BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Aquest divendres hem optat per la zona de Burriac -que estrany!- i ens hem sotmès al Turó d’en Punsola que, tot i alguna recent facilitat, sempre esgota l’alè. Després, pel camí de les Abelles i el Poblat Ibèric, hem enfilat al monòlit i per la carena dels Oriols cap avall.

(més…)

Per Joan Lladó

Un altre migdia de divendres entrebotigues. Avui ens hem enfilat per can Carmany a la Font del Roure, a la font d’en Quico i a la Font del Castanyer fins el Malpas. Hem tornat cap a la Vall de Clarà per pujar pel camí de Matacabres i tornada al Malpas.

(més…)

Per Joan Lladó

Aquest dimarts de matinal, toca Pirineu. Cal anar a cercar la fresca. L’Enric finalment no ha pogut fer festa però recollim a l’Isal a Camprodon i fem un esmorzar foracobert a Vilallonga. En aquelles hores encara és tot tancat. Ni un simple cafè.

(més…)

Per Joan Lladó

Després de Sant Joan calia estirar cames i fer alguns portets a la fresca. El Mamalló proposà de fer Bellmunt, Bracons i Collfred però els que ens podíem afegir a l’escapada ens convenia de ser a dinar a casa, per tant, ens calgué escurçar. Doncs així quedàrem: cinc per un costat i un per l’altre.

(més…)

Per Joan Lladó

Només sortim a l’habitual trobada de Bicicorriols entrebotigues, en Martí i servidor. El més assequible i proper: el que més ens atrau: l’Eixida: Burriac.

(més…)

Per Joan Lladó

Ja som dimarts. Toca bicicleta. Agafem el cotxe i ens acostem a La Garriga. Aparquem al final del descens de La Sorrera per cloure l’escapada amb l’espectacular descens que, fins que no el fem, no ens adonem que és de pagament.

(més…)

Per Joan Lladó

Vaig tard, ho sé. No m’ho retragueu. Aquesta entrada s’havia de fer perquè l’esquiada ho valgué. Aquí la teniu.

La temporada d’esquí d’enguany està essent bona, molt bona i el vent es conté. Les capes de neu s’estabilitzen i al damunt encara s’hi sobreposen precipitacions abundants. La darrera nit n’ha caigut un bon pam. Què més podem demanar? Podem demanar que no ens caigui al damunt.

(més…)

Per Martí Montserrat

DIA PASSAT PER AIGUA. DILLUNS 24 D’OCTUBRE DE 2016

Sortim de Mataró amb l’esperança que la predicció del temps sigui errònia i un cop allà puguem sortir a fer el primer tomb de les mini vacances que tenim.

Arribem a primera hora de la tarda i el temps ens dona un xic d’esperança al poder gaudir uns moments de sol just al baixar del túnel cap a Vielha.

(més…)

Per Joan Lladó

Dimecres passat vam anar cap a ponent, cap a la falda de Céllecs i Sant Mateu. Avui, cap a l’altra banda, a llevant, cap el Montalt. En som pocs, cinc, ben al contrari de dimecres que n’érem catorze. Tant se val, la companyia sempre és bona. Faig canviar els plans que alguns tenien previst. Tinc a la ceba d’anar a fer el camí que ens ensenyà en Marcel als peus del Turó de Vilanegra, però aquesta vegada pujant-lo. Aleshores la vaig veure factible i, és clar, una hora o altra, aquesta mena de parets, s’han d’anar a tastar.

(més…)

Dissabte passat, en Carles deixà un enorme buit a la colla i, ahir dimarts, a la cerimònia de comiat, al costat de les persones més properes, li vam retre un senzill homenatge d’agraïment per haver-lo tingut com a amic. El jovent, les pubilles i els hereus de la colla llegiren primer el seu discurs i després ho vam fer nosaltres cloent-ho amb un audiovisual amb les fotografies recollides de tots plegats.

(més…)

Per Pep Famadas

Ummm, quin nom tan llaminer, erotisme pur. Així sens va obrir al tercer dia la Serra Major, oferint-nos la seva escletxa per a què la penetréssim amb les nostres eines en plena luxúria corriolaire….. El Montsant està preciós. La primavera està essent generosa d’aigua i hi som en ple esclat de colors. El fred fa dies que és fora i la calor encara no ha arribat pel que la florida és extensa. Ja són dos dies pedalant folls i embriacs de natura.

(més…)

Per Martí Montserrat

Un cop tots preparats i amb un pícnic carregat ens acomiadem fins la tarda d’en Jordi Pou, guarda de l’alberg Racó de la Finestra, i d’en David Ribas, amics retrobats després de molts anys. Amb en Jordi sobre tot ara ja fa forces anys, havíem fet cents de sortides per anar a escalar, per tota la península, molt per França i fins havíem arribat a anar un estiu a escalar a l´Ogre, al Nord de Noruega, …que dir… milers de records … el temps passa i van canviant les coses i les aficions.

Ens dirigim al pantà de Margalef per la carretera i flipem amb les vaumes (més…)

Per Valentí Tarrés

Sortim de Cornudella del Montsant sobre les 9, som 8 els corriolers que farem la ruta………………………………………………………………………………………….les imatges em venen i ….va parir; són quarts de cinc de la tarda i estem… la ma dreta agafada a una corda blava, la ma esquerra aguantant la bici , vigilant que no ens caigui a l’aigua…uffffff com punyeta sortirem d’aqui !!!!!! a quina hora arribarem a Siurana ????

(més…)

Poll d’àguila marcenca a Dosrius.

Per Pep Famadas

Fa pocs dies va contactar amb mi en Joan, un ornitòleg de Dosrius, en motiu d’uns treballs forestals que estem executant pels verals de sobre la Font del Sot. L’home estava preocupat per una parella d’àguiles marcenques que havien fet la posta a prop dels treballs. Després d’aclarir la delimitació de la zona objecte d’actuació vaig deduir i ell em va confirmar que el niu s’ubicava ben a la vora d’un dels

(més…)

                                                                     … i aquell núvol que passa a l’horabaixa, que ningú veu, perquè tothom, ensems, mira el telenotícies.

Per Joan Lladó

Fa unes setmanes que repetíem via ferrada amb uns deu anys de diferència. Enguany, l’escapada de fira de BiCiCORRiOLS transcorregué per segona vegada després de setze anys, per la Serra de Prades i per la del Montsant, al Priorat. Hem repetit la visita perquè aleshores en fórem sis de colla i en aquesta edició, una quinzena. Valia la pena de tornar a trepitjar  aquelles comarques i que els companys que no hi foren en aquella ocasió, poguessin gaudir dels paratges, rutes, gastronomia i la companyia dels amics durant tres dies que representen unes petites grans vacances enmig d’aquesta -com solia anomenar el Sr. Pla- immensa vall de llàgrimes.

(més…)