Pols d'estels

De l’article:

“Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi. VilaWeb 12 agost 2025.

Alba Tebar Gutiérrez

El 12 d’agost de 2026, d’ací a exactament un any, els Països Catalans rebrem un regal únic i excepcional: un eclipsi solar total que es podrà veure al sud de Catalunya, al nord del País Valencià, i a les Illes. Es podrà veure totalment en grans ciutats com ara Lleida, Tarragona, València, Palma, Castelló de la Plana i Ciutadella, però, en canvi, si sou a Barcelona o a Andorra, solament el veureu parcialment, i l’efecte visual és molt diferent.

Fora dels Països Catalans i una franja de la península ibèrica (Galícia, Castella-la Manxa i l’Aragó), l’eclipsi sencer es podrà veure en pocs llocs del món, concretament, a part de Grenlàndia i Islàndia, uns indrets més inhòspits, amb pitjor clima i no tan preparats per a una arribada en massa de gent.

Milers de persones vindran de tot el món a casa nostra per veure l’eclipsi. Ací no s’ha pogut veure d’ençà del 1905, i no en tornarem a veure cap fins el 2180. “És un esdeveniment que no han viscut els nostres avis i que no viuran els nostres néts. Per tant, és un relat emocional únic, personal, que transmetrem a les generacions futures”, detalla Aleix Roig, del Parc Astronòmic de Prades.

És precisament aquesta aura d’excepcionalitat i transcendència la que ha desencadenat una bogeria col·lectiva per a no quedar-se sense lloc per a observar l’eclipsi solar total. Ara, quan encara falta un any per al 12 d’agost de 2026, els experts diuen que ja hi ha pobles sencers llogats, i les reserves d’allotjaments han augmentat exponencialment en les poblacions on es podrà veure més bé l’eclipsi.

Una saturació turística extraordinària

Casa nostra és una destinació turística de primer ordre, i l’eclipsi passarà pel nord del País Valencià, el sud de Catalunya, i les Illes, indrets molt visitats habitualment. Tal com advertia el divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista a VilaWeb, tindrem un còctel molt interessant: un eclipsi total de sol, que és molt rar de veure, i, a més, un 12 d’agost, punt culminant de la temporada turística d’estiu. “Ja hi ha grups, sobretot de nord-americans, que fa mesos que han reservat pobles sencers de l’Aragó i Catalunya”, remarcava.

Segons Airbnb, s’ha registrat un augment d’un 830% de les cerques d’allotjaments rurals que són en la zona en què es veurà totalment l’eclipsi. Segons que explica la plataforma, el fet que el 75% dels indrets on es veurà l’eclipsi siguin en terreny rural fa que no hi hagi gaire infrastructura hotelera i que els petits propietaris dels allotjaments es puguin beneficiar d’aquest augment significatiu de la demanda. Airbnb detalla que alguns dels destins més buscats dels Països Catalans són Reus (Baix Camp), Ares dels Oms (Serrania), Morella (Ports) i Valldemossa (Serra de Tramuntana). De fet, Valldemossa és entre els deu destins més cercats per a veure l’eclipsi solar del 2026.

A més, Airbnb oferirà experiències relacionades amb l’eclipsi i el cel nocturn, com ara rutes astronòmiques i observacions guiades. I no són els únics que es preparen per treure’n un benefici econòmic. Agències de viatges especialitzades com ara The Ventourist ja han posat a la venda un paquet d’experiències per a gaudir de Mallorca del 9 al 14 d’agost de 2026, emmarcant-ho en l’eclipsi. “Sigueu testimonis de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 en una barca tradicional a la Mediterrània”, detallen a la pàgina web. El preu per persona d’aquest paquet d’experiències s’enfila als 6.280 euros.

La major part dels turistes interessats a gaudir de l’eclipsi prevenen dels Estats Units i del Regne Unit, seguits de prop pels habitants de l’estat espanyol, segons Airbnb. També hi ha un interès creixent per part dels turistes de França, Alemanys, els Països Baixos, Itàlia, el Canadà, Eslovàquia i Bèlgica.

Penjar el cartell de complet

“Imagina’t la bogeria del tema de l’eclipsi, que ha fet que gent dels Estats Units reservessin hotels a Prades. Hi ha hotels que ja fa mesos que estan complets”, diu Roig. De fet, l’Ajuntament de Prades adverteix que ja hi ha alguns allotjaments de la zona que han hagut de penjar el cartell de complet per aquelles dates. I l’Ajuntament de Morella explica que tenen grups d’anglesos entre trenta persones i quaranta que fa mesos que van reservar allotjament en un hotel. Tot i que encara no disposen de dades concretes, auguren un augment molt pronunciat de la demanda en aquestes dates.

A les Illes, hi ha hotels que van rebre reserves amb dos anys d’antelació. Per exemple, l’Hotel Esplèndid, a Port de Sóller, ja ha llogat el 65% de les habitacions disponibles per a la setmana del 8 al 15 d’agost de 2026.

Podem comprovar nosaltres mateixos l’augment de demanda d’allotjaments arreu dels Països Catalans en aquestes dates. Tot i que és cert que encara hi ha uns quants allotjaments disponibles, es nota a primer cop d’ull una disponibilitat molt més escassa que no és habitual en certs pobles situats en punts clau d’observació de l’eclipsi.

Continua a l’article:  “Poden venir un milió de persones”: pobles sencers llogats i preus pels núvols un any abans del gran eclipsi Alba Tebar Gutiérrez. VilaWeb, 12 d’agost 2025.

Aneu preparant-vos. De hui en un any, el 12 d’agost de 2026, molts valencians tindrem la sort de trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Un preciós eclipsi de Sol ja està esperant-nos a només 365 dies.

Un eclipsi total solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment el Sol vist des d’un punt concret sobre la superfície terrestre.  L’ombra de la Lluna enfosqueix una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre en la qual la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada banda de totalitat que pot tindre milers de quilòmetres de llargària.  Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan alineats. Anualment ocorren, com a mínim, dos eclipsis solars en algun punt del planeta, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Els eclipsis solars totals són estranys en un lloc particular, com per exemple on vius, perquè l’ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície i un 70% de la superfície de la Terra és zona marina.

Doncs estem de sort, ja que just en un any, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre país es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.

Aquell dia l’ombra de la Lluna impactarà primerament el nord de Sibèria (Rússia), passarà prop del pol Nord, fregarà la costa est de Groenlàndia, cobrirà la part oest d’Islàndia, incloent la capital Reykjavik, travessarà l’Atlàntic i arribarà a la península Ibèrica per les costes de Galícia i Astúries. La banda de totalitat travessarà Castella-Lleó, enfosquirà ciutats com Valladolid, Sòria, Lleó o Burgos, arribarà a Aragó (Saragossa, Terol) i Catalunya (Lleida) per arribar finalment al País València. La costa de la Mediterrània es farà fosca entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al Sud. Les illes Menorca, Mallorca i Eivissa seran els darrers llocs on l’eclipsi serà visible.

