Pols d'estels

Des de fa uns dies, el campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València compta amb un rellotge solar equatorial instal·lat al jardí que hi ha davant de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Aquest nou quadrant solar forma part del conjunt d’obres i activitats realitzades al llarg dels últims dos anys per a commemorar el 500é aniversari del naixement de Jeroni Munyós, matemàtic, astrònom i humanista renaixentista que va ser professor de la Universitat de València durant el segle XVI. A més, també serveix de recordatori dels 450 anys de l’observació a València de la supernova de 1572, que estudià Jeroni Munyós i sobre la qual escrigué el tractat Libro del nuevo cometa.

El nou rellotge solar és obra del quadranter d’Otos Joan Olivares, i ha estat realitzat als Tallers Agullent. Joan Olivares és autor d’una extensa col·lecció de rellotges solars distribuïts per tota la geografia valenciana.

El rellotge consta de dos elements principals:
– Un cilindre equatorial d’un metre de diàmetre, en el qual s’han perforat les xifres horàries.
– Un cilindre central de 158 mm de diàmetre, disposat perpendicularment i paral·lel a l’eix de rotació terrestre, sobre el qual es projecten les xifres horàries i es pot llegir tant l’hora com l’estació de l’any.

Per a la numeració de les hores s’ha utilitzat la base duodecimal, en què A correspon a les 10 h, B a les 11 h i 0 a les 12 h. Aquesta elecció respon, d’una banda, al desig de mantindre la simetria de les zones ocupades pels números i, de l’altra, a la voluntat d’introduir un cert grau de dificultat matemàtica en la lectura del rellotge, en un campus de ciències.

Com en tots els rellotges equatorials, a més de determinar l’hora solar, aquest també permet observar els moments d’entrada i eixida de les estacions mitjançant l’ombra que projecta el cilindre equatorial sobre el cilindre central.
Quan l’ombra cau sobre els símbols zodiacals Àries i Lliura, situats a la zona central, indica els equinoccis de primavera i de tardor.
Quan cau sobre Càncer, a la part inferior, assenyala el solstici d’estiu; i quan cau sobre Capricorn, a la part superior, indica el solstici d’hivern.

Aquest rellotge també permet llegir l’hora amb la Lluna. La lectura aproximada es fa sumant o restant hores segons la fracció lunar visible al cel, en comparació amb les indicacions del rellotge.

El rellotge està construït en acer inoxidable, i les xifres i símbols han estat perforats amb làser.

Per millorar la lectura de les hores, uns dies després de la instal·lació es va pintar el cilindre central d’un blau fosc. Jordi Albinyana, artista de l’Olleria, va ser qui es va d’encarregar que tot fora perfecte.

A més, es tracta d’una eina didàctica molt útil per a explicar els fonaments de l’astronomia descriptiva, ja que permet comprendre de manera senzilla el moviment aparent del Sol, les estacions i els diferents sistemes horaris.

Aquest projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració del Servei de Cultura de la Universitat de València, la Unitat de Campus de Burjassot, la Facultat de Física i el Departament d’Astronomia i Astrofísica.

Totes les fotos són d’Enric Marco.

Els darrers dies hem estat seguint el moviment del cometa C/2025 A6 (Lemmon) en el cel del capvespre. No ha estat un seguiment continuat ja que els núvols no ens han deixat tranquils durant tota la setmana i només durant unes poques hores d’alguns dies ha estat possible l’observació.

Divendres 25 d’octubre vàrem estar amb els estudiants de Física per visitar el nostre Observatori Astronòmic d’Aras de los Olmos (la Serrania). La nit no era especialment bona. Més del 50% del cel estava cobert pels núvols i semblava que no veuríem res. Tanmateix cap a les 21 h el cel s’arrasà i poguérem gaudir del cel nocturn negre i de les constel·lacions. Ja m’havia oblidat de tractar de veure el cometa però una foto casual amb el mòbil sobre les cúpules me’l va presentar. Allí estava, damunt de la casa, sota la constel·lació de la Corona Boreal. Deixe constància en la foto primera del post.

Dilluns 27 d’octubre, des de Tavernes de la Valldigna, vaig tornar a veure el cometa, ara ja situat més cap a l’est, ja sota el triangle que forma el cap de la Serpent. És impressionant el que pot fer el telescopi Seestar per obtenir objectes dèbils i difícils com els cometes. En la imatge de 4 minuts que presente s’hi veu clarament  la coma de gas i pols que embolcalla el nucli de gels del cometa i el naixement de les dues cues del cometa, la groguenca i ampla cua de pols que reflecteix la llum del Sol i la cua iònica blavosa, llarga i fina que brilla per les transicions atòmiques dels gasos ionitzats. A llarga distància del nucli  les dues cues divergeixen mentre apunten en direcció contraria a la direcció solar. També s’hi poden veure les traces de dos o tres satèl·lits que passaren pel camp d’observació. La proliferació de satèl·lits és ja un problema per a l’observació del cel nocturn, tant en l’àmbit amateur com professional.

