinguem un cometa a la vista per a la segona quinzena del mes.

Una Lluna de 4 dies prop de Venus, Saturn i Júpiter, 7 de desembre 2021 a les 19:00. Stellarium.

Júpiter i Saturn continuen en la constel·lació de Capricorn.  A la posta del Sol ja es trobaran cap al sud-oest i només seran visibles durant les primeres hores de la nit.  Venus, més prop de l’horitzó sud-oest, encara serà l’objecte més brillant del cel. És interessant veure’l per un telescopi i meravellar-nos amb la seua fase creixent mirant cap al Sol ja post. La Lluna es desplaçarà entre els planetes del 6 al 10 de desembre. El capvespre del 7, però, serà especial. Una lluna molt fina de 3 dies se situarà entre Venus i Saturn, quedant Júpiter més allunyat. Una filera de 3 planetes i una bella lluna.

El cometa C/2021 A1 Leonard el 28 de novembre 2021.

L’espectacle del mes serà, potser el nou cometa C/2021 A1 (Leonard). Fou descobert per G. J. Leonard al Mount Lemmon Observatory el passat 3 de gener de 2021, essent així el primer cometa descobert d’enguany (per això té el paràmetre A1 al nom). Ja s’ha convertit en un objecte de desig dels astrofotògrafs i amants del cel en general. El 12 de desembre de 2021 el cometa passarà a 0,233 ua (34,9 milions de km) de la Terra i el 18 de desembre de 2021 a 0,028 ua (4,2 milions de km) de Venus. El moment de màxima aproximació al Sol, el periheli, serà el 3 de gener de 2022. Podria ser visible a ull nu el desembre de 2021. A una magnitud aparent de 4, hauria de ser un bon cometa observable amb prismàtics. Tanmateix cal no emocionar-se encara. Els cometes són moltes vegades una gran decepció. Esperarem. Més informació a Cometografia.es, el bloc de l’amic Pepe Chambó, caçador de cometes.

El mes de desembre és també temps de pluges de meteors. La més important serà la pluja dels Gemínids. Aquesta estarà activa entre el 4 i el 17 de desembre, i el màxim serà durant la matinada del 14 de desembre. La taxa màxima observable de meteors, sempre des de llocs foscos, podria arribar a ser de 120 meteors per hora. El radiant, o indret del cel del qual semblen vindre, es troba en la constel·lació de Gèminis. El misteriós asteroide actiu  (3200) Phaethon, amb episodis d’emissió de gasos, n’és el responsable.

Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre a les 16:59. Serà el moment del solstici d’hivern, el dia més curt de l’any. Començarà l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Desembre 04 08 44
Quart creixent Desembre 11 02 36
Lluna plena Desembre 19 05 35
Quart minvant Desembre 27 03 24

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges
1.- L’Observatori de La Silla en Xile. ESO/José Francisco Salgado (www.josefrancisco.org) (CC BY 2.0)
2.- Una Lluna de 3 dies prop de Venus, Saturn i Júpiter, 7 de desembre 2021 a les 19:00. Stellarium.
3.- El cometa C/2021 A1 Leonard el 28 de novembre 2021 a les 06:00. Apilat de 13 fotos de 60s cada RVB (total 39 mins) Bayfordbury Observatory ( University of Hertfordshire) (CC BY-SA 2.0)