Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Pluja d'estels

El cel de maig de 2022

0
Publicat el 1 de maig de 2022

En aquest temps d’incerteses la Terra segueix el seu camí habitual i, quasi sense adonar-nos-en, la primavera avança i ja tenim ací el mes de maig. A la posta del Sol s’amaguen finalment les constel·lacions hivernals, Orió, Ca Major i Menor i Taure per l’oest mentre per l’est comencen a guaitar tímidament les constel·lacions estiuenques, com l’Escorpí o Lira. Entremig les constel·lacions Lleó, Virgo o Copa són ara les reines de la nit.

Tanmateix darrerament l’oratge no ha ajudat les observacions nocturnes que han estat sistemàtiques ajornades a un moment més adient, tot i esperant que arribe l’estiu. Mentrestant, tapat per núvols gruixuts massa vegades, el cel nocturn ens prepara bells espectacles que mereixen ser contats.

Com ja passa des de fa uns mesos, els planetes es troben tots a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Només Mercuri ens farà una visita fugissera al cel del capvespre.

La Lluna al costat de Mercuri el capvespre del 2 de maig 2022 a les 21:30 mentre Orió mostra la seua majestuositat. Stellarium.
La Lluna al costat de Mercuri al capvespre del 2 de maig 2022 a les 21:30. Detall. Stellarium

Aquest primers dies del mes de maig, Mercuri, tan esquiu a les mirades humanes, es deixarà veure durant els primers 10 dies del mes sempre prop de l’horitzó oest, pot després de la posta de Sol. Només amb un horitzó sense obstacles i abans de les 21:45 podreu veure’l com un puntet brillant. El dia 2 de maig, una fina lluna s’hi situarà al seu costat i ens ajudarà a identificar-lo. Un detall interessant és que el cúmul d’estrelles de les Plèiades es podrà veure també a la dreta del planeta. Un bonic trio celeste que mereix una foto.

Mentrestant tots els altres planetes es troben a la dreta del Sol i, per tant, només es poden veure a la matinada. Cal aixecar-se ben d’hora per gaudir de l’espectacle celeste. Ara mateix quatre planetes es podeu veure alineats a l’horitzó est poc abans de l’eixida del Sol: Venus, Júpiter, Mart i Saturn. El planetes aniran movent-se al llarg del mes i rebran la visita de la Lluna decreixent.

L’alineació del planetes a la matinada durant el mes de maig. Exemple del 3 de maig 2022 a les 6:30. Stellarium.

A més a més, els dos primers, Venus i Júpiter, es troben ben pròxims un a l’altre des de fa uns dies, una configuració que s’anomena conjunció. Venus i Júpiter es troben en conjunció i llueixen com dos ulls brillants al cel. L’amic Josep Emili Arias els fotografià el passat dissabte 30 d’abril a les 6:10 en el pont del Raval de Gandia (la Safor). Us deixe la magnífica foto que va fer.

Conjunció de Venus (dalt) amb Júpiter, fregant una de les esferes armil·lars que ornamenten el pont del Raval de Gandia. 30 d’abril 2022 a les 6:10. Josep Emili Arias.

Els planetes matutins seguiran omplint l’horitzó de la matinada per a gaudi dels més matiners. No deixeu de veure l’alineació planetari que us permetrà d’un colp d’ull admirar la grandesa del nostre sistema solar.

Alineació planetària el 16 de maig a les 6:00. Stellarium.

Finalment assenyalar que la Lluna s’afegirà a la festa celeste al final del mes. Durant uns dies, del 22 al 27 de maig la Lluna visitarà cadascun dels planetes arribant, fins i tot, a acostar-se molt a alguns d’ells. La major aproximació la farà una finíssima lluna minvat la matinada del 27 de maig  quan s’arribe a acostar a 0° 12´ al sud de Venus, si fa no fa com el que ocupa mitja lluna plena.

Conjunció Lluna-Venus. 27 maig 2022. 6:00. Stellarium.

Aquests balls de planetes produeixen configuracions ben curioses. La Lluna farà un bonic trio celeste junt amb Júpiter i Mart dos dies abans, la matinada del 25 de maig. La figura formada s’assemblarà molt a un triangle rectangle en el que cada lluminària determina un vèrtex. A més a més s’hi produirà una altra conjunció entre Júpiter i Mart la matinada del 29 de maig, en la que se situaran només a 0° 38´ (com una lluna plena de separació) l’un de l’altre.

Un mes intens d’observació planetari se’ns presenta per davant. Tractem d’aprofitar-lo si els núvols i la pluja ens ho permeten. Ja em direu.

Conjunció entre la Lluna i Júpiter i Mart. 25 de maig 2022 a les 6:00. Stellarium.

Eclipsi de Lluna del 16 de maig

L’espectacle astronòmic del mes, però, serà l’eclipsi de Lluna del 16 de maig. La nit del diumenge 15 al dilluns 16 la Lluna plena s’anirà situant a poc a poc dins de l’ombra de la Terra. Entre las 03:32 i les 08:51 es produirà tot el fenomen. A les 03:32 el disc lunar entrarà en la penombra terrestre (P1) i començarà a enfosquir-se. A les 04:28 el disc lunar entrarà en l’ombra i començarà a adquirir la típica coloració rogenca (U1). L’eclipsi tindrà el màxim entre les 05:29 (U2) i les 06:54 (U3), essent el punt mitjà de l’eclipsi a les 06:12. L’eclipsi s’acabarà completament a les 08:51 (P4) però donat que el Sol eixirà a les 06:48, el fenomen deixarà de ser visible cap a les 6:15 i no s’arribarà a veure eixir la Lluna de l’ombra terrestre. Reconec que les hores d’observació són incòmodes però la natura no té mai pietat pels observadors terrestres.

Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig del 2022. Observatorio Nacional.
Eclipsi parcial de Lluna 16 juliol 2019.  22:04. Enric Marco

Aquest mes de maig tindrem també una pluja de meteors. La pluja d’estels dels η-Aquàrids presenta activitat entre el 19 d’abril i el 28 de maig. A diferència de la majoria de pluges de meteors, no hi ha un pic màxim d’activitat concentrat en un sol dia, sinó que la màxima activitat és d’aproximadament una setmana al voltant del 6 de maig. La taxa màxima observable serà d’uns 40 meteors per hora, sempre situat-se per observar-la en un indret fosc. La zona del cel per on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari.  El cometa 1P/Halley és l’objecte que causa la pluja ja que ha anat deixant residus (pols, trossets de gels) al llarg dels passos que ha fet per la zona interna del sistema solar que la Terra aquests dies recollirà en passar. El millor moment per observar la pluja serà la matinada del 6 de maig, mirant cap a l’est de l’esfera celeste. Mireu les diverses imatges d’aquest text on es troba assenyalat el radiant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Maig 09 02 22
Lluna plena Maig 16 06 14
Quart minvant Maig 22 20 43
Lluna nova Maig 30 13 31

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Dark Sky Milky Way. 9 juny 2019. John Fowler (CC BY 2.0).
2.3.4.6.7.8 Captures de Stellarium.
5.- Conjunció de Venus (dalt) amb Júpiter, fregant una de les esferes armil·lars que ornamenten el pont del Raval de Gandia. 30 d’abril 2022 a les 6:10. Josep Emili Arias.
9.- Seqüència de l’eclipsi de Lluna de la matinada del 16 de maig del 2022. Observatorio Nacional.
10. Eclipsi parcial de Lluna 16 juliol 2019.  22:04. Enric Marco.

El cel d’abril de 2022

4
Publicat el 1 d'abril de 2022

Mentre la guerra continua a Ucraïna amb milions de desplaçats i milers de morts, la primavera comença a traure el nas en aquesta part de la Mediterrània. Després de 15 dies de pluja intensa que ha amarat els camps, ara la natura rebrota resplendent com aquestes acàcies florides a Paterna. El cel, però, encara està ple de núvols que, de tant en tant, ens regala alguna pluja fina.

Aquest mes d’abril el cel nocturn continua sense planetes visibles al capvespre. Fa temps que aquesta buidor planetària vespertina no es veia. Sempre hi havia algun planeta per amanir la nit, per ensenyar als nouvinguts un tast de les meravelles celestes sense tindre que fer grans matinades. Ara, en fer-se de nit, només podem veure les darreres alenades de les constel·lacions hivernals. Orió, Taure, els Bessons ja davallen en l’horitzó oest en fer-se de nit i, en passar aquest mes, no tornaran a fer-se visibles fins a les acaballes de l’estiu, poc abans de l’alba.

Les constel·lacions hivernals, Taure, Orió i Ca Major davallen en fer-se de nit. 20 d’abril 2022. 21:30.

Els planetes podreu veure’l mirant a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. Allí, entre les 6 i les 7 del matí, podrem admirar el potent llum del planeta Venus, acompanyat per Saturn i Mart, mentre Júpiter guaita prop de l’horitzó. Una fila ben alineada de planetes que ens dibuixaran de manera aproximada l’eclíptica, el camí que segueix el Sol sobre el cel.