El dia següent dimarts 28 d’octubre, durant una visita amb estudiants el vàrem tornar a observar des de l’Aula d’Astronomia. Tanmateix les condicions no eren òptimes ja que hi havia núvols baixos cap a l’oest, i la imatge no és tan impressionant.

Sembla que hi ha un objecte difús a la part esquerra de la coma del cometa però en els catàlegs no he pogut trobar que és. Finalment com que el motiu principal de la visita era l’observació de la Lluna en quart creixent vos deixe la foto que en vaig fer també amb el Seestar.

Novembre també és el mes de la gran i bonica pluja d’estels, els Leònids, que a mitjan de mes plouran pacíficament llums celestials. Esperem que els núvols traïdors ens deixen admirar-los.

Planetes

Els planetes Mercuri, Venus i Júpiter encara s’han de veure en la segona part de la nit.

Mercuri serà visible molt prop de l’horitzó oest només poc minuts després de la posta de Sol. Ben prompte s’anirà acostant a la direcció solar. El 20 de novembre el planeta s’alinearà amb el Sol situant-se en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 0° 32´ del Sol i deixarà de ser un objecte vespertí per a ser matutí. En aquest moment, Mercuri estarà en perigeu a 0,68 ua de la Terra. Durant unes poques setmanes caldrà buscar-lo a la matinada mirant cap a l’est abans de l’eixida del Sol.

Venus continua il·luminant el cel de la matinada. Mirant cap a l’est cap a les 7 del matí el podreu trobar entre les primeres llums de l’alba.

Mart es troba ara mateix quasi en direcció solar i, per tant, invisible per als observadors terrestres. El 30 de novembre Mart estarà en apogeu, a l’altra banda del Sol. Mart estarà en el punt més llunyà de la Terra a una distància de 2,42 ua.

Júpiter, finalment, començarà a veure’s abans de la mitjanit. Situat en la constel·lació dels Bessons sortirà per l’horitzó est cap les 23 h els primers dies de novembre mentre que a final de mes ja el podrem veure eixir a partir de les 21 h. La nit del 9 al 10 de novembre podrem observar una conjunció de la Lluna amb Júpiter. La Lluna passarà a 3° 56′ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. L’11 de novembre Júpiter entrarà en moviment retrògrad. Detindrà el seu moviment habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest.

Saturn és ara mateix l’únic planeta visible després de la posta i durant les hores posteriors. El 2 de novembre la Lluna i Saturn estaran en conjunció. La Lluna passarà a 3° 39’ al nord de Saturn, amb la Lluna en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en Aquari. La nit del 29 de novembre tornarà a estar en conjunció amb la Lluna. Aquesta passarà a 3° 45′ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fenòmens d’interés 

Donat que la Lluna serà plena el 5 de novembre a les 14:19 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 356 954 km i que només unes hores després a les 23:27 la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 806 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,5 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Pluja de meteors

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com l’asteroide 2004 TG10. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.
Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja de Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

En el cel de l’hemisferi nord podem admirar aquestes setmanes dos cometes a ull nu o millor amb prismàtics. El més brillant de tots dos és el C2025 A6 (Lemmon) descobert per l’astrònom Carson Fuls de la Universitat d’Arizona dins d’un programa de seguiment i cerca de cossos menors utilitzant el telescopi Lemmon. És un cometa de llarg període, amb una òrbita al voltant del Sol que triga 1350 anys en completar.

Com tots els cometes, passa la major part del temps en els confins del sistema solar, on tot és molt fosc i fred. Només quan el seu camí el porta en les proximitats dels planetes terrestres i del Sol, els gels de distinta composició comencen a escalfar-se i convertir-se en vapor, procés anomenat sublimació. Aquests gasos d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, nitrogen, etc, formarà la cabellera o coma, perdent pols i gasos en la seua llarga cua groguenca. En el cometa Lemmon aquesta cua està ben desenvolupada, ben ampla i escampada. També és ben visible la cua iònica de tons blavosos, amb els elements dissociats i amb càrrega, moltes vegades distorsionada pel vent solar. S’hi veu com una cua fina superposada a la cua de pols. Les dues cues es veuen separades en imatges que abasten un camp del cel molt més gran.

