La sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.
L’eclipsi del 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu. Alpuente serà una població privilegiada en trobar-se en la zona central de la totalitat i on la durada de la foscor durarà 1 minut i 27 segons.
Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com: El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat. Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.
L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’ajuntament d’Alpuente y la Universitat Politècnica de València
Com cada any l’ajuntament i el Centro Cultural de la població de Manzanera organitzen un cicle estiuenc dedicat a l’astronomia. La bellesa dels seus paisatges i del cel nocturn hi contribueixen, fet que ha permés atorgar a tota la comarca aragonesa Gúdar-Javalambre un certificat Starlight. Però les persones que ho fan possible cada any no s’ha d’oblidar tampoc. La bibliotecària Pilar Alpuente i el veí Raul Moreno en són els responsables.
Amb Pilar Alpuente, presentant la jornada.
Dissabte passat vaig ser invitat a parlar d’Heliofísica, ciència que estudia com funciona la nostra estrella. El Sol no és només una estrella, és l’astre que permet la vida a la Terra. A més la seua proximitat ens ajuda a comprendre els processos que s’esdevenen en el seu interior, com interactua el plasma solar amb el camp magnètic, com es produeixen les tempestes solars i les aurores.
Amb Raúl Moreno, presentant la xarrada.
Les regions actives solars son la font de les tempestes solars que, a causa de les reconnexions magnètiques poden llançar immenses bambolles de material ionitzat cap a la Terra. Sort que el camp magnètic terrestre desvia aquest plasma solar cap a les zones polars, amb la conseqüència de formar aurores boreals i australs.
I com enguany és l’any de l’eclipsi i Manzanera es troba en la zona de totalitat també vaig explicar com es produeixen els eclipsis i com observar-los de manera segura. I com que la població es trobarà a l’ombra de l’eclipsi, també es parlà d’on observar-lo en zones pròximes.
Després de sopar les activitats es traslladaren al Balneari de Manzanera, el Paraiso, des d’on amb diversos telescopis, s’observà el cel nocturn, mirant M13, M57, H i X Persei entre altres objectes, i vaig contar històries de les aventures d’herois celestes i de Zeus.
Abans de la xarrada es va fer una observació solar amb instruments de l’Associació AstroAras.
La ronda de les xarrades estiuenques als Parcs Naturals valencians ja han començat. Divendres passat, 3 de juliol, a la Casa de Cultura de Pedralba, la Serrania, invitats pel Parc Natural del Túria i per l’ajuntament ens disposarem a parlar dels problemes de la llum artificial nocturna.
Enguany però, i a causa de l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, la jornada va tenir dues xarrades diferenciades.
La tradicional xarrada de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient i una xarrada sobre el perquè ocorren els eclipsis i les mesures de precaució per a un observació segura, així com també explicarem detalladament les característiques locals de l’eclipsi que veurem a mitjan agost.
Quaranta assistents a les xarrades que, traslladats després al Mirador de la Muela, van gaudir després de l’observació de Venus, de nebuloses (nebulosa de la Lira, M57), cúmuls estel·lars (H i X Persei) i globulars (M4) i finalment, quan passades les 12 de la nit, l’eixida de la Lluna ens permeté veure les muntanyes, cràters i mars lunars.
Observació Nocturna a la Muela. Ángel Morales-Rubio.
El cel de Pedralba és meravellós. S’hi veien perfectament les constel·lacions, entre l’Escorpí i Sagitari s’hi veia eixir la Via Làctia i com cobria tot el cel fins a Cassiopea passant pel Cigne. Les comarques de l’interior valencià encara conserven el cel nocturn. El problema, com sempre, és la zona metropolitana de València, molta llum i molts de trànsit d’avions que omplien el cel de traces. També s’observà una gran quantitat de satèl·lits.
La Lluna des de Pedralba. 203 de juliol de 2026. 00:22. Enric Marco
Gràcies al Parc del Túria, als tècnics del Parc, en especial a Isaac, i a l’ajuntament de Pedralba.
