BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Dissabte passat, en Carles deixà un enorme buit a la colla i, ahir dimarts, a la cerimònia de comiat, al costat de les persones més properes, li vam retre un senzill homenatge d’agraïment per haver-lo tingut com a amic. El jovent, les pubilles i els hereus de la colla llegiren primer el seu discurs i després ho vam fer nosaltres cloent-ho amb un audiovisual amb les fotografies recollides de tots plegats.

(més…)

Per Pep Famadas

Ummm, quin nom tan llaminer, erotisme pur. Així sens va obrir al tercer dia la Serra Major, oferint-nos la seva escletxa per a què la penetréssim amb les nostres eines en plena luxúria corriolaire….. El Montsant està preciós. La primavera està essent generosa d’aigua i hi som en ple esclat de colors. El fred fa dies que és fora i la calor encara no ha arribat pel que la florida és extensa. Ja són dos dies pedalant folls i embriacs de natura.

(més…)

Per Martí Montserrat

Un cop tots preparats i amb un pícnic carregat ens acomiadem fins la tarda d’en Jordi Pou, guarda de l’alberg Racó de la Finestra, i d’en David Ribas, amics retrobats després de molts anys. Amb en Jordi sobre tot ara ja fa forces anys, havíem fet cents de sortides per anar a escalar, per tota la península, molt per França i fins havíem arribat a anar un estiu a escalar a l´Ogre, al Nord de Noruega, …que dir… milers de records … el temps passa i van canviant les coses i les aficions.

Ens dirigim al pantà de Margalef per la carretera i flipem amb les vaumes (més…)

Per Valentí Tarrés

Sortim de Cornudella del Montsant sobre les 9, som 8 els corriolers que farem la ruta………………………………………………………………………………………….les imatges em venen i ….va parir; són quarts de cinc de la tarda i estem… la ma dreta agafada a una corda blava, la ma esquerra aguantant la bici , vigilant que no ens caigui a l’aigua…uffffff com punyeta sortirem d’aqui !!!!!! a quina hora arribarem a Siurana ????

(més…)

Poll d’àguila marcenca a Dosrius.

Per Pep Famadas

Fa pocs dies va contactar amb mi en Joan, un ornitòleg de Dosrius, en motiu d’uns treballs forestals que estem executant pels verals de sobre la Font del Sot. L’home estava preocupat per una parella d’àguiles marcenques que havien fet la posta a prop dels treballs. Després d’aclarir la delimitació de la zona objecte d’actuació vaig deduir i ell em va confirmar que el niu s’ubicava ben a la vora d’un dels

(més…)

                                                                     … i aquell núvol que passa a l’horabaixa, que ningú veu, perquè tothom, ensems, mira el telenotícies.

Per Joan Lladó

Fa unes setmanes que repetíem via ferrada amb uns deu anys de diferència. Enguany, l’escapada de fira de BiCiCORRiOLS transcorregué per segona vegada després de setze anys, per la Serra de Prades i per la del Montsant, al Priorat. Hem repetit la visita perquè aleshores en fórem sis de colla i en aquesta edició, una quinzena. Valia la pena de tornar a trepitjar  aquelles comarques i que els companys que no hi foren en aquella ocasió, poguessin gaudir dels paratges, rutes, gastronomia i la companyia dels amics durant tres dies que representen unes petites grans vacances enmig d’aquesta -com solia anomenar el Sr. Pla- immensa vall de llàgrimes.

(més…)

Per Martí Montserrat

A finals de vacances quedo amb l’Andreu per pujar uns dies a la Molina per tal de fer un xic de Muntanya abans de tornar a treballar. La idea inicial era anar a la zona del pic d’Escobes / pic d’Alba però quan tombem el coll de Pimorent, constatem que l’ambient esta força carregat. Parem al voral de la carretera i

(més…)

Per Martí Montserrat

Amb en Gio i en Joan sortim ben d’hora cap a la Garrotxa per fer un tomb improvisat per la zona del Puigsacalm amb la bicicleta. Parem a fer un mos a les Preses mentre acabem de concretar la ruta a fer. Finalment ens dirigim a Sant Privat per aparcar a la àrea de pícnic Pla d’en Xurri. Gairebé estem sota el Salt de Sallent i els desnivells que ens esperen són força considerables. Comencem la sortida direcció Sant Privat, fins trobar un sender senyalitzat que travessa el riu per un bucòlic pontet just sota la Canova.

(més…)

Per Joan Lladó

Estic escrivint la crònica de la fira que espero no trigar massa en acabar-la. Mentrestant us penjaré un parell d’entrades que havien quedat a la cua esperant resoldre els problemes tècnics. Més ben dit, canviar l’ordinador per un de nou. Aquests treballs fets no es poden descartar malgrat el temps transcorregut; s’agraeixen, i molt.

Recasens, 13 de setembre de 1997 (Autor: Joan Lladó)

Per Pep Famadas

Vet-ho aquí! Encara som vius i tenim corda. El bloc resta mut però els pedals no paren, no us penseu. Un hivern sense fred no convida a avorrir-se a casa, el millor moment per distreure’s escrivint. N’hem fet algunes que mereixen un escrit però sembla que les plomes són seques de tinta. Aprofito l’estona per detallar-ne una.

(més…)

Per Joan Lladó

Fa prop d’una dotzena d’anys que hi vam ser alguns de la colla amb l’Àngels inclosa. Aquella vegada, mentre progressàvem per la via, en tinc pocs records precisos, vam deixar la canalla, l’Aïda, en Guillem i l’Aleix, jugant al pàrquing dels cotxes, ben a prop del golf. Quan tornàrem, ens obsequiaren amb un sac ple de les petites pilotes que anaren recollint fruit de la mala traça dels jugadors. Què en farem d’aquest fardell? Doncs cap allà on era.

(més…)

Per Joan Lladó

Les setmanes volen. Vam sortir divendres a la nostra eixida, després del canvi d’aires a la Garrotxa, i tornem a ser diumenge. El Montseny és a prop i val la pena cercar-hi nous camins i corriols. Un o altre sempre se’n troba. Que no és el mateix que al Maresme, que cada setmana se’n crea un de nou.

En Martí proposà fer ruta des de Vilamajor, pujar a Montseny, Sant Elies i avall. Doncs som-hi. Qualsevol fotesa a la muntanya d’ametistes sempre passa bé.

(més…)

Per Joan Lladó

Tornem després de mig any d’inactivitat al bloc. Ens ha sabut molt de greu aquesta llarga aturada però una força major ens hi ha obligat. A partir d’ara, esperem donar-vos una crònica setmanal, com a mínim, i que la pugueu gaudir amb la mateixa intensitat i il·lusió com ha estat viscuda i elaborada.

(més…)

Per Joan Lladó

En l’edició anterior, en la que el Grup de Muntanya d’Argentona (GMA) s’estrenava en la modalitat de marató, em feia molta il•lusió de córrer-la, però no estava prou preparat per fer-ho amb una certa comoditat i sobretot gaudint-ne, que és el que més valoro quan m’apunto -estranyament- en una cursa de muntanya. Ara se’n diu trail. Enguany ho havia de fer de totes totes, n’havia pres la

(més…)

Per Joan Lladó

Sóc a les acaballes de les meves vacances i per fi trobem el dia que ens va bé a ambdós -al meu fill en Guillem i a mi- per fer una sortida de bicicleta al Pirineu. De fet, ho hem decidit el dia abans. La majoria de la colla és escampada amb les respectives famílies prenent el seu descans d’estiu i crec que és absurd d’avisar a ningú. Així doncs, ens aventurarem a fer el quart intent -per la meva part- de coronar el Comabona amb bici.

(més…)