El cometa que té un període orbital d’entrada d’uns 1350 anys, passarà pel punt més pròxim al Sol, el periheli, el 8 de novembre de 2025, quan s’hi situarà a 0,53 ua (79 milions de km) de la nostra estrella. Aquest pas pel periheli el frenarà una mica i, així, reduirà el període orbital a uns 1150 anys. Va fer el seu màxim acostament a la Terra ahir el 21 d’octubre de 2025 i podia ser visible a ull nu a 42 graus del Sol després de la posta de sol només des de llocs foscos. Des de les ciutats és indispensable l’ús de prismàtics, càmera o telescopi.

Fent ús de la figura publicada per l’Observatori Astronòmic Nacional és fàcil trobar l’objecte. Per veure el cometa cal mirar cap a l’oest, pot després de la posta de Sol. Però la visió no durarà gaire ja que només serà visible durant una hora o hora i mitja fins que es ponga darrere l’horitzó. El cometa està actualment en la constel·lació de Bootes, o Bover, un poc més amunt de la brillant estrella Arcturus. El final de la cua de l’Òssa Major apunta a la zona on es troba el cometa.

Els cometes són molts ràpids i el C2025 A6 (Lemmon) no n’és una excepció. Seguint-lo cada nit veureu que va movent-se cap a l’est o cap a l’esquerra. Al final del mes d’octubre passarà entre les estrelles Korneforos, de la constel·lació d’Hèrcules i l’estrella Unukalhai de Serpens. Però serà més espectacular quan a mitjan novembre s’aproxime a Antares, l’estrella ull de la constel·lació de l’Escorpí.

Anit dimarts 21 vaig tractar de caçar el cometa des de Tavernes de la Valldigna. Dilluns ho vaig intentar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot (UV) però no va poder ser. Uns nuvolots impertinents ens taparen el cel del capvespre i no poguérem veure res.

A Tavernes va ser diferent. La posta de Sol acabava i la rojor del cel començava a baixar. A ull nu, no es veia res d’extraordinari però una foto amb el mòbil va captar una petita llum prop de l’estrella ρ Bootis, l’estrella situada a mitjan altura en la constel·lació.

Vaig estar fent fotografies amb el telescopi Seestar. La baixa altura del cometa i la proximitat de la muntanya va dificultar molt la presa d’imatges. El sistema d’adquisició i tractament d’imatges astronòmiques es basa en la recollida de moltes imatges individuals que després són sumades o apilades. Així es redueix el soroll electrònic del sensor i es poden eliminar les imatges fallades per núvols, satèl·lits, etc. En el cas del cometa C2025 A6 (Lemmon) es van recollir 18 imatges de 10 segons cadascuna que sumades donaven un temps d’integració de 3 minuts. Com ja he dit, el cometa es mou ràpidament en el cel del capvespre així que observar-lo més temps no te sentit ja que veuríem el nucli del cometa com una línia blanca a causa del desplaçament.

Una vegada acabat d’observar el cometa C2025 A6 (Lemmon) em vaig dedicar a cercar un segon cometa que ara senyoreja també pels cels de l’hemisferi nord. Es tracta del cometa C2025 R2 (SWAN). És un cometa de període llarg descobert l’11 de setembre de 2025 per Vladimir Bezugly a través d’imatges de SWAN, instrument del telescopi espacial solar SOHO, dedicat a estudiar la corona solar. El 20 d’octubre de 2025, el cometa tenia una magnitud aparent difusa de +6.0, observable només des de llocs foscs. És millor utilitzar binoculars de 50 mm. A l’hemisferi nord, ara es pot veure en la constel·lació de l’Àguila després de la posta de Sol. Mes informació en la web Cometografia de Pepe Chambó.

Jo vaig estar fotografiant-lo i vaig aconseguir un apilat de 4 minuts. No és tan espectacular con el cometa anterior però també s’ho val. S’hi pot intuir una lleugera cua a la part esquerra del nucli cometari.

Més informació a l’article Cómo ver el cometa Lemmon, ya distinguible a simple vista, de Josep M. Trigo Rodríguez en The Conversation. 18 d’octubre de 2025.

Sinopsi de Tiberi Cèsar

Núria Cadenes ha escrit la gran novel·la de l’emperador Tiberi, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica. Aquesta és la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d’August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d’esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes  i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar és una novel·la històrica i íntima, el relat d’un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.

———————-

Sempre m’ha interessat la història romana. Des de la fundació de la ciutat de Roma per Ròmul i Rem el 753 aC fins a l’acabament de l’imperi romà d’Occident quan Ròmul Augústul fou deposat pel rei dels hèruls Odoacre l’any 476. Tanmateix la part central, la més coneguda, la del pas de la República a l’Imperi, i com la família Júlia-Clàudia arriba al poder i el manté, és la més interessant. Juli Cèsar, Marc Antoni, Cleòpatra, Octavi August, Tiberi, Gai Calígula fins a arribar a Claudi i Neró formen una saga familiar i política ben coneguda.