Els dies passen, la Lluna fa el seu camí i ja només queden 45 dies per a la seua trobada amb el Sol d’agost. Les xarrades per fer conéixer l’esdeveniment sovintegen i divendres passat, 26 de juny, vaig estar a Bellreguard, la Safor.
Al saló d’actes de l’ajuntament, amb la presència de l’alcalde Àlex Ruiz Gadea, i la sala bastant plena, vaig estar contant les idees antigues sobre els eclipsis, la por de la plebs, però també l’ús que se n’ha fet d’aquests fenòmens extraordinaris per a l’avanç de la ciència: la descoberta d’un nou element químic, la realitat de les protuberàncies com a parts de l’atmosfera solar, la confirmació de la Teoria General de la Relativitat, etc.
També va caldre parlar sobre el mecanisme de l’eclipsi solar, de la coincidència extraordinària de les similituds en les grandàries angulars de la Lluna i el Sol vistos des de la Terra, sense parangó en tot el sistema solar, dels moments màgics quan el disc lunar cobreix el Sol en ple dia i s’esdevé de sobte la nit.
I, clar, ho vaig particularitzar per al cas de la població de Bellreguard, fora de la zona de totalitat però d’on es pot veure el fenomen de l’eclipsi parcial en pràcticament tot el terme municipal, principalment cap a la platja.
Un vespre intens que acabà amanit per les interessants preguntes del públic, sobretot la d’un xiquet curiós de la primera fila. Gràcies a tots, especialment a l’ajuntament de Bellreguard per convidar-me. L’esdeveniment ha estat organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard.
Sota el títol «El gran eclipsi total de 2026: Què veurem el 12 d’agost?», la sessió oferirà totes les claus per a entendre i gaudir d’aquest fenomen únic.
La ponència serà a càrrec d’Enric Marco, doctor en Física, tècnic superior del Departament d’Astronomia i Astrofísica, i responsable de l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.
Per què és una cita històrica?
L’eclipsi que tindrà lloc el 12 d’agost de 2026 marcarà una fita històrica: serà el primer eclipsi solar total visible des de la península ibèrica en més d’un segle. La franja de totalitat de l’ombra creuarà directament les comarques valencianes, la qual cosa permetrà als assistents presenciar com el dia es converteix breument en nit en ple estiu.
Durant la trobada s’abordaran temes fonamentals com:
Ubicacions ideals: Les millors zones de la comarca per a seguir l’eclipsi.
El factor horitzó: En ocórrer a última hora de la vesprada, és crucial comptar amb un horitzó oest lliure d’obstacles (muntanyes o edificis) per a veure el sol ocultant-se ja eclipsat.
Seguretat ocular: Consells pràctics sobre l’ús de filtres i ulleres homologades per a evitar riscos de salut visual.
L’esdeveniment està organitzat amb el suport de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, la Universitat de València i l’Ajuntament de Bellreguard. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.
Vaig tindre el goig de ser invitat per a parlar de l’eclipsi del 12 d’agost a l’Espai Ciència, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El passat dimecres 17 a la sala Àtic del Centre, presentat per l’amic Juli Peretó, vaig fer un repàs al món dels eclipsis: qué són, el perquè són tan escassos i com veure’ls de manera segura. Sense oblidar la fascinació que la seua observació ens produeix a tots.
Amb una sala plena de gom a gom, la gent va poder entendre el procés pel qual la Lluna es pot situar davant del Sol i oferir-nos la nit en ple dia. Casualitat de la natura és que la Lluna i el Sol ocupen la mateix grandària angular al cel, de manera que l’ocultació solar siga perfecta, que el procés d’ocultació passe només dues vegades a l’any de manera canviant i la gran sort que justament nosaltres ens troben sota l’ombra de la Lluna en el moment exacte. La sort és important a la vida.
