BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

EL MONTSEC (III) 18a. ESCAPADA D’ESTIU: 7-9.06.2014

Finim el mes de juny amb dues aportacions més dels soferts ciclistes de Bicicorriols: Tronxo i Tete.

Per Manel Trenchs

MONTSEC

Aquest any de nou podia tornar a gaudir al 100% de la ja tradicional sortida dels bicicorriols pel pont de la fira, aquest cop era la 18a edició. Des de la ruta dels Bons Homes que he anat repetint i gaudint d’aquestes sortides on es combina plenament la bici, la natura, algunes pinzelladetes de cultura i una miqueta, no gaire, de relax i xerrar barato.

Aquest cop, pel Montsec, no ha estat pas gens diferent. He pogut suar de valent sobre la meva estimada -el sol ens va posar a prova en l’ús de les cremes solars- veure algunes ermites i poblets perduts de la civilització del segle XXI, fruir de paisatges espectaculars -no cal dir, passar pel congost de Mont-Rebei, un plaer pels sentits- i algunes estonetes de parlar de l’actualitat, amb piscineta inclosa –es nota que puja el nivell de la colla-.

En resum, ja estic començant a atabalar els pastors cap a on ens portaran el proper any. De tot això, el que sí sembla clar és que per la 20a edició, d’aquí a dos anys, es vol celebrar “a lo grande” i anar fins a Sicília, terra i pàtria d’un dels grans referents de la colla, en Giovanni.Per descomptat, com sempre, agrair als gestors i pastors de la sortida el seu esforç i dedicació.

Bé, moltes gràcies a tots plegats, una pregària per la colla, i fins la propera,

Manel

Per Marcel Torrus

La lluna ens ha aportat a la primera setmana de juny, a l’hora de fer la sortida dels tres dies. Enguany al Montsec, l’únic nom que tinc a la retina i que ubica la ruta d’enguany.

En el terreny de la ruta, com sempre ha estat de sorpresa, primer pel desconeixement de la zona i després pel paisatge, com diuen- Catalunya és un país de contrastos-, i el Montsec ho és. Molta calor, terreny molt àrid però a la vegada molta aigua en el seu embassament, on en tot al recorregut deixa constància. Trobem pobles abandonats on es fa difícil aclarir com, i sobretot de què vivien en temps pretèrits.

En els tres dies hi hagut de tot, avaries, punxades, tot i que el terreny, molt pedregós ho recordava en cada pedalada, hem estat de sort en aquest aspecte, una bona remuntada a peu, no hi pot faltar mai, no seria el mateix. Però potser el que més va reconfortar van ser les banyades del primer i segon dia. Allò va ser millor que un bon avituallament.

Any de pocs corriols, però els que vam fer els vam xalar de valent. La cirereta d’aquests la baixada de les cent corbes de l’últim dia. En pocs kilòmetres i amb un desnivell negatiu de vertigen, corba rere corba desafiàvem els graus de gir en cada revolt, en parades quasi obligades per descansar braços i canells, que en moments ja no responien.

No voldria obviar, la feina dels pares de la ruta, com sempre, i encara que sembli un tòpic moltes gràcies per la ruta que vau parir. Joan, Carles sou uns cracs.

El Logístic aquest any fou l’Anscari, vam tenir bons llocs per dormir, cal esmentar el segon hotel amb piscina i, sobretot, un bufet lliure espectacular, crec que en la nostra estada els hi vam crear un buit important al rebost. Després d’estar tot el dia sobre la bicicleta i menjar entrepans, barretes, gels, etc., era vital de poder gratificar les nostres castigades panxes amb una bona quantitat i diversitat de menjar.

La taula era gran, els viatges al centre d’avituallament eren interminables, crec recordar que en tots els àpats mai vam estar tota la colla a lloc, sempre hi faltava algun comensal…, a la recerca de sabors nous.

En tot cas ja en portem només uns quants, 18 sortides. Són 18 anys de goig, de bon rotllo i sobretot d’una bona amistat. És l’esdeveniment de la colla, que tots ens marquem a inicis d’any com a intocable, simesnó, això intentem, i cal aprofitar-ho. Tots fem l’esforç per ser-hi. Mai sabem el que vindrà demà, per tant a gaudir de l’avui. Arran d’aquesta última reflexió dir que enguany per motius de lesions, deures familiars, no ens han pogut acompanyar uns quants de la colla, que cal dir, que els hem enyorat molt.

Fins la propera!!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.