Tiberi, però, s’ha mantingut a l’ombra. Un heroi de guerra que lluità a Cantàbria, que fou conquistador de Pannònia (Àustria Oriental) i Germània i arriba al poder després de la mort de tots els successors prevists per Octavi, no havia tingut, fins ara una novel·la dedicada. El manteniment de l’Imperi instaurat pel seu pare adoptiu Octavi, abandonant finalment la inútil i costosa en vides i diners expansió en Germania més enllà del Rin, és la gran contribució de Tiberi a la Pax Romana.

El llibre de Núria Cadenes no és una biografia al ús del segon emperador romà, sinó una successió d’episodis curts de 2 o 3 pàgines de la vida romana en temps de Tiberi, en la que surten, com un film, escenes importants de la seua vida i dels personatges que l’envolten. Amb noms en llatí de capítols extrets de passatges de clàssics romans, la història va fluint de mica en mica explicant-nos els pensaments, els anhels, les pors de la gent que envoltaven l’emperador i del mateix Tiberi. Veurem moments de plaer, d’amor, de terror, de crueltat, de traïció, de poesia o fins i tot d’èxtasi front a la natura.

No és una lectura fàcil. L’autora ha tractat d’escriure a la manera romana, amb paraules d’origen romà o grec, amb frases llargues en les que de vegades juga al doble sentit o a l’equivoc, dir sense voler dir. Requereix, per tant, una lectura atenta i reposada per anar descobrint els amants secrets, les conspiracions, els amors perduts, les venjances cruels, els exilis perpetus als familiars o els suïcidis imposats.

Podem pensar l’ingent tasca de documentació que ha hagut de fer servir Núria Cadenes per explicar la història de Roma d’aquell temps, sense incloure cap paraula, fets, descripcions fora del seu temps. De fet, com explica a les entrevistes que podeu llegir a les referències, la novel·la li va costar més de 10 anys de pair.

Una lectura ben recomanable però que s’ha de llegir a poc a poc com les bones menges. Enhorabona Núria per la història de Tiberi.

Referències:

Tiberi Cèsar, marbre i horror, Núvol, Pol Torres, 10 novembre 2023.

Núria Cadenes: “Se m’ha omplert d’àligues, la novel·la”. El Temps, Àlex Milian, 25 desembre 2023.

Núria Cadenes ens presenta ‘Tiberi Cèsar’ en “A cau de lletra”. À Punt Mèdia. 15 novembre 2023.

El mes d’octubre comença amb un episodi de pluges intenses relacionades amb el ex-huracà Gabrielle que ens ha deixat dos dies ficats a casa. Els confinaments climàtics semblen cada vegada més freqüents i la cultura de la prevenció s’imposa en la societat.

El cel nocturn va canviant de mica en mica. Les constel·lacions estiuenques com Lira, l’Aguila i el Cigne van deixant el cel de la matinada mentre les hivernals comencen a guaitar per l’est. Els planetes Saturn i Mercuri seran visibles a partir del capvespre mentre que Venus i Júpiter encara son els reis de la matinada.

L’oratge de la tardor no és massa benigne per a l’observació astronòmica. Esperen que els núvols i les pluges no s’imposen en el cel d’octubre.

Planetes

El capvespre serà visitat per el esquiu planeta Mercuri que es deixarà veure durant l’última setmana d’octubre. El 23 d’octubre una lluna de dos dies se situarà en conjunció amb Mercuri. La Lluna estarà a 2° 15´ al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Libra. El fenomen serà difícil d’observar ja que es produirà amb llum de la posta i a només 5º d’alçada cap ales 19:30. El 29 d’octubre 29 cap les 18:30 podreu admirar durant 30 minuts Mercuri. Serà quan es trobe en la seua màxima elongació oriental, la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Saturn, per contra, prop de l’oposició que passà el 21 de setembre quan s’alineà amb la Terra i el Sol, serà visible durant tota la nit. El planeta està situat sobre la constel·lació de Peixos i ix per l’horitzó est poc després de la posta de Sol. El 6 d’octubre una Lluna quasi plena se situarà en conjunció amb el planeta. La Lluna estarà 3° 47’ al nord de Saturn. Bon moment per trobar el planeta dels anells al cel nocturn. Actualment l’anell es troben de manera perpendicular al pla del cel de manera que són pràcticament invisibles vists amb un petit telescopi. Saturn apareix com un cercle amb una línia recta sobre ell.

Els altres planetes Venus i Júpiter s’han de veure a la matinada, poc abans de l’alba.

Júpiter és el planeta que es troba més alt al cel a la matinada cap al sud-est. Ben brillant a la constel·lació del Bessons serà el rei de la nit. Cada vegada serà més fàcil veure’l abans de la mitjanit. A principi de mes guaitarà per l’horitzó est a partir de les 2 de la matinada. A final de mes es veurà a partir de les 00:00 h.. El 14 d’octubre a les 00:30 h es produirà una conjunció de la Lluna amb el planeta. La Lluna estarà 4° 16´ al nord de Júpiter.

Venus, molt prop de l’horitzó est, serà visible en direcció a l’est, a partir de les 6 de la matinada. Però de mica en mica el planeta s’anirà aproximant al Sol de manera que serà cada vegada més difícil veure’l en la lluïssor solar. La matinada del 20 d’octubre es produirà una conjunció de la Lluna i el planeta. La Lluna estarà 3° 41´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo.

Fets notables

Ceres en oposició el 2 d’octubre. Ceres es troba alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,96 ua. Aconseguirà una magnitud màxima 7.6, en direcció de la constel·lació de Cetus.

Acostament de la Lluna i M 45 el 10 d’octubre a les 07:43. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 54’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Aproximació de la Lluna i l’estrella Antares el 25 d’octubre 25 a les 2:48. La Lluna estarà realitzant un acostament a l’estrella Antares (α Sco), passant a uns minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de l’Escorpí.

Canvi a l’horari d’hivern la matinada del diumenge del 26 d’octubre 26. . El rellotge s’endarrereix una hora. Així doncs, a les 03.00 hores seran les 02.00 hores.

Pluja de meteors

Pluja de meteors Tàurides del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la, encara que amb Lluna brillant, serà al vespre del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà durant la matinada del 21 d’octubre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.

Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.

Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.

Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.

És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.

Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.

Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.

Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.

La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.

Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025

Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.

Jeroni Munyós continua passejant-se per les comarques valencianes aquest 2025. Després d’haver passat per la facultat de Geografia i Història, per la de Dret i la de Física, va arribar a la Casa de Cultura de Tavernes de la Valldigna a la Safor a finals de maig. Ara l’exposició sobre la vida d’aquest erudit valencià del segle XVI farà estada durant unes setmanes a Albuixec, l’Horta Nord. Dijous passat, 18 de setembre, es va inaugurar a l’Espai Majors, 54 l’exposició “Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement”, una mostra amb l’objectiu de donar a conéixer la vida i obra d’un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement. Es podrà visitar tots els matins i vesprades fins el pròxim 3 d’octubre.

L’acte inaugural va començar amb el parlament de Marta Ruiz, alcaldessa d’Albuixec, seguit per les paraules de Dolores Pitarch, Delegada de la Rectora per a Programes Universitat-Societat de la Universitat de València, i per Miguel Montaña, president d’AstroAlbuixech acabant per la presentació de la xarrada d’Enric Marco, comissari de l’exposició.

Enric Marco assenyalava que la Universitat de València havia organitzat l’homenatge a un dels seus professors més il·lustres, el primer astrònom de la Universitat, amb l’”Any Jeroni Munyós”, per commemorar els 500 anys del seu naixement, amb un seguit d’actes entre els quals destaca l’exposició sobre aquest personatge que es pot visionar ara a l’Espai Major 54 d’Albuixec.

Els parlaments, a més de presentar l’exposició, incidiren en la importància històrica de Jeroni Munyós com a introductor del pensament renaixentista en els regnes hispànics.

Tot seguit Enric Marco, amb la xarrada “Jeroni Munyós i la supernova de 1572.” va explicar, en un senzill recorregut per la història, la concepció del Món en la antiguitat basat en el que es coneix en astronomia com la teoria geocèntrica, formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolemeu, una concepció que afirmava que el cel era immutable, una creació divina i perfecta, situant-se el nostre planeta immòbil en el centre de l’univers, que aleshores es considerava només el Sistema Solar.

Per tant, la resta dels planetes coneguts, el Sol i les estrelles giraven al voltant de la Terra, en esferes concèntriques perfectes i transparents, amb un component religiós molt fort en ser també l’única teoria reconeguda per l’Església i que donava, deien els defensors, una mostra de la perfecció divina amb un univers immutable creat per Déu.

Una creença que va sobreviure fins a finals del segle XVI quan va ser a poc a poc substituïda pel model heliocèntric, amb el Sol com a centre del nostre sistema solar i els planetes girant al seu voltant amb la qual cosa la Terra perdia el protagonisme.

Enric Marco explicava com el primer científic modern que va postular aquest sistema va ser Nicolau Copèrnic en la seua obra De Revolutionibus Orbium Coelestium publicat després de la seua mort, potser per evitar-li problemes amb l’Església, indicava. La invenció del telescopi i les observacions fetes per Galileo Galilei, com ara les llunes de Júpiter, posaven en dubte alguns dels principis del geocentrisme.