L’observació d’aquest eclipsi no serà fàcil. A només 4º d’altura o elevació del Sol i la Lluna i a mitja hora abans de la posta de Sol, qualsevol obstacle cap a l’oest pot malbaratar l’eclipsi que estem esperant des del 30 d’agost de 1905. Així que la cerca de llocs a València o ben a prop per poder gaudir del fenomen es fa imprescindible. D’això en parlàrem al final de la xarrada. El lloc oficial de la platja de les Arenes (no la de la Malva-rosa) és un bon lloc: una platja ampla, prop de la mar, permet veure l’eclipsi sobre els edificis del passeig marítim. Però també hi ha d’altres. Indrets sense arbres ni edificis mirant cap a l’oest, a l’azimut solar de 285º, n’hi ha uns quants.
La xarrada s’allargà fins quasi les 21 h per les interessants preguntes del públic que demanava aclariments sobre aspectes de la xarrada. Espere haver satisfet tots els dubtes i il·lusionat el públic per voler estar sota l’ombra de la Lluna el pròxim 12 d’agost. En definitiva un encontre magnífic amb la gent fidel del Octubre CCC. Agraesc la invitació a l’Espai Ciència per poder parlar d’aquest eclipsi de les nostres vides.
Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València
El 12 d’agost tindrà lloc un esdeveniment astronòmic excepcional: un eclipsi de sol que podrà observar-se als Països Catalans.
Aquesta interessant conferència ens ofereix l’oportunitat d’arribar a aquest fet històric amb informació per gaudir-lo plenament.
Dimecres passat, el 20 de maig vaig impartit una conferència en el Centre Internacional de Gandia sobre l’històric eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026. Davant d’una audiència d’unes 30 persones vaig abordar què es veurà en el cel, com observar el fenomen amb seguretat i sobretot l’emoció de l’esdeveniment.
Vaig oferir claus fonamentals que preparen per l’eclipsi: detalls del fenomen, que s’ha de veure i quins problemes poden haver relacionats amb la mobilitat. Cal recordar que és el primer eclipsi total visible en la península Ibèrica en més de 100 anys i no tenim consciència dels milions de persones interessades en aquests tipus de fenòmens que vindran a la península Ibèrica.
A Gandia l’eclipsi serà parcial. Traduïda per IA. Enterboliment és enfosquiment.
També vaig remarcar la importància d’una observació segura. Vaig explicar com usar filtres certificats (ISO 12312-2) per a no danyar la vista durant les fases de parcialitat de l’eclipsi.
L’elecció de la ubicació és important donada la baixa altura del Sol quan la Lluna el tape prop de l’hora del capvespre. A València l’eclipsi s’esdevindrà a només 4.4º d’altura. Per això es recomana fer simulacres (tractant d’observar el Sol a la posta) per a verificar que els edificis, els arbres o les muntanyes en ens bloquegen la visió.
Si t’agradaria saber més sobre la trajectòria exacta de la totalitat en la zona de la Safor o conèixer els tipus d’ulleres i filtres homologats necessaris per a veure-ho, pots informar-te en canals oficials com el Trio de eclipses o els visualitzadors d’eclipsis del IGN.
Divendres passat, 17 d’abril, em van convidar a la ràdio d’À Punt per parlar de l’eclipsi del 12 d’agost. Vaig estar xarrant amb Reis Juan, conductora del programa l’Hora de la Cultura, sobre com serà el fenomen, quina càrrega emocional té i de la sort que tinguem un eclipsi a terres valencianes després del darrer de 1905. Però també vaig parlar del previsible problema de la mobilitat, de la possibilitat de quedar-se en la carretera si ixes massa tard de casa i de la protecció ocular necessària. Però sobretot de les difícils característiques de l’eclipsi que fan necessari un horitzó lliure en direcció nord-oest per poder-lo observar. Podeu escolar el pòdcast per saber-ne més.
—————————————————
Parlem amb Enric Marco sobre l’eclipsi total del 12 d’agost, un fenomen excepcional que no es veu a la península des de fa més d’un segle. Ens detalla des d’on es podrà observar, quant durarà i quines precaucions cal prendre.
Posta de Terra sobre la Lluna, capturada de la nau Orion estant. La fotografia, titulada Eartheset, captura per primera vegada la Terra ponent-se, vista des de la cara oculta de la Lluna. NASA.
La nit del dilluns 6 al dimarts 7 d’abril la nau Artemis II passà per darrere de la Lluna. Els quatre tripulants pogueren fer les tasques d’estudi del relleu lunars assignades però tingueren temps també per regalar-nos una sèrie d’impressionants fotos de la cara oculta de la Lluna.
Artemis II, la Lluna i la Terra. NASAPosta de Terra a les 18.41 La conca de la mare Orientalis és situada al límit de la superfície visible de la Lluna. La part fosca de la Terra es troba en plena nit. A la cara diürna del planeta es poden veure núvols en espiral sobre la regió d’Austràlia i Oceania. NASA.36 minuts abans de la posta de la Terra. 36 minuts abans de pondre’s, la Terra és visible en la foscor de l’espai més enllà del límit de la Lluna il·luminada. La Terra es troba en fase creixent, amb la llum del Sol entrant per la dreta. La conca de la mar Oriental, amb un fons fosc de lava refredada i els anells exteriors de muntanyes, ocupa gairebé el terç inferior de la superfície lunar que apareix a la imatge. NASA.Primer pla del cràter Vavílov. Un primer pla del cràter Vavílov captat per la tripulació de l’Artemis II. El cràter és situat al límit de la conca més antiga i extensa: la conca Hertzsprung. La part dreta de la imatge mostra la transició entre el material més llis situat dins un anell interior de muntanyes i un terreny més abrupte entorn del límit. NASA.Un astronauta en el moment de fer una fotografia L’astronauta Jeremy Hansen capta una imatge a través de la finestra 2 de la nau Orion. Fotografia: NASA.Eclipsi solar total vist de l’espai estant. Eclipsi total vist de l’òrbita lunar estant: la Lluna, en primer terme, cobreix completament el Sol i en deixa visible solament la corona, en un fons negre sense atmosfera ni referències terrestres. Fotografia: NASA.
Capturada per la tripulació de l’Artemis II durant el seu sobrevol lunar el 6 d’abril de 2026, aquesta imatge mostra la Lluna eclipsant completament el Sol. Des de la perspectiva de la tripulació, la Lluna sembla prou gran per bloquejar completament el Sol, creant gairebé 54 minuts de totalitat i ampliant la vista molt més enllà del que és possible des de la Terra. La corona forma un halo brillant al voltant del disc lunar fosc, revelant detalls de l’atmosfera exterior del Sol que normalment estan ocults per la seva brillantor. També són visibles estrelles, que normalment són massa febles per veure’s quan es fotografia la Lluna, però amb la Lluna a les fosques les estrelles es poden veure fàcilment. Aquest punt de vista únic proporciona una visió impactant i una valuosa oportunitat perquè els astronautes documentin i descriguin la corona durant el retorn de la humanitat a l’espai profund. La feble resplendor de la cara visible de la Lluna és visible en aquesta imatge, ja que ha estat il·luminada per la llum reflectida per la Terra.
Imatge de l’eclipsi tractada per John Barentine per trobar el camp estel·lar. NASA/John Barentine
John Barentine va introduir la imatge de l’eclipsi solar d’Artemis II a la web astrometry.net per esbrinar en quina direcció miraven els astronautes. Els tres punts brillants de la part inferior dreta són planetes.
Eclipsi solar de l’Artemis II i els planetes Saturn, Mart i Mercuri. StellariumLa tripulació de l’Artemis II amb les ulleres d’eclipsi. La tripulació de l’Artemis II: l’especialista de missió Christina Koch (a dalt a l’esquerra) l’especialista de missió Jeremy Hansen (a baix a l’esquerra), el comandant Reid Wiseman (a baix a la dreta) i el pilot Victor Glover (a dalt a la dreta), tots amb les ulleres especials per a observar eclipsis, per protegir-se els ulls en moments clau. Fotografia: NASA.
La protecció solar en un eclipsi de Sol és necessària també en l’espai. Ulleres d’eclipsi indispensables.
La Via Làctia des de l’Artemis II. NASA‘Selfie’ de la nau Orion estant A mitjan sessió d’observació lunar, els membres de la tripulació de l’Artemis II –Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen– fan una pausa per girar la càmera i fer-se una autofotografia dins la nau Orion. NASA.Gràcies Artemis II per les imatges. NASA
Moltes gràcies per l’aventura compartida des de la Terra. De vegades som capaços de fer grans coses.
El dia de l’eclipsi s’acosta sense aturador i és feina nostra tractar d’explicar que veurem el capvespre del 12 d’agost i de quina manera ho hem de fer per tindre una experiència inoblidable. Fa més de 120 anys des del darrer eclipsi total de sol al País Valencià i, per tant, la gent no té l’experiència de l’observació d’aquest esdeveniment còsmic. I, a més a més, la societat encara no és conscient de la problemàtica que ens ve a nivell de mobilitat i d’habitatge en la zona de totalitat. La part científica i tècnica ja tractem de presentar-la nosaltres.
L’Associació Meridià Zero és l’entitat que agrupa persones amb interés per la divulgació científica en l’àmbit de la comarca de la Marina Alta. El principal objectiu de Meridià Zero és realitzar activitats per tal de divulgar i comunicar la ciència entre la ciutadania. Vol també promoure el debat i la reflexió en la societat al voltant d’aspectes científics. Publica la revista DAUALDEU amb articles de diversos autors i centrats en un tema principal. L’última revista ha estat dedicada a l’eclipsi del 12 d’agost de 2026 en la qual he participat, juntament amb altres astrònoms de la Universitat de València.
Dimecres 18 de març, a la biblioteca Carme Miquel de Gata de Gorgos tractaré d’aclarir alguns conceptes sobre eclipses, que veurem el 12 d’agost i com veure’l de manera segura. Abans farem la presentació de la revista número 30 dedicada als eclipsis.
L’eclipsi de Sol que ens espera el mes d’agost interessa a molts veïns i veïnes, i ahir van demostrar l’interés que tenen per saber-ne tots els detalls. Així ho demostra la seua gran presència a la xarrada “L’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026. Com podem veure’l de manera segura”, a càrrec d’Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí del poble, amb una sala d’actes del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna completament plena. La conferència és una de les activitats de l’actual Setmana Muntanyera del CETV.
Marco explicà detalladament el fenomen astronòmic d’aquest pròxim estiu i el descriví com el millor espectacle que ens ofereix la natura. Des de fa més de 110 anys no s’ha observat mai un eclipsi solar total a la península Ibèrica. Per això és tan interessant que la nostra generació l’observe i gaudesca de l’eclipsi, ara que el podem veure des del País Valencià.
Un eclipsi solar (parcial o total) succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i cobreix totalment o parcialment el Sol vist des d’un punt concret de la superfície terrestre. En el cas de l’eclipsi total, que serà visible a una part del territori peninsular, l’ombra de la Lluna enfosquirà una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre on la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada “banda de totalitat” que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en uns mesos, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de sol.
Geometria d’un eclipsi total de Sol. Sagredo – Treball propi. Wikipedia Commons.
Enric Marco tot seguit es va centrar en les característiques de l’eclipsi de 12 d’agost. La banda fosca formada per l’ombra de la Lluna entrarà per Galícia, passarà per Castellà-Lleó i Aragó fins arribar a la costa mediterrània. Ací la banda de totalitat de l’eclipsi abastarà des de Vilanova i la Geltrú al nord fins a Cullera al sud, amb la línia central en Peníscola. Només dins d’aquesta banda es farà de nit, en eclipsar la Lluna al Sol. Per tant, com remarcà Marco, a Tavernes no es veurà l’eclipsi, encara que estiga ben prop de Cullera.
A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol però eixe petit percentatge que falta és el que fa que no gaudirem d’un eclipsi completament total i, al punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem veure’l, haurem d’anar més al nord.
Dins d’un context més històric de divulgació científica, va explicar la percepció que tenien les civilitzacions antigues quan el Sol desapareixia tapat per la Lluna, amb els seus mites i explicacions del fenomen. Així, a l’antiga Xina, per exemple, es deia que un drac celeste s’havia engolit el Sol i calia fer molt de soroll perquè l’expulsara i tornara la llum.
Igualment va explicar com es produeixen els eclipsis solars i per què son tan rars. Com a metodologia d’explicació, i com si fos una classe d’astronomia, va fer servir un model a escala del sistema Terra-Lluna i Sol per a descriure les moviments que s’hi donen i les circumstàncies òptimes per a que la Lluna siga capaç de tapar el Sol.
També va explicar els mètodes segurs per veure el Sol sense danyar-se la vista i des de quins llocs seria millor desplaçar-se per poder gaudir del millor espectacle de la natura.
Eclipse total de Sol, Observatori de La Silla, 3 juliol 2019. ESO/R. Lucchesi
Després d’uns dies de pluja forta comença finalment 2026, l’any de l’eclipsi. El cel nocturn deixa lluir els atributs, les veritables llums de Nadal: Orió, Taure, Auriga, els Bessons mentre Júpiter, planeta resplendent ens guaita des de l’horitzó oriental.
El cel de gener és sorprenent. Enguany, a més, adornat per les dues llumeneres Júpiter i Saturn.
Planetes
Al principi del mes els planetes interiors, Mercuri i Venus, continuen sent planetes matutins. Però aquest panorama canviarà al llarg del mes.
El 6 de gener Venus es trobarà en conjunció solar superior, alineat amb el Sol. El planeta passarà a només 0° 42´ de la direcció solar; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,71 ua. Venus deixarà de ser un objecte matutí per a ser un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.
Cel de gener. 17 de gener 2026 a les 19:00 h. Stellarium
De manera similar el planeta Mercuri se situarà en conjunció solar superior el 21 de gener. Al mateix temps, estarà en el seu apogeu, punt més distant de la Terra, a 1,42 ua Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.
El 9 de gener Mart farà també el mateix i se situarà en conjunció solar. Mart passarà a 0° 56′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 2,40 ua.
Els planetes gegants son ara els reis de la nit.
Júpiter ja ix per l’horitzó est just en fer-se de nit. De fet el 10 de gener Júpiter estarà en oposició. Júpiter, ben brillant al cel vespertí amb una magnitud -2,7) estarà situat al costat oposat al Sol, a 180º del Sol. Gener serà, per tant, un bon moment per a la seua observació la major part de la nit, en direcció de la constel·lació de Besson. El dia anterior el planeta haurà passat pel perigeu a una distància de 4,23 ua de la Terra.
Conjunció entre la Lluna i Júpiter el capvespre del 3 de gener 2026 a les 20:00 h. Stellarium
Júpiter brilla moltíssim al cel. Però si algú el vol trobar fàcilment, el 3 de gener la Lluna plena se situarà ben prop del planeta per ajudar a identificar-lo.
Saturn és encara visible mirant cap al sud-oest prop de l’horitzó a la posta de Sol. El capvespre del 23 de gener la Lluna se situarà prop per ajudar a identificar-lo.
Conjunció de la Lluna i Saturn el capvespre del 23 de gener 2026 a les 20:00 h. Stellarium
Fenòmens d’interés: Superlluna i periheli
Donat que la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra, el primer de gener a les 22:44 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de només 360182 km i que unes 36 hores després la Lluna serà plena, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,0 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.
Per una altra banda el 3 de gener a les 18:15 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol i se situarà a només 0,9833 ua de la nostra estrella.
Pluja de meteors
Gener 03. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Boier. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment des de les primeres hores del dia 3, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. La presència de la Lluna plena segurament disminuirà dràsticament el nombre de meteors.