Venus, ben brillant, acompanyat de Saturn i Mart, mentre que Júpiter es troba prop de l’horitzó est. 20 d’abril 2022, 6:30. Stellarium.

L’espectacle del mes se’ns presenta la nit del 4 al 5 d’abril.  Durant la matinada els planetes Mart i Saturn tindran un encontre aparent en el cel. Saturn passarà a només 19´ al nord de Mart (una separació equivalent a mitja lluna plena), en la constel·lació de Capricorn. Aquesta conjunció es podrà veure un poc abans de l’eixida del Sol, ja el 5 d’abril, cap a les 6 o 7 del matí, mirant al sud-est. 

Conjunció Mart-Saturn. Matinada del 5 d’abril del 2022 a les 7:00. Stellarium.

La causa d’aquesta conjunció és un efecte d’alineament planetari observat des de la Terra. Com es pot veure al diagrama adjunt, el dia 5 d’abril els planetes Venus i Mart estaran situats en la direcció de Saturn, vistos des de la Terra. En particular Mart estarà pràcticament damunt de Saturn, a només una separació equivalent a mitja lluna plena.

Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. De la web in-the-sky.org. Dominic Ford.

Tindrem un altre encontre còsmic encara més espectacular. El matí del 30 d’abril, Venus s’acostarà a mig grau de Júpiter. Els dos planetes més brillants del cel formaran llavors una parella de llumeneres sobre l’horitzó oriental un poc abans de l’alba, aproximadament una hora abans de l’eixida del Sol. Tindrem un parell d’ulls brillants que ens miraran intensament a la nit!

Conjunció de Júpiter amb Venus la matinada del 30 d’abril. 6:00. Stellarium.

En el mes d’abril podrem gaudir de la pluja de meteors dels Lírids. Aquesta és activa entre el 16 i el 25 d’abril però el màxim de producció de meteors serà el 22 d’abril. La taxa màxima pot arribar a ser de fins a 18 meteors per hora, però només des de llocs foscos. El radiant es troba en la direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa Thatcher 1861 G1 és l’objecte que origina la pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 fins a la matinada.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Abril 01 08 25
Quart creixent Abril 09 08 48
Lluna plena Abril 16 20 54
Quart minvant Abril 23 13 56
Lluna nova Abril 30 22 29

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Acàcia porpra en flor. Paterna, l’Horta. R. Marco. 30 març 2022.
2.-4. Diverses imatges del cel d’abril 2022. Stellarium.
5.- Posició dels planetes del Sistema Solar el 5 d’abril de 2022. in-the-sky.org. Dominic Ford.
6.- Imatge conjunció Júpiter-Venus. Stellarium.

El cel de febrer de 2022

0

El mes comença amb un cel ben ras que ens ha deslliurat per uns dies de núvols i que ens permet observar sense problemes el cel nocturn. Llàstima que aquest oratge vinga acompanyat d’unes nits ben fredes, però la natura és així i no s’hi pot fer res.

Els planetes deixaran de decorar els capvespres per passar a animar les matinades. Així que només els matinadors podran gaudir de l’espectacle del ball dels planetes. Només una feble pluja d’estels serà rellevant durant el mes de febrer. Tot aquesta escassesa d’objectius per observar serà compensat per la bellesa de les constel·lacions de l’hivern: Orió, Taure, Ca Major i Menor i els Bessons. Un grapat de nebuloses són presents en aquesta zona del cel ara visible que us poden fer feliç, si les busqueu amb uns prismàtics. No ho us perdeu.

Júpiter i la Lluna el 3 de febrer 2022 a les 19:20.

Al capvespre només podeu admirar el planeta Júpiter. El gegant és encara ben brillant cap al sud-oest en pondre’s el Sol però serà cada vegada més difícil de veure en avançar el mes. Ens quedarem durant una llarga temporada sense planetes al cel del vespre així que fer-li una ullada per admirar-ne les satèl·lits i les bandes de núvols.

On podrem trobar els altres planetes és unes hores abans de l’eixida del Sol. Mirant cap a l’est podrem veure Venus, Mart, Mercuri i cap al final de mes Saturn. La deessa de la bellesa, Venus, és especialment brillant en les últimes hores de la matinada. Assolirà la brillantor màxima el 9 de febrer amb una magnitud de – 4,6.

Els últims dies del mes una lluna en quant minvant es passejarà entre aquests planetes per donar-li més bellesa a l’espectacle celeste. Gaudiu del ball planetari.

Mercuri, Mart i Venus en el cel de la matinada el 10 de febrer 2022 a les 7:00.

La pluja d’estels dels α-Centàurids està activa entre el 28 de gener i el 21 de febrer. El màxim de la pluja serà el 8 de febrer amb una taxa màxima d’uns 6 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors es troba en la constel·lació del Centaure. L’objecte responsable de la pluja no ha estat identificat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora UT
Lluna nova Febrer 01 06 47
Quart creixent Febrer 08 14 50
Lluna plena Febrer 16 17 56
Quart minvant Febrer 23 23 33

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de febrer de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Sol en llum blanca. Aula d’Astronomia. Mòbil. Enric Marco. 28 de gener 2022.
2-3.- Stellarium.

El cel de gener de 2022

0
Publicat el 1 de gener de 2022

Hem deixat enrere 2021, el segon any de la pandèmia, i comença un nou any amb l’esperança d’un final d’aquest malson que limita tant la nostra vida. A nivell astronòmic en tenim de calentes i de fredes. Aquest any podrem gaudir de les primeres imatges del nou telescopi espacial James Webb, així com de la retornada a la Lluna de missions de diverses potències espacials. Tanmateix l’augment dels llançaments de la constel·lació de satèl·lits Starlink i, potser, l’aprovació definitiva de la nefasta normativa espanyola de contaminació lumínica apagaran una mica més les estrelles i la nostra connexió amb l’Univers.

La constel·lació d’Orió, amb Taure, Ca Major i Menor. A l’esquerra destaquen els Bessons amb la parella Castor i Pòl·lux i el Cranc. Stellarium.

La preciosa constel·lació d’Orió, i totes les constel·lacions associades com Taure, Ca Major i Menor, presideixen el cel nocturn durant totes les nits de gener. Per a mi és el paisatge nocturn més estimat, on tots els amants del firmament comencen la seua aventura còsmica.

Al llarg del mes de gener alguns planetes se n’aniran i d’altres tornaran, s’hi veurà una pluja d’estels i gaudirem del passeig de la Lluna per tota la volta celeste, com és preceptiu.

Júpiter, Saturn i Mercuri a la posta del Sol el 12 de gener a les 18:45. Stellarium.

A la posta de sol ara tenim encara Júpiter i Saturn en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn respectivament i només durant els primers dies de mes, el planeta Venus. Aquest ens abandonarà ràpidament i el 9 de gener es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. És a dir, avançarà el Sol i, a partir d’aquest dia Venus serà visible només de matinada, abans de l’alba.

El planeta Mercuri prendrà el relleu de la deessa de la bellesa i tornarà a veure’s pel sud-oest. El 7 de gener Mercuri arribarà al punt de la màxima elongació oriental. Això vol dir que Mercuri assolirà llavors la separació angular més gran respecte del Sol, després de la posta del sol. Dos dies més tard, el 9, el planeta arribarà al punt més alt al cel vespertí, a 17° sobre l’horitzó. La visió del planeta no durarà gaire ja que el 23 de gener Mercuri es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. Mercuri passarà molt a prop del Sol, marcant la fi de la seua aparició vespertina i passarà a ser un objecte matutí.

Venus i Mart abans de l’eixida del Sol. 29 gener a les 7:00 al sud-est. Stellarium.

De matinada, poc abans de l’eixida del sol, a partir de la tercera setmana del mes Venus es trobarà amb el planeta Mart. Els podrem veure cap a les 7 del matí ben prop de l’horitzó est.

Mentrestant el nostre planeta ha fet una volta completa en la seua òrbita i retornen els mesos més freds de l’hivern, gener i febrer. Com a aparent paradoxa, la Terra, seguint el camí al voltant del Sol, es trobarà el dia 4 en el punt més pròxim al Sol, el periheli (o periapsis en general). Efectivament, com que l’òrbita és el·líptica, la distància al Sol varia contínuament i el dia 4 l’aproximació serà màxima. La Terra es trobarà a només 146 605 914  quilòmetres, un 98% de la distància mitjana entre la Terra i el Sol. Aquesta mínima separació pot variar entre el 2 i el 5 de gener de cada any.

Aquesta aproximació no és rellevant front a la inclinació de l’eix de la Terra que és la responsable que ara mateix acabem d’entrar a l’hivern i que a l’hemisferi sud ho han fet al mateix temps a l’estiu.

El mes de gener comença amb una interessant pluja d’estels. Podem gaudir dels Quadràntids, amb un període d’activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb el màxim el 3 de gener. Amb una taxa de 120 meteors/hora és una de les més actives de l’any juntament amb la pluja de meteors dels Gemínids, de desembre i els Perseids de l’agost. Recordeu, però, que això són previsions i, que només es veurà en llocs foscos. En indrets amb moderada contaminació se’n veuran molts menys.