L’últim eclipsi total de Sol que pogueren veure els valencians va ser el 30 d’agost de 1905 que va fer nit en ple dia entre el nord de la ciutat de València i el sud de Tarragona, estant el màxim de l’eclipsi a Alcossebre. Com que fa ja 120 anys d’aquest eclipsi, cap valencià viu ha vist cap eclipsi solar sense moure’s de casa.

I que veurem?

Mentre la Lluna va cobrint el Sol veurem un eclipsi parcial. Amb protecció ocular (ulleres d’eclipsi o telescopi o càmera amb filtre solar) el Sol es veurà com una lluna minvant o forma de plàtan. Però en el moment en que la Lluna tape completament el Sol, es farà de nit de sobte, i la dèbil corona solar es deixarà veure. El Sol deixarà pas a un cercle fosc envoltat d’un halo brillant amb rajos lluminosos com s’observa a la imatge inicial d’aquest post. Serà el moment de treure’s les ulleres d’eclipsi per admirar el fenomen que durarà un poc més d’un minut o minut i mig. En acabar de passar la Lluna sobre el disc del Sol, es tornarà a veure’s l’eclipsi parcial.

S’ha de tindre molt clar que l’eclipsi total serà només visible dins de la banda de totalitat. Fora d’aquesta només es veurà com a eclipsi parcial. El sud de la banda de totalitat arribarà a la costa  mediterrània, a la part nord del riu Xúquer. Per tant, qualsevol població al sud, per prop que estiga, no veurà l’eclipsi total, és a dir, no es farà de nit. Per exemple, Tavernes de la Valldigna, des d’on la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol només veurà un eclipsi parcial. En el punt màxim del fenomen s’arribarà a veure només una finíssima línia del disc solar que serà prou per a que no es faça de nit. A Tavernes no hi ha eclipsi total de Sol. Si es vol veure l’eclipsi cal moure’s cap al nord.

Hi ha, a més, un problema afegit. L’hora de l’eclipsi del 12 d’agost del 2026 serà a les 20:33. Com que la posta de Sol serà a les 21 h, la Lluna cobrirà completament el Sol just una mitja hora abans de la posta. Per tant, el Sol estarà molt baix, a només uns 4º d’alçada que correspon al gruix de 3 dits disposats de manera horitzontal amb el braç estirat. Oblideu-vos de veure el fenomen celeste si teniu muntanyes, arbres o edificis en direcció a l’oest. Un bon criteri per saber si un lloc és apte per contemplar l’eclipsi, estant ja dins de la banda de totalitat, és tractar de veure la posta de Sol aquests pròxims dies d’agost. Si veieu pondre’s el Sol en l’horitzó oest, l’any que ve podreu gaudir allí mateix de l’eclipsi total.

Un lloc pròxim a Tavernes per veure l’eclipsi total de Sol podria ser, per exemple, els camps d’arròs de Sueca o la part superior de la muntanya de Cullera. Aquests indret, però, estan molt prop de l’extrem inferior de la banda de totalitat i el fenomen només durarà allí uns 20 segons.

Molt millor, si amb temps planifiqueu un viatge cap a l’interior del País Valencià o cap a l’Aragó on l’eclipsi durarà més i el Sol estarà més alt. Les possibilitats per veure l’ocultació celeste són nombroses.

Article: Com mirar de manera segura un eclipsi de Sol.

Foto inicial: Luc Viatour / https://Lucnix.be

L’estiu ha arribat i la calorada continua. Temperatures massa altes per a l’època en que estem mentre la mar Mediterrània acumula cada dia més i més calor. Avui mateix la boia del port de València ja ha assolit el 27,6 graus.

Ens espera una nova gota freda a la tardor en algun lloc del país.

Això sí, l’anticicló continua estable i veiem les estrelles malgrat la contaminació lumínica. La temporada d’observacions nocturnes ja ha començat. La Lluna, Mart i Mercuri són ara visibles en el cel del capvespre, mentre que Venus i Saturn s’han de veure a la matinada, abans de l’alba.

Planetes

Aquests dies de principis de juliol tenim la sort de comptar amb la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta com un punt no massa brillant prop de l’horitzó oest. Aquests dies el planeta està molt separat del Sol i, per això, és tan visible. El 4 de juliol a les 06:37 es trobarà en la seua màxima elongació oriental, és a dir que, Mercuri assolirà la seua major separació al Sol en la seua aparició vespertina.

A partir d’aquest moment la separació angular del planeta al Sol serà cada vegada menor i, per tant, amb menys temps d’observació. Finalment s’alinearà amb el Sol i deixarà de ser visible. El primer dia d’agost Mercuri se situarà en conjunció solar inferior. Mercuri passarà a 4° 56´ per sota del disc del Sol i, a partir d’aquest moment deixarà de ser un objecte vespertí per a ser un matutí.

Mart, molt baix ja en la posta del Sol, continua en Leo. Està tan lluny que en observar-lo amb un telescopi només s’hi veu un punt rogenc.

Els altres planetes ja s’han de veure a la matinada.

Saturn situat en la constel·lació de Peixos, començarà un moviment retrògrad a partir del 13 de juliol. Saturn detindrà el seu moviment anual habitual cap a l’est i començarà a moure’s cap a l’oest. Això es produeix de manera habitual quan la Terra avança a un altre planeta exterior (siga Mart, Júpiter o Saturn) en el seu moviment al voltant del Sol. El planeta Saturn serà visible per l’est a partir de les 2 de la matinada els primers dies del mes però a finals de juliol ja el podrem veure a partir de la mitjanit.

Les matinades del 16 i 17 de juliol la Lluna s’aproximarà molt al planeta Saturn. Bon moment per reconèixer el planeta.

Venus continua sent el planeta més brillant de la matinada. El 5 de juliol, poc abans de l’eixida del Sol, Venus assolirà la seua major altura en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Taure. Serà la reina de la nit. Ben visible sobre l’horitzó marí.

Finalment Júpiter, visible i molt baix a l’horitzó est a partir del dia 10 de juliol, rebrà la matinada del 23 de juliol, la visita de la Lluna amb el nostre satèl·lit passant a 4° 54´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Bessons. A final de més serà ja molt brillant i competirà amb Venus.

Fets notables

Encara que moltes vegades s’oblida, és justament durant el mes de juliol quan ens trobem més lluny del Sol. El 3 de juliol a les 21:54 la Terra se situarà en l’afeli, el punt més allunyat del Sol. En aquest moment el nostre planeta se situarà a una distancia de 1,0166 ua de la nostre estrella.

La matinada del 20 de juliol la Lluna travessarà el cúmul obert M45 (les Plèiades) passant a només 0° 46’, en direcció de la constel·lació de Taure, observable a l’alba.

A més a més durant juliol ja podem meravellar-nos amb l’eixida de la Via Làctia que ens apareix sobre la constel·lació de Sagitari envoltades per les constel·lacions de Capricorn i l’Escorpí.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-les serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa P/2008 I 12 (SOHO). S’espera que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30. Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà des del capvespre del 29 i fins a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.
Sagitari, entre l’Escorpí i Capricorni.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

Arriba l’estiu amb calorades típiques de juliol. Durant juny ja hem suportat dies amb de 30 graus i moltes nits tropicals (temperatures superiors a 20 graus). Fenòmens que abans només passaven de tant en tant en ple estiu ens semblen ja normals. El canvi climàtic ja és aquí per gaudir-lo. I no es fa prou per mitigar-lo. Això del límit d’1,5 graus de l’acord de Paris ja l’hem sobrepassat a la costa mediterrània. Tanmateix, per ser estrictes, des del punt de vista astronòmic, l’estiu comença avui 21 de juny.

L’òrbita de la Terra al voltant del Sol, corba que s’anomena eclíptica no és paral·lela a l’equador de la Terra. L’equador del nostre planeta està, de fet, inclinat uns 27,4º respecte a l’eclíptica, i, a causa d’aquest fet, al llarg de l’any la llum del Sol cau amb distinta inclinació sobre la superfície de la Terra. I avui a les 4:42, hora local, el Sol assolirà la màxima separació de l’equador celeste o pla equatorial. Com a conseqüència, a migdia d’avui l’astre rei assolirà la màxima altura al cel a l’hemisferi nord, que en el nostre país serà d’uns 73º d’alçada. Serà el moment del solstici d’estiu, i el primer dia de l’estiu.

Vist el moviment del Sol al llarg de l’any des d’un Terra estàtica notarem que el Sol puja i baixa. A l’hivern, per exemple, els rajos del Sol entren ben endins de les nostres llars, fet que indica que l’astre rei es troba ben baix i prop de l’horitzó. A l’estiu, per contra, la llum solar només entra per la finestra i baixant una mica la persiana és suficient per evitar el calor.

I si ara recordem que la Terra gira sobre el seu eix en 24 hores, aquesta arribada al cim de la posició solar donarà com a resultat que l’arc recorregut durant les hores diürnes pel Sol al cel serà el més gran de l’any, com pot veure’s en la figura adjunta. Avui serà, per tant, el dia més llarg de l’any.

La imatge del principi d’aquest text ens mostra clarament el fenomen. Un panorama compost de tres sortides de sol, per tant, mirant cap a l’horitzó est, que mostra la trajectòria del sol als solsticis (estiu a l’esquerra, hivern a la dreta) i equinoccis (primavera/tardor al centre). En els equinoccis el sol ix exactament per l’est*. Al solstici d’estiu el sol ix al punt més allunyat possible, depenent de la latitud del lloc, a l’esquerra del punt est, mentre que el solstici d’hivern el sol ix al punt més separat possible a la dreta del punt est. Com es veu a la figura adjunta de l’esfera celeste, aquest fet fa que el recorregut del sol al llarg del dia siga molt diferent. Serà màxim, avui 21 de juny, en el solstici d’estiu, i amb un màxim de  hores de sol i mínim en el solstici d’hivern, amb un mínim d’hores de sol.

El solstici d’estiu assenyala el dia en el Sol es troba més alt al cel. Les hores de llum són les més llargues de l’any i la nit és la més curta. A València, el sol haurà eixit avui al punt de l’horitzó situat al nord-est, exactament a 58º des del nord i es pondrà pel nord-oest a 58º des del nord (360 – 302 = 58º) tal com es pot veure en la taula adjunta. La durada de la llum diürna serà màxima avui, 14 h 57 min i 29 segons. De la taula també s’observa que la variació de la llum solar romandrà pràcticament constant durant els pròxims dies. L’altura del Sol al cel està invariable, estàtica. D’ací ve el nom de solstici, del llatí solstitium: de sol, i stare, ‘estar parat’.

Avui és el dia més llarg de l’any. A partir d’ara el Sol començarà a davallar i la durada de la llum diürna minvarà. És la victòria efímera del Sol que, per força, havia d’interessar les cultures antigues. Aquests festes de la natura estaven sempre associades a alguna divinitat. Ja des d’època grega i romana, en aquesta diada era costum encendre grans pires per, d’una banda, ajudar al Sol que ja començava a perdre vigor i de l’altra a purificar totes les persones i camps. L’Església va cristianitzar la festa pagana associant-la a Sant Joan, que segons l’evangeli de Lluc va nàixer sis mesos abans que Jesús. Per aquesta raó la festa grossa d’entrada en l’estiu és la Nit de Sant Joan, desplaçada del dia exacte del Solstici per remodelacions modernes del calendari. I, per això mateix, no, la nit de Sant Joan no és la més curta de l’any. De fet la diferència entre la durada de les hores de llum entre el dia de solstici i el de la vespra de Sant Joan és només de 10 segons.

El passat 1 de juny l’astrònom Fred Espenak ens va deixar. Potser a la majoria de la població el seu nom i el seu llegat no els sonarà de res, però per als amants del cel, de l’observació de la Lluna i del Sol i dels eclipsis de tots dos, el seu treball ha estat fonamental. Espenak fou el primer que popularitzà les previsions dels eclipsis de Sol i de Lluna i les posà a l’abast de tothom.

Va nàixer a Nova York el 1953 i ja de menut s’interessà per l’astronomia. Als 9 anys ja tenia el seu primer telescopi. Es graduà en física en el Wagner College de Staten Island, on treballà al planetari. Més endavant acabà el màster a la Universitat de Toledo, Ohio, amb un treball sobre estrelles eruptives a partir d’observacions realitzades a l’Observatori de Kitt Peak a Arizona.

Ben aviat entrà a treballar al Goddard Space Flight Center (GSFC) de la NASA on treballà durant molts anys en espectroscòpia infraroja d’atmosferes planetàries. Tanmateix, interessat en els eclipsis, va crear i mantindre la web oficial d’eclipsis de la NASA fins a la seua jubilació l’any 2009 (eclipse.gsfc.nasa.gov). Ara, com s’anuncia a la web: aquest lloc web està disponible com a recurs per a registres i informació sobre eclipsis i trànsits, però no s’actualitzarà.

Però la feina que l’ha fet famós i estimat per tots els amants del cel, ha estat els seus butlletins i llibres sobre prediccions d’eclipsis de Sol i de Lluna i com observar-los. Des de 1978 va ser l’encarregat oficial del butlletí d’eclipsis de la NASA.

Aquests primers treballs eren innovadors, meticulosos i plens de gràfics per fer-los entenedors. En una època en que les publicacions anteriors sobre eclipsis eren feixugues i entenedores només per a especialistes avançats, les prediccions d’Espenak eren clares i concises. I, a més, com que els butlletins eren enviats des de la NASA, seguint la política de domini lliure, eren totalment gratuïtes.

El primer eclipsi que va observar va ser l’eclipsi solar del 7 de març de 1970, que va despertar el seu interès pels eclipsis i des de llavors en va veure més de 20.

Entre molts altres tractat sobre eclipsis que va escriure, va publicar, juntament amb Jean Meeus, expert en càlcul numèric aplicat a l’astronomia, el Five Millennium Canon of Solar Eclipses el 2006, que abasta tot tipus d’eclipsis solars (parcials, totals, anulars o híbrids) des del 2000 aC fins al 3000 dC, i el Five Millennium Canon of Lunar Eclipses del 2009, que enumera tots els eclipsis lunars (penumbrals, parcials o totals) en aquest període.

Sempre he utilitzat les prediccions de Fred Espenak per a tots els eclipsis solars o lunars als que he assistit i fotografiat,  com per exemple les de l’eclipsi solar parcial del passat 29 de març en la que la seua gràfica explica tot el que cal saber. Amb el seu manual vaig preparar el viatge a Reims, França, per veure l’eclipsi total de Sol de l’11 d’agost de 1999, i amb el nou treball estic preparant l’observació de l’eclipsi del 12 d’agost de 2026, que podrem gaudir al nostre país.

L’any 2009 Fred Espenak es jubilà de la NASA però continuà treballant en la seua passió, la predicció i l’observació d’eclipsis.

Amb el sobrenom de Mr Eclipse va seguir en les xarxes i viatjant a la cacera de nous eclipsis. El lloc web d’Espenak, www.MrEclipse.com, se centra en la fotografia d’eclipsis, mentre que el lloc web www.EclipseWise.com està dedicat a la difusió de les seues darreres prediccions d’eclipsis. Ara les guies d’eclipsis ja no són gratuïtes però tenen un preu assequible.

L’any 2003, per tot el treball fet al voltant dels eclipsis i com observar-los, l’asteroide 14120 Espenak va ser anomenat en honor seu. El 15 d’abril de 2025, Espenak va anunciar a la seua pàgina de Facebook que patia fibrosi pulmonar idiopàtica, la seua salut dequeia ràpidament i que de seguida entraria a l’hospital. Els metges van determinar que la malaltia havia avançat massa per a un trasplantament de pulmó. Finalment va morir l’1 de juny de 2025 amb cures pal·liatives a sa casa a Portal (Estats Units d’Amèrica).

Fred, no et podrem veure l’agost de l’any vinent per algun indret de la península Ibèrica mentre la Lluna tapa el Sol però, si nosaltres hi podem estar amb totes les garanties d’una observació segura, serà pel seu fantàstic llegat i mestratge.

Fred, de tot cor, gràcies per la teua increïble tasca popularitzant aquesta afició meravellosa.

Farewell, Mr. Eclipse: Fred Espenak dies at 71

Diumenge passat, dia 1 de juny, una gran bambolla de plasma solar impactava contra la Terra. L’origen era la gran regió activa solar AR4100 que un o dos dies abans havia sofert una reestructuració del seu camp magnètic deixant escapar a l’espai milers de tones de plasma solar, protons, electrons i ions molt energètics. La gran bambolla magnètica solar, coneguda tècnicament com a una ejecció de massa coronal, fou expulsada a gran velocitat just en direcció a la Terra que, casualment es trobava en el seu camí.

Al cap de poques hores la gran bambolla magnètica solar xocava amb el camp magnètic terrestre. Aquest interactuà amb les partícules solars redirigint-les cap a les zones polars. Sobre aquestes zones, on es produeixen les espectaculars aurores polars, productes de les excitacions i desexcitacions de les molècules d’oxigen i nitrogen atmosfèric.  El camp magnètic actua, per tant, com a escut i protegeix la biosfera i la tecnologia terrestre.

Tanmateix la quantitat del plasma solar que impactà la magnetosfera terrestre era molt gran, de manera que la tempesta geomagnètica produïda excedí les zones polars i s’estengué a àrees temperades com les d’Europa. Així seria possible veure aurores a casa nostra. Això seria com el que passà el passat 10 de maig o el 10 d’octubre.

La previsió del comportament de la tempesta geomagnètica del passat 1 de juny era també favorable i era factible veure aurores a València. Tanmateix sembla que el camp magnètic terrestre no estava ben orientat per afavorir-nos i les aurores només es veieren bé als Estats Units i a l’Europa septentrional.

El matí del dilluns dia 2 de juny vaig ser entrevistat en el programa mediambiental Terra Viva de la televisió d’À Punt d’on vaig parlar d’això i dels possibles problemes que podria causar una gran tempesta geomagnètica sobre la xarxa elèctrica tot recordant l’apagada general a la península Ibèrica del passat 28 d’abril.

https://www.apuntmedia.es/programes/la-via-verda/programes/video-02-06-2025-via-verda_134_1791574.html

A partir del minut 45:30 fins a 52:39

Ahir de matí finalment la Lluna, en el seu camí al voltant de la Terra, interceptà parcialment els rajos solars i ocultà el Sol.Gran part de l’hemisferi nord, des de les gelades terres de Grenlàndia a les temperades terres de la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica caigueren sota l’ombra de la Lluna. A mitjan matí tot d’observadors arreu del món preparaven els telescopis, les ulleres d’eclipsi i les càmeres per gaudir de l’espectacle celeste. Era el preàmbul de l’anomenat “Triplet ibèric”, un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l’observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys.

Teníem ganes d’eclipsi, per tant. Les agrupacions astronòmiques portaren la veu cantant. Si a València l’Associació Valenciana d’Astronomia preparà l’observació del fenomen a l’explanada de la Ciutat de les Ciències, amb nombrosos visitants, a la Safor, l’Agrupació Astronòmica de la Safor es preparà per a l’eclipsi a la plaça del Tirant, junt al riu Serpis. Centenars de persones s’hi arrimaren per gaudir de l’espectacle.

Nosaltres van ser més modestos i prepararem l’observació a la terrassa de l’hotel rural Ca les Senyoretes a Otos, la Vall d’Albaida. Un indret tranquil on ja hem fet nombroses activitats astronòmiques durant els últims vint anys.

El matí es presentà molt nuvolós i tot semblava que seria un dia perdut. Els núvols fan el que volen i tenen tendència a malbaratar eclipsis arreu del món. Però a mesura que ens acostàvem al poble el cel es feu ras, més i més blau i els núvols ens abandonaren durant tot el dia.

Vaig muntar el telescopi SeeStar sobre una taula i encarat cap a un Sol rabiant de calor, potser atemorit del pròxim bes de la Lluna. Malgrat uns problemes tècnics inicials d’apuntat, l’aparell funcionà perfectament i ens mostrà com la Lluna mossegava la Lluna, més i més tros.

La gent, interessada, s’hi acostava i amb diverses ulleres d’eclipsi i filtres de soldador pogueren gaudir de totes les fases de l’ocultació. La cara de sorpresa que mostraven en veure com al Sol li mancava un tros demostrava que el fenomen de l’ocultació els havia colpit.

A les 10:54 començà l’ocultació per la part superior dreta del disc solar. Primer de mica en mica, després el mos es feia més gran. A les 11:15 el forat era apreciable que anà creixent fins arribar al màxim a les 11:48. A partir d’aquest moment la Lluna començà la retirada de la cara del Sol i, a poc a poc, el mos es feu més i més menut i acabà en una pessigada en la part superior esquerra a les 12:30. L’eclipsi havia acabat.

Com sol passar diversos estris han ajudat a veure l’eclipsi sense ulleres ni telescopi. El meu preferit és la paleta de cuina. Plena de forats si fem passar la llum solar per ells podem observar projectats diversos eclipsets sobre un full de paper. Ho intentarem diverses vegades. Va eixir molt bé al voltant del moment del màxim de l’eclipsi, a les 11:45.

La seqüència de l’eclipsi es pot veure ací baix. Les dues primeres imatges son recreació ja que no vaig arribar a fotografiar-les per problemes tècnics.

Un eclipsi solar és un dels fenomen més bells que ens ofereix la natura. I més estrany si t’hi pares a pensar.

El Sol és una estrella que des del punt de vista humà és immensa. La Lluna és el nostre satèl·lit natural i és molt més menut que la Terra. En principi no hi hauria res en que ens oferiren cap espectacle. Així i tot, la geometria hi juga a favor.

El Sol és 400 vegades més gran que la Lluna però, resulta que aquesta és troba 400 vegades més prop de la Terra que el Sol, de manera que la diferència de grandàries es compensa per la diferència de distàncies.

No hi ha cap altre sistema planeta-satèl·lit en el sistema solar que complisca aquesta causalitat còsmica. Així que som uns afortunats.

La pura geometria celeste i els moviments del Sol i de la Lluna ens mostren aquest espectacle que, és a l’abast de tothom. No tota la gent, però, sap apreciar-ho. L’univers és bell i, si l’acabes entenent, t’obre la porta a nous coneixement. La ciència és l’eina que hem inventat els humans per entendre’l.

Comença el mes de març amb pluja i l’observació del cel haurà d’esperar una setmana. Amb l’esperança de tornar a veure els planetes que continuen “alineats” al cel del capvespre. Mentrestant esperem l’arribada de la primavera, la de l’eclipsi de Lluna i el parcial de Sol, meravelles d’aquest mes.

Planetes

Aquesta primera quinzena del mes podrem gaudir de la presència de l’esquiu planeta Mercuri. Poc després de la posta de Sol, si mirem cap a l’oest, podrem distingir el petit planeta ben prop de l’horitzó.

El 4 de març el planeta es trobarà en el seu punt més pròxim al Sol, al seu periheli.  A una distància heliocèntrica de només 0,31 ua de la nostra estrella, aquest fet el farà ser una mica més brillant del que és d’allò més normal.

El dia 7 Mercuri es trobarà en el seu punt més alt respecte a l’horitzó oest en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. Un dia més tard, el 8 de març, Mercuri se situarà en la màxima elongació oriental i, per tant, a la seua major separació del Sol, en la seua aparició vespertina.

Serà en aquests dies quan, observat amb telescopi, el puguen observar en dicotomia. Mercuri estarà en mitja fase, és a dir la meitat del planeta apareixerà il·luminada.

Però aquesta vista de Mercuri no ens durarà gaire ja que, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta davallarà cap a l’horitzó per a situar-se finalment, el 24 de març, en conjunció solar inferior. Aquell dia Mercuri transitarà a 3° 10´ del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

Venus continua brillant de manera magnífica al cel oest del capvespre. Fàcilment identificable per la seua brillantor, fins i tot abans d’eixir les estrelles, tindrà el dia 2 de març una aproximació (conjunció) amb una fina lluna creixent. La Lluna passarà a 6° 23′ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El capvespre del dia 9 els dos planetes Mercuri i Venus, estaran en conjunció. Venus passarà a 6° 20′ al nord de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos.

Però el reialment de Venus al cel oriental després del capvespre també s’acaba. El planeta ja davalla dia rere dia acostant-se a l’horitzó i a la direcció solar. Finalment el 22 de març Venus se situarà en conjunció solar inferior, és a dir en direcció del Sol, essent així inobservable. Venus transitarà a 8° del Sol i passarà de ser un objecte vespertí a ser matutí.

El planeta Mart, ben brillant encara en la constel·lació de Bessons, rebrà una visita pròxima d’una lluna creixent la matinada del 9 de març. La Lluna passarà a 1° 40′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Júpiter, ben brillant en Taure, veurà, de lluny, acostar-se una lluna quasi plena.  La Lluna passarà la nit del 6 de març a 5° 33′ al nord de Júpiter.

De Saturn no podem dir res més que està molt baix en l’horitzó oest i que el 12 de març passarà a 1° 54´ del Sol, moment de la conjunció solar. Deixarà de ser visible. El planeta passarà per darrere del Sol i, per tant estarà en apogeu, la màxima separació de la Terra, a 10,6 ua.

Eclipsi de Lluna (14 de març)

Març 14, 06.09 – 09.47 temps local. Eclipsi Total de Lluna. Al nostre país no serà visible tot l’eclipsi.

Durant la nit del 13 al 14 de març de 2025, poc abans de l’eixida del Sol, serà possible observar un eclipsi total de Lluna que serà visible des de gran part del món i que es podrà veure’s com a total en el centre i oest de la Península Ibèrica. L’observació de l’eclipsi es pot realitzar a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

En l’est peninsular i les illes Balears, la Lluna es pondrà abans que comence l’eclipsi total, així que només serà visible el començament de la fase parcial. Durant l’eclipsi total, que no veurem a casa nostra,  la Lluna no estarà completament fosca, sinó que prendrà un to vermellós, això es deu a part de la llum solar passa a través de l’atmosfera terrestre i tots els colors són absorbits llevat del roig.

Eclipsi de Sol (29 de març)

Març 29, 09.51 – 13.43 temps local. Eclipsi solar parcial. Visible al nostre país.

Durant el matí del dissabte 29 de març de 2025 ens tornarem a trobar sota l’ombra de la Lluna. Podrem observar  un eclipsi parcial de Sol que aconseguirà una magnitud màxima superior a 0,4 en l’extrem nord-oest de la península, superior a 0,3 a les illes Canàries i l’oest peninsular i superior a 0,2 en l’est de la península i Balears. Això vol dir que al nostre país només un 20% del Sol serà tapat per la Lluna.

L’observació del Sol sense protecció ocular és sempre una mala idea. Cal observar l’eclipsi de manera segura.

Pluges d’estels

Pluja de meteors γ-Normínides. Activitat entre el 25 de febrer i al 28 de març, amb un màxim en les primeres hores del 14 de març. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de la Norma. Serà difícil d’observar per la proximitat a l’horitzó i la presència de la Lluna plena, cap a la part sud sud-est de l’esfera celeste.

Fets notables

El 5 de març a les 14.01 h. la Lluna i el cúmul obert de les Plèiades (M45) s’hi situaran ben a prop. La Lluna passarà a només 39,1 minuts d’arc del cúmul. Bon moment per fer-li una fotografia.

Equinocci de primavera

El 20 de març a les 10:01 h el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, travessarà la línia de l’equador celeste. Acaba l’hivern i torna la primavera.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic. Els gràfics dels eclipsis són de l’Observatori Astronòmic Nacional.

Avui la Terra, seguint el seu camí al voltant del Sol, a causa de la inclinació del seu eix, ha arribat al punt en que el Sol enllumena directament l’hemisferi sud però ho fa de forma molt inclinada al nord. Un fenomen que segur que haureu notat en veure com els raigs de llum del Sol s’endinsen cada vegada més dintre de casa, escalfant en allò possible la vostra llar. El Sol, ben baix al cel, sembla que fregue el cim de les muntanyes que teniu cap al sud.

Astronòmicament parlant, avui, dissabte 21 de desembre, a les 10:20, el Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. Aquest serà el moment del solstici d’hivern, el dia més curt de l’any. Comença així oficialment l’hivern.

Però com ho veiem des de la superfície de la Terra? Doncs el Sol, ben baix al cel, vist des del nostre país farà avui el camí més curt al cel (amb la durada diürna ben curta) i amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. Ho podem veure en el gràfic adjunt (a la dreta de l’esfera, arc roig de December solstice). El Sol eixirà avui en el punt situat al sud-est i es pondrà en el sud-oest i recorrerà un arc ben curt. Aquest minva de l’arc recorregut pel Sol no s’ha produït de sobte, sinó molt a poc a poc.

Des del solstici d’estiu, el 21 de juny passat, de manera aparent al cel, la nostra estrella ha anat disminuint la seua declinació, o angle de separació al pla de l’equador (equinox al dibuix), i ara ha arribat al seu mínim, a -23,5º, valor (sense el -) que coincideix amb la inclinació de l’eix de la Terra. Físicament, el solstici d’hivern correspon al moment en què l’eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol, direcció dels raigs de llum solar. En conseqüència, tenim estacions perquè la Terra està inclinada.

Com es veu en la taula anterior (punxeu per veure-ho més gran) el dia 21 de desembre de 2024, el Sol eixirà a les 8:18 i es pondrà a les 17:41 a la ciutat de València. Les hores de llum, entre eixida i posta del Sol, seran només de 9h 22 min i 55 segons a la ciutat de València.

El Sol està esmorteït, mig mort, però a partir de demà tot canviarà. La davallada del Sol al cel s’atura avui mateix. A partir de demà el Sol començarà a eixir des d’un punt situat cada vegada més cap a l’est i es pondrà en un punt cada vegada més cap a l’oest, recorrent cada vegada un camí més llarg al cel i amb l’augment de les hores de llum. Així que avui és el renaixement del Sol, el Sol Invictus, És per això que els romans celebraven a partir del 22 de desembre la festa del Natalis Solis Invictio Festa del Sol Invicte. S’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.

És el anunci que en només 89 dies arribarà la primavera.

No és un secret que el Parc Natural de la Tinença de Benifassà és un indret singular. No només per la seua biodiversitat, els paisatges agrests, els camins de la muntanya, els llocs per descobrir dels que tan bé tenen cura els tècnics del Parc. Cal destacar també la qualitat del seu cel nocturn, ben fosc fora dels nuclis de població. Llevat dels dies de Lluna plena, la Via Làctia és visible sense esforç a tot arreu del Parc i la visió dels estels ens deixa bocabadat. La nit encara existeix a la Tinença.

De la necessitat de la nit i de la preservació del cel fosc al Parc Natural en parlàrem el passat 10 d’agost, invitats pels tècnics del Parc. Ja fa uns anys que, en arribar agost, ens hi acostem per xarrar de la nit i de les seues amenaces per culpa de l’enllumenat excessiu, en especial amb leds blancs. Enguany hem estat a Bel, un nucli de població del parc que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell. A una altitud de 953 m i una superfície de 17,09 km², Bel és un dels set pobles que conformen la Tinença de Benifassà, una subcomarca històrica declarada parc natural.

El petit poble ens acollí al bar situat a l’únic carrer del poble i allí explicàrem les generalitats del problema de la contaminació lumínica, com la societat actual ens fa creure que més llum a la nit és signe de més riquesa, més seguretat, més hores d’estar amb la família i amics. Tanmateix la majoria són mites ja que més llum a la nit, no necessària massa vegades, implica més malbaratament energètic, no ens fa més segur sinó només ens dona alguna sensació de seguretat i, sobretot ens causa pèrdua d’hores de son. La llum artificial nocturna actua inhibint la secreció de l’hormona melatonina i la seua manca és la causa de moltes malalties relacionades amb la son, com l’insomni, depressió, problemes cardíacs i augment del risc d’alguns tipus de càncer.

I això sense tindre en compte que la llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat. Actualment s’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració, malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Per altra banda destacàrem el meravellós cel nocturn del Parc Natural. Tanmateix els nuclis de població no sempre tenen la consciència de preservar la nit i instal·len intensos llums led de llum blanca, sobretot en les zones monumentals. Amb  l’ajut del mapa del projecte RALAN-Map EU, que ha aconseguit un mapa calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit SDGSAT-1 posàrem l’exemple de Rossell, que vist des del satèl·lit, s’observa que sembla que disposa de potents projectors en la zona monumental nord del poble.

En acabar la xarrada ens aturarem per parlar uns minuts de l’eclipse de Sol del 12 d’agost del 2026 que en el Parc Natural serà total. El gran problema serà que la totalitat esdevindrà a les 20:30 amb el Sol a només 4º d’alçada, ben arran de les muntanyes.

Després de sopar ens retrobàrem en el mirador del final del poble que es troba orientat cap al nord. Amb la llum del poble apagada el cel nocturn era espectacular. La Lluna creixent, cap al sud, sobrevolava lleugerament les teulades del poble i va ser difícil d’observar en algun moment. L’eixida de Saturn amb l’anell de gaidó i l’obtenció de la imatge de la galàxia del Remolí o M51 va emocionar al públic present. I mentre la gent esperava el seu torn per mirar pel telescopi o mentre tractava de captar algun traç d’un meteor dels Perseids vàrem contar les històries mitològiques de la Via Làctia, l’Escorpí, el triangle d’estiu i la saga de Cassiopea.

Gràcies al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per convidar-nos, a Vanesa, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i a la gent que ens acompanyà per gaudir de la nit amb nosaltres.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

Tal con estava previst dilluns passat, la Lluna tapà el Sol a Nord-Amèrica. Des de casa estant, poguérem gaudir de l’espectacle gràcies a les càmeres instal·lades per diverses institucions com ara la NASA i Exploratorium, el Museu de la Ciència de San Francisco que ho retransmeteren per YouTube.

Així poguérem veure com l’ombra lunar, després d’haver recorregut part del Pacífic entrava finalment en terra mexicana i arribava a la ciutat costanera de Mazatlán on la totalitat començà a les 18:08 (UTC). La Lluna continuà cobrint el Sol, mentre la Terra girava. Així l’ombra lunar arribà a Torreón a les 18:17. Les càmeres de l’Exploratorium també s’instal·laren a la ciutat texana de Junction on l’eclipsi total arribaria una mica més tard a les 18:35.

Al contrari del que s’esperava fa una dies, els núvols feren acte de presència a tots els llocs del recorregut. En diversos moments, com ara a Torreón, no deixaren veure el principi de l’eclipsi parcial. Tanmateix es portaren bé al final ja que tots deixaren veure la fase de totalitat.

Vos deixe algunes de les imatges comentades.

En Torreón, Mèxic, l’ombra de la Lluna arribà uns 10 minuts més tard.

A Vilaweb podem veure algunes de les imatges més espectaculars de l’eclipsi solar total. El fenomen ha deixat imatges espectaculars, tant de l’eclipsi com de la multitud que l’ha volgut contemplar en directe.

Imatges solars: NASA i Exploratorium.

Imatge del gràfic: Yuk Tung Liu.

Avui, 8 d’abril, hi haurà un eclipsi solar total, un fenomen astronòmic que solament passa quan el Sol, la Terra i la Lluna nova són arrenglerats exactament en el mateix pla. El darrer fou el 14 d’octubre de 2023, que va recórrer gran part d’Amèrica. Aquesta vegada, també serà en aquest continent. Concretament, serà visible en uns quants indrets dels Estats Units, Mèxic i el Canadà.

Com es viurà, aquest fenomen? En què consisteix? Quines mesures s’han pres en alguns estats? Per què hi ha tanta fal·lera? Us expliquem tot el que heu de saber sobre l’eclipsi solar amb l’ajut d’Enric Marco, tècnic superior d’astronomia i astrofísica de la Universitat de València i doctor en física solar, i Josep Masalles, expert en eclipsis, que ara és a Torreón, a Mèxic.

Estats d’emergència arran de l’eclipsi solar

“La gent no és conscient que un eclipsi de sol és un dels esdeveniments més extraordinaris de la natura, que s’ofereix de manera gratuïta”, expressa Marco. A Amèrica, l’esperen amb moltíssima atenció. L’expectació serà tan gran que algunes regions dels Estats Units, sobretot en aquelles en què es veurà l’eclipsi total, han declarat estats d’emergència a causa de la gran afluència de gent prevista.

El comtat de Bell, a Texas, és ubicat al centre de la totalitat. El govern ha emès un comunicat amb mesures extraordinàries arran de la previsió de la congestió extrema de les carreteres, tensions als hospitals, escassetat d’aliments, queviures i combustibles. “Per protegir la salut, la seguretat i el benestar tant dels residents com dels visitants, el comtat de Bell ha determinat que s’han de prendre mesures extraordinàries en forma de declaració d’emergència local”, diu el govern. El comtat preveu que la població augmentarà dràsticament aquests dies. “Aquest augment de la gent afegirà estrès als recursos locals i a la infraestructura i pot causar moltes molèsties als residents. Estigueu preparats per a la congestió del trànsit, l’escassetat d’aliments i combustible i la congestió de la xarxa mòbil”, apunten. El comtat aconsella, entre més qüestions, de romandre a casa i evitar de conduir, comprar queviures i subministrament amb antelació i omplir el dipòsit dels vehicles. A Texas, els proveïdors d’energia han alertat que l’eclipsi pot causar una pèrdua important de l’energia solar a mesura que la Lluna cobreixi part de l’estat, segons que recull The Dallas Morning News.

La regió del Niàgara del Canadà també ha declarat l’estat d’emergència a causa de la multitud de gent que s’aglutinarà al voltant de les cascades. El president regional, Jim Bradley, digué en un comunicat a començament de setmana que s’havia decidit de declarar l’estat d’emergència com a mesura de precaució. “La declaració de l’estat d’emergència […] reforça les eines que la regió té a l’abast per a salvaguardar la salut i la seguretat dels residents i visitants i protegir la nostra infraestructura crítica en qualsevol escenari que pugui sorgir”, expressà, segons que recull l’agència Reuters. Aquestes cascades espectaculars, situades a la frontera canadenca i nord-americana, són al bell mig de la trajectòria l’eclipsi, i hi ha molta gent que ha fet mans i mànigues per trobar-hi un allotjament turístic.

Als Estats Units, ha passat ben bé el mateix. De fet, els allotjaments que són just al mig del recorregut ja són pràcticament tots reservats. Així es desprèn d’un mapa que ha elaborat la plataforma AIRDNA, que s’encarrega de monitorar el mercat de lloguer vacacional a partir de les dades d’Airbnb i Vrbo. Els punts blaus mostren els nivells baixos d’ocupació i els taronges, els d’alta. En les imatges, es veu clarament que a partir del 2 d’abril la gent comença a reservar allotjament en el perímetre del recorregut total de l’eclipsi.

Masalles, al centre del recorregut de l’eclipsi

Josep Masalles ha vist gairebé tots els eclipsis d’ençà del 1990. És llicenciat en física i és un afeccionat de l’astronomia d’ençà que era petit. És el president de l’associació d’astronomia Aster de Barcelona i soci de l’associació de Sabadell. Ha viatjat a Mèxic acompanyat d’onze afeccionats més i observaran l’eclipsi al planetari de Torreón acompanyat de gent de la NASA. El lloc no és pas casualitat. La ciutat no és gaire turística i, a parer seu, és un lloc idoni: “És on hi ha la millor previsió meteorològica. L’eclipsi començarà al Pacífic i, en tota la trajectòria, aquesta és el millor lloc, i també hi haurà molta durada. A més, hi ha poca probabilitat de núvols perquè és una zona molt desèrtica.” A l’hora de la previsió, segons ell, és clau pensar en clau astronòmica, saber quin és el millor lloc on anar, però també parar molta atenció a la previsió meteorològica.

Masalles no acaba d’entendre els estats d’emergència que s’han decretat. “Em sorprèn que s’arribi a fer mesures així. Si és real, és una estupidesa. És aprofitar un esdeveniment científic important per observar-lo i gaudir-lo. És un espectacle de la natura i un fenomen que no passa cada dia. Entenc que la gent que té poc coneixement científic, quan se’n va el sol, se sorprengui. Però l’any 2024, amb el coneixement que tenim, i en un país desenvolupat com els Estats Units, passi això…”

Recorda que a Catalunya i a l’estat espanyol, durant l’eclipsi del 2005, els governs van aconsellar de tancar els centres a fi d’evitar que els alumnes tinguessin un contacte amb el fenomen. Es va vendre com una mesura de seguretat, però considera que és trist. “Cal aprofitar l’eclipsi per difondre la ciència”, apunta.

Què és un eclipsi solar?

Els eclipsis solars passen quan el Sol, la Terra i la Lluna nova estan arrenglerats totalment o parcialment en el mateix pla. Així ho recull la NASA: “Un eclipsi solar passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i projecta una ombra sobre la Terra que bloca totalment o parcialment la llum del Sol en algunes zones. Això tan sols passa ocasionalment, perquè la Lluna no orbita en el mateix pla exacte que el Sol i la Terra. El moment en què s’arrengleren és conegut com a temporada d’eclipsis, cosa que passa dues vegades l’any.”

Hi ha quatre menes d’eclipsis solars:

• Total: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra i bloca completament la cara del Sol. El cel s’enfosqueix i els habitants viuen la mateixa sensació que la sortida o posta de sol. Els habitants de la zona del recorregut de l’eclipsi poden veure la corona del Sol, atès que la Lluna el cobreix totalment.
• Anular: quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però quan és en el punt més allunyat de la Terra o a prop d’aquest punt. Com que la Lluna és més lluny de la Terra, es veu més petita que no pas el Sol i no el cobreix del tot. En aquest cas, la Lluna es veu com un disc fosc a sobre d’un altre de més gran i brillant, el Sol.
• Parcial: passa quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, però no estan arrenglerats del tot. Solament una part del Sol es veu coberta, cosa que li dóna una forma de mitja lluna.
• Híbrid: com que la superfície de la Terra és corba, de vegades un eclipsi pot canviar d’anular a total a mesura que l’ombra de la Lluna es desplaça sobre el planeta.

Quanta estona durarà, l’eclipsi solar?

L’eclipsi solar tindrà una durada de 4 minuts i 28 segons en el punt màxim, a prop de la ciutat de Nazas, a l’estat Durango de Mèxic. El primer contacte amb l’eclipsi serà a les 17.42, hora local catalana. El començament de la totalitat serà a les 18.38. El màxim serà a les 20.18. El darrer contacte serà a les 22.52.

Quin recorregut farà? On es podrà veure?

La totalitat de l’eclipsi solar serà visible en una franja estreta a l’Amèrica del Nord, que començarà a la costa del Pacífic, després ascendirà en direcció al nord-est, a Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Acabarà a l’oceà Atlàntic. Vegeu el recorregut de l’eclipsi:

La NASA ha habilitat un vídeo en directe a YouTube perquè pugueu veure l’evolució de l’eclipsi solar a partir de les 19:00 hora local nostra:

També l’Exploratorium de San Francisco ha habilitat diversos canals de YouTube per veure l’eclipsi comentat en anglès, castellà, amb música o sense vist des de Torreón, Mèxic i des de Junction, Texas.

El mes d’abril ha començat en la setmana de Pasqua, una festivitat religiosa ben connectada amb el moviment del Sol i de la Lluna. I respecte a l’oratge, finalment ha començat a ploure una mica per remullar els camps i sembla que els núvols deixaran pas als cels rasos.El primer mes complet de la primavera ens durà la davallada del planeta Júpiter i Mercuri en el cel del capvespre i poc abans de l’alba, l’entrada en la lluïssor solar de Venus, Mart i Saturn.

I com a fet extraordinari, la lluna nova cobrirà el Sol en una gran franja de Mèxic, Estats Units i Canadà el 8 d’abril en el que serà un gran eclipsi de Sol de més de 4 minuts de durada. Malauradament no serà visible al nostre país. Recomane veure’l on-line en directe.

Planetes

Mercuri, el primer planeta del sistema solar és un objecte difícil de captar i durant el mes de març ha estat possible veure’l quan ha estat en els extrems de l’òrbita, lluny del Sol. Tanmateix aquest mes torna a acostar-se a la nostra estrella i ha deixat d’observar-se.

De fet el 12 d’abril Mercuri es trobarà en conjunció solar inferior, és a dir, en la direcció solar. A partir d’aquest moment passarà de ser un objecte vespertí a un matutí.

El mes d’abril serà el darrer en que podrem veure el planeta Júpiter després de mesos al cel nocturn. Al llargs dels dies el planeta gegant s’anirà acostant a la direcció del Sol i cada vegada serà més curt el temps en que el veurem brillar en el cel del capvespre.

Els primers dies del mes el planeta era lluirà ben fort cap al sud-oest després de la posta de sol. Ara bé, a final del mes, el planeta s’haurà endinsat en la lluïssor solar i només serà visible durant uns minuts del capvespre.

El 10 d’abril una fina lluna creixent de 2 dies es trobarà amb el planeta en direcció de la constel·lació d’Aries.  Com que una lluna és difícil de veure és bon moment de fer-li una fotografia.

Venus, el planeta dedicat a la deessa de l’amor ha estat observant-se en març en el cel de matinada cap a l’est unes hores abans de l’eixida del Sol. Ara també s’acosta al Sol i cada vegada serà més difícil veure’l. Mart i Saturn, ben prop de Venus al cel matutí, només son petits puntets brillants dins de les primers llums del dia.

El dia 6 i 7 d’abril una lluna minvant molt fina passarà molt prop del planeta Venus en direcció de la constel·lació de Piscis.

Eclipsi de Sol
Un eclipsi solar total visible a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril del 2024. Un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint així la imatge del Sol per a un espectador situat sobre la superfície de la Terra.

Com que ocorrerà només un dia després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica (Abril 07, 19:51. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 816 km. Grandària angular de la Lluna: 33,3 minuts d’arc), el diàmetre aparent de la Lluna serà un 5,5% més gran que la mitjana. Amb una magnitud de 1.0566, la  duració de la totalitat serà de quatre minuts i 13 segons prop del poblat de Nazas, Durango, Mèxic (~6 km al nord), i les pròximes ciutats de Torrassa, Coahuila i Gómez Palacio, Durango.

La totalitat anirà recorrent una franja estreta a Amèrica del Nord, començant en la costa del Pacífic, després ascendint en direcció nord-est a través de Mèxic, els Estats Units i el Canadà, abans d’acabar enmig de l’Oceà Atlàntic.

Si no pots viatjar a Amèrica per situar-te sota l’ombra de la Lluna, pots tractar de veure-ho on-line en aquesta web de l’Exploratorium de San Francisco.

Pluja d’estels

Abril és el mes de la pluja de meteors dels Lírids. Encara que la pluja serà activa entre el 16 i el 25 d’abril, el màxim s’espera per a la nit del 21 al 22 d’abril.  La taxa màxima observable pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora. El radiant o punt de l’esfera celeste des d’on semblen provindre es troba en la constel·lació d’Hèrcules. El progenitor de la pluja és  C/1861 G1 (Thatcher), cometa de llarg període amb una òrbita d’uns 415 anys.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Posta de sol sobre Tavernes de la Valldigna el 26 de març de 2024 a les 20:16. De dalt a baix s’observa el cúmul obert de les Plèiades, el planeta Júpiter i prop de l’horitzó el fugisser planeta Mercuri.  Enric Marco.
2.-3.- Stellarium.
4.- NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA.