Pols d'estels

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

Tal con estava previst dilluns passat, la Lluna tapà el Sol a Nord-Amèrica. Des de casa estant, poguérem gaudir de l’espectacle gràcies a les càmeres instal·lades per diverses institucions com ara la NASA i Exploratorium, el Museu de la Ciència de San Francisco que ho retransmeteren per YouTube.

Així poguérem veure com l’ombra lunar, després d’haver recorregut part del Pacífic entrava finalment en terra mexicana i arribava a la ciutat costanera de Mazatlán on la totalitat començà a les 18:08 (UTC). La Lluna continuà cobrint el Sol, mentre la Terra girava. Així l’ombra lunar arribà a Torreón a les 18:17. Les càmeres de l’Exploratorium també s’instal·laren a la ciutat texana de Junction on l’eclipsi total arribaria una mica més tard a les 18:35.

Al contrari del que s’esperava fa una dies, els núvols feren acte de presència a tots els llocs del recorregut. En diversos moments, com ara a Torreón, no deixaren veure el principi de l’eclipsi parcial. Tanmateix es portaren bé al final ja que tots deixaren veure la fase de totalitat.

Vos deixe algunes de les imatges comentades.

En Torreón, Mèxic, l’ombra de la Lluna arribà uns 10 minuts més tard.

A Vilaweb podem veure algunes de les imatges més espectaculars de l’eclipsi solar total. El fenomen ha deixat imatges espectaculars, tant de l’eclipsi com de la multitud que l’ha volgut contemplar en directe.

Imatges solars: NASA i Exploratorium.

Imatge del gràfic: Yuk Tung Liu.

Avui, 8 d’abril, hi haurà un eclipsi solar total, un fenomen astronòmic que solament passa quan el Sol, la Terra i la Lluna nova són arrenglerats exactament en el mateix pla. El darrer fou el 14 d’octubre de 2023, que va recórrer gran part d’Amèrica. Aquesta vegada, també serà en aquest continent. Concretament, serà visible en uns quants indrets dels Estats Units, Mèxic i el Canadà.

Com es viurà, aquest fenomen? En què consisteix? Quines mesures s’han pres en alguns estats? Per què hi ha tanta fal·lera? Us expliquem tot el que heu de saber sobre l’eclipsi solar amb l’ajut d’Enric Marco, tècnic superior d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València i doctor en física solar, i Josep Masalles, expert en eclipsis, que ara és a Torreón, a Mèxic.

Estats d’emergència arran de l’eclipsi solar

“La gent no és conscient que un eclipsi de sol és un dels esdeveniments més extraordinaris de la natura, que s’ofereix de manera gratuïta”, expressa Marco. A Amèrica, l’esperen amb moltíssima atenció. L’expectació serà tan gran que algunes regions dels Estats Units, sobretot en aquelles en què es veurà l’eclipsi total, han declarat estats d’emergència a causa de la gran afluència de gent prevista.

El comtat de Bell, a Texas, és ubicat al centre de la totalitat. El govern ha emès un comunicat amb mesures extraordinàries arran de la previsió de la congestió extrema de les carreteres, tensions als hospitals, escassetat d’aliments, queviures i combustibles. “Per protegir la salut, la seguretat i el benestar tant dels residents com dels visitants, el comtat de Bell ha determinat que s’han de prendre mesures extraordinàries en forma de declaració d’emergència local”, diu el govern. El comtat preveu que la població augmentarà dràsticament aquests dies. “Aquest augment de la gent afegirà estrès als recursos locals i a la infraestructura i pot causar moltes molèsties als residents. Estigueu preparats per a la congestió del trànsit, l’escassetat d’aliments i combustible i la congestió de la xarxa mòbil”, apunten. El comtat aconsella, entre més qüestions, de romandre a casa i evitar de conduir, comprar queviures i subministrament amb antelació i omplir el dipòsit dels vehicles. A Texas, els proveïdors d’energia han alertat que l’eclipsi pot causar una pèrdua important de l’energia solar a mesura que la Lluna cobreixi part de l’estat, segons que recull The Dallas Morning News.

La regió del Niàgara del Canadà també ha declarat l’estat d’emergència a causa de la multitud de gent que s’aglutinarà al voltant de les cascades. El president regional, Jim Bradley, digué en un comunicat a començament de setmana que s’havia decidit de declarar l’estat d’emergència com a mesura de precaució. “La declaració de l’estat d’emergència […] reforça les eines que la regió té a l’abast per a salvaguardar la salut i la seguretat dels residents i visitants i protegir la nostra infraestructura crítica en qualsevol escenari que pugui sorgir”, expressà, segons que recull l’agència Reuters. Aquestes cascades espectaculars, situades a la frontera canadenca i nord-americana, són al bell mig de la trajectòria l’eclipsi, i hi ha molta gent que ha fet mans i mànigues per trobar-hi un allotjament turístic.

Als Estats Units, ha passat ben bé el mateix. De fet, els allotjaments que són just al mig del recorregut ja són pràcticament tots reservats. Així es desprèn d’un mapa que ha elaborat la plataforma AIRDNA, que s’encarrega de monitorar el mercat de lloguer vacacional a partir de les dades d’Airbnb i Vrbo. Els punts blaus mostren els nivells baixos d’ocupació i els taronges, els d’alta. En les imatges, es veu clarament que a partir del 2 d’abril la gent comença a reservar allotjament en el perímetre del recorregut total de l’eclipsi.

Masalles, al centre del recorregut de l’eclipsi

Josep Masalles ha vist gairebé tots els eclipsis d’ençà del 1990. És llicenciat en física i és un afeccionat de l’astronomia d’ençà que era petit. És el president de l’associació d’astronomia Aster de Barcelona i soci de l’associació de Sabadell. Ha viatjat a Mèxic acompanyat d’onze afeccionats més i observaran l’eclipsi al planetari de Torreón acompanyat de gent de la NASA. El lloc no és pas casualitat. La ciutat no és gaire turística i, a parer seu, és un lloc idoni: “És on hi ha la millor previsió meteorològica. L’eclipsi començarà al Pacífic i, en tota la trajectòria, aquesta és el millor lloc, i també hi haurà molta durada. A més, hi ha poca probabilitat de núvols perquè és una zona molt desèrtica.” A l’hora de la previsió, segons ell, és clau pensar en clau astronòmica, saber quin és el millor lloc on anar, però també parar molta atenció a la previsió meteorològica.

Masalles no acaba d’entendre els estats d’emergència que s’han decretat. “Em sorprèn que s’arribi a fer mesures així. Si és real, és una estupidesa. És aprofitar un esdeveniment científic important per observar-lo i gaudir-lo. És un espectacle de la natura i un fenomen que no passa cada dia. Entenc que la gent que té poc coneixement científic, quan se’n va el sol, se sorprengui. Però l’any 2024, amb el coneixement que tenim, i en un país desenvolupat com els Estats Units, passi això…”

Recorda que a Catalunya i a l’estat espanyol, durant l’eclipsi del 2005, els governs van aconsellar de tancar els centres a fi d’evitar que els alumnes tinguessin un contacte amb el fenomen. Es va vendre com una mesura de seguretat, però considera que és trist. “Cal aprofitar l’eclipsi per difondre la ciència”, apunta.

Què és un eclipsi solar?

Els eclipsis solars passen quan el Sol, la Terra i la Lluna nova estan arrenglerats totalment o parcialment en el mateix pla. Així ho recull la NASA: “Un eclipsi solar passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i projecta una ombra sobre la Terra que bloca totalment o parcialment la llum del Sol en algunes zones. Això tan sols passa ocasionalment, perquè la Lluna no orbita en el mateix pla exacte que el Sol i la Terra. El moment en què s’arrengleren és conegut com a temporada d’eclipsis, cosa que passa dues vegades l’any.”

Hi ha quatre menes d’eclipsis solars:

• Total: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra i bloca completament la cara del Sol. El cel s’enfosqueix i els habitants viuen la mateixa sensació que la sortida o posta de sol. Els habitants de la zona del recorregut de l’eclipsi poden veure la corona del Sol, atès que la Lluna el cobreix totalment.
• Anular: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però quan és en el punt més allunyat de la Terra o a prop d’aquest punt. Com que la Lluna és més lluny de la Terra, es veu més petita que no pas el Sol i no el cobreix del tot. En aquest cas, la Lluna es veu com un disc fosc a sobre d’un altre de més gran i brillant, el Sol.
• Parcial: passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però no estan arrenglerats del tot. Solament una part del Sol es veu coberta, cosa que li dóna una forma de mitja lluna.
• Híbrid: com que la superfície de la Terra és corba, de vegades un eclipsi pot canviar d’anular a total a mesura que l’ombra de la Lluna es desplaça sobre el planeta.

Quanta estona durarà, l’eclipsi solar?

L’eclipsi solar tindrà una durada de 4 minuts i 28 segons en el punt màxim, a prop de la ciutat de Nazas, a l’estat Durango de Mèxic. El primer contacte amb l’eclipsi serà a les 17.42, hora local catalana. El començament de la totalitat serà a les 18.38. El màxim serà a les 20.18. El darrer contacte serà a les 22.52.

Quin recorregut farà? On es podrà veure?

La totalitat de l’eclipsi solar serà visible en una franja estreta a l’Amèrica del Nord, que començarà a la costa del Pacífic, després ascendirà en direcció al nord-est, a Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Acabarà a l’oceà Atlàntic. Vegeu el recorregut de l’eclipsi:

La NASA ha habilitat un vídeo en directe a YouTube perquè pugueu veure l’evolució de l’eclipsi solar a partir de les 19:00 hora local nostra:

També l’Exploratorium de San Francisco ha habilitat diversos canals de YouTube per veure l’eclipsi comentat en anglès, castellà, amb música o sense vist des de Torreón, Mèxic i des de Junction, Texas.

El mes d’abril ha començat en la setmana de Pasqua, una festivitat religiosa ben connectada amb el moviment del Sol i de la Lluna. I respecte a l’oratge, finalment ha començat a ploure una mica per remullar els camps i sembla que els núvols deixaran pas als cels rasos.El primer mes complet de la primavera ens durà la davallada del planeta Júpiter i Mercuri en el cel del capvespre i poc abans de l’alba, l’entrada en la lluïssor solar de Venus, Mart i Saturn.

I com a fet extraordinari, la lluna nova cobrirà el Sol en una gran franja de Mèxic, Estats Units i Canadà el 8 d’abril en el que serà un gran eclipsi de Sol de més de 4 minuts de durada. Malauradament no serà visible al nostre país. Recomane veure’l on-line en directe.

Planetes

Mercuri, el primer planeta del sistema solar és un objecte difícil de captar i durant el mes de març ha estat possible veure’l quan ha estat en els extrems de l’òrbita, lluny del Sol. Tanmateix aquest mes torna a acostar-se a la nostra estrella i ha deixat d’observar-se.

De fet el 12 d’abril Mercuri es trobarà en conjunció solar inferior, és a dir, en la direcció solar. A partir d’aquest moment passarà de ser un objecte vespertí a un matutí.

El mes d’abril serà el darrer en que podrem veure el planeta Júpiter després de mesos al cel nocturn. Al llargs dels dies el planeta gegant s’anirà acostant a la direcció del Sol i cada vegada serà més curt el temps en que el veurem brillar en el cel del capvespre.

Els primers dies del mes el planeta era lluirà ben fort cap al sud-oest després de la posta de sol. Ara bé, a final del mes, el planeta s’haurà endinsat en la lluïssor solar i només serà visible durant uns minuts del capvespre.

El 10 d’abril una fina lluna creixent de 2 dies es trobarà amb el planeta en direcció de la constel·lació d’Aries.  Com que una lluna és difícil de veure és bon moment de fer-li una fotografia.

Venus, el planeta dedicat a la deessa de l’amor ha estat observant-se en març en el cel de matinada cap a l’est unes hores abans de l’eixida del Sol. Ara també s’acosta al Sol i cada vegada serà més difícil veure’l. Mart i Saturn, ben prop de Venus al cel matutí, només son petits puntets brillants dins de les primers llums del dia.

El dia 6 i 7 d’abril una lluna minvant molt fina passarà molt prop del planeta Venus en direcció de la constel·lació de Piscis.

Eclipsi de Sol
Un eclipsi solar total visible a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril del 2024. Un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint així la imatge del Sol per a un espectador situat sobre la superfície de la Terra.

Com que ocorrerà només un dia després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica (Abril 07, 19:51. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 816 km. Grandària angular de la Lluna: 33,3 minuts d’arc), el diàmetre aparent de la Lluna serà un 5,5% més gran que la mitjana. Amb una magnitud de 1.0566, la  duració de la totalitat serà de quatre minuts i 13 segons prop del poblat de Nazas, Durango, Mèxic (~6 km al nord), i les pròximes ciutats de Torrassa, Coahuila i Gómez Palacio, Durango.

La totalitat anirà recorrent una franja estreta a Amèrica del Nord, començant en la costa del Pacífic, després ascendint en direcció nord-est a través de Mèxic, els Estats Units i el Canadà, abans d’acabar enmig de l’Oceà Atlàntic.

Si no pots viatjar a Amèrica per situar-te sota l’ombra de la Lluna, pots tractar de veure-ho on-line en aquesta web de l’Exploratorium de San Francisco.

Pluja d’estels

Abril és el mes de la pluja de meteors dels Lírids. Encara que la pluja serà activa entre el 16 i el 25 d’abril, el màxim s’espera per a la nit del 21 al 22 d’abril.  La taxa màxima observable pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora. El radiant o punt de l’esfera celeste des d’on semblen provindre es troba en la constel·lació d’Hèrcules. El progenitor de la pluja és  C/1861 G1 (Thatcher), cometa de llarg període amb una òrbita d’uns 415 anys.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Posta de sol sobre Tavernes de la Valldigna el 26 de març de 2024 a les 20:16. De dalt a baix s’observa el cúmul obert de les Plèiades, el planeta Júpiter i prop de l’horitzó el fugisser planeta Mercuri.  Enric Marco.
2.-3.- Stellarium.
4.- NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA.

L’hivern avança i no s’hi veuen enlloc del país les fredorades d’anys enrere. D’aquesta bonança algun en diuen “bon temps” encara que clarament tot apunta a la crisi climàtica. L’observació del cel nocturn se’n beneficia, tot i la persistent entrada de núvols alts i la pols en suspensió per la manca de pluges. A més, ara es poden produir alguns efectes atmosfèrics curiosos com el que avui ens presenta l’amic i company Josep Emili Arias. L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim i aquest matí ha aconseguit fotografiar la forma de vas etrusc a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor.

Planetes

Mercuri és actualment un planeta matutí, observable prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix aquests darrers dies ha davallat molt i, a poc a poc, s’acosta a l’horitzó i a la direcció solar i, per tant, deixarà de ser visible a partir del dia 10. De fet, el 28 de febrer a les 9:52 el planeta estarà en l’anomenat punt de conjunció solar superior ja que Mercuri s’alinearà amb el Sol i se’n separarà només 1° 49´ . En aquell moment estarà en el seu punt més distant de la Terra a 1,37 unitats astronòmiques. Mercuri deixarà llavors de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Venus continuarà essent el cos més brillant de cel de la matinada, exceptuant la Lluna. Mirant cap al sud-est a la matinada el podrem veure prop de l’horitzó.

El 7 de febrer cap a les 7 del matí Mart, Venus i una Lluna minvant molt fina es trobaran en conjunció sobre la constel·lació de Sagitari.

En passar els dies Venus continuarà davallant fins trobar-se la matinada del 22 de febrer amb el planeta Mart amb el que només se separarà 38´, un poc més d’una lluna plena, ja en la constel·lació de Capricorn.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter

El planeta gegant continua sent el rei de la nit. En fer-se fosc ja guaita ben alt en direcció sud-oest. Per aquesta raó ja només serà visible durant la primera part de la nit.

La nit del 15 de febrer podrem veure l’encontre entre una Lluna en quart creixent i Júpiter, amb una separació de només 3° 09´ en direcció de la constel·lació d’Aries.

Saturn

Aquest mes tenim la darrera oportunitat d’observar Saturn, el planeta dels anells. Guaiteu el cel oest 30 o 45 minuts després de la posta del Sol. Es presenta com un punt de llum tímid sobre l’horitzó oest-sud-oest. El planeta s’enfonsarà en les lluïssors solars cap a finals de mes i ja no serà observable després de l’ocàs. El 28 de febrer a les 22:15 Saturn s’alinearà amb el Sol, en el que s’anomena conjunció solar. Saturn passarà a només 1° 37´ del Sol.  Quasi al mateix temps, estarà en el punt més allunyat de la Terra a 10,71 ua. Saturn deixarà llavors de ser un objecte vespertí a ser un de matutí.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

Durant el mes de febrer la constel·lació de l’Óssa Major serà visible durant la major part de la nit mirant cap al nord-est de l’esfera celeste. El sistema estel·lar Mizar – Alcor és un sistema estel·lar doble-doble o múltiple visible a ull nu però realment espectacular vist amb un petit telescopi.

Pluges d’estels

El mes ens durà la pluja de meteors dels α-Centàurids. Mantenen una activitat meteòrica entre el 28 de gener i el 21 de febrer, amb el màxim el 8 de febrer. La taxa màxima d’objectes brillants és variable cada any però almenys se solen veure uns 6 meteors por hora en llocs foscs. És, per tant, una pluja dèbil. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per veure la pluja serà un poc abans de l’alba del dia 8, mirant cap al sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 16 de febrer. Se situarà a només 0° 31’, una distància al cel com un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 21:18 serà la màxima aproximació.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim. Forma de vas etrusc o omega a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor. 3 de febrer de 2024 a les 8:10. Josep Emili Arias.

Aquest dies una gran taca solar es passeja per la cara visible del Sol. La macro taca solar #3363, tan gran com 5 terres juntes, és una de les manifestacions actuals de l’activitat magnètica del Sol.

La seua grandària permet que siga fàcilment observable a ull nu si t’hi fixes, gràcies als dies de núvols i a la calitja atmosfèrica que estem patint.

El Sol està augmentant l’activitat magnètica i cada vegada més van apareixen noves taques a la fotosfera solar dins de l’actual Cicle Solar 25 que s’espera que tinga el seu màxim a finals de l’any 2025. Fenòmens com aquest seran cada vegada més presents.

Amb pocs augments utilitzant filtres solars la taca es pot veure perfectament però és millor aprofitar la posta de Sol per tractar de veure-la a ull nu. Però no ho feu si el Sol brilla massa o està massa alt. Podrieu tindre problemes oculars.

Imatges:

1.- 2.- Fotos de Josep Emili Arias fetes aquest matí a l’eixida del Sol des de Castelló de Rugat, la Vall d’Albaida, 12 de juliol 2023, 07:00h.
3.- Foto d’Enric Marco feta el 9 de juliol 2023 a les 21:30 des de Tavernes de la Valldigna, la Safor.
4.- Foto del satèl•lit SDO amb les mides comparatives de la nostra Terra i el gran Júpiter, amb la grandària del ☀️).

Ahir de matí va ser dia de festa en l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València. Al voltant de les 12 h. el Sol, la Lluna i la Terra es van alinear i ens va regalar un dels esdeveniment més interessants del cel.  El Sol, llum potent del firmament, va quedar eclipsat parcialment per la fràgil Lluna.

Aquesta vegada, però, no hi va haver cap lloc al món en el que la Lluna tapés completament el disc del Sol. Els tres astres no estaven massa ben alineats i la zona de totalitat es va projectar cap a l’espai, mentre que la Terra va ser submergida únicament en la zona penombral de l’eclipsi. Des de la zona polar nord fins a Àfrica i fins arribar a l’Índia, els observadors van poder observar el fenomen amb cobriments parcials des d’un 2% de València fins a 60% d’Estocolm o de Kyiv.

Des de Burjassot estant, la part més rellevant del fenomen va ocórrer entre les 11:50 i les 12:18.  Des de les 11 h ja teníem preparats els telescopis per a l’observació: el gran apocromàtic de l’Aula, amb un prisma de Herschel per a una observació segura i un telescopi Hα per a observar la cromosfera. El Sol presentava diversos grups de taques que animaven la visualització de l’eclipsi.

Havíem invitat els estudiants de física del campus però també s’hi presentaren alumnes de biologia. Tots eren benvinguts per a observar com la Lluna feia una petita mossegada al Sol, cosa que no s’observa tots els dies.

Els estudiants i alguns membres del personal del campus que també s’hi aplegaven preguntaven i feien fotos amb el mòbil a través dels telescopis. Algunes de les imatges de l’eclipsi s’hi veuen per ací.

Un equip d’À Punt format per la periodista Amparo Martin i la càmera Olga Ballester s’hi unirem també a la festa al Sol. Estiguen preguntant i entrevistant durant tota la durada de l’eclipsi els estudiants que s’hi havien presentat. Moltes de les imatges d’aquests post són del reportatge que podeu veure en aquest enllaç (a partir del minut 19:33).

À Punt. Informatiu migdia oratge 25 octubre 2022. Oratge, medi ambient i eclipsi solar

La Lluna només va cobrir un màxim d’un 2% a Burjassot però més al nord del país va cobrir molt més. Els amics Joanma Bullón i Luís Farinós van viatjar a Girona on la cobertura lunar ja era d’un ben apreciable 12.5%. El bon fer de Luís ens ha oferit la més bella imatge del eclipsi d’ahir.

Malgrat que el fenomen va ser petit, curtet però intens va agradar molt a les persones que s’hi van acostar a la terrassa de l’Aula d’Astronomia, algunes per primera vegada. Hem de prendre aquest eclipsi parcial com una preparació per al veritable eclipsi total de Sol que el 12 d’agost de 2026 podrem veure en les nostres terres. Cal tindre paciència.

En uns dies gaudirem d’un dels espectacles més interessants del cel. La llàstima és que durarà poc i serà poc vistós. El dimarts 25 d’octubre, al voltant de migdia, la Lluna fregarà el disc del Sol de manera que, des del nostre país, veureu un petit eclipsi parcial de Sol.

Aquesta vegada, en cap lloc del món s’hi farà completament de nit ja que la zona de totalitat en la que la Lluna taparia completament el Sol cau aquesta vegada fora de la Terra. Ens haurem de conformar amb una ocultació parcial de la nostre estrella. Europa, el nord-est d’Àfrica, l’Orient mitjà i el sud i oest d’Àsia veuran el Sol parcialment tapat. I seran afavorits els territoris situats més cap al nord.

Per tant, al nostre país, la Catalunya Nord i l’Empordà podran gaudir de més d’un 10% del Sol cobert per la Lluna mentre que a València, per exemple, tindrem un veritable mini-eclipsi amb només un 2% de cobriment. La zona de parcialitat acaba a la Marina Alta i, per això, no s’hi veurà res més al sud del País Valencià.

Aquesta vegada només la penombra de la Lluna s’arrossegarà per la zona nord de la Terra mentre l’ocultació completa del Sol només es podrà veure des de l’espai. Potser la tripulació actual de l’Estació Espacial Internacional, ISS, (ara ja sense l’astronauta Samantha Cristoforetti) té la possibilitat de fotografiar l’eclipsi total.

L’horari i la durada de l’eclipsi parcial dependrà de cada lloc. Serà més matiner i més llarg per a les poblacions situades més al nord i més tardà per a les del sud. Així per a Barcelona i Palma durarà pràcticament una hora mentre que per a València només serà de mitja hora.

Cal tenir en compte que el Sol no s’ha de mirar MAI directament a ull nu i encara menys amb telescopi o prismàtics sense filtre solar. L’observació directa pot cremar la retina i deixar-vos amb ceguesa parcial o total en pocs segons. No és un joc ni s’han de fer provatures. Cal veure l’eclipsi de manera segura. En aquest article explique les diverses tècniques segures d’observació del Sol. Algunes són tecnològiques (ulleres d’eclipsi, filtres, etc..) però d’altres les pot fer i utilitzar tothom (projecció a través d’uns prismàtics, un vidre de soldador del 14, reflexió amb un espill, cambra fosca, o fins i tot la paleta de cuina amb forats).

L’eclipsi del dimarts 25 no serà gens espectacular però serà un petit avançament dels que vindran a partir del 2026. Aleshores si que podrem gaudir d’una nit en ple dia. El 12 d’agost del 2026 un eclipsi de Sol recorrerà la península ibèrica de nord-oest a est, travessant el nostre país. L’any següent, el 2 d’agost de 2027, s’hi podrà veure un altre eclipsi solar una mica més lluny, al sud d’Andalusia.

Ja fa 122 anys de l’eclipsi total solar que passà per Elx (el Baix Vinalopó) el 28 de maig de 1900 on s’hi congregà bona part dels astrònoms d’Europa. Després en tinguérem un altre que passà per Almassora el 30 d’agost de 1905. Després res fins l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre de 2005 que passà per Burjassot. Ara caldrà esperar només 4 anys per tindren un altre a les portes de casa. Paciència.

Més informació a:

Un eclipse y algo más

Imatges. Les seqüències de l’eclipsi a València, Barcelona i Palma són de l’Observatorio Astronómico Nacional.

Els dies suaus, calmats, i lliures de núvols ens permeten finalment admirar el cel nocturn en aquests primers dies de la tardor. En una estació de transició com aquesta, encara podem veure perfectament el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (l’Àguila) en la part oest de la volta celeste i ja ponent-se cada vegada més prompte.

Mentrestant, en les primeres hores de la nit, la zona del nord s’omple de la saga d’Andròmeda, amb Cassiopea, Cefeu i Perseu. En lloc foscos ja podreu veure fins i tot la galàxia Andròmeda a ull nu. I la grandiosa constel·lació d’Orió domina tot el sud celeste en les últimes hores de la nit.

L’espectacle celeste caldrà, tanmateix, cercar-lo amb els planetes. Júpiter brilla intensament al cel durant tota la nit, mentre que Saturn l’acompanya més dèbil cap a l’oest. Per veure els altres planetes caldrà matinar més. S’han de veure unes hores abans de l’alba.

Saturn és una meravella vist a través d’un telescopi. Encara que l’oposició, el punt més pròxim a la Terra, va ocórrer el passat 14 d’agost, encara és molt brillant amb els anells inclinats uns 14 graus respecte a la nostra línia de visió. Però la Terra avança en la seua òrbita i va deixant, a poc a poc, Saturn enrere. Per això, Saturn ja no serà visible durant tota la nit i s’amaga cada vegada més aviat.  A partir de finals d’octubre el planeta es pondrà per l’oest abans de la mitja nit. La Lluna creixent el visitarà la nit del 5 al 6 d’octubre facilitant-ne així la identificació.

Júpiter, per contra, està en el màxim de la visibilitat ja que l’oposició va ser el passat 26 de setembre. El podrem veure, per tant, pràcticament durant tota la nit durant el mes d’octubre. Però, a més a més, el planeta també està aquests dies en la seua ubicació més pròxima a la Terra en 59 anys. En la màxima aproximació, Júpiter ha estat a només 590 milions de quilòmetres de la Terra. Aquest fet ajuda a obtindre durant aquestes setmanes fotos espectaculars de l’atmosfera, de la taca roja i del sistema de satèl·lits del planeta gegant. Amb un diàmetre angular de 50 segons d’arc és veu realment gran al ocular del telescopi. Si no en teniu, proveu amb uns prismàtics i, ben recolzats en una paret per no bellugar massa l’aparell, veureu el disc i els satèl·lits que li fan la cort. Ara mateix és l’objecte més brillant del cel nocturn, llevat de la Lluna. Però si us perdeu mirant la volta celeste, la nit del 8 d’octubre la Lluna s’hi posarà al costat.

Mart va augmentant la seua brillantor mentre va acostant-se a la Terra. Malgrat que per a l’oposició del 7 de desembre encara queden 2 mesos, ja es fa mereixedor de ser observat amb un telescopi. Amb un diàmetre angular de 15 segons d’arc a partir del 30 d’octubre fins a finals d’any ja podem tractar de veure’n les estructures superficials. La nit del 13 al 14 d’octubre una Lluna decreixent ens la mostrarà

Finalment Mercuri també serà visible cap a l’est abans de l’eixida del Sol durant tot el mes. Caldrà buscar-lo 45 minuts abans de l’eixida del Sol. El planeta assolirà la màxima elevació respecte a l’horitzó est la matinada del 9 d’octubre, només a uns 12 graus per damunt de l’horitzó. Es trobarà en aquest moment en la màxima elongació occidental, l’extrem de l’òrbita al voltant del Sol vist des de la Terra.

Pluja d’estels

Octubre també presenta tres pluges d’estels interessants.

El 9 d’octubre serà el màxim de la pluja de meteors dels Dracònids. Amb una activitat que durarà entre el 6 i el 10 de d’octubre, amb un màxim el 9 d’octubre, la taxa màxima observable és variable amb, donat el cas, de més de 20 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant, el lloc de la volta celeste d’on semblen provindre, es troba en la constel·lació del Dragó. El famós cometa 21P/Giacobini-Zinner és el causant d’aquesta pluja. El millor moment per observar-la és durant  tota la nit del 8 al 9 d’octubre. La llàstima és que és nit de lluna plena que farà difícil l’observació.

La pluja anterior se superposarà a la pluja del meteors dels Tàurids del Sud. Amb un llarg període d’activitat entre el 10 de setembre i el 20 de novembre, el màxim cau el 10 d’octubre. La taxa màxima de meteors és ben pobra, de només 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Cetus. El cometa 2P/Encke sembla ser-hi l’objecte responsable. Com en el cas anterior la lluna plena farà la guitza per observar-la.

Finalment el 21 d’octubre tindrem el màxim d’una pluja més interessant i més fàcil d’observar, la dels  meteors Oriònids. Amb una activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, la taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba, clar està, en la constel·lació d’Orió. El cometa 1P/Halley és el responsable de la pluja de restes que cauran. El millor moment d’observació serà quan Orió siga alt al cel, a la matinada. Aquesta pluja es caracteritza per produir meteors dèbils per molt ràpids, que presenten sovint una explosió terminal i deixen, a vegades, un traç de pols persistent.

Eclipsi parcial de Sol
Durant el matí del 25 d’octubre podrem gaudir d’un minúscul eclipsi parcial de Sol. Ja en parlarem més endavant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’octubre de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Eixida del sol a la platja de Tavernes de la Valldigna, la Safor. 23 de setembre 2022. Primer dia de la tardor. Rosa Magraner.

Arriba finalment l’estiu astronòmic. Deixem enrere la primavera tot i que les temperatures ja fa dies que s’han enfilat ben amunt, batent records. Aquella primavera suau d’abans ja no hi és.  Ara és tan curta que les onades de calor van començar en maig. Quan patim aquests episodis extrems, ara ja tan freqüents, no podem negar que el canvi climàtic ja el tenim ací.

Mentre tot això passa a aquest planeta malmés, la Terra continua el seu camí al voltant del Sol. La nit s’ha anat acurtant cada vegada més les darreres setmanes. A València el sol ix ara cap les 6:34 i es pon a les 21:32, unes 14:58 hores de llum. Així és que tot ens està anunciant l’arribada definitiva de l’estiu. Ja ha arribat el punt en què la Terra mostra l’hemisferi nord directament al Sol

Finalment avui 21 de juny a les 11:13, el Sol assolirà la màxima altura sobre l’equador celeste. D’aquesta manera, al nostre país, al migdia solar (cap a les 14:00 h), per exemple a una latitud de 40º nord com ara Castelló de la Plana, els rajos solars cauran amb una inclinació de 73,3º. Serà el solstici d’estiu, moment en què la primavera acabarà i l’estació estiuenca farà la seua entrada triomfal. Les ombres en aquesta hora seran les més curtes de l’any. Cap a les 14:00 hores local, (12:00 hora solar) fixem-nos en l’altura en què es troba el Sol i la petita ombra que fan els objectes dels voltants.

Com podem veure a la captura de pantalla de l’aplicació Basic Coordinates and Seasons del Nebraska Astronomy Applet Project, s’observa que avui és el dia en el qual la Terra presenta més directament l’hemisferi nord cap al Sol. Com a conseqüència, vist des de la superfície de la Terra, a una latitud com la nostra al voltant dels 40º de latitud Nord, els rajos del Sol estaran molt inclinats.

Què podem dir de la posició i el moviment del Sol al llarg del dia d’avui, dia del solstici d’estiu, i els següents, observant des de la superfície de la Terra?

Primerament, com que el Sol es troba molt alt al cel, vist des del nostre país, aquests dies el Sol eixirà pel nord-est i es pondrà pel nord-oest, les posicions més separades de l’any (passant pel sud). Això implica que el recorregut per la volta celeste serà la més llarga possible amb la durada màxima d’hores de llum solar. Sí, avui tindrem les hores de llum més llargues de l’any i, en conseqüència, també la nit més curta. I no. La nit de Sant Joan no és la més curta de l’any. A partir d’avui la força del Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues, interés que encara perdura en les tradicions populars.

Conscient d’aquesta relació entre les festes tradicionals de culte al Sol d’arreu del món i el solstici d’estiu, el 2019 l’Assemblea General de les  Nacions Unides declarà el  21 de juny com a Dia Internacional de la Celebració del Solstici en les seues diferents manifestacions, una proposta iniciada pel govern de Bolívia.  El nostre país té una llarga llista de festes dedicades al solstici, des de les Fogueres d’Alacant, les fogueres a les platges, les Falles d’Isil, la baixada de la flama del Canigó… Totes elles festes relacionades amb el foc. El Sol avui arribarà al seu màxim i a partir de demà la durada del dia començarà a minvar.

Gaudiu la festa del solstici. Bon estiu.

Imatges:

1.- Detall del rellotge del Repoblament. Toni Pla i Joan Olivares. La ruta dels rellotges d’Otos, la Vall d’Albaida. 12 de juny 2022. L’ombra del xiprer més alt ja ha arribat a la hipèrbola de l’estiu.
2.- Nebraska Astronomy Applet Project.
3.- Esfera Celeste
4.- Rellotge Repoblament. Toni Pla i Joan Olivares. 12 de juny 2022. L’ombra del xiprer més alt ja ha arribat a la hipèrbola de l’estiu.

El mes comença amb un cel ben ras que ens ha deslliurat per uns dies de núvols i que ens permet observar sense problemes el cel nocturn. Llàstima que aquest oratge vinga acompanyat d’unes nits ben fredes, però la natura és així i no s’hi pot fer res.

Els planetes deixaran de decorar els capvespres per passar a animar les matinades. Així que només els matinadors podran gaudir de l’espectacle del ball dels planetes. Només una feble pluja d’estels serà rellevant durant el mes de febrer. Tot aquesta escassesa d’objectius per observar serà compensat per la bellesa de les constel·lacions de l’hivern: Orió, Taure, Ca Major i Menor i els Bessons. Un grapat de nebuloses són presents en aquesta zona del cel ara visible que us poden fer feliç, si les busqueu amb uns prismàtics. No ho us perdeu.

Al capvespre només podeu admirar el planeta Júpiter. El gegant és encara ben brillant cap al sud-oest en pondre’s el Sol però serà cada vegada més difícil de veure en avançar el mes. Ens quedarem durant una llarga temporada sense planetes al cel del vespre així que fer-li una ullada per admirar-ne les satèl·lits i les bandes de núvols.

On podrem trobar els altres planetes és unes hores abans de l’eixida del Sol. Mirant cap a l’est podrem veure Venus, Mart, Mercuri i cap al final de mes Saturn. La deessa de la bellesa, Venus, és especialment brillant en les últimes hores de la matinada. Assolirà la brillantor màxima el 9 de febrer amb una magnitud de – 4,6.

Els últims dies del mes una lluna en quant minvant es passejarà entre aquests planetes per donar-li més bellesa a l’espectacle celeste. Gaudiu del ball planetari.

La pluja d’estels dels α-Centàurids està activa entre el 28 de gener i el 21 de febrer. El màxim de la pluja serà el 8 de febrer amb una taxa màxima d’uns 6 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors es troba en la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat identificat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Sol en llum blanca. Aula d’Astronomia. Mòbil. Enric Marco. 28 de gener 2022.
2-3.- Stellarium.

L’estiu acaba finalment amb una DANA per deixar pas a la tardor. Un estiu ben singular en que la majoria de dies han estat ennuvolats i que han permés ben poques observacions astronòmiques. Sort que Júpiter i Saturn han estat els senyors de la nit i, quan ha estat possible, han mostrat les seues belleses a través del telescopi.

Ara, però, canviem d’estació astronòmica. Avui 22 de setembre, a les 21:21, la Terra, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, arribarà a una posició en que l’eix del nostre planeta es troba perpendicular a la direcció Sol-Terra. Aquesta circumstància purament geomètrica permet que els dos hemisferis terrestres estiguen enllumenats de la mateixa manera per  la llum del Sol.

Vist des de la proximitat de la Terra veuríem que els rajos solars cauen directament sobre l’equador. Així, avui, els habitants que visquen en la zona equatorial gaudiran del privilegi de tindre el Sol dalt del cap a migdia, mentre les ombres desapareixen!

Com es pot veure a la figura anterior, nosaltres, com que vivim més al nord, el Sol el tindrem més baix a migdia. Tanmateix si que el veurem paral·lel a l’equador terrestre i per tant sobre la seua projecció cap a l’espai, l’anomenat equador celeste.  Així, vist des del nostre país, el 22 de setembre a les 21:21 el Sol, que es mou de manera aparent per la corba de l’eclíptica en el cel, travessarà la corba de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de la tardor. L’estiu acaba i l’estació de les pluges comença.

A més a més com que el Sol, aparentment, es mourà avui sobre l’equador celeste, que passa exactament per l’est i per l’oest, el dia i la nit duraran exactament igual, 12 h. D’ací el nom d’equinocci, la igualtat de la nit. Que passeu una bona tardor,

Imatges:

1.- Eixida del Sol el 20 de setembre 2021. Tavernes de la Valldigna. Rosa Magraner.
2.- Wikipedia Commons.

Avui era el dia. La Lluna, en el seu etern camí al voltant de la Terra, ha passat just per davant del Sol. I al revés del que sol ocórrer, aquesta vegada l’eclipsi no ha estat a l’altra banda del mon sinó en el nostre hemisferi diürn. I a més, com passà fa uns anys, no teníem una gran borrasca damunt nostre. Increïble però ben cert, avui estava ras. Hui teníem eclipse de Sol.Però com no ho podem tindre tot, l’eclipsi no ha sigut total ni anular, sinó només parcial i ben parcial. Des de casa estant la Lluna ha cobert només un 6% del radi solar, cosa que l’ha convertit en un mini-eclipsi de Sol.

Ha estat ben lluny d’ací on la Lluna ha tapat el Sol, deixant només una anella solar visible. L’eclipsi anular s’ha començat a veure al nord de Thunder Bay (Canadà), ha travessat Canadà per les províncies d’Ontario i Quebec, ha continuat per les illes de Baffin i Ellesmere, pel territori autònom de Nunavut; s’ha endinsat pel nord de Groenlàndia,  ha passat pel Pol nord,  i, finalment, s’ha internat a Rússia pel districte federal de l’Extrem Orient. L’eclipsi ha acabat a l’est de Seimchán (Rússia). La durada total de la totalitat ha estat de 104 minuts (una mica menys d’1 hora i tres quarts).

Com pot veure’s a la figura adjunta, el País Valencià es trobava ben a la vora de la zona fins on es podia veure l’eclipsi parcial. Per això, vist des d’ací, el disc lunar ha fregat pràcticament el disc del Sol i només li ha fet un xicotet mos amb una magnitud aproximada de 0.06 (6% d’ocultació radial). El lloc més privilegiat de la Península Ibèrica ha estat Galícia, on el mos lunar ha estat més gran, d’un 22%.

Avui des d’Alzira hem estat mirant l’eclipsi un grup nombrós d’alumnes entusiastes de l’astronomia, molt dels quals encara no havien mirat pel telescopi. Hem mirat per un telescopi adaptat a l’observació solar. Per fer més amena l’activitat també hem mirat amb ulleres d’eclipsi, amb un cristall de soldador i amb la paleta de cuina, molt efectiva en eclipses importants però la menudesa d’aquest eclipsi no ha deixat veure res.

L’eclipsi ha durat ben poc, de les 11:12 a les 12:18, una mica més d’una hora, encara que els primers i últims minuts el mos era tan minúscul que no es podia percebre. Entre núvols que amagaven el Sol, ara si, ara no, els estudiants han anat mirant com la Lluna avançava fins al moment del mos màxim al Sol a les 11:46.

Alguns amics astrònoms han fet fotos del fenomen des de diversos indrets. Fotos ben boniques que us pose (amb permís) tot seguit per a que les pugueu admirar.

El seu germà Manuel Díaz Montero també ha fet fotografies, aquesta vegada amb mòbil.

Des de Patena també he rebut fotos. Pablo Rosillo ha utilitzat un telescopi amb filtre i ha fet una fotografia amb mòbil a través de l’ocular.

Finalment des de Galícia, des d’on es veia millor l’eclipsi a la Península, una amant del mar i del cel ens envia aquesta foto feta amb uns prismàtics projectant la imatge doble en un paper.

Gràcies a tots per les fotografies i pels moments d’alegria compartits en admirar un fenomen de la natura tan singular.

Imatge:

1.- Eclipsi. Gabriel Díaz Montero, Quart de Poblet. Càmera reflex i filtre

2.- Eclipsi de Sol just sobre el pol nord vist per la càmera EPIC a bord del satèl·lit DSCOVR des de 1,5 milions de quilòmetres el 10 de juny 2021. NASA EPIC Team.

La primavera arriba a la seua fi. Astronòmicament parlant les tres primeres setmanes del mes encara serem a l’estació presidida per la constel·lació de Virgo amb Spica i Arcturus de la constel·lació de Bootes com a estels brillants. Continuem, per tant, de moment a l’estació de l’esclat de la vida en la que naixen moltes de les cries dels ocells que viuen al nostre país. Entre aquests podríem destacar els estornells que acaben de deixar el niu, alimentats per un pares, amants de l’astronomia, que van decidir per segon any consecutiu criar sota un dels nostres telescopis. Mentrestant, durant gran part del mes de maig, les nuvolades han omplert el cel d’un cotó en pel (cotó fluix) suau i blanquinós, de vegades gruixut i fosc que en tots dos casos ens han amagat les estrelles i el Sol. Cap observació ha estat possible. Esperem, però, que l’anticicló s’assente i puguem, finalment reprendre el programa d’observació del cel.

Aquest mes els planetes continuaran confinats en les hores pròximes a la posta i eixida del Sol. Venus es podrà veure 30 minuts després de la posta del sol mirant cap a l’oest mentre que Júpiter i Saturn seran visibles a la matinada mirant al sud-est. Mart ben esmorteït a causa de la seua llunyania deambularà per les constel·lacions de Bessons i Cancer al cel occidental.

I com a regal afegit però no massa valuós, aquest mes podrem gaudir d’una pluja d’estels molt variable i d’un eclipsi parcial de Sol minúscul.

Al capvespre mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, podrem veure la lluïssor del planeta Venus ben prop de l’horitzó mentre més amunt el ara dèbil planeta Mart descansa prop de Càstor i Pòl·lux, els estels principal dels Bessons. Els dos planetes s’aniran acostant al llarg del mes fins a trobar-se ben prop de la nebulosa del Pessebre al bell mig de la constel·lació de Cancer.

Per veure els planetes gegants caldrà esperar a la matinada. Serà llavors quan, mirant al sud-est,  Júpiter i Saturn seran visibles en la constel·lació de Capricorni i Aquari.  La Lluna s’hi passejarà per la zona entre els dies 27 al 29 de juny per fer-los ben visibles.

El matí del 10 de juny la lluna nova cobrirà el disc solar i es produirà, per tant, un eclipsi solar. Com que la Lluna estarà en aquest moment prop de l’apogeu, el punt més allunyat de la Terra, el seu disc no cobrirà completament el Sol i per tant l’eclipsi serà anular, semblant a l’observat el 3 d’octubre del 2005 al nostre país.

L’eclipsi anular començarà a ser visible al nord del Canadà passarà per Pol Nord i acabarà prop de la costa del Pacífic siberià. Al nostre país veurem l’eclipsi com a parcial i serà de molt poca importància. Tindrà una magnitud aproximada de 0.06 (6% d’ocultació radial) des de la península i només un 0.02 (2%) des de Palma. Des de València l’eclipsi començarà a las 11h 14 m i acabarà a las 12h 20 m. Els altres indrets del nostre país no hi haurà molta diferència horària. La informació completa es pot veure a la web de l’Observatori Astronòmic Nacional. Ací podreu veure les dades per a Barcelona i per a Palma.

ATENCIÓ: Mirar directament el Sol en qualsevol circumstància és molt PERILLÓS. Pots tindre greus lesions oculars. Ja fa un temps va deixar escrit com es pot mirar el Sol de manera segura.

El 27 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Boòtids de juny. En la majoria d’anys, la seua activitat, que dura des del 22 de juny al 2 de juliol, és feble, amb una taxa horària zenital d’1 o 2. Tot i això, s’han observat esclats ocasionals, com ara l’esclat de 1916, que va cridar l’atenció dels observadors sobre la pluja de meteors, mai abans registrada. L’esclat més recent es va donar l’any 1998, quan la la taxa va arribar a 100. Aquesta pluja de meteors es dona quan la Terra creua l’òrbita del cometa Pons-Winnecke, un cometa de període curt que orbita el Sol un cop cada 6,37 anys. El punt d’on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació de Bootis, amb coordenades AR = 14h57m, DEC = + 47º51′. Enguany serà difícil d’observar per la presència de la Lluna cap a la mitjanit, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Finalment recordar que el Sol assolirà la seua màxima altura per damunt de l’equador celeste el 21 de juny a les 05:32. Serà el moment del solstici d’estiu, quan la primavera acabe i l’estació estiuenca faça la seua entrada. L’estiu ja haurà arribat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Paisatge nocturn iridescent en l’Observatori de La Silla, Xile. (CC BY 2.0) European Southern Observatory
Aquesta imatge mostra l’Observatori La Silla de l’ESO enfilat als afores del desert xilè d’Atacama i revestit d’un cel iridescent. Els tons vermellosos profunds impregnen el costat dret del marc i donen pas a la Via Làctia, que es pot veure amb una claredat impressionant des de La Silla, una ubicació amb alguns dels cels nocturns més foscos i clars de la Terra. El resplendor vermell i groc verdós és causat per la resplendor de l’aire: un resplendor causat per l’atmosfera de la Terra que normalment només es veu des de l’espai o en llocs molt foscos.
2. i següents: Stellarium.