El radiant, punt d’on semblen eixir els meteors dels Quadràntids,  és la constel·lació del Bover, situada entre l’Ossa Major i Hèrcules. El nom prové de Quadrans Muralis, una antiga constel·lació que actualment forma part de la constel·lació del Bover, creada per l’astrònom francès Jérôme Lalande el 1795.

El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment per observar-los des de l’alba del dia 3 i després que el radiant puge a les primeres hores del 4 de gener, cap a la part nord-est del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora UT
Lluna nova Gener 02 19 34
Quart creixent Gener 09 19 11
Lluna plena Gener 18 00 48
Quart minvant Gener 25 14 41

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de gener de 2022. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Joshua Tree National Park, Henrique Pinto, 19 febrer 2018. (CC0 1.0)
2-4.- Stellarium
5.- Òrbita de la Terra, Wikipedia commons.

El cel de novembre de 2021

0

La tardor es consolida ràpidament i els núvols i la frescor s’imposen a tot el país. Caldrà ser pacient i buscar els llocs i els moments oportuns per admirar el cel nocturn. Les meravelles celestes continuen malgrat tot i s’ho val passar una mica de fet per veure-ho personalment. A més a més. amb el retorn a l’hora estàndard (UTC+1 o CEST), mal anomenada horari d’hivern, es fa de nit més aviat i, per tant, les observacions nocturnes son més còmodes.

El mes de novembre ve ple de fenòmens astronòmics interessants. El menú és ben farcit: quatre planetes seran visibles al llarg del mes, 3 en la primera part de la nit i un, una mica abans de l’alba. Una pluja d’estels famosa i de vegades ben abundosa de meteors i el pas d’un planeta menor fàcilment observable.

Mercuri i la Lluna minvant poc abans de l’alba del 3 de novembre 2021. 6:30. Stellarium

Quatre planetes a la vista

L’esquiu planeta Mercuri és actualment visible a la matinada, poc abans de la sortida del Sol. Cal trobar un lloc ben lliure d’obstacles mirant a l’est, com ara la vora de la mar, per veure’l en la constel·lació de la Verge, ben prop de l’estrella Spica, un dels 20 estels més brillants del cel.

La matinada del 3 de novembre una lluna minvant, en forma de tall de meló, s’hi situarà damunt. Serà bonic veure el triangle celeste format per la Lluna, Mercuri i Spica.

Després de la posta del Sol podrem admirar la brillantor del planeta Venus, que ben separat de la direcció solar, es fa ben visible al cel del capvespre. Són aquests dies en que els pocs avesats a l’observació del cel se sorprenen de veure un punt tan brillant i l’associen a OVNIs o fenòmens encara més estranys. És tan sols la natura, amics meus.

Lluna de 4 dies prop de Venus. 8 de novembre 2021. 19:05. Stellarium.

La vespra nit del 8 de novembre, a partir de les 19 h, una Lluna de 4 dies d’edat (temps passat des del moment de la lluna nova) se situarà prop de Venus. La Lluna, en forma de tall de meló, estarà ben fotogènica, en Sagitari, acompanyada del planeta de la deessa de l’amor.

Júpiter i Saturn visitats per la Lluna. Venus a la posta. 11 novembre 2021. 19:30 Stellarium.

Els planetes gegants continuen sent visibles en la constel·lació de Capricorm. En fer-se fosc, els planetes es veuen en direcció sud. però en avançar el mes, cada vegada es veuran més a prop de l’horitzó oest.

Saturn, situat a la dreta de la constel·lació és ja ben dèbil. Amb un petit telescopi encara podem gaudir dels anells i de la visió de la lluna principal Tità. La nit del 10 de novembre una lluna creixent se situarà a uns 4° al sud de Saturn, cosa que farà més fàcil la seua identificació.

Júpiter, molt més brillant, situat a l’esquerra de la constel·lació, mostra ben clarament les bandes de núvols i els satèl·lits només observant-lo amb un petit telescopi o uns prismàtics ben afermats sobre un trípode. La nit de l’11 de novembre, la Lluna se situarà a uns 4° al sud de Júpiter. En aquest cas Júpiter és tan brillant que és ben clar saber on és al cel.

Ceres fàcilment visible prop d’Aldebaran, l’estel rogenc de Taure.

La constel·lació de Taure i Aldebaran en novembre. A partir de les 21 h mirant a l’est. Stellarium.

Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar fàcilment un asteroide amb prismàtics. Però els propers dies ho podrem fer ja que el primer dels asteroides, 1 Ceres, ara considerat un planeta nan, passarà a només uns minuts d’arc d’alfa Tauri, Aldebaran i, per tant ens servirà de referència. Uns prismàtics ens serviran perfectament per albirar un objecte famós descobert per Giuseppe Piazzi l’1 de gener de 1801. Mirant directament Aldebaran, podrem distingir un puntet brillant al seu costat que anirà canviant de posició de dia en dia. Això ocorrerà a principis de novembre. Diversos programes de simulació com SkySafari i Stellarium ens donen dates diferents per a la màxima aproximació a l’estrella, el 3 i 5 de novembre respectivament, i també distàncies diferents, però totes de l’ordre de 3-10 minuts d’arc. Aquestes diferencies són degudes a l’ús de diferents elements de l’òrbita en cada programa. En qualsevol cas, pot ser una bona oportunitat per observar i prendre imatges d’aquesta conjunció, si les núvols ho permeten, per suposat. Tanmateix no serà fàcil per la diferència de brillantor o magnituds dels dos objectes, Ceres 7,8 i Aldebaran 0,85. Ho intentem? A partir de les 21 h ja podrem veure bé la constel·lació de Taure i Aldebaran en l’horitzó est.

Carta de la trajectòria de Ceres sobre Taure en novembre de 2021. in-the-sky.org, Dominic Ford.

Finalment caldria parlar de les pluges d’estels del mes. Hi haurà 3 pluges, la dels Tàurids del Sud, amb el màxim el 5 de novembre, la dels Tàurids del Nord, amb el màxim el 12 de novembre, totes dues ben febles i associades al cometa 2P/Encke i la més interessant, la pluja dels Leònids.

El 17 de novembre és el màxim de la pluja de meteors dels Leònids. L’activitat de la pluja abasta des del 6 fins el 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable és variable, amb màxim de 20 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó. El cos responsable dels Leònids ha estat identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per observar-los serà la matinada del 17 de novembre, entre las 4 i les 6 de la matinada, cap a la part este de l’esfera celeste quan la constel·lació isca per l’horitzó.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre 04 22 15
Quart creixent Novembre 11 13 46
Lluna plena Novembre 19 09 57
Quart minvant Novembre 27 13 28

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- La Via Làctia sobre l’Observatori Astrofísic de Javalambre, comarca de Gúdar-Javambre, Aragó. 6 d’agost 2021. Moses Rodríguez. (CC BY-NC-ND 2.0)
2-5.- Stellarium.
6.- Carta de la trajectòria de Ceres sobre Taure en novembre de 2021. in-the-sky.org, Dominic Ford

El cel d’octubre de 2021

0

La tardor s’enfila amb el començament de la tardor. La calor es fa suportable, les hores de llum s’acurten. La nit es fa més llarga i permet admirar més temps les meravelles celestes. Tanmateix els núvols alts i difusos o grossos, negres de tempesta es fan presents i ens deixen poques estones de descans celeste. Moltes observacions previstes són cancel·lades. Les pluges tardorals que vindran, tan bones per al camp, ens tornaran a fer la guitza.

El cel oriental del 10 d’octubre del 2021. Amb les constel·lacions de Cassiopea, Andròmeda i Pegàs. Stellarium.

Les constel·lacions de la tardor ja guaiten per l’horitzó est a partir de la posta del sol. Són conjunts estel·lars grandiosos, amb històries mitològiques fantàstiques al seu darrere. L’Aquari, Peixos, el gran Quadrat de Pegàs, Andròmeda i Perseu decoren el cel nocturn oriental les primeres hores de la nit. La galàxia d’Andròmeda (M31) és visible a ull nu des de llocs foscos com una boirina allargassada. El mapa adjunt us ajudarà a trobar-la. Aquest mapa també.

Els planetes visibles seran els mateixos dels últims mesos. Venus serà visible a la posta de sol mentre que Júpiter i Saturn romandran en el cel durant la primera part de la nit, davallant cap a l’horitzó en passar el dies del mes-

La Lluna i Venus després de la posta del Sol el 9 d’octubre del 2021 a les 20:15. Stellarium.

Venus, ben brillant serà visible cap al sud-oest durant tot el mes poc després de la posta de Sol. El 9 d’octubre, una fina lluna s’hi situarà ben a prop del planeta, situats tots dos entre les urpes del monstre Escorpí.

Venus sobre Antares el 16 d’octubre del 2021 a les 20:15. Stellarium.

El planeta Venus continuarà separant-se de la direcció solar en passar el dies. El dia 16 d’octubre se situarà sobre l’estrella gegant roja Antares, l’ull de l’Escorpí. Serà, però el 29 d’octubre quan Venus assolirà la seua major separació del sol, l’anomenada màxima elongació oriental, situant-se a 47º del Sol. Això implica que podrem gaudir del planeta unes 3 hores abans que s’amague darrere de l’horitzó sud-oest.

La lluna entre Júpiter i Saturn el 14 d’octubre del 2021. Stellarium.

Finalment els planetes Júpiter i Saturn continuen ben visibles al cel meridional durant les primeres hores de la nit. Enganxats a la constel·lació de Capricorn, encara fan gaudir els aficionats quan son observats per telescopis. I cal recordar que la missió Lucy de la NASA serà llançada el 16 octubre de 2021 i, amb l’assistència gravitatòria de la Terra, completarà un viatge de 12 anys a vuit asteroides diferents: un asteroide del cinturó principal i set asteroides troians, quatre dels quals són sistemes binaris. Els troians són uns asteroides molt especials que segueixen el planeta Júpiter per davant i per darrere i que es creu que són romanents de la formació dels planetes exteriors del Sistema Solar. En continuarem parlant.

Imatge artística dels asteroides troians. NASA/JPL-Caltech.

Durant aquest mes d’octubre podrem gaudir de dues pluges d’estels ben interessants, amb els pics d’intensitat màxima per als 8 i el 21 d’octubre.

El 8 d’octubre és el màxim d’activitat de la pluja dels Dracònids.  El seu període d’activitat es troba entre el 6 i el 10 d’octubre. La taxa màxima observable el dia 8 sol ser variable amb 20 meteors a l’hora en llocs foscos. El radiant es troba en la constel·lació del Drac. El cometa 21P/Giacobini-Zinner és l’origen d’aquesta pluja, El millor moment per observar-la és des del capvespre del 8 fins a la matinada del 9, mirant cap al part nord-est del cel.

Oriònids
Radiant dels Oriònids. Es veu les constel·lacions d’Orió i Taure. Marc Layer / Geof – Wikipedia Commons.

El 21 d’octubre podrem veure el màxim de la pluja dels Oriònids. El seu període d’activitat és molt ample, del 2 d’octubre al 7 de novembre, mentre que la taxa d’activitat és de 15 meteors per hora des de llocs foscos. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la constel·lació d’Orió. Són residus deixats en la seua òrbita pel famós cometa Halley. La presència de la Lluna plena al cel pot dificultar molt l’observació d’aquesta pluja.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Octubre 06 13 06
Quart creixent Octubre 12 05 25
Lluna plena Octubre 20 16 56
Quart minvant Octubre 28 22 05

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Posta del Sol a la Valldigna, la Safor. 30 setembre 2021. Rosa Magraner.
2-5.- Stellarium.
6.- Imatge artística dels asteroides troians. NASA/JPL-Caltech.
7.- Marc Layer / Geof – Wikipedia Commons.

El cel de setembre de 2021

0

Les calorades de l’estiu semblen quedar enrere i ara, només entrar en setembre, una DANA ens ataca a molts indrets del país, des del Montsià, a les Terres de l’Ebre, des del Baix Maestrat, a l’Horta i al Camp de Túria. Unes tempestes que, amb trons, llamps i vents huracanats. semblaven bombes que queien ben prop nostre. El canvi climàtic també és això.

Mentrestant durant l’agost, el cel nocturn no s’ha deixat veure a penes. Sempre ple de boires i núvols que, de tant en tant, deixaven entreveure Júpiter i Saturn. Per això, i per altres causes, aquest estiu no he pogut gaudir encara de la visió d’aquests planetes.

Setembre, però, encara serà un mes propici per a l’observació d’aquests gegants planetaris ja que seran visibles durant tota la nit. Venus continuarà sent visible cap a l’oest després de la posta de Sol com un estel gros i brillant. Més avall i ben prop de l’horitzó, podrem veure el dèbil planeta Mercuri, només si no teniu obstacles que ho impedisquen.

Mercuri, prop de l’horitzó i Venus més amunt al costat de l’estel Spica de la constel·lació de Virgo. 5 de setembre de 2021 a les 21:00h, Stellarium.

Una lluna creixent molt fina s’ajuntarà a l’espectacle vespertí uns dies després. Amb paciència podrem veure Venus, Spica i la Lluna, mentre que Mercuri ja es trobarà ben prop de l’horitzó o ja no serà visible. Més amunt podreu veure l’estel brillant d’Arcturus de la constel·lació del Bover.

Venus més amunt prop de l’estel Spica de la constel·lació de Virgo. 10 de setembre de 2021 a les 21:00h. Stellarium.

Mentrestant cap al sud-est, els planetes que ens han alegrat l’estiu, els gegants Júpiter i Saturn, continuen presents en la constel·lació de Capricorni durant la major part de la nit. Si encara no els hi heu dedicat uns moments a observar-los a través d’un telescopi o uns prismàtics, ara és el moment de fer-ho, si els núvols ens deixen.

La Lluna, ja quasi plena, visitarà els planetes gegants i ens ajudarà a trobar-los per als neòfits en l’observació del cel. Des del 16 al 18 de setembre s’acostarà a cadascun dels planetes per fer amb ells bonics triangles celestes.

La Lluna entre Júpiter i Saturn la nit del 17 de setembre de 2021 a les 22:00 h. Stellarium.

Podem veure un detall d’aquest ball celeste dels planetes i la Lluna en la següent figura.

La Lluna, Júpiter i Saturn la nit del 18 de setembre de 2021 a les 22:30 h. Stellarium.

El 14 de setembre el planeta Neptú estarà en oposició al Sol. Això significa que Neptú, la Terra i el Sol formaran una línia recta, i, per tant, serà el moment de màxima aproximació a la Terra. Aquell dia només es trobarà a 30,07 unitats astronòmiques de nosaltres amb una magnitud de brillantor de 7,8, per la qual no serà visible a ull nu però si serà possible observar-lo amb prismàtics o amb un petit telescopi.

La posició del planeta Neptú la nit del 14 de setembre en la constel·lació d’Aquari. Stellarium.

En aquest enllaç podreu veure una imatge amb molta més resolució per si voleu tractar de trobar el planeta Neptú.

Setembre també tindrà una pluja de meteors. La nit del 9 de setembre serà el màxim dels ε Perseids. La seua activitat varia entre el 5 i el 21 de setembre, amb una taxa màxima observable d’uns 5 meteors per hora. Com el seu nom indica el radiant, o indret des d’on semblen vindre els meteors, es troba en la  direcció de la constel·lació de Perseu. El cos responsable, asteroide o cometa, de la pluja no és conegut.

Finalment el 22 de setembre a les 21:21 el Sol, que es mou de manera aparent per la corba de l’eclíptica en el cel, travessarà la corba de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de la tardor. L’estiu acaba i l’estació de les pluges comença.

22 de setembre de 2021. Equinocci de tardor. El Sol que es mou per l’eclíptica (línia roja) travessa la corba de l’equador celeste (línia blava). Comença la tardor. Stellarium.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Setembre 08 02 52
Quart creixent Setembre 13 22 39
Lluna plena Setembre 21 01 54
Quart minvant Setembre 29 03 57

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Eixida del Sol a O Grove, Galícia. 8 juliol 2021 a les 7:13. Enric Marco.
2-7. Stellarium.

El cel d’agost de 2021

0
Publicat el 1 d'agost de 2021

Ja som al cim de l’estiu. L’oratge ens acompanya i permet l’observació de les meravelles de la nit que, només fixant-s’hi una mica, podrem gaudir durant aquest mes. Planetes, la Lluna i una sempre estimulant pluja dels Perseids són el menú observacional d’agost. Només els efectes continuats d’aquesta pandèmia que ens acompanya des de fa més d’un any i mig i totes les restriccions de mobilitat que l’acompanyen ens poden dificultar gaudir del cel nocturn aquestes pròximes setmanes.

Poc després de la posta de Sol encara podríem albirar fugaçment els planetes Mart i Mercuri, molt prop ja de l’horitzó oest. Tanmateix la reina del capvespre és la sempre fulgurant deessa Venus. Mig hora després de la posta de Sol, mirant cap a l’oest veureu un punt brillant uns 10 graus per damunt de l’horitzó. És el planeta Venus que, dia rere dia, continua separant-se de la direcció solar i cada dia que passa serà més brillant. Arribarà a la separació màxima del Sol, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

Venus sobre la seua òrbita al voltant del Sol i una lluna de 3 dies mirant cap a l’oest l’11 d’agost a les 22:00. Stellarium.

Aquest agost, però, serà el mes dels planetes gegants. Júpiter i Saturn brillen actualment ben prop un de l’altre al cel nocturn. Si mirem cap a l’est una hora després de la posta de Sol els podrem albirar fàcilment: Saturn dèbil més alt, Júpiter més baix i ben brillant. Uns prismàtics agafats de manera ferma (o instal·lats sobre un trípode) permetran veure clarament els satèl·lits del planeta dedicat a Júpiter. La Lluna, en el seu recorregut al llarg del mes per la volta celeste, els visitarà els dies 21 i 22 d’agost. Impossible no trobar-los al cel.

Panoràmica del cel mirant al sud. 8 d’agost 2021. Stellarium.
Júpiter i Saturn sobre Capricorn. 21 d’agost 2021 a les 22 h. Stellarium.

Agost és també el mes de la pluja dels Perseids. Aquestes llums que apareixen de sobte al cel de mitjan d’agost són realment residus sòlids del cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126. Però durant tots els seus passos ha deixat trossets de gels de distinta composició i petits grans de pols que la Terra entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost, anirà recollint mentre travessa l’òrbita del cometa.

Recreació del pas de la Terra per l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. El màxim d’impactes contra la Terra ocorre entre el 12 i 13 d’agost de cada any.

La taxa màxima observable serà d’uns 150 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors, es  troba en direcció a la constel·lació de Perseu. Enguany la Lluna estarà prop del quart creixent així que es pondrà ben prompte i no molestarà a l’observació del fenomen.

Finalment recomanar-vos l’observació del pas de l’Estació Espacial Internacional pel cel. Aquest immens laboratori orbital, fruit de l’esforç conjunt de les agències espacials d’Europa, els Estats Units, Rússia, Japó i el Canadà travessarà el cel demà dilluns a partir de les 21:40. El satèl·lit brillarà quasi tant com el planeta Venus quan passe sobre nosaltres. El pas durarà uns 8 minuts, així que cal ser molt puntuals a la cita. Us deixe un mapa del cel per si voleu veure-ho. Per utilitzar-lo, mentre mirem cap al Sud, cal situar-lo dalt del cap, amb la part superior del mapa en direcció a la nostra esquena. Després haureu d’esperar un punt molt brillant al cel que passarà just entre les estels del Triangle d’estiu. Altres passos futurs de l’Estació Espacial Internacional es poden veure en aquest enllaç (està calculat per a Burjassot, però val aproximadament per a tot el nostre país).

Pas de l’Estació Espacial Internacional poc després de la posta de Sol del 2 d’agost 2021. Mirant al Sud, el mapa s’ha de situar damunt del cap amb la part superior del mapa cap a la nostra esquena.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 08 15 51
Quart creixent Agost 15 17 20
Lluna plena Agost 22 14 01
Lluna plena Agost 30 09 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Posta de Sol a O Grove, Galícia. 29 juliol 2021 a les 21:58. Núria Marco.
2-4. Stellarium
5.- American Meteor Society
6.- Heavens above.

El cel de juliol de 2021

0

L’estiu ha entrat de ple. El cel finalment ha adquirit aquell to blau intens que invita a gaudir dels passejos matinals i vespertins, de la platja i, a la nit, traure el telescopi i observar la volta celeste. Ara sense excusa confinada podem, fins i tot, fugir de la ciutat a la cerca de cels foscos.

Comprovarem que, com cada estiu, la constel·lació de l’Escorpí serà ben visible, mentre que Sagitari i Capricorn l’acompanyaran. Entre elles la Via Làctia, majestuosa, s’enfila des de l’horitzó, passant pel zenit, i arribant fins al nord celeste. I, és que just en aquesta època de l’any la nostra galàxia es fa ben visible.

Vista des del Sud-Est fins al Sud-Oest de l’horitzó nocturn del 21 de juliol de 2021, a les 00:30. D’esquerra a dreta destaquen Júpiter, Saturn, la constel·lació de Sagitari, la Via Làctia i l’Escorpí, tot presidit per la Lluna. Stellarium.

La figura adjunta mostra un dia de juliol com a exemple del que podem veure mirant cap al sud. Passada la mitjanit del 20 de juliol, ja el 21, la Lluna en assenyalarà la constel·lació de l’Escorpí, amb la mirada inquietant del seu ull rogenc, l’estrella gegant Antares. Però hi ha més meravelles a la vista. D’esquerra a dreta destaca, ben brillant el planeta Júpiter, una mica més amunt Saturn, a la seua dreta la constel·lació de Sagitari, i la banda nebulosa de la Via Làctia.

A més, mirant cap amunt podrem veure el Triangle d’Estiu, format pels estels brillants Vega de la constel·lació de Lira, Deneb, del Cigne i Altair de l’Àguila. Son senyals inequívocs que som al ple de l’estiu.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

Els planetes seran cada vegada més visibles al llarg del mes i permetran una fàcil observació aquests pròxims mesos.

A la posta de Sol destaca per la seua brillantor el planeta Venus. El  planeta està separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor. En el seu trànsit per la volta celeste es trobarà amb el planeta Mart. Precisament la nit i matinada del 12 de juliol els dos planetes es trobaran en conjunció, arribant a separar-se només uns 0° 29´, en direcció de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Els següents dies Venus deixarà enrere Mart i continuarà en la seua òrbita allunyant-se cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental el 29 d’octubre de 2021.

Venus i la seua òrbita al voltant del Sol, vistos des de la Terra. 20 de juliol 2021 a les 22:15. L’estrella prop de Venus és Regulus, la més brillant del Lleó. Stellarium.

Per observar els planetes gegants Júpiter i Saturn caldrà buscar-los durant les primeres hores de la nit, mirant cap a l’est, sud-est. Passada la mitjanit Saturn primer i després Júpiter seran ben visibles en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn, respectivament.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn, la matinada del 8 de juliol 2021, mirant cap al Sud-est a la 1:00 de la matinada. Stellarium

Algunes pluges d’estels seran visibles aquest mes. La més destacada és els δ Aquàrids meridionals el 30 de juliol que semblaran eixir de la volta celeste ben prop d’on es trobarà aquell dia el planeta Júpiter. La taxa màxima observable serà d’un 25 meteors per hora. El millor moment per observar-los serà al voltant de les 4 de la matinada del 30 de juliol. Tanmateix la Lluna prop del quart minvant il·luminarà el cel i no ens deixarà gaudir plenament de l’espectacle celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 01 23 11
Lluna nova Juliol 10 01 17
Quart creixent Juliol 17 12 11
Lluna plena Juliol 24 04 36

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

 

Imatges:

La Via Làctia sobre les muntanyes Tre Cime di Lavaredo de les regions de Trentino-Alto Adige i Vèneto. Aleš Krivec. CC BY-NC-SA 2.0

El cel de juny de 2021

0
Publicat el 1 de juny de 2021

La primavera arriba a la seua fi. Astronòmicament parlant les tres primeres setmanes del mes encara serem a l’estació presidida per la constel·lació de Virgo amb Spica i Arcturus de la constel·lació de Bootes com a estels brillants. Continuem, per tant, de moment a l’estació de l’esclat de la vida en la que naixen moltes de les cries dels ocells que viuen al nostre país. Entre aquests podríem destacar els estornells que acaben de deixar el niu, alimentats per un pares, amants de l’astronomia, que van decidir per segon any consecutiu criar sota un dels nostres telescopis. Mentrestant, durant gran part del mes de maig, les nuvolades han omplert el cel d’un cotó en pel (cotó fluix) suau i blanquinós, de vegades gruixut i fosc que en tots dos casos ens han amagat les estrelles i el Sol. Cap observació ha estat possible. Esperem, però, que l’anticicló s’assente i puguem, finalment reprendre el programa d’observació del cel.

Venus i Mart al capvespre de l’1 de juny 2021 a les 22:00. Stellarium

Aquest mes els planetes continuaran confinats en les hores pròximes a la posta i eixida del Sol. Venus es podrà veure 30 minuts després de la posta del sol mirant cap a l’oest mentre que Júpiter i Saturn seran visibles a la matinada mirant al sud-est. Mart ben esmorteït a causa de la seua llunyania deambularà per les constel·lacions de Bessons i Cancer al cel occidental.

I com a regal afegit però no massa valuós, aquest mes podrem gaudir d’una pluja d’estels molt variable i d’un eclipsi parcial de Sol minúscul.

Venus, una fina Lluna de 2 dies i Mart. 12 juny 2021 a les 22:00. Stellarium.

Al capvespre mirant cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, podrem veure la lluïssor del planeta Venus ben prop de l’horitzó mentre més amunt el ara dèbil planeta Mart descansa prop de Càstor i Pòl·lux, els estels principal dels Bessons. Els dos planetes s’aniran acostant al llarg del mes fins a trobar-se ben prop de la nebulosa del Pessebre al bell mig de la constel·lació de Cancer.

Venus i Mart en Cancer. 30 juny 2021. 22:00. Stellarium.

Per veure els planetes gegants caldrà esperar a la matinada. Serà llavors quan, mirant al sud-est,  Júpiter i Saturn seran visibles en la constel·lació de Capricorni i Aquari.  La Lluna s’hi passejarà per la zona entre els dies 27 al 29 de juny per fer-los ben visibles.

Júpiter i Saturn amb la Lluna en quart minvant. 28 juny 2021, 2:00. Stellarium

El matí del 10 de juny la lluna nova cobrirà el disc solar i es produirà, per tant, un eclipsi solar. Com que la Lluna estarà en aquest moment prop de l’apogeu, el punt més allunyat de la Terra, el seu disc no cobrirà completament el Sol i per tant l’eclipsi serà anular, semblant a l’observat el 3 d’octubre del 2005 al nostre país.

L’eclipsi anular començarà a ser visible al nord del Canadà passarà per Pol Nord i acabarà prop de la costa del Pacífic siberià. Al nostre país veurem l’eclipsi com a parcial i serà de molt poca importància. Tindrà una magnitud aproximada de 0.06 (6% d’ocultació radial) des de la península i només un 0.02 (2%) des de Palma. Des de València l’eclipsi començarà a las 11h 14 m i acabarà a las 12h 20 m. Els altres indrets del nostre país no hi haurà molta diferència horària. La informació completa es pot veure a la web de l’Observatori Astronòmic Nacional. Ací podreu veure les dades per a Barcelona i per a Palma.

ATENCIÓ: Mirar directament el Sol en qualsevol circumstància és molt PERILLÓS. Pots tindre greus lesions oculars. Ja fa un temps va deixar escrit com es pot mirar el Sol de manera segura.

El 27 de juny serà el màxim de la pluja de meteors Boòtids de juny. En la majoria d’anys, la seua activitat, que dura des del 22 de juny al 2 de juliol, és feble, amb una taxa horària zenital d’1 o 2. Tot i això, s’han observat esclats ocasionals, com ara l’esclat de 1916, que va cridar l’atenció dels observadors sobre la pluja de meteors, mai abans registrada. L’esclat més recent es va donar l’any 1998, quan la la taxa va arribar a 100. Aquesta pluja de meteors es dona quan la Terra creua l’òrbita del cometa Pons-Winnecke, un cometa de període curt que orbita el Sol un cop cada 6,37 anys. El punt d’on semblen vindre els meteors, el radiant, es troba en direcció de la constel·lació de Bootis, amb coordenades AR = 14h57m, DEC = + 47º51′. Enguany serà difícil d’observar per la presència de la Lluna cap a la mitjanit, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.

Finalment recordar que el Sol assolirà la seua màxima altura per damunt de l’equador celeste el 21 de juny a les 05:32. Serà el moment del solstici d’estiu, quan la primavera acabe i l’estació estiuenca faça la seua entrada. L’estiu ja haurà arribat.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juny 02 09 24
Lluna nova Juny 10 12 53
Quart creixent Juny 18 05 54
Lluna plena Juny 24 20 40

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juny de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Paisatge nocturn iridescent en l’Observatori de La Silla, Xile. (CC BY 2.0) European Southern Observatory
Aquesta imatge mostra l’Observatori La Silla de l’ESO enfilat als afores del desert xilè d’Atacama i revestit d’un cel iridescent. Els tons vermellosos profunds impregnen el costat dret del marc i donen pas a la Via Làctia, que es pot veure amb una claredat impressionant des de La Silla, una ubicació amb alguns dels cels nocturns més foscos i clars de la Terra. El resplendor vermell i groc verdós és causat per la resplendor de l’aire: un resplendor causat per l’atmosfera de la Terra que normalment només es veu des de l’espai o en llocs molt foscos.
2. i següents: Stellarium.

El cel de maig de 2021

2
Publicat el 2 de maig de 2021

La primavera es troba en el seu màxim esplendor. Dies de sol, dies de pluja, tal com mana la tradició climàtica, encara que la calor supera la frescor tot recordant l’escalfament global que ens encalça. Els ocells canten afora mentre la gata s’ho mira impotent per no poder eixir a perseguir-los. Els núvols grisos de la pluja possible al final de la vesprada es fan visibles damunt de les muntanyes de l’Ombria.

El confinament nocturn ja fa mesos que dura. No és possible tornar a admirar les constel·lacions i les nebuloses des de casa estant amb la llum dels carrers envaint tot el cel nocturn. Els astrònoms també desitgem la desescalada de mobilitat i quedar-nos ben tard fent companyia a les estrelles.

Capvespre del dia 4, cap a l’oest, quan Mercuri passe ben prop del cúmul estel·lar de les Plèiades.

El mes de maig ens mostrarà, per fi, alguns planetes interessants a poqueta-nit. Venus i Mercuri se’ns mostraren poc després de Sol mentre que per veure Júpiter i Saturn caldrà aixecar-se ben d’hora per veure’ls abans de l’alba.

El primer show serà el capvespre del dia 4, cap a l’oest, quan Mercuri passe ben prop del cúmul estel·lar de les Plèiades. Podem veure l’efecte que tindrà l’aproximació celeste en la imatge ajunta. Amb uns prismàtics la visió serà magnífica. Amb un telescopi a pocs augments veurem més detalls. I amb una càmera amb trípode seria un magnífic record. La conjunció recorda la que veiérem el 4 d’abril del 2020 entre Venus i les Plèiades.

Moviment dels planetes Mercuri i Venus en el cel oest durant els primers dies del mes de maig 2021. Destaca l’aproximació de Mercuri a les Plèiades del 4 de maig. Observatorio Astronómico Nacional.

L’espectacle planetari continuarà amb els planetes Mercuri i Venus. 45 minuts després de la posta de Sol els dos planetes seran visibles cap a l’oest i durant tot el mes s’aniran empaitant i jugaran amb la Lluna.

El 13 de maig 2021 durant les primeres hores de la nit una Lluna creixent molt fina s’acostarà 2,5º a Mercuri, mentre el brillant Venus es deixarà veure ben prop de l’horitzó.

13 de maig 2021. Lluna, Mercuri i Venus poc després de la posta de Sol mirant a l’oest.

Mercuri i Venus no s’estaran quiets al seu racó del cel sinó que aniran separant-se de l’horitzó i, per tant, seran més temps visible. El 17 de maig Mercuri assolirà la màxima elongació oriental, màxima separació a l’esquerra del Sol (21,9°), i, per tant, al voltant d’aquest dia, el planeta serà visible més d’una hora abans que es ponga tot seguint el Sol.

Al final del mes els dos planetes convergiran i el capvespre del dia 29 arribaran a aproximar-se fins a 0,4°, menys del que abasta la Lluna plena al cel.

Venus i Mercuri en el cel del capvespre el 27 de maig mirant cap a l’oest.
Conjunció de Venus i Mercuri. 28 de maig a les 21:48. El 29 de maig l’aproximació serà encara major (0,4°).

Si disposeu d’uns prismàtics o millor encara d’un telescopi tracteu d’admirar la conjunció dels dos planetes interiors a l’orbita de la Terra. Pel fet de ser interiors, vists des de la Terra, la llum del Sol els aplega de costat i, per tant, els dos planetes gaudeixen de fases com la Lluna. Un bon augment us permetrà veure’ls.

Els planetes Júpiter i Saturn es veuran a la matinada. Els primers dies del mes la Lluna hi farà acte de presència. Primerament visitarà Saturn el dia 3 de maig després el 4 s’hi situarà entre els dos planetes, passarà prop de Júpiter el 5 per a deixar el sistema dels dos planetes el 6 de maig.

Alineació de la Lluna amb els planetes Júpiter i Saturn el 6 de maig a les 5:30, abans de la sortida del Sol, mirant cap a l’est.

El mes de maig ens donarà una petita sorpresa en forma de meteors. La nit del 5 al 6 de maig serà quan la pluja d’estels Eta Aquàrids tinga el seu màxim. En general s’esperen uns 40 meteors/hora en el zenit si ens situem en un lloc ben fosc. Des de la ciutat, però,  no espereu res de res. Aquesta pluja és famosa ja que les partícules de la pluja són fragments del cometa Halley,

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Maig 03 21 50
Lluna nova Maig 11 20 59
Quart creixent Maig 19 21 13
Lluna plena Maig 26 13 14

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de maig de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- Jody Claborn.  Lover of Light – My First Star Trail Attempt 30 gener 2016 Una única foto…
Camera: Nikon D5500
Lens: Nikon 18-140mm f/3.5-5.6
Settings: f/3.5, 18mm, 2402 secs (40mins, 2secs), ISO 100

El cel d’abril de 2021

0
Publicat el 1 d'abril de 2021

Arriba l’abril, el primer mes complet de la primavera. Els ocells ja fan el niu, la flaire de la flor de taronger envaeix les estances de la casa i les hores de llum són cada vegada més llargues. Enguany ja no estem confinats a casa i potser penseu que ara podem gaudir completament de la natura, no com l’abril de l’any passat. Tanmateix per als amants del cel no tot són flors i violes. La restricció de mobilitat no ens permet de sortir de casa més enllà de les 22:00 h i no podem traure els telescopis a llocs foscos per observar el cel estrellat. Ni observacions populars, ni fotografia nocturna, ni mesures de la brillantor celeste són possibles a hores d’ara. Caldrà esperar temps més propicis.

Els planetes són aquest mes difícils de veure. Només Mart és visible al cel en hores vespertines, abans de les dotze de la nit, mirant a l’oest. El planeta roig ha perdut molta de la seua brillantor de l’estiu ja que de mica en mica va allunyant-se de la Terra. El dia 17, però, la Lluna se situarà ben prop del planeta.

La Lluna se situa prop de Mart en la constel·lació dels Bessons. 17 d’abril de 2021 a les 22:00.

Aqueixa nit una Lluna creixent s’afegirà al triangle format per tres objectes ben vermells: el planeta Mart en l’extrem superior i dos estels gegants rojos, Betelgeuse (Orió) a l’esquerra i Aldebaran (Taure) a la dreta, a la part inferior.

Un altre fenomen interessant serà l’aproximació del planeta Mart al cúmul estel·lar M35 que podreu veure les primeres hores de la nit del 27 d’abril. El planeta s’hi acostarà fins a uns 0,5º, una distància equivalent al diàmetre de la Lluna plena. Amb un telescopi amb pocs augments es podran veure junts al mateix camp. Però també és una oportunitat per veure-ho amb uns prismàtics si no disposeu de telescopi. Es veurà més menut però serà visible.

Conjunció en la constel·lació de Geminis entre Mart i M35 en la nit del 27 d’abril 2021 a les 22:00.

Els altres planetes caldrà cercar-los a la matinada. Júpiter i Saturn es troben ara mateix a la constel·lació de Capricorni. Mirant al sud-est, a les 6:30 del matí, podreu veure els dos planetes gegants prop de l’horitzó. Un telescopi menut o fins i tot uns prismàtics permeten veure els satèl·lits de Júpiter. L’anell de Saturn és més difícil de veure. Només un telescopi permet apreciar amb tota la seua bellesa el ball ordenat de les roques i gels al voltant de l’equador del planeta.

Júpiter, Saturn i una Lluna minvant a la matinada del dia 7 d’abril de 2021 a les 6:30 mirant cap el Sud-Est.

El mes d’abril és el més de la pluja d’estels dels Lírids. Els Lírids són un eixam de meteors el punt radial dels quals és a la constel·lació de la Lira. Els meteors dels Lírids es poden veure entre el 16 i el 26 d’abril de cada any. El pic de més intensitat serà el 22 d’abril. La font de la pluja són les partícules de pols que el cometa C/1861 G1 Tatcher genera en el seu llarg període. És la pluja d’estels més antiga observada ja que hi ha constàncies d’observació dels Lírids des del 687 aC. S’esperen un màxim de 18 meteors a l’hora, vistos des de llocs foscos.

Fa uns dies tinguérem la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. I avui el mes d’abril comença amb el dijous sant. Diumenge que ve serà diumenge de Pasqua, la festa més important de la cristiandat la ubicació de la qual  en el calendari anual té un transfon astronòmic. I la prova és que sempre és lluna plena per Setmana Santa.

Ja ho contava fa un temps en l’entrada Lluna plena per Pasqua que us recomane.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Abril 04 12 02
Lluna nova Abril 12 04 31
Quart creixent Abril 20 08 59
Lluna plena Abril 27 05 31

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d¡abril de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- chas B Foto de l’Ajuntament d’Estocolm i pluja d’estels dels Lírids. Olympus Live Composite – f/1.8 for 35 seconds at 1 second base exposure ISO 1250. CC BY 2.0
2-4.- Stellarium.
5.- Radiant dels Lírids. Wikipedia Commons.

El cel de desembre de 2020

0

Finalment ja som al darrer mes de l’any i la pandèmia continua. Un any realment penós en el que ens ha costat sobreviure tots. I, com no podia ser d’una altra manera, totes les activitats d’observació de cel nocturn també han quedat afectades: menys xarrades de divulgació, menys visites per admirar les meravelles de la nit amb el telescopi. Ara el cel nocturn no té qui el mire. Només els afortunats que viuen a llocs foscos i no s’han de desplaçar gaire per admirar la volta celeste poden estar contents. Els qui vivim a ciutat, sota la cúpula brillant implacable causada per la llum artificial, condemnats a no eixir de casa passades les dotze, ens mosseguem impotents les ungles.

Les constel·lacions tardorals, Aquari i Peixos, dominen el cel les primeres hores de la nit. Però ben aviat les hivernals es presenten per l’est. Primerament apareix Taure, disfressa de Zeus, amb la forma de V tan característica de les banyes, després ix el gegant caçador Orió, amb els tres estels del Cinturó tan ben alineats, i ja més tard, l’estel més brillant del cel, Sírius, l’ull del Ca Major, a l’espera de es ordres del seu amo per llençar-se cap a la Llebre amagada als peus del gegant.

Mart, a la constel·lació de Peixos, continua ben brillant al cel mirant cap al sud-est. El color rogenc el fa inconfusible en una zona del cel mancada d’estels brillants. Un telescopi ens mostrarà les foscúries de les zones muntanyoses i les clarianes de les desèrtiques. Obtindre’n una bona imatge ja és una mica més difícil. Molts astrofotògrafs amics aconsegueixen vistes impressionants del planeta roig dignes del telescopi espacial Hubble.

L’espectacle del mes és, però, la conjunció dels planetes Júpiter i Saturn. Ara mateix els dos planetes gegants estan situats ben junts entre Sagitari i Capricorn i es poden veure en direcció sud-oest just després de la posta de Sol. La parella còsmica ha estat visible des de l’estiu passat i, de mica en mica, s’han anat acostant l’un a l’altre, per acabar convergint el capvespre del 21 de desembre, a només 0,1 graus, un 20% de la grandària de la Lluna plena. És a dir, que els dos planetes es veuran pràcticament com un únic punt brillant al cel. Aquesta aproximació extrema dels dos planetes sembla que no passava des del segle XVII. Alguns associen aquestes estranyes associacions planetàries amb l’estel de Betlem. Fa ja molts anys en parlava jo mateix en aquest bloc.

Variació de la separació angular dels dos planetes en el cel del capvespre des de octubre fins el 21 de desembre. Els planetes no estan realment paral·lels a l’horitzó sinó inclinats. Perth Observatory & Fremantle Sidewalk Astronomy

Com es pot veure al gràfic adjunt, a principis de mes els dos planetes es trobaran a uns 2º de separació angular — la grandària de 4 llunes plenes — i ràpidament convergiran a 1º l’11 de desembre — dues llunes plenes –, una lluna plena el 16 de desembre per juntar-se el 21 de desembre i ser pràcticament indistingibles. Les simulacions que ha preparat l’Observatori de Madrid ho mostren ben claret també, fins i tot respectant la inclinació dels planetes.

Evidentment cal recordar que aquesta conjunció de planetes és aparent. Cada planeta està en la seua òrbita però vist des de la Terra, es troben en la mateixa zona del cel. El 21 de desembre, per tant, la Terra, Júpiter i Saturn s’alinearen i formaran una línia recta.

Desembre és també un mes de pluges d’estels. Podem gaudir de les Puppids-Velids (6 de desembre), Leo Minorids de Desembre (19 de desembre) i dels Ursids (22 de desembre). Tanmateix la més important de totes és la pluja de meteors dels Gemínids, que la nit del dia 13 de desembre poden provocar una pluja intensa de 120 meteors a l’hora. Recordeu, però, que això són previsions i, que només es vorien en llocs foscos. En indrets amb moderada contaminació en veuríem moltes menys. Els Gemínids estan causats per l’objecte 3200 Phaethon. Aquest asteroide té una òrbita el·líptica més pròpia dels cometes. S’ha detectat, fins i tot, que emet ejeccions de pols. Es pensa que puga ser un antic cometa que ha perdut els materials volàtils.

I finalment cal que recordeu que desembre és també el darrer mes de la tardor. El 21 de desembre, el mateix dia de la conjunció Júpiter-Saturn, el Sol assolirà el punt més baix a la volta celeste. El 21 serà el dia més curt de l’any. A les 11:02 serà el moment del solstici d’hivern i començarà l’hivern.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Desembre 08 01 37
Lluna nova Desembre 14 17 17
Quart creixent Desembre 22 00 41
Lluna plena Desembre 30 04 28

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de desembre de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Orió sobre Montserrat. Franklin González. Wikipedia Commons.
2.- El planeta Mars en l’oposició de 2014. Ximo Camarena, Agrupació Astronòmica de la Safor. 17 abril 2014.
3.-  Panorama del cel. 8 desembre 2020. Stellarium.
4.- Variació de la separació angular dels dos planetes. Perth Observatory & Fremantle Sidewalk Astronomy
5.- Variació de la separació angular dels dos planetes. Observatori de Madrid.
6. Pluja d’estels dels Gemínids. Asim Patel. 14 desembre 2013. Wikipedia Commons.

El cel de novembre de 2020

0

El mes comença amb un oratge tranquil, sense vent, amb el cel ras que permet veure el ball dels planetes i la Lluna en aquests mesos de la tardor. Aquest anticicló tan durador que hem tingut a sobre les darreres setmanes ha causat algunes boires matinals. Sembla però, que tindrem un canvi de temps a principis de la setmana.

Tanmateix l’actual toc de queda, o l’eufemisme de la restricció de la mobilitat nocturna, potser atura l’expansió de la malaltia però, per altra banda, també ha causat efectes perversos en l’astronomia observacional ja que ha estroncat la possibilitat de fer observacions populars i de desplaçar-nos a indrets foscos per observar els fenòmens celestes tardorals que vindran aquest mes: conjuncions planetàries i una bella pluja d’estels dels Leònids. No és el mateix observar el cel nocturn des del confinament urbà sota la volta brillant causada per la contaminació lumínica.

Aquest mes continua l’exuberància planetària ja que fins a cinc planetes seran visibles a ull nu al cel nocturn. D’altres més llunyans també seran visibles però amb ajuda òptica.

Júpiter i Saturn continuaran visibles com a dues llumeneres en el cel oest poc després de la posta de Sol. A poc a poc, sense adonar-nos-en però sense pausa, els planetes estan fent un camí d’acostament que els durà el pròxim 21 de desembre a trobar-se tan junts que semblaran un objecte doble i fins i tot seran observables simultàniament per l’ocular d’un telescopi. L’inconvenient és que al mateix temps s’acosten cada vegada més cap a la direcció del Sol i, per tant, ja son observables poques hores després de l’ocàs. A més ja ofereixen una imatge pobra a través del telescopi a causa de les turbulències atmosfèriques.

Ara l’astre rei és el planeta Mart. Els astrònoms professionals i aficionats aconsegueixen aquests dies imatges impressionants del planeta roig. El passat dia 13 d’octubre el planeta es trobava en oposició al Sol. En aquell moment el Sol, la Terra i Mart s’alinearen i, per això durant aquestes setmanes, Mart apareix aproximadament just en la part oposada per on es pon el Sol, just per l’est en el moment de la posta. El gràfic adjunt de la web in-the-sky.org ens detalla la posició dels planetes al voltant del Sol per al dia 10 de novembre.

El planeta Mart rebrà la visita d’una Lluna en quart creixent la nit del 25 al 26 de novembre. Encara que la separació dels dos objectes serà gran, la Lluna ens servirà per esbrinar que aquest objecte roig encés és el planeta de la guerra.

Els planetes Mercuri i Venus caldrà cercar-los a la matinada una hora abans de la sortida del Sol. Si observeu el gràfic anterior veureu com els dos planetes es troben situats a la dreta del Sol vistos des de la Terra (Earth). Això significa que aquests dos planetes caldrà observar-los abans de l’alba, amb Mercuri i Venus encara sobre el llençol de la nit fosca mentre, a la dreta, el Sol encara no ha eixit per l’horitzó est.

El dia 10 de novembre Mercuri es trobarà en la màxima elongació occidental (western elongation). És a dir serà el moment en que assolirà la màxima separació (19º) a la dreta del Sol. L’esquema següent explica aquesta posició particular. Observat amb un telescopi el disc del planeta es veurà il·luminat només per la part esquerra.

Finalment, aquest mes podem destacar l’observació del planeta Urà. Aquest arribà a l’oposició (Sol, Terra i Urà, alineats) el passat 31 d’octubre. Aquest mes és, per tant, el millor moment per observar-lo. Tanmateix, encara que ara està més brillant (magnitud 5,6) està al límit de l’observació humana. Caldrà un telescopi per observar-ne la rodonesa i el color blavós del planeta.

Urà i els seus satèl·lits observats per un potent telescopi la nit del 17 de novembre 2020. Simulació d’Stellarium.

Però no només podem observar planetes. Novembre és el mes de la segona pluja més important de l’any, després dels Perseids. El 17 de novembre serà el pic de la pluja d’estels dels Leònids. Podrà produir un màxim de potser de 10-15 meteors per hora vist des de una zona fosca. Són residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle.

Radiant dels Leònids

Com el seu nom indica, els meteors semblen vindre d’un extrem de la constel·lació de Leo. Enguany la Lluna no farà la punyeta amb la seua brillantor per veure el fenomen però donat que la constel·lació ix per l’horitzó est passada la mitjanit i el màxim sol produir-se poc abans de l’alba, les restriccions de mobilitat nocturna faran impossible eixir a veure-les a una zona fosca, llevat que t’hi quedes tota la nit.

 

 

 

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Novembre 08 14 46
Lluna nova Novembre 15 06 07
Quart creixent Novembre 22 05 45
Lluna plena Novembre 30 10 30

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Castelló de Rugat, la Vall d’Albaida. Josep Emili Arias. Amb permís.
2,4,6,. Simulacions d’Stellarium.
3,. Sistema solar en 3D per al 10 de novembre 2020. https://in-the-sky.org/  Dominic Ford.
5.- Configuració dels planetes. Wikipedia Commons.

El cel de maig de 2020

0
Publicat el 1 de maig de 2020

Entrem en el mes de maig i el confinament continua encara que comença a relaxar-se. En uns dies ja veurem si la pandèmia del COVID-19 torna a enfortir-se o si ja podrem respirar tranquils. Mentrestant la natura segueix el seu pas insensible al patiment humà i la primavera esclata per tot arreu. La flaire de les flors dels camps pròxims (i tan llunyans alhora) entra per les finestres obertes i ens neguiteja per no poder-hi ser present. El cel nocturn, una mica més lliure d’emissions humanes, presenta nits de somni, ara que els núvols, omnipresents des del començament de la pandèmia a casa nostra, ens abandonen. Sí, finalment els cels rasos se’ns presenten per mostrar les belleses celestes que no hem pogut gaudir des de fa ja dos mesos. El ball dels planetes Venus i Mercuri ens esperen, així com la duradora alineació dels planetes Mart, Saturn i Júpiter, tot amanit per una interessant pluja d’estels.

Durant aquests darrers mesos ens hem acostumat a veure Venus al cel oest poc després de la posta de Sol. Encara brilla molt però el seu reialme acabarà a final del mes en ser engolit per la lluentor solar. El moviment orbital del planeta el porta directament cap a la direcció del Sol, s’alinearà amb ell el 3 de juny i uns pocs dies més tard ja el podrem veure a la dreta (és a dir a l’oest) del Sol, per la qual cosa haurem de matinar per veure’l abans de l’alba.

Aquesta davallada de Venus no significa que no ens mostre encara la seua bellesa al cel, ni que presente algunes configuracions planetàries notables. Així els capvespres del 21 i 22 de maig, el planeta Mercuri s’acostarà molt a Venus i, per tant, serà un bon moment per captar aquest fugisser planeta. L’aproximació màxima entre els dos planetes arribarà a ser d’un 52′, quasi l’espai que ocuparien dues llunes plenes al cel. I precisament la Lluna, amb una fase molt menuda, de només de 2 a 3 dies des de la Lluna nova, els farà companyia  els dies 24 i 25 de maig i, permetrà fer-los una bona foto d’acomiadament del trio que es retrobarà fins a l’any que ve.

El reialme planetari del cel oriental serà ocupat a partir de la segona quinzena del mes pel planeta Mercuri. Cada dia que passe augmentarà la seua brillantor a mesura que se separa del Sol. Però no serà fins el 4 de juny en que Mercuri assolisca la separació màxima del Sol (23º 22′), l’anomenada la Màxima Elongació Oriental, punt de l’òrbita del planeta interior en que forma un angle recte amb el Sol i la Terra. En aquest moment el planeta, vist des de la Terra amb un telescopi, mostrarà la meitat del seu disc il·luminat.

Les meravelles celestes del mes de maig no acaben ací. Si ens aixequem de matinada podrem continuar gaudint de l’alineació planetària dels planetes exteriors: Júpiter, Saturn i Mart.

Si mirem cap al sud-est, cap a les 6 del matí, veurem com aquests planetes brillen al cel. Fins i tot el dèbil Mart va augmentant de mica en mica la seua lluïssor a mesura que s’acosta a la Terra. El moment de mínima distància a la Terra serà en octubre i per això aquest estiu es llançaran diverses missions al planeta roig, entre elles el nou robot de la NASA Perseverance al que acompanya el petit helicòpter Ingenuity.

La Lluna, com sempre, ens assenyalarà als més despistats i novells en aquestes coses del cel on es troben aquests planetes. Els dies 13, 14 i 15 de maig una Lluna minvant passarà prop dels planetes. Aprofiteu per admirar-los i fer-hi una fotografia.

Finalment cal fer esment de la pròxima pluja d’estels del mes de maig. Les deixalles del cometa Halley cauen sobre la Terra quan aquesta travessa la seua òrbita. Per efecte de perspectiva aquesta pluja dels residus del cometa semblen provindre de la constel·lació d’Aquari i per això reben el nom d’Eta Aquàrids. Van caient entre el 19 d’abril i el 28 de maig però el seu pic màxim d’emissió cau al voltant de les matinades del 4 al 6 de maig, amb una tassa d’uns 55 meteors/hora. Podeu veure la constel·lació d’Aquari i el radiant dels meteors a l’esquerra del planeta Mart com es pot veure a la imatge del dia 4 de maig.

Esperem que finalment ens deixen eixir al camp, amb el cel net de la primavera, per admirar aquestes meravelles del cel.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 7 11 45
Quart minvant Maig 14 15 03
Lluna nova Maig 22 18 39
Quart creixent Maig 30 04 30

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’abril de 2020. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Tres nits d’observació de la pluja de meteors Eta Aquàrids sobre Devils Tower, part de les muntanyes Bear Lodge de Wyoming. L’astrofotògraf David Kingham va fer aquest conjunt de fotos durant la pluja de meteors de l’any 2013. (Crèdit d’imatge: David Kingham / Flickr / CC BY-NC-ND 2.0).
2-6.- Esquemes de Stellarium, el gran programa col·laboratiu per conèixer el cel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari