Pols d'estels

El mes de febrer comença amb pluja però sembla que la pròxima setmana s’esperen algunes nits de cel ras per poder observar el cel. I això és una sort ja que no sempre és possible veure els estels en un món ple de llums artificials a la nit i cada vegada més nuvolós.

Durant el mes de febrer continuarem observant la mal anomenada alineació dels planetes. Tindrem la sort de poder-los observar durant les nits de febrer tot seguint la línia de l’eclíptica, la majoria a ull nu i dos (Urà i Neptú) amb ajuda telescòpica.

Planetes

L’esquiu planeta Mercuri es troba ara mateix en la direcció del Sol per la qual cosa és impossible veure’l. De fet, el 9 de febrer a les 13:19 Mercuri es trobarà exactament alineat amb el Sol, en l’anomenada conjunció solar superior. Mercuri passarà a només 2° 02’ del Sol. Però com que el pas és per darrere del Sol, en aquest moment el planeta es trobarà en el seu punt més allunyat de la Terra, a 1,39 unitats astronòmiques. A partir d’aquest dia, Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per esdevenir un de vespertí.

Així que el planeta podrà veure’s a final de mes com a astre vespertí però ben a prop de l’horitzó oest.

El 25 de febrer al capvespre Mercuri es trobarà en conjunció amb Saturn. Mercuri estarà a 1° 39´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Molt difícil de veure ja que Mercuri estarà molt baix en un cel encara brillant després de la posta de Sol.

Venus és ara mateix el més brillant dels planetes. Ben alt i visible cap a l’oest, el podrem observar durant unes dues hores després de la posta del Sol. Amb telescopi podreu veure com no presenta una forma circular sinó que mostra una fase com la Lluna, senyal que es troba entre el Sol i la Terra i que la llum del Sol li arriba per la dreta i que, des del nostra visió des de la Terra, la part de l’esquerra queda a les fosques.

El capvespre del primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb una fina Lluna creixent, amb el nostre satèl·lit a 2° 20´ al sud del planeta, en direcció de la constel·lació de Peixos.

El 16 de febrer Venus assolirà la seua màxima lluentor. Durant el dia 16, Venus brillarà intensament amb una magnitud de -4,6 en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Peixos, cap a la part oest de l’esfera celeste.

Mart, que el mes passat va passar per l’oposició, és ben brillant en la constel·lació dels Bessons. De fet, junt amb els estels Càstor i Pòl·lux forma una trio celeste molt vistós. De color rogenc, és visible durant tota la nit.

La nit del 9 de febrer una lluna creixent quasi fregarà el planeta. A les 20:35. Mart i la Lluna es trobarà en conjunció amb la Lluna situada a només 46 minuts d’arc al nord del planeta.

Júpiter, el rei de la nit, brilla moltíssim en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel Aldebaran. Els primers dies del mes el podrem veure pràcticament en el zenit, just dalt del nostre cap.

La nit del 6 al 7 de febrer la Lluna estarà en conjunció amb el planeta amb la Lluna a 5° 29´ al nord de Júpiter.

Saturn, molt dèbil ja, es pot veure baix cap a l’horitzó oest del cel. El primer de febrer el planeta estarà en conjunció amb la Lluna a 1° 05’ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

Fets notables

La nit del 5 al 6 de febrer la Lluna creixent s’aproximarà al cúmul obert d’estrelles de les Plèiades. L’aproximació màxima serà a les 08:17 del 6 de febrer, ja de dia i amb les Plèiades sota l’horitzó oest, quan el nostre satèl·lit passe a només 31,5 minuts d’arc del grup, situat en la constel·lació de Taure. Així que aquest fenomen no serà visible des del nostre país.

Pluges d’estels

El 8 de febrer tindrem el màxim de la pluja de meteors  α-Centàurids, amb activitat entre el 28 de gener i el 21 de febrer. La taxa màxima observable és variable amb almenys 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per observar-los serà a l’alba del dia 8, cap a la part sud de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Comença un nou any, aquesta vegada sota la pluja. Els estels i les nebuloses hivernals ens han deixat momentàniament en unes nits molt fredes que no inviten a l’observació. El firmament retornarà en unes hores però la normalitat no ho farà tan aïnes a l’Horta Sud. Els meus records més profunds als amics i persones de l’Horta Sud que viuen sota la persistència d’una desgràcia que trigarà a curar-se.

Aquest gener la presència de quatre planetes en el cel vespertí ens alegraran una mica les nits mentre que l’ocultació de Saturn per la Lluna i una pluja d’estels important seran visibles al llarg del mes.

Planetes

L’any comença amb el domini absolut del planeta Venus al cel del capvespre. Després de la posta de Sol, la brillantor del planeta és ara mateix molt evident mirant cap a l’oest.

El 3 de gener al vespre una Lluna ben fina s’acostarà a 1° 26´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació d’Aquari. Bon moment per fer-hi una fotografia.

Uns dies més tard, el 10 de gener, Venus se situarà en el punt de la màxima elongació oriental. És a dir aconseguirà la seua major separació aparent del Sol, en la seua aparició vespertina. Tanmateix, a causa de la inclinació de l’eclíptica, no serà aquest el moment en que Venus es veja més alt al cel. Això ocorrerà uns dies més tard, el 20 de gener. Aquell dia el planeta aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en el cel vespertí, a 45° d’alçada sobre l’horitzó oest, en la direcció de la constel·lació d’Aquari.

No massa lluny de Venus trobarem Saturn al cel del capvespre. En fer-se fosc el podrem veure en la constel·lació d’Aquari. A poqueta nit del 4 de gener podrem gaudir d’un dels espectacles celestes del mes, amb l’ocultació del planeta per la lluna creixent. Entre les 18:15 i les 19:24 el nostre satèl·lit taparà Saturn, com es pot veure en les imatges de més avall.

Però com que Venus va allunyant-se del Sol i Venus apropant-se, és inevitable que es troben. El dia 20 al vespre tindrem, per tant, la conjunció dels dos planetes: Venus se situarà a 2° 31´ minuts d’arc al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari.

El 16 de gener el planeta Mart torna a estar en oposició, és a dir, en línia amb la Terra i el Sol. El planeta roig, ara amb magnitud -1,4, estarà en la direcció oposada al Sol, amb la Terra al mig, i, per tant serà possible observar-lo la major part de la nit. Quan el Sol es ponga per l’oest, Mart eixirà per l’est, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Com que l’òrbita del planeta no és circular sinó el·líptica no serà aquest el moment de màxima aproximació a la Terra sinó uns dies abans. El 12 de gener Mart estarà en perigeu. El planeta roig realitzarà el seu màxim acostament a la Terra, a una distància de 0,64 ua, en direcció de la constel·lació de Càncer.

Finalment la nit del 13 al 14 de gener la Lluna i Mart estaran en conjunció amb la Lluna a 13´ minuts d’arc al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.

Cap a l’est, en pondre’s el Sol podem veure la brillantor del planeta Júpiter en Taure, prop de l’estrella Aldebaran. La nit del 10 a l’11 de gener hi haurà conjunció de la Lluna i Júpiter, amb la Lluna a 5° 25´ al nord de Júpiter.

Fets notables

El 4 de gener a les 14:28 la Terra passarà pel periheli, el punt de mínima aproximació al Sol. La Terra estarà a 0,9833 ua del Sol.

Les primeres hores de la nit del 4 de gener entre les 18:15 i les 19:24 la Lluna creixent, seguint la seua òrbita al voltant de la Terra, ocultarà el planeta Saturn. Serà un fenomen visible al nostre país.

Comença ocultació		Acaba ocultació
4 de gener 18:15		4 de gener 19:24

Acostament de la Lluna al cúmul M 45 la nit del 9 al 10 de gener. Màxima aproximació a les 02:39. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 19,2’ minuts d’arc, en la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bover. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 semblen ser els responsables d’aquesta pluja, amb el millor moment per observar-les les primeres hores del dia 3, mirant cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Una nova pluja d’estels està caient a poc a poc sobre la Terra. Els petits meteors dels Gemínids estan travessant l’atmosfera terrestre des del dia 7 fins el 17 de desembre. El proper dissabte 14, poc després de la posta de Sol, i des de la constel·lació de Gemini, serà quan es produirà el màxim de meteors observats, uns 120 per hora. La curiositat d’aquesta pluja és que no és produïda per un cometa sinó per un asteroide, el 3200 Phaeton.

Les pluges d’estels són fenòmens ben curiosos. Ens lliguen directament amb l’univers i ens recorden que estem a l’abast de possibles col·lisions còsmiques. Sempre se’ls ha associat a cometes. Aquests estan formats per aglomerats de gels de diversa composició química i de pols. En aproximar-se al Sol, l’escalfament per la radiació solar fa que part d’aquest material s’evapore, abandone el cometa i quede viatjant per l’òrbita d’aquest. La Terra, en el seu camí al voltant del Sol, travessa l’òrbita cometària i recull les petites partícules de gel i pols d’una grandària de mil·límetres i finalment aquestes es cremen pel fregament en l’atmosfera.

Des de la superfície terrestre ens sembla que provenen d’un lloc concret del cel, el radiant, dins d’una constel·lació. D’aquí prové el seu nom.

En el cas dels Gemínids el radiant està situat, clar està, en la constel·lació de Gemini, situada a la dreta de la constel·lació d’Orió. La primera vegada que s’observà va ser durant la Guerra Civil americana, l’any 1862, calculant-se el 1877 que la seua taxa d’activitat era d’uns 14 meteors per hora, més aviat modesta. Però aquesta taxa ha anat augmentant amb el temps fins arribar a uns 120 meteors per hora actualment. S’han fet models per tractar d’explicar aquest variació d’activitat associant-la a la pertorbació de Júpiter i la Terra de l’òrbita dels meteors o bé a la pertorbació d’algun asteroide però no s’ha explicat convenientment encara.

Un altre problema és l’origen d’aquesta pluja. Fins l’any 1983 no va estar clar quin cos era el responsable del radiant dels Gemínids. Aquell any el satèl·lit infraroig IRAS descobrí l’asteroide 3200 Phaeton que resultà que tenia els seus paràmetres orbitals molt similars als dels meteors de la pluja. Així doncs, si el responsable és un asteroide, un cos de roca, sense elements volàtils, com pot deixar residus en el seu camí al voltant del Sol?

La solució podria ser salomònica. Podria ser un cometa que hauria perdut completament el seu gel ja que el seu periheli, el punt més pròxim al Sol, es troba només a 0.14 ua, la meitat de la distància de Mercuri al Sol. Colps de calor repetits reduirien un grandiós cometa a l’esquelet rocós que veiem avui dia. Ara només en quedaria el nucli sòlid que identificaríem amb un asteroide. Alguns científics, però, pensen que es només un asteroide si tenim en compte que la densitat dels meteorits recollits d’aquesta pluja és prou gran.

3200 Phaeton és un asteroide potencialment perillós per a la Terra. La seua màxima aproximació a la Terra és de 3,2 milions de quilòmetres mentre que mesura uns 5 km de diàmetre.

Bé, tractem d’admirar com caues les petites pedres i gels del cel. La nostra connexió còsmica a l’Univers. Aquest cap de setmana, a la posta de Sol, cap a Geminis.

Resum:

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Actualització d’un article de 2007. Les Gemínides, pluja d’estels de desembre

El darrer mes de l’any finalment ha arribat amb una millora de l’oratge i la presència de les constel·lacions més esperades de l’any, Orió i la seua saga, Taure, Can Major i Menor… Tanmateix encara sota el dol col·lectiu pels 222 morts de la gota freda al País Valencià, moltes d’elles evitables amb una bona gestió de l’emergència. El canvi climàtic, amb una presència major de fenòmens extrems, al costat d’un comandament de la crisi nul ha estat la combinació perfecta per a la major de les catàstrofes mediambientals del nostre país.

Aquest desembre la presència de tres planetes en el cel vespertí ens alegrarà una mica les nits mentre que algunes pluges d’estels importants seran visibles al llarg del mes. Finalment la tardor acabarà el 21 de desembre per deixar pas a l’hivern.

Planetes

Com ja sabem, Mercuri és un  planeta molt esquiu que es deixa veure poc i sempre ben prop del Sol. A primer de mes ja no serà possible veure’l al capvespre ja que s’ha anat acostant a l’astre rei. El dia 6 Mercuri se situarà en conjunció solar inferior, just en direcció solar, marcant la fi de la seua aparició vespertina, per a passar a ser un objecte matutí.

A partir d’aquest dia s’anirà allunyant a poc a poc del Sol movent dia a dia cap a l’oest, eixint uns minuts abans de l’alba.

El 23 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Sagitari, mentre que el 25 de desembre arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà llavors la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus, per contra, continuarà brillant ben alt en l’horitzó sud-oest una hora després de la posta de Sol. De fet, és el primer objecte celeste que es veu, llevat de la Lluna, en fer-se fosc.

La nit del 4 de desembre la Lluna i el planeta es trobaran en conjunció (molt pròxims) amb la Lluna a 2° 15´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Sagitari.

El planeta Mart està augmentant de mica en mica la seua lluminositat en aproximant-se a la Terra ja que la pròxima  oposició, quan el planeta, la Terra i el Sol s’alineen, serà el 16 de gener de 2025. El 18 de desembre la conjunció de la Lluna i Mart, amb la Lluna situada a només 0° 54′ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Cancer, permetrà descobrir-lo fàcilment.

Júpiter ja està pràcticament en oposició en la constel·lació de Taure i per això brilla tant quan ix per l’est en pondre’s el Sol. El 7 de desembre el planeta es trobarà en oposició, alineat amb la Terra i el Sol; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 4,09 ua, uns 611 milions de quilòmetres, amb una magnitud visual  de -2,8.

El 14 de desembre la Lluna i Júpiter estarà en conjunció, amb la Lluna a 5° 32′ al nord de Júpiter.

Finalment Saturn, situat en la constel·lació d’Aquari, es trobarà amb la Lluna la nit del 8 i del 9 de desembre. Passarà ben prop del planeta, a només 0° 18′.

Pluges d’estels

Desembre 02. Pluja de meteors Feonícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa d’observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Félix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

Desembre 06. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 6 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela, amb coordenades. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 6, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Desembre 19. Pluja de meteors Leonis Minòrids. Activitat entre el 5 de desembre i el 4 de febrer, amb un màxim el 19 de desembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó Menor. L’objecte celeste responsable d’originar-la no està no ha sigut identificat.

Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

La tardor en deixa el 21 de desembre. A les 10:20 serà el solstici d’hivern. Comença l’hivern.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Fa anys, a la tardor, solíem tindre un episodi de gota freda (ara anomenat DANA) que suportàvem amb les precaucions que calia. Ara, però, l’escalfament de l’aigua dels oceans, especialment de la Mediterrània, conseqüència del canvi climàtic, ha augmentat l’energia d’aquests fenòmens meteorològics a uns nivells fora mida. Les infraestructures actuals ja no són suficients i ja cal fer accions per mitigar els efectes de l’escalfament global. Esgarrifat per la magnitud del desastre, la meua solidaritat als afectats, molts amics i coneguts de l’Horta Sud, de les Riberes, de la Foia de Bunyol, de Requena-Utiel i la Serrania per les conseqüències dels aiguats del 29 de setembre.

Planetes

Mercuri és visible aquest mes poc després de la posta del Sol mirant cap a l’oest. Per veure’l, però, necessitareu un horitzó sense obstacles ja que el planeta estarà molt baix.

El 16 de novembre a les 10:18 Mercuri es trobarà en la màxima elongació oriental, la màxima separació angular aparent des del Sol. Dos dies més tard, el 18 de novembre, el planeta assolirà la major altura respecte de l’horitzó. Aquests dies seran els millors per observar el planeta.

Venus és visible tot el mes poc després de la posta de Sol mirant cap a l’oest però més brillant i molt més alt al cel que Mercuri i, per tant, serà més temps visible al cel fins a la seua posta.  Llevat de la Lluna, serà l’objecte celeste que primer veurem al cel després de l’ocàs.

El capvespre del 5 de novembre, tindrem una conjunció entre la Lluna i Venus (3° 06′ de separació), és a dir que el la Lluna s’hi situarà prop del planeta, fet que permetrà identificar-lo si cal.

El planeta Mart continua el seu passeig humil i poc vistós pel cel nocturn en la constel·lació de Geminis. Per la seua posició actual es troba alineat amb els estels Càstor i Pòl·lux per formar un trio celeste. Es podrà veure eixir per l’horitzó est a partir de les 23 h a principi de mes i a partir de les 22 h  a finals de mes quan ja el planeta entrarà en la constel·lació de Cancer,

El 20 de novembre a les 22:08 podrem observar una bella conjunció d’una Lluna minvant i Mart. La Lluna passarà a 2° 26′ al nord de Mart, en la constel·lació de Cancer.

El més gegant dels planetes, Júpiter, es troba actualment en Taure, com un llum intens entre les seues banyes. Serà pràcticament visible durant tota la nit, ja que a principis de mes el podrem veure eixir per l’horitzó est a partir de les 20:00 mentre que al final de mes apareixerà ja a les 18 h.

La nit del 17 de novembre la Lluna quasi plena s’aproximarà a 5° 38′ al nord de Júpiter, en una conjunció. Bon moment per fer-li una foto.

Finalment Saturn, que està en Aquari, es deixarà veure només durant la primera part de la nit. La nit de l’11 de novembre la Lluna creixent passarà a 5° 18′ al nord de Saturn, en una bella conjunció. La vista pel telescopi serà espectacular, encara que en aquesta època els anells estan de cantell.

Pluja d’estels

Novembre 12. Pluja de meteors Tàurids del Nord. Activitat del 20 d’octubre al 10 de desembre, amb el màxim el 12 de novembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Taure. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. Serà observable des de les primeres hores del dia 12, cap a la part est de l’esfera celeste.

Novembre 17. Pluja de meteors Leònids. Activitat del 06 al 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable serà de 15 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Leo. El cos principal responsable de crear la pluja dels Leònids ha sigut identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 17, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Octubre comença i les constel·lacions de l’estiu va a poc a poc deixant-nos per l’oest mentre van apareixent per l’est les meravelloses constel·lacions hivernals. Aquests darrers dies del mes de setembre els astrònoms estan entusiasmats per l’arribada del C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS), un cometa nou que ve directe del Núvol d’Oort, el confí gelat del sistema solar i que sembla que no tornarà a passar prop del Sol. A mitjan mes el podrem veure poc després de la posta de Sol tal com explique més endavant en aquest post. Però compte que dels cometes no te’n pots refiar. Quasi mai són tan grandiosos com anuncien els mitjan de comunicació. Però, així i tot, no deixeu d’admirar les belleses del cel, a ull nu o mitjançant prismàtics o un telescopi.

Per altra banda en octubre les nits es fan més llargues i ja no cal esperar fins massa tard per admirar el cel. Ens esperen bones sessions d’observació del cel de la tardor així com dels planetes Saturn i més endavant Júpiter.

Planetes

Poc després de la posta de Sol podrem veure el planeta Venus prop de l’horitzó oest. Allí està ben visible abans, fins i tot, que apareguen les estrelles. El 5 d’octubre una lluna fina de tres dies s’hi situarà a 3° 00´ al sud de Venus, en direcció de la constel·lació de Libra.

El planeta Saturn continua sent el rei de la nit ja que serà visible durant pràcticament totes les hores nocturnes. Situat sobre la constel·lació d’Aquari la nit del 14 al 15 d’octubre rebrà la visita d’una lluna gibosa. El nostre satèl·lit s’hi situarà ben prop, a només 6´ 45” (una cinquena part del diàmetre de la Lluna) al nord del planeta i servirà per identificar-lo. En algunes part de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però això no passarà al nostre país.

Júpiter, el major dels planetes gegants, es deixarà veure per l’est a partir de les 12 de la nit. Situat entre les banyes del Taure, és l’objecte més brillant del cel de la matinada.  Cada dia que passe eixirà per l’est més i més prompte fins que a finals del mes ja serà visible més enllà de les 21:30. El 21 d’octubre tindrem una bonica conjunció de la Lluna i Júpiter. La Lluna estarà 5° 48´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Taure.

Finalment Mart, el planeta rogenc, eixirà a la matinada. Situat a la constel·lació dels Bessons el podreu veure com un punt brillant i vermell prop dels estels Castor i Pòl·lux.

Pluja d’estels

Octubre 10. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

Octubre 21. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 2 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les, serà en les primeres hores del 21 d’octubre. Pot ser que, la presència de la Lluna cause una certa disminució d’esdeveniments.

Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS)

Aquest mes és el del cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS), un cometa del núvol d’Oort descobert per l’Observatori de la Muntanya Porpra el 9 de gener de 2023 i trobat independentment pel telescopi ATLAS de Sud-àfrica el 22 febrer de 2023. El cometa passà pel periheli a una distància de 0.39 AU (58 milió km) el 27 de setembre de 2024. Aquestes passades setmanes s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud encara que també des de casa nostra encara que molt prop de l’horitzó. Així Jordi Coy l’ha pogut fotografiar des de Sant Pola sobre l’illa de Tabarca.

A partir del moment del periheli el cometa s’anirà allunyant cada vegada més del Sol i, per tant, la seua visibilitat anirà millorarà. Per tant, a partir de la segona setmana del mes serà possible veure’l poc després de la posta del Sol, en direcció oest, fins a finals de mes.

El millor dia per a veure el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLES) podria ser el 12 d’octubre de 2024, quan el cometa estarà més prop de la Terra. Durant aquesta data, el cometa aconseguirà la seua màxima esplendor i serà visible a simple vista des de l’hemisferi nord, incloses les zones sud d’Europa, com casa nostra. Però els cometes quasi sempre deceben. Veurem si aquesta vegada compleixen i tenim un gran cometa visible a ull nu.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge: Cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) el 28 de setembre de 2024, vist des de Creta. La imatge es va obtenir amb un objectiu Samyang 135 mm f/2 i un Olympus E-PL5 d’estoc. Els fotogrames de seguiment de 26 x 8 s es van apilar en DSS (temps d’exposició total 3 minuts 28 segons) i es van editar amb SIRIL. C messier. Wikipedia commons.

Ja hi son altra vegada. La Terra torna a impactar contra els residus del cometa 109P/Swift-Tuttle com cada any. Encara que els meteors Perseids es podran veure des del 17 de juliol al 24 d’agost serà la nit del 12 al 13 d’agost quan serà el màxim de la pluja d’estels.

Enguany la Lluna la trobarem en fase de quart creixent però s’amagarà per l’oest cap a les 12 de la nit i ens deixarà el cel ben fosc per admirar les partícules cometàries cremades en l’alta atmosfera. Per tant, entre la mitjanit i abans de l’eixida del Sol (00-4 h) pense que serà el millor moment per veure els Perseids ja que tindrem al mateix temps el radiant i la constel·lació de Perseu ben alts en el cel del nord-est.

Els meteors entren a l’atmosfera a uns 214.000 k/h o siga uns 60 km/s i cremen a 1650 ºC a uns 100 km d’altura. No penseu, per tant que els tenim a tocar de la ma.

Cada estiu, de mitjan juliol a final d’agost, de qualsevol punt del planeta estant es poden observar els Perseids, un dels fenòmens astronòmics més mediàtics i espectaculars de l’any. Són coneguts popularment per llàgrimes de Sant Llorenç, perquè acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què es commemora aquest sant. El caràcter efímer i fugaç de les cues dels meteors en fa encara més especial l’observació. Tot i que el fenomen va començar cap al 17 de juliol, es faran especialment visibles entre l’11 i el 13 d’agost, i es mantindran al cel fins al 24.

No és casual que apareguin cada any durant els mateixos dies. Les òrbites del planeta Terra i les del cometa del qual provenen són totalment estables. Per això, la interacció de totes dues òrbites passa justament en aquest moment. Les velocitats d’aquests meteors poden superar els cinquanta quilòmetres per segon i la taxa d’activitat pot arribar a 200 meteors per hora. El radiant, és a dir, el punt d’on sembla que vénen, és a la constel·lació de Perseu, i per això s’anomenen Perseids.

Què són exactament els Perseids?

Els Perseids són restes emeses pel cometa Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys i que va passar prop del Sol per darrera vegada el 1992. Aquests residus cauen cap a la Terra en forma de pols il·luminada. Els cometes són cossos celestes gelats i, quan s’acosten al Sol, part d’aquest gel es converteix en gas i deixa anar una pols que en forma la cua. Quan la Terra travessa l’òrbita del cometa, aquests petits fragments xoquen contra l’atmosfera i es cremen, cosa que crea unes traces de llum que es poden veure de nit.

Quan serà el millor moment per a contemplar-los?

Enguany, el millor moment per a contemplar-los serà la nit del 12 al 13 d’agost. Tot i que el punt màxim s’assolirà entre les 15.00 i les 18.00 del dia 12, l’astrònom Enric Marco recomana d’anar a veure’ls entre les 0.00 i les 4.00. “Una característica d’enguany és que la lluna està en quart creixent, justament aquesta nit. Això vol dir que, quan es ponga el sol, la lluna estarà brillant, es veurà la meitat il·luminada, però quan vagen passant les hores, a partir de les 0.00, la lluna es pondrà, pel nord-est començarà a eixir la constel·lació de Perseu i es veuran els Perseids. Això no vol dir que no se’n vegen abans, però com que el cel estarà il·luminat, no es veuran tan bé”, aclareix.

Marco explica que, realment, el moment en què es podrien veure millor seria cap a l’alba, perquè és quan la Terra és més a prop de la zona d’impacte, anomenada radiant, però com que surt el sol, la nit és més recomanable per a l’observació.
Quina és la millor manera de veure la pluja d’estels?

No cal tenir un telescopi ni uns prismàtics per a veure els Perseids, atès que es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, si pot ser en direcció nord-est, on no hi hagi llum artificial a prop ni urbanitzacions. Marco recomana d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. A més, és essencial poder estirar-se completament per mirar el cel i per no perdre-se’n cap que passi per darrere.

També és important una dosi de paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora.

Quins són els millors llocs per a observar-los?

Per a contemplar els Perseids és cabdal de fugir de la contaminació lumínica i cercar cels ben foscos. Per això, al País Valencià es recomanen les comarques de l’interior, com ara la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel-Requena i els Ports. En concret, el parc natural de la Tinença de Benifassà és un dels millors llocs per a observar-los.

Alguns pobles d’aquestes comarques han aconseguit la denominació de Reserva Starlight, és a dir, zona certificada amb condicions adequades per a l’observació astronòmica. En són exemples Ares dels Oms, Toixa, Titaigües, Xelva i Benaixeve, als Serrans. En aquella àrea hi ha uns quants observatoris, com ara l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Al Principat, el millor indret per a veure la pluja d’estels és al Parc Astronòmic del Montsec, que té un certificat internacional de qualitat nocturna. Tanmateix, també poden ser bones opcions la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, el cap de Creus i Cadaqués o les vetllades que s’organitzen en observatoris com ara el Fabra i el Cosmocaixa a Barcelona, al centre Món Natura Pirineus i el de Castelltallat, Albanyà i Batet de la Serra.

Finalment, a les Illes, es destaca el nord d’Eivissa –Cala d’Hort, les platges de Comte, el pou del Lleó i el pla de Corona–; a Mallorca, la costa nord i la serra de Tramuntana; i Menorca, que també és una Reserva Starlight.

Com s’anomenen: llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?

Popularment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat amb el nom de llàgrimes de Sant Llorenç. Tanmateix, segons el “Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors” elaborat pel Termcat, s’han d’anomenar Perseids. El nom respon al fet que, quan els observem de la Terra estant, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.

Article original: Perseids 2024: tot allò que heu de saber sobre les llàgrimes de Sant Llorenç. Us oferim una guia amb tot allò que cal saber per a sortir a contemplar la pluja d’estels. Vilaweb.

13.07.2024 – 21:40| Actualització: 07.08.2024 – 18:26

Imatge:

1.- Pluja de meteors dels Perseids amb flaixos de satèl·lits Iridium i altres objectes que no són avions o estrelles fugaces. A la part superior central es pot veure una petita explosió d’un perseids Alemanya. gph.is/1IR8IVi Wikimedia Commons.

El mes d’agost comença amb una calor intensa que no et permet fer una vida normal. Les nits tropicals ja són habituals en aquesta escalada climàtica que ens durà al desastre si hi fem res. Tanmateix aquests dies el cel nocturn està lliure de núvols i, per tant, invita a que l’explorem. De fet he pogut començar a explorar-lo amb el petit i potent telescopi Seestar i vos presente, com a capçalera del mes d’agost, la meua primera foto més reeixida, el doble cúmul de Perseu, visible a ull nu en indrets amb cels foscos.

Aquests mes d’agost no us perdeu l’espectacle celeste de la pluja d’estels dels Perseids, al voltant de la nit del 12 d’agost, també anomenat per les nostres terres com a llàgrimes de Sant Llorenç, la conjunció de Mart i Júpiter la matinada del 15 d’agost  i l’ocultació de Saturn per la Lluna gibosa minvant la matinada del 21 d’agost.

Els planetes seran esquius aquest més durant les primeres hores de la nit. Només Saturn s’arribarà a veure a partir de les 23 h eixint per l’est.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricorn no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la llum intensa del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Mercuri és difícilment visible molt prop de l’horitzó oest els primers dies del mes però ràpidament davallarà i s’acostarà de manera aparent al Sol. D’aquest manera deixarà de ser visible quan caiga dins de la brillantor solar. El 19 d’agost el planeta es situarà en conjunció solar inferior, és a dir, que en aquest moment la Terra, Mercuri i el Sol estaran alineats. Mercuri passarà molt prop de la direcció solar i, a partir d’aquell dia el planeta deixarà d’aparèixer al capvespre a passar a ser un objecte matutí.

Venus continuarà ser un objecte vespertí però, durant tot el mes, només es podrà veure ben prop de l’horitzó oest uns 30 minuts després de la posta del Sol. El 6 d’agost tindrà un breu encontre amb una fina lluna de 2 dies.

Mart i Júpiter es veuran a partir de les 4 de la matinada mirant cap a l’est. Situats ambdós sobre la constel·lació de Taure, faran amb l’estel rogenc Aldebaran un bonic trio lluminós. Al llarg dels dies Mart es mourà ràpidament en direcció al planeta gegant, de manera que, finalment, les matinades del 14 i 15 d’agost podrem gaudir de la conjunció de Júpiter i Mart. El 15 Júpiter se situarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Uns bons moments per fer-hi una foto.

A partir d’aquest mes Saturn serà el rei de la nit. Situat en la constel·lació d’Aquari, ara ix per l’horitzó est a partir de les 23 h. Cada vegada serà més brillant ja que s’està acostant a l’oposició, alineat amb la Terra i el Sol, on arribarà el 8 de setembre de 2024. Tanmateix la visió del planeta a través de l’ocular d’un telescopi no serà tan espectacular con altres vegada ja que la inclinació respecte a la Terra és ara només 3°. Això afecta la visibilitat dels anells, que actualment semblen molt prims. El planeta creuarà el pla de l’eclíptica el març de 2025, i, llavors, els anells seran pràcticament invisibles des del nostre angle de visió. La matinada del 21 d’agost una Lluna gibosa minvant la taparà completament durant unes hores.

Pluja d’estels
Agost 12.  Pluja de meteors Perseids. Activitat entre el 17 de juliol al 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost. La taxa màxima observable serà de 150 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu. El cos principal responsable que causa la pluja de Perseids ha estat identificat com el cometa 109P/Swift-Tuttle. El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 12 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste, sobretot quan es ponga la Lluna en quart creixent.

Agost 31.  Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost al 5 de setembre, amb un màxim el 31 d’agost. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. El cos principal responsable que causa la pluja dels Aurígids ha estat identificat com el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment per a veure-les serà en la matinada del dia 31 d’agost, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Agost 14, 18.52. Conjunció de Júpiter i Mart. Júpiter estarà a 0° 18´ al sud de Mart, en direcció de la constel·lació de Taure, cap a l’est de l’esfera celeste. Des de les primeres hores del dia 14, tindrem l’oportunitat de veure aquest acostament .

Agost 21, 02.45 – 06.37. Ocultació lunar de Saturn. La Lluna tindrà un estret acostament amb Saturn, creant una ocultació lunar.

Agost 21, 05.01. Conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 0° 27´ al nord de Saturn, en direcció de la constel·lació d’Aquari, cap a la part més alta de l’esfera celeste.

Agost 21, 21.59 – 23.37. Conjunció de la Lluna amb Neptú. En algunes parts del món la Lluna ocultarà Neptú però no a Gandia.

Agost 26, 05.38. Acostament de Lluna i M 45. La Lluna estarà realitzant un acostament al cúmul obert M 45 (les Plèiades), passant a només 0° 7,5’, en direcció de la constel·lació de Taure.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

1.- Doble cúmul de Perseu. Seestar. 2 d’agost 2024, 2:43 h. Enric Marco. El doble cúmul de Perseu, coneguts també com a h i χ Persei, es troben a uns 7600 anys llum del Sol. L’edat de tots dos cúmuls s’estima en aproximadament 13 milions d’anys, tenint masses respectives de 3700 i 2800 masses solars. Fou descobert per Hiparc de Nicea cap al 130 aC.

Comença juliol i els cels deixen enrere les nuvolades i s’imposa la calor. Retornaran les nits tropicals i les ponentades però finalment podrem observar les estrelles durant la nit, al poble i sobretot en les estades als Parcs Naturals valencians que ens inviten a fer activitats en defensa de la nit.

El mes de juliol es presenta més animat amb la possibilitat d’observar finalment planetes en la primera part de la nit. Mercuri i Venus es veuran poc després de la posta de sol mentre de Saturn guaitarà per l’est abans de la mitja nit. A més a més algunes interessants pluges d’estels faran acte de presència. Finalment alguns fenòmens curiosos com ocultacions d’estrelles brillants i conjuncions de planetes i la Lluna ens alegraran l’entrada de l’estiu.

Cel de l’estiu

El cel de l’estiu és ben particular. La presència de les constel·lacions de l’Escorpí, l’enemic mortal del gegant Orió, la constel·lació de Sagitari o la cafetera, en l’argot astronòmic, i Capricon no us deixaran indiferent. A més a més, si us trobeu a un indret amb poca contaminació lumínica, podreu admirar la Via Làctia, la llet vessada per la deessa Hera. I allí recte es troba el centre de la nostra galàxia, darrere de grans núvols de gas i pols que no ens deixen veure la gran llum del nucli galàctic.

També caldria destacar la presència del triangle d’estiu format per les estrelles Deneb del Cigne, Altair de l’Àguila i Vega de la Lira. Les estrelles ens confirmen que som a l’estiu.

Planetes

Els planetes Mercuri i Venus comencen a veure’s al cel de ponent poc després de la posta de Sol. Com que estan encara molt poc separats de l’astre rei només seran visible durant molt pocs minuts i ben prop de l’horitzó.

Mercuri es veurà més alt que Venus durant tot el mes, però així i tot, a les 22:30 ja s’haurà post. El 16 de juliol serà el dia que assolisca la major altura respecte a l’horitzó, en direcció a la constel·lació de Leo. El 22 de juliol el planeta assolirà el punt de la Màxima Elongació Oriental. Mercuri arriba a la seua màxima separació del Sol, en l’aparició vespertina.

Venus, per contra, es veurà durant el mes molt més baixet que Mercuri encara que més brillant. Es podrà veure ben prop de l’horitzó oest des de la posta de sol, cap a les 21:30 fins a les 22.30.

Dels grans planetes només Saturn serà visible abans de la mitjanit però la segona part del mes. A principi del mes el podrem veure eixir per l’horitzó est en la constel·lació d’Aquari a partir de la 1:30 però cada dia anirà eixint uns pocs minuts abans, de manera que a final de mes ja el podrem admirar a partir de les 23:30.

Els altres planetes, Júpiter i Mart s’han d’observar a la matinada abans de l’eixida del Sol. De fet Saturn, Mart i Júpiter es trobaran alineats, Saturn el més alt, Mart al mig i Júpiter prop de l’horitzó cap a les 6:00. Una lluna minvant visitarà cada planeta els primers dies del mes. La matinada del 3 de juliol la Lluna es trobarà prop de Júpiter.

Durant el mes de juliol el planeta Mart s’anirà acostant a Júpiter fins a l’aproximació màxima o conjunció del 14 d’agost. Mentrestant la matinada del 30 de juliol la Lluna farà un trio celeste amb els dos planetes sobre la constel·lació de Taure.

Pluges d’estels

Juliol 28. Pluja de meteors Peixos Austrínids. Activitat entre el 15 de juliol al 10 d’agost, amb un màxim el 28 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Peix Austral. Encara es desconeix l’objecte precursor d’aquesta pluja; el que sí que se sap és que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 28, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors δ Aquàrids del Sud. Activitat entre el 12 de juliol al 23 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 25 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte que dona origen a aquesta pluja de meteors és el cometa 96P/Machholz. S’espera que el millor moment per a observar-los serà a l’alba del dia 30, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

Juliol 30.  Pluja de meteors α Capricòrnids. Activitat entre el 3 de juliol al 15 d’agost, amb un màxim el 30 de juliol. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Capricorn. El cos pare de la pluja és el cometa 169 / NEAT, esperant que el millor moment per a observar-les serà en les primeres hores del dia 30, cap a la part sud-est de l’Esfera celeste.

Fenòmens curiosos (ocultacions i conjuncions)

Juliol 06, 17.35. Ceres en oposició. El planeta nan Ceres es troba alineat amb la Terra i el Sol, fent una línia recta; al mateix temps estarà en apogeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 1,89 ua. La seua brillantor arribarà a una magnitud màxima de 7,3, i, per tant, necessitarà ser observat amb prismàtics o un petit telescopi. Es  trobarà en la constel·lació de Sagitari prop de l’estrella Ascella.

Juliol 14, 03.40 – 06.58. Ocultació lunar de Spica. La Lluna farà un acostament molt pròxim a l’estrela Spica (α Verge) creant una ocultació lunar visible en Amèrica. Aquesta no serà visible des del nostre país ja que a les 5:58 ja farà hores que Spica i la Lluna s’hauran post.

Juliol 15, 11.32. Conjunció de Mart i Urà, amb Mart passant a 0° 33´ al sud d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Caldrà veure-ho abans de l’eixida del Sol, a partir de les 3 del matinada quan ixen per l’est. Com que Mart és visible a simple vista, això permetrà descobrir Urà. Millor si s’utilitzen prismàtics o un telescopi petit.

Juliol 17, 20.07 – 00.30. Ocultació lunar d’Antares. La Lluna tindrà un estret acostament a l’estrella Antares (α Escorpí) que en algunes parts del planeta serà una ocultació lunar.

Juliol 24, 22:45. Conjunció lunar de Saturn. La Lluna s’acostarà a 0° 23´de Saturn. En algunes parts de la Terra la Lluna arribarà a tapar-lo però no serà visible al nostre país.

Màxima separació del Sol

El 5 de juliol la Terra es trobarà en l’afeli, el punt de l’òrbita terrestre més allunyat del Sol. Aquest dia la Terra és trobarà a 1,0167 ua de la nostra estrella. Per tant, al ple de l’estiu és quan la Terra es troba més lluny del Sol.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatge:

Santa Eulàlia de Can Serra, de nit. Lladorre, Pallars Sobirà. Ramon Oromí. 2016. CC BY-NC-ND 2.0

Enfilem el darrer mes de la primavera i els primers dies de l’estiu. Sense pluja per ací, llevat d’unes minses gotes que han mullat el carrer, els núvols persistents no ens deixen veure el cel nocturn. Així que tenim de tot el pitjor, sense pluja i sense estrelles a la nit. I tot esperant si torna l’aurora boreal ara que la gran regió activa solar AR3664 ha sobreviscut a la rotació del Sol i torna a ser visible al disc solar.

Respecte a l’observació dels planetes en aquest mes poca cosa podrem veure en la primera part de la nit. Tots els planetes continuen a la dreta del Sol i, per tant, només seran visibles abans de l’alba. Només Mercuri guaitarà per l’horitzó oest els últims dies del mes.

La primavera acabarà el 20 de juny. Serà el dia del solstici d’estiu. Benvingut estiu.

Planetes

L’observació dels planetes serà difícil durant el mes ja que només hi seran visibles en les últimes hores de la nit, poc abans de l’alba, mirant cap a l’est. Formaran un alineament d’objectes, des del més separat del Sol, Saturn, cap a l’oest, fins a Venus i Mercuri molt prop del Sol i de l’horitzó.

Saturn, el més separat de l’horitzó en les hores anteriors a l’eixida del Sol, apareixerà per l’est a partir de les 3 de la matinada els primers dies del mes i a les 2 a mitjan mes. Serà durant les últimes nits de juny quan el podrem veure més aviat, cap a la 1:30 de la matinada. Per tant, durant juliol i agost Saturn serà visible abans de la mitjanit. La matinada del 27 de juny una Lluna minvant s’acostarà al planeta, cosa que permetrà fer-los una bonica foto eixint tots junts per la mar cap a les 1:30.

Els altres planetes Júpiter, Venus i Mercuri es troben molt prop de l’horitzó est i seran molt difícils de veure enmig de la llüissor solar. Els primers dies del mes, els 4 i 5 de juny, Júpiter i Mercuri estaran molt prop però només amb sort podreu admirar-los. Però passats els dies Júpiter s’anirà separant del Sol i cada vegada serà més fàcil veure’l. Al final del mes serà el rei del cel de la matinada.

Entre mig d’aquests dos, Mart serà visitat per la Lluna minvant la nit del 2 al 3 de juny.

El dia 4 de juny Venus se situarà en el punt de conjunció superior solar, és a dir, amb la Terra, el Sol i Venus alineats. Aquell dia el planeta passarà per darrere de la nostra estrella a només 0° 03´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,74 ua.  Venus deixarà llavors de ser un objecte matutí per ser-ne un vespertí. Però no se separarà encara prou del Sol per deixar-se veure durant el mes de juny al capvespre.

Finalment el 14 de juny Mercuri també passarà per darrere del Sol i es trobarà en conjunció superior solar. Mercuri passarà a només 0° 56´ del centre del disc solar. En aquest moment se situarà en el punt més llunyà de la Terra a 1,32 ua. Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a ser-ne un vespertí. El planeta sí que es deixarà veure breument els darrers capvespres del mes si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol.

Pluges d’estels

A més tindrem diverses dues pluges d’estels, els Boòtids i els Ariètids.

La pluja d’estels dels Ariètids assolirà el màxim el 10 de juny. Amb una activitat des del 22 de maig al 2 de juliol, la seua taxa de meteors sol ser d’uns 50 meteors per hora. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Àries. La font de la pluja és desconeguda, però els científics creuen que està relacionada amb l’asteroide 1566 Ícar, tot i que l’òrbita pot correspondre també al cometa 96P/Machholz.

La pluja d’estels dels Boòtids assolirà el màxim del 27 de juny. Amb una activitat entre el 22 de juny al 2 de juliol, la taxa de meteors és molt variable. Normalment és molt feble, d’1 o 2 meteors per hora però de vegades s’han observat esclats ocasionals, com el darrer l’any 1998, quan la taxa va arribar a 100. El radiant es troba en la  direcció de la constel·lació del Bover. El cos celeste responsable de la pluja ha estat identificat com el cometa 7P/Pons-Winnecke.

Solstici d’estiu

La primavera acaba el 20 juny a les 22: 40 quan el Sol, en el seu camí aparent sobre l’eclíptica, arribe al seu punt més alt al cel, a 27º 27′ per damunt de l’equador celeste. Serà el moment del solstici d’estiu. Al migdia solar del 21 de juny el Sol assolirà uns 74º d’alçada a la Safor.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- Gemini North es troba a una altitud d’uns 4.200 metres a Maunakea, Hawaii. Les Cloud Cams nocturnes de Gemini North van poder capturar els extraordinaris fenòmens de llum que es veuen a la part dreta de la imatge. Presenta els fenòmens de llamps anomenats descàrregues super-atmosfèriques vermelles. Es distingeixen pel seu color i també per la direcció en què xoquen. Les llums vermelles i blaves baixen de 50 a 90 quilòmetres cap a la part superior de la coberta dels núvols. És extremadament difícil capturar aquests fenòmens amb la càmera i més encara des d’aquesta perspectiva única. Aquesta imatge va ser presa el 24 de juliol de 2017. Wikipedia Commons.

Els planetes han deixat el cel del capvespre per refugiar-se en el cel de la matinada. Júpiter, finalment ens abandona i no podrem veure cap planeta abans de mitjanit fins l’agost.

Planetes

Admirant el cel nocturn de matinada podrem veure les aproximacions dels planetes la primera setmana de maig. Del 3 al 6 de maig durant la matinada i poc abans de l’eixida del Sol, cap a l’est, la Lluna minvant visitarà Saturn, Neptú, Mart i Mercuri. Les aproximacions seran tan grans que algunes vegades semblarà que el planeta i la Lluna es toquen.

El gegant Júpiter ha deixat de ser el llumener dels capvespres dels darrers mesos i s’ha enfonsat en la lluïssor del Sol. El 18 de maig el planeta es trobarà en conjunció solar, és a dir, alineat amb la Terra i el Sol (Terra- Sol – Júpiter). Júpiter passarà per darrere del Sol, amb una separació angular amb aquest de només 0° 43′ del Sol. A partir d’aquest moment Júpiter passarà, de ser un objecte vespertí a un de matutí.

La nit del 3 al 4 de maig començà el ball de la Lluna amb els planetes. A les 00:31 la Lluna minvant passarà a només 0° 50´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari. En la matinada del 31 de maig la Lluna i Saturn tornaran a estar en conjunció. La Lluna se situarà a 0° 22´ al sud de Saturn, en la constel·lació d’Aquari.

La nit següent (4 – 5 de maig), la conjunció entre la Lluna i Mart serà a les 04:25 quan el nostre satèl·lit s’acoste a només 0° 11´ al nord de Mart, en la constel·lació de Pisces.

Finalment poc abans de l’alba del 6 de maig la Lluna estarà en conjunció amb Mercuri, amb una separació prou gran de 3° 49´ al nord del planeta, en la constel·lació de Pisces.

Dos dies després, el 9 de maig, Mercuri se situarà en el punt de la màxima elongació occidental, és a dir a la màxima separació del Sol en la seua aparició abans de l’alba. Començà el millor període per observar-lo. Però a més a més, uns dies més tard, el 12 de maig el planeta assolirà la major altura respecte a l’horitzó est de tot l’any 2024. No perdeu l’ocasió per admirar aquest planeta tan esquiu.

Fets destacats

La nit del 23 al 24 de maig la Lluna plena s’aproximarà molt a Antares, l’estel principal de la constel·lació de l’Escorpí. A casa nostra la màxima aproximació s’esdevindrà cap a les 6 del matí del 24 de maig quan la Lluna passe a un 15′ de l’estrella. Això és la meitat del diàmetre de la Lluna.

Tanmateix a Amèrica tindran més sort. A Mèxic, per exemple de 1:1 a 5:24 (UT) la Lluna ocultarà completament l’estrella. Un bell espectacle celeste que no podrem gaudir ací.

Pluja d’estels

Maig és el mes de la pluja de meteors η-Aquàrids. Activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El màxim de la pluja serà observable a l’alba del 5 i en la matinada del 6 de maig, cap a la part est de l’esfera celeste. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, amb un període orbital de 61 anys. El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges:

1.- El Sol en continu amb un Seestar S50. 2 de maig 2024. Enric Marco.

El mes d’abril ha començat en la setmana de Pasqua, una festivitat religiosa ben connectada amb el moviment del Sol i de la Lluna. I respecte a l’oratge, finalment ha començat a ploure una mica per remullar els camps i sembla que els núvols deixaran pas als cels rasos.El primer mes complet de la primavera ens durà la davallada del planeta Júpiter i Mercuri en el cel del capvespre i poc abans de l’alba, l’entrada en la lluïssor solar de Venus, Mart i Saturn.

I com a fet extraordinari, la lluna nova cobrirà el Sol en una gran franja de Mèxic, Estats Units i Canadà el 8 d’abril en el que serà un gran eclipsi de Sol de més de 4 minuts de durada. Malauradament no serà visible al nostre país. Recomane veure’l on-line en directe.

Planetes

Mercuri, el primer planeta del sistema solar és un objecte difícil de captar i durant el mes de març ha estat possible veure’l quan ha estat en els extrems de l’òrbita, lluny del Sol. Tanmateix aquest mes torna a acostar-se a la nostra estrella i ha deixat d’observar-se.

De fet el 12 d’abril Mercuri es trobarà en conjunció solar inferior, és a dir, en la direcció solar. A partir d’aquest moment passarà de ser un objecte vespertí a un matutí.

El mes d’abril serà el darrer en que podrem veure el planeta Júpiter després de mesos al cel nocturn. Al llargs dels dies el planeta gegant s’anirà acostant a la direcció del Sol i cada vegada serà més curt el temps en que el veurem brillar en el cel del capvespre.

Els primers dies del mes el planeta era lluirà ben fort cap al sud-oest després de la posta de sol. Ara bé, a final del mes, el planeta s’haurà endinsat en la lluïssor solar i només serà visible durant uns minuts del capvespre.

El 10 d’abril una fina lluna creixent de 2 dies es trobarà amb el planeta en direcció de la constel·lació d’Aries.  Com que una lluna és difícil de veure és bon moment de fer-li una fotografia.

Venus, el planeta dedicat a la deessa de l’amor ha estat observant-se en març en el cel de matinada cap a l’est unes hores abans de l’eixida del Sol. Ara també s’acosta al Sol i cada vegada serà més difícil veure’l. Mart i Saturn, ben prop de Venus al cel matutí, només son petits puntets brillants dins de les primers llums del dia.

El dia 6 i 7 d’abril una lluna minvant molt fina passarà molt prop del planeta Venus en direcció de la constel·lació de Piscis.

Eclipsi de Sol
Un eclipsi solar total visible a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d’abril del 2024. Un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint així la imatge del Sol per a un espectador situat sobre la superfície de la Terra.

Com que ocorrerà només un dia després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica (Abril 07, 19:51. La Lluna en perigeu. Distància geocèntrica 358 816 km. Grandària angular de la Lluna: 33,3 minuts d’arc), el diàmetre aparent de la Lluna serà un 5,5% més gran que la mitjana. Amb una magnitud de 1.0566, la  duració de la totalitat serà de quatre minuts i 13 segons prop del poblat de Nazas, Durango, Mèxic (~6 km al nord), i les pròximes ciutats de Torrassa, Coahuila i Gómez Palacio, Durango.

La totalitat anirà recorrent una franja estreta a Amèrica del Nord, començant en la costa del Pacífic, després ascendint en direcció nord-est a través de Mèxic, els Estats Units i el Canadà, abans d’acabar enmig de l’Oceà Atlàntic.

Si no pots viatjar a Amèrica per situar-te sota l’ombra de la Lluna, pots tractar de veure-ho on-line en aquesta web de l’Exploratorium de San Francisco.

Pluja d’estels

Abril és el mes de la pluja de meteors dels Lírids. Encara que la pluja serà activa entre el 16 i el 25 d’abril, el màxim s’espera per a la nit del 21 al 22 d’abril.  La taxa màxima observable pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora. El radiant o punt de l’esfera celeste des d’on semblen provindre es troba en la constel·lació d’Hèrcules. El progenitor de la pluja és  C/1861 G1 (Thatcher), cometa de llarg període amb una òrbita d’uns 415 anys.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- Posta de sol sobre Tavernes de la Valldigna el 26 de març de 2024 a les 20:16. De dalt a baix s’observa el cúmul obert de les Plèiades, el planeta Júpiter i prop de l’horitzó el fugisser planeta Mercuri.  Enric Marco.
2.-3.- Stellarium.
4.- NASA/Estudi de Visualització Científica del Centre Goddard de la NASA/Michala Garrison; Càlculs de l’eclipsi Ernie Wright, Centro Goddard de la NASA.

L’hivern avança i no s’hi veuen enlloc del país les fredorades d’anys enrere. D’aquesta bonança algun en diuen “bon temps” encara que clarament tot apunta a la crisi climàtica. L’observació del cel nocturn se’n beneficia, tot i la persistent entrada de núvols alts i la pols en suspensió per la manca de pluges. A més, ara es poden produir alguns efectes atmosfèrics curiosos com el que avui ens presenta l’amic i company Josep Emili Arias. L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim i aquest matí ha aconseguit fotografiar la forma de vas etrusc a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor.

Planetes

Mercuri és actualment un planeta matutí, observable prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix aquests darrers dies ha davallat molt i, a poc a poc, s’acosta a l’horitzó i a la direcció solar i, per tant, deixarà de ser visible a partir del dia 10. De fet, el 28 de febrer a les 9:52 el planeta estarà en l’anomenat punt de conjunció solar superior ja que Mercuri s’alinearà amb el Sol i se’n separarà només 1° 49´ . En aquell moment estarà en el seu punt més distant de la Terra a 1,37 unitats astronòmiques. Mercuri deixarà llavors de ser un objecte matutí a ser un de vespertí.

Venus continuarà essent el cos més brillant de cel de la matinada, exceptuant la Lluna. Mirant cap al sud-est a la matinada el podrem veure prop de l’horitzó.

El 7 de febrer cap a les 7 del matí Mart, Venus i una Lluna minvant molt fina es trobaran en conjunció sobre la constel·lació de Sagitari.

En passar els dies Venus continuarà davallant fins trobar-se la matinada del 22 de febrer amb el planeta Mart amb el que només se separarà 38´, un poc més d’una lluna plena, ja en la constel·lació de Capricorn.

El planetes gegants s’han de veure després de la posta de Sol.

Júpiter

El planeta gegant continua sent el rei de la nit. En fer-se fosc ja guaita ben alt en direcció sud-oest. Per aquesta raó ja només serà visible durant la primera part de la nit.

La nit del 15 de febrer podrem veure l’encontre entre una Lluna en quart creixent i Júpiter, amb una separació de només 3° 09´ en direcció de la constel·lació d’Aries.

Saturn

Aquest mes tenim la darrera oportunitat d’observar Saturn, el planeta dels anells. Guaiteu el cel oest 30 o 45 minuts després de la posta del Sol. Es presenta com un punt de llum tímid sobre l’horitzó oest-sud-oest. El planeta s’enfonsarà en les lluïssors solars cap a finals de mes i ja no serà observable després de l’ocàs. El 28 de febrer a les 22:15 Saturn s’alinearà amb el Sol, en el que s’anomena conjunció solar. Saturn passarà a només 1° 37´ del Sol.  Quasi al mateix temps, estarà en el punt més allunyat de la Terra a 10,71 ua. Saturn deixarà llavors de ser un objecte vespertí a ser un de matutí.

Objectes notables

Diversos objectes nebulosos o estel·lars seran fàcilment visibles aquest mes. Per a observar-los serà necessari d’ajuda òptica com ara prismàtics per a astres senzills i brillants (M42, M44) però amb altres caldrà utilitzar telescopis.

El cúmul obert M44 o cúmul del Rusc al centre de la constel·lació de Cancer és un objectiu senzill d’observar.

La reina de les nebuloses senzilles és la Nebulosa d’Orió  o M 42 en la part central de la constel·lació del mateix nom. La podeu trobar sota les tres estrelles alineades d’Orió.

Durant el mes de febrer la constel·lació de l’Óssa Major serà visible durant la major part de la nit mirant cap al nord-est de l’esfera celeste. El sistema estel·lar Mizar – Alcor és un sistema estel·lar doble-doble o múltiple visible a ull nu però realment espectacular vist amb un petit telescopi.

Pluges d’estels

El mes ens durà la pluja de meteors dels α-Centàurids. Mantenen una activitat meteòrica entre el 28 de gener i el 21 de febrer, amb el màxim el 8 de febrer. La taxa màxima d’objectes brillants és variable cada any però almenys se solen veure uns 6 meteors por hora en llocs foscs. És, per tant, una pluja dèbil. El cos responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment per veure la pluja serà un poc abans de l’alba del dia 8, mirant cap al sud.

La Lluna

El nostre satèl·lit farà una aproximació al cúmul obert estel·lar M45, les Plèiades, la nit del 16 de febrer. Se situarà a només 0° 31’, una distància al cel com un diàmetre lunar en direcció de la constel·lació de Taure. A les 21:18 serà la màxima aproximació.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2024. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Imatges

1.- L’accentuada estabilitat anticiclònica produeix una estratificació acusada de les capes tèrmiques en l’horitzó marítim. Forma de vas etrusc o omega a l’eixida del Sol a la platja de Gandia, la Safor. 3 de febrer de 2024 a les 8:10. Josep Emili Arias.

Continua a Ja són aquí els Gemínids 2023, la pluja d’estels del desembre, Clara Ardévol Mallol, Vilaweb, 13 de desembre 2023.

Les nits es fan més llargues durant el mes de desembre però també més fredes. Això tan natural del fred no ho era tant fa uns dies. I això que finalment el 22 de desembre acabarà una tardor anormalment càlida i seca, sense pluges dignes d’aquest nom des de setembre i entrarem de ple en l’hivern.

Malgrat el fred i els núvols impertinents que senyoregen el cel sense compassió per als amants de les estrelles, aquests dies cal animar-se a admirar el cel nocturn. Desembre i també gener presenten les més belles constel·lacions del firmament, les més conegudes, les més fàcils de reconèixer. Només pondre’s el Sol i fer-se de nit podrem veure cap a l’est el gran rectangle del gegant caçador Orió, amb el seu cinturó triestel·lar característic. A la seua dreta, la V inclinada de la constel·lació de Taure, amb un estel rogenc en la punta inferior: Aldebaran. Al costat dret del toro trobarem una petita acumulació estel·lar, les Plèiades.

Com que tot caçador ha de tenir gossos de caça, als peus d’Orió podrem trobar-los formant uns grupets d’estels dèbils, Ca Major i Ca Menor, entre els quals destaca l’estel Sírius, la més brillant del cel nocturn.

Els planetes Júpiter i Saturn continuaran sent els reis de la nit. Saturn, tanmateix, ja al sud en fer-se de nit, es pondrà abans de la mitjanit.

Venus continuarà ben brillant al cel de la matinada. Mercuri, per contra, tornarà a veure’s cap a l’oest durant uns dies després de la posta de sol.

Cal destacar un fet extraordinari que ocorrerà la nit de l’11 al 12 de desembre. Serà quan l’asteroide (319) Leona eclipsarà durant uns 12 segons l’estrella Betelgeuse de la constel·lació d’Orió. L’observació acurada del fenomen pot ajudar a determinar la forma real de l’objecte celeste. D’això ja en parlaré més endavant però podeu obtenir més informació en aquest enllaç.

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. Començarà llavors oficialment l’hivern.

Planetes

Júpiter continua sent el rei de les nits durant el mes de desembre. Visible durant tota la nit i ben brillant a la constel·lació d’Àries és ara mateix l’objecte més brillant del cel nocturn, després de la Lluna. Una lluna creixent passarà a uns 2º pel nord del planeta la nit del 22 de desembre i permetrà, per si algú no el troba, assenyalar-lo de manera inequívoca.

El planeta dels anells, Saturn, situat a Aquari, es presenta aquest dies cap al sud en fer-se de nit i per tant, passada la mitjanit deixarà de veure’s en pondre’s. Una lluna en quart creixent s’hi situarà a uns 2º al sud la nit del 17 de desembre. D’aquesta manera serà fàcil trobar-lo al cel.

Venus continua embellint el cel de la matinada.  Mirant cap a l’est i unes dues hores abans de l’eixida del Sol el podrem veure ben alt al cel. Les matinades del 9 i 10 de desembre una lluna minvant se situarà prop del planeta per assenyalar-lo.

Mercuri

El planeta més esquiu ens tornarà a oferir els seus encants en veure’s per damunt de l’horitzó sud-oest. En ser Mercuri un planeta tan pròxim al Sol, des de la Terra sempre el veiem molt propet de la lluminària solar. Els millors moments d’observació son els dies en que s’assoleix la màxima separació del Sol, uns 27º. L’anomenada màxima elongació oriental del planeta ocorrerà el 4 de desembre i, per tant, durant aquest dies i els següents no heu de deixar passar l’oportunitat d’observar-lo.

Mercuri, amb una òrbita tan apegada al Sol, deixarà de veure’s ben ràpidament. A partir del 17 de desembre ja estarà tan pròxim al Sol que serà impossible la seua observació.

Pluges d’estels

El mes de desembre també és ric en pluja de meteors.

El màxim de la pluja de meteors Feonícids ocorre el 2 de desembre. Amb una activitat del 28 de novembre al 9 de desembre, la taxa d’objectes observables és variable amb un màxim de 7 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar la pluja ha estat identificat com el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Púpids-Vèlids és el 7 de desembre. L’activitat de la pluja va del 30 de novembre al 15 de desembre, amb una taxa màxima observable de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable de la pluja no ha estat identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

El màxim de la pluja de meteors Gemínids és el 14 de desembre. Amb una activitat entre el 4 i el 17 de desembre, la taxa màxima observable de 120 meteors per hora la converteix en una de les més actives de l’any, junt als Perseids d’agost. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el Planeta Menor 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

El 23 de desembre serà el màxim de la pluja de meteors Úrsids. L’activitat de la pluja serà entre el 17 i el 26 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Óssa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible des del vespre del 22 de desembre, sent el millor moment cap a l’alba del 23 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

Solstici d’hivern

Finalment la tardor s’acabarà el 22 de desembre. El Sol se situarà en el punt més baix respecte a l’equador celeste. El solstici d’hivern serà a les 4:27 del 22 de desembre.

La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2023. I tot això gràcies al Planetari de Quebec. Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.