I en aquest context, explicava, apareix en  1572 al cel un nou estel “busca-raons” a la constel·lació de Cassiopea, la qual cosa va fer que la societat començarà a desconfiar de l’ordre diví del firmament. Aquesta aparició va tindre tanta repercussió que el rei Felip II demanà a Jeroni Munyós, el més savi del seus súbdits, que li explicara què era aquell objecte estrany. El seu estudi no va ser ben rebut per ser massa “trencador” amb les idees geocentristes encara imperant.

El treball sobre la nova estrella de Jeroni Munyós es conegué arreu d’Europa. Com a mostra,  recordava que al llibre Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, (Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món) de Galileo Galilei, on es debat sobre quin dels dos sistemes, geocèntric o heliocèntric, era el més correcte, el astrònom valencià es citat junt a l’astrònom danés Tycho Brahe i d’altres astrònoms europeus en parlar de l’estrella nova. I com impactà l’observació del nou estel al cel d’Europa en la societat? Podem veure que influí fins i tot en la literatura. Hi ha una referència clara a l’estrella nova al primer acte de “Hamlet” de William Shakespeare.

Marco recordava que Jeroni Muñoz va participar en els inicis de la revolució científica europea del segle XVI i XVII, junt amb Copèrnic, revolució que continua amb Galileu, Kepler i Newton. És un exemple per als astrònoms actuals, pel seu treball intel·lectual constant, per la seua obertura al món, però també per la seua crítica al poder, a les idees imperants, als criteris d’autoritat.

I acabava la xerrada amb aquestes paraules del mateix Jeroni Munyós: Soc de l’opinió que en les coses que poden demostrar-se no cal donar crèdit a ningú, ni a Ptolomeu, ni al rei Alfons, ni a Regiomontanus, que per a mi és més docte que Nicolau Copèrnic i Erasme Reinhold. És a dir: La raó ha d’estar sobre l’autoritat i cal criticar severament als que se sotmeten a les opinions d’alguns autors com si foren sagrats.

Seguidament es presentà el llibre col·lectiu A la lluna de València. 10 biografies d’astrònom a astrònom, on a través de les biografies dels més importants astrònoms valencians s’ofereix un recorregut dels progrés de l’astronomia valenciana al llarg de la història.

L’acte acabà amb una picadeta on els assistents pogueren compartir la seua estima per l’astronomia.

Gràcies a l’ajuntament d’Albuixech, a l’Associació Astronòmica d’Albuixech, al Servei de Cultura de la Universitat de València i, en espacial, a Marta Ruiz, tècnica de cultura per l’ajuda en la realització de l’exposició i l’acte. Sense tots ells el record de l’astrònom valencià no s’haguera pogut fer.

Parlament d’Enric Marco, llegit en la presentació de l’acte: Vé Centenari Jeroni Munyós, Matemàtiques, Cosmologia i Humanisme, Albuixec

Les fotos són de Marta Ruiz, tècnica de cultura del Servei de Cultura de la UV, menys una que és de Miguel Montaña, president de l’Associació Astronòmica d’Albuixech.

L’estiu acaba i amb ell deixem endarrere les calorades. El d’enguany ha sigut l’estiu més calorós des que tenim dades —el 1950— i en un mateix any hem experimentat dos dels dies més calorosos dels últims 75 anys: el 17 i el 18 d’agost. Sembla que tornen a batre el rècord de l’estiu més calorós. Però també s’acaben les nits clares i sense núvols per admirar el cel nocturn. Bé, això esperem, ja que els efectes del canvi climàtic ens poden donar sorpreses.

Finalment l’estiu acaba avui el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud. La tardor durarà 89 dies, 20 hores i 43 minuts, i acabarà el 21 de desembre a les 16:03 en arribar el solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern.

El fenomen de les estacions i la seua seqüència (hivern, primavera, estiu i tardor) és conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. El nostre planeta gira sobre ell mateix al voltant d’un eix que apunta de manera invariable (*) a un punt del cel prop de l’estrella polar (α Ursa Minor). Com que la direcció de l’eix de rotació es manté fixe, la Terra sofrirà una variació de les zones enllumenades pel Sol al llarg de la seua òrbita. En estiu (hivern) les zones enllumenades estaran principalment en l’hemisferi nord (sud), mentre que en la primavera i tardor s’enllumenaran les zones equatorials, enllumenant el Sol tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.

Així, vist prop de la Terra i de perfil els rajos solars cauen aquests dies perpendiculars a l’equador terrestre, i, per tant, avui les ombres desapareixen al voltant de migdia en tota la zona equatorial, mentre que a altres latituds els veurem caure en la direcció de l’equador celeste, projecció de l’equador cap al cel.

Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la tardor ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ocorrerà avui a les 14:42 hora local.  Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.

Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.

Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó tres dies després, el 26 de setembre.

(*) La direcció de l’eix de rotació de la Terra no és exactament invariable. L’eix de la Terra gira al voltant de l’eix de l’òrbita terrestre amb un període molt llarg, d’un 26000 anys. Però, per a efectes pràctics d’explicació de les estacions astronòmiques, podem considerar-la fixe.

Tornem al Parc Natural del Túria en una de les xarrades habituals que fem als Parcs Naturals valencians per parlar de la llum artificial nocturna i el seu impacte sobre la vida silvestre. Ara ens hem desplaçat a Vilamarxant, a la Casa de la Cultura, on una magnífica sala d’actes ens acull. Trenta persones s’han apuntat a l’activitat divulgativa que constava d’una xarrada de conscienciació ambiental sobre el problema de la contaminació lumínica i una observació astronòmica posterior en un indret del Parc.

La contaminació lumínica s’ha definit de moltes maneres al llarg dels anys. Abans es definia com la llum desaprofitada o excessiva de l’enllumenat de les ciutats però actualment s’utilitza una definició més general i molt més clara. Entenem la contaminació lumínica com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de la llum artificial nocturna. Així que encendre un llum a la nit produeix sempre una alteració de la nit, i per tant, contamina. L’agent contaminant és, clarament, la llum artificial nocturna.

Després de parlar de les propietats de la contaminació lumínica i del paper fonamental de l’atmosfera en la seua propagació, hem repassat els efectes sobre el canvi climàtic, l’astronomia i la seguretat vial i personal d’una manera breu. Ens hem allargat més en parlar de l’efecte de la llum artificial nocturna sobre la salut humana i sobre el medi ambient.

Malauradament l’observació posterior no s’ha pogut fer. La previsió de l’oratge era ja dolenta però confiàvem que s’obrira una escletxa entre els núvols gruixuts i que es veiés com a mínim la Lluna. Tanmateix això no ha passat. A mesura que ha avançat la vesprada l’acumulació de núvols ha estat cada vegada major i cap objecte celeste s’ha deixat veure. Amb decepció dels assistents que comptaven amb fer tota l’activitat, s’ha ajornat l’observació per al divendres 26 de setembre quan la Lluna ja camine cap al quart creixent.

Gràcies al tècnic del parc del Túria, Isaac, i a l’ajuntament de Vilamarxant per les facilitats que ens han donat per a fer l’activitat.

Torna setembre i l’estiu d’enguany fa les darreres passes. El cel encara mostra algunes nits hàbils per a l’observació però, a poc a poc, els núvols seran més presents. Les constel·lacions estiuenques Cigne, Àguila, Lira i l’Escorpí són ben presents però a la matinada ja guaiten les de l’hivern, Orió, Taure i Bessons.

En setembre els planetes s’animen. Saturn ja serà visible abans de la mitjanit, Mercuri torna al capvespre mentre que Venus i Júpiter són els reis de la matinada.

El mes comença amb un eclipsi de Lluna eixint de la mar que pot ser ben interessant. A més el 22 de setembre acaba l’estiu i comença la tardor.

Planetes

La festa dels planetes es troba a la matinada. Els primers dies de setembre, abans de l’eixida del Sol, podrem admirar la fila dels planetes en el cel de l’horitzó est. A les 6:00 del matí podrem veure, de baix a dalt, Mercuri prop de l’horitzó, Venus en la constel·lació del Cranc i més amunt Júpiter en la constel·lació dels Bessons. Júpiter brillarà intensament amb magnitud -2 i estarà ben situat per a observació abans del començar el dia. Venus es desplaçarà ràpidament cap a la constel·lació del Lleó durant els dies de setembre.

Mercuri abandonarà ràpidament el cel de la matinada per passar per darrere del Sol. El  13 de setembre Mercuri es trobarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 1° 36’ del disc del Sol; al mateix temps, se situarà al punt més distant de la Terra a 1.38 ua. De manera que Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí.

Els planetes es mouen i la Lluna encara més, així que hi haurà un moment en que la Lluna minvant es trobe amb Venus. El 19 de setembre es produirà la conjunció de la Lluna i Venus, amb la Lluna a 0° 48´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Leo.

Sense planetes al capvespre després de la posta de Sol, cal mirar cap a l’est on descobrirem un punt brillant en la constel·lació de Peixos. És el planeta Saturn que finalment torna a ser visible abans de la mitjanit. El 8 de setembre a les 22:20 es produirà una conjunció (aproximació) de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 3° 59´ al nord de Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta dels anells.

El 21 de setembre, Saturn estarà en oposició. Saturn s’alinearà amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà a la mínima separació de la Terra, a només 8,55 unitats astronòmiques i amb magnitud 0,6, en direcció de la constel·lació de Peixos. Aquests dies que vindran seran els millors per observar-lo pel telescopi.

Eclipsis

El 7 de setembre de 2025 podrem gaudir d’un interessant eclipsi de Lluna. La Lluna s’endinsarà en l’ombra de la Terra i deixarà de rebre llum directa del Sol. L’enfosquiment començarà a les 18:27 i acabarà a les 21:56. Tanmateix, des del nostre país no podrem observar tot el procés ja que la Lluna eixirà per l’horitzó est quan ja estiga eclipsada. Un lloc ideal per observar el fenomen és la platja ja que no hi ha obstacles. El color roig de la Lluna serà un bon objectiu per a les càmeres i telescopis. També es pot veure a ull nu.

A València la Lluna eixirà a les 20:21 ja eclipsada ja que el màxim de l’eclipsi serà a les 20:11. A Barcelona que es troba més a l’est, el màxim de l’eclipsi i l’eixida de la Lluna pràcticament coincidiran a les 20:12.

Equinocci de tardor

Finalment l’estiu acabarà el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud.

Fets notables

El 13 de setembre a les 00:10 la Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 58’, en direcció de la constel·lació de Taure.

Pluja de meteors

1 de setembre. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim l’1 de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba de l’1 de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

9 de setembre. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 9 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 9 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, que segurament afectarà el nombre d’estrelles fugaces visibles.

27 de setembre. Pluja de meteors Sextàntids diürns. Activitat entre el 9 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha sigut identificat. El millor moment serà a l’alba del 27 de setembre.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

La contaminació lumínica és pot definir com l’alteració de la foscor natural del medi nocturn a causa de les fonts artificials de llum. La causa, per tant, són els llums artificials, que de dia són molt útils, però per la nit són un agent contaminant. La llum no natural sempre contamina i, per això, cal fer-ne un ús adequat. Il·luminar quan, on i quant siga estrictament necessari. Cal posar límits tal com posem límits als gasos que emeten els cotxes amb motor de combustió. Una avaluació ambiental de la llum que vols posar sempre seria convenient.

Exemples d’enllumenats abusius:

• Llums dels carrers que il·luminen façanes. Aquesta afecció sobre la intimitat s’anomena intrusió lumínica i té com a conseqüència problemes d’insomni. No et deixa dormir bé.
• Llums a la platja. L’arena i la làmina d’aigua són zones naturals i s’han de protegir. És necessari il·luminar-les? I més ara que la tortuga Caretta caretta torna a pondre ous a les nostres platges només si són fosques.
• Aparcaments buits enllumenats tota la nit. Quin sentit té? Molt millor si s’utilitza un sensor de moviment.
• Monuments il·luminats tota la nit sense públic.
• Llums de seguretat excessives per damunt de la normativa (<= 50 lux).
• Zones urbanitzables sense  edificar.
• Poliesportius que il·luminen tot el barri o el poble.
• Projectors de llum al cel. Totalment prohibits per la llei de seguretat aèria però que veiem contínuament a moltes de les festes o festivals estiuencs.

Un altre aspecte a tindre en compte és el color de la llum. Els LED de llum blanca són els més contaminants ja que la dispersió a l’atmosfera és major ja que contenen molta llum blava. Sempre serà millor utilitzar llum LED càlida (sense massa blau) i molt millor encara si la temperatura de color és menor o igual a 2200 K.

La possibilitat d’observació de la Via Làctia és un indicador de l’excel·lència del cel nocturn. Segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

La legislació estatal és escassa i és compleix poc, llevat d’alguns indrets com Canàries, Andalusia o Catalunya on tenen legislació pròpia i la fan complir. La Llei de restauració de la Natura de la Unió Europea inclou la contaminació lumínica com un estressor de la natura i s’està treballant per millorar el medi ambient en aquest àmbit.

Tanmateix la Llei de l’atmosfera del 2007 ja indicava que les administracions públiques havien de reduir la contaminació lumínica. Doncs encara no s’han assabentats d’aquesta obligació.

El passat divendres 15 d’agost, Mare de Déu d’agost, vingué un equip de la televisió valenciana À Punt amb la periodista Susa Calafat per parlar del problema. El diumenge 17 d’agost, en els noticies del migdia va eixir l’entrevista que em férem. Ací l’enllaç:

Apagar llums per veure el cel, 17.08.2025 | Informatiu migdia. À Punt NTC. (entre 31:23 i 33:17)

https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-17-08-2025-informatiu-migdia_134_1809532.html

Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.

Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.

Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.

Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.

Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!

L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.

Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.

La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:

En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.

La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.

També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.

Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.

Llàstima que aquesta vegada  el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.