BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

BURRIAC XTREM. NI ROC, NI FAIXA 08.11.2015

IMG_9763

Per Joan Lladó

En l’edició anterior, en la que el Grup de Muntanya d’Argentona (GMA) s’estrenava en la modalitat de marató, em feia molta il•lusió de córrer-la, però no estava prou preparat per fer-ho amb una certa comoditat i sobretot gaudint-ne, que és el que més valoro quan m’apunto -estranyament- en una cursa de muntanya. Ara se’n diu trail. Enguany ho havia de fer de totes totes, n’havia pres la

decisió i, per tant, calia una preparació mínima per acomplir les expectatives, no només en temps, si més no en diversió. Correré a casa i els nostres paratges: turons, camins, corriols, brolles, torrents, pinedes, alzinars, estepes, saulons, són per gaudir-los a pleret; envoltar en cursa i en una sola jornada una bona part de les valls i capçaleres que conformen la riera d’Argentona, no es pot fer pas cada dia. Així doncs, convé aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el GMA.

La preparació prèvia m’hauria agradat amb més volum però el meu temps d’esbarjo m’ha obligat a fer-lo de qualitat; ja m’està bé. Sobre el temps que podria esmerçar en completar els 42 quilòmetres, no sabria pas què dir-vos amb una certa precisió, però estimava entre 5 i 6 hores.

Decideixo passar la nit precursa a casa els pares per estalviar-me mitja hora de matines. Esmorzo quelcom de dolç per iniciar la feina amb un xic de benzina al cos. Em mig guarneixo i vaig a la plaça a recollir el dorsal. Saludo alguns corredors i als amics col•laboradors que van arribant mig adormits. Me’n torno a casa per acabar de guarnir-me i penjar-me el dorsal. Es va acostant l’hora.  Tot i la meva tranquil•litat d’esperit, em persegueix el neguit presortida. Baixo al carrer. Alguns atletes ja escalfen. Ens avisen que al casal dels avis hi fan l’explicació prèvia, ep! el breafing, s’ha de dir el breafing. Ja és tard però m’hi acosto. En sortir, l’expectació creix. Les veus creen un murmurar somort trencat pels escarafalls d’altres per matar la por.

Quan m’acomiado dels companys de la colla que se’n van a preparar avituallaments i controls, entro al caixó de sortida i em retrobo amb moltes cares conegudes. Resten uns set minuts. La fem petar bescanviant experiències. Fa un xic de fresca; m’he posat els manigots. He fet bé.

Pam! Som-hi. Segurament el que menys m’agrada de les curses: la sortida, els primers minuts, l’esbandida, gent pel mig, destorbs, el món s’acaba. Desitjo que comenci la primera remuntada per posar-me al meu terreny i la corrua s’escampi. Passem can Comalada i enfilem pel torrent de sediments saulencs –formació geològica que es creà durant el període del conreu de la vinya i que té la particularitat d’estar a una altura superior als camps que el flanquegen i és autòctona de la nostra comarca–,  per encarar els verals del Rovell de l’Ou.

La respiració i el ritme anaeròbic encara s’han d’estabilitzar i per això encara no vull avançar ningú. Ho faig quan ja soc gairebé al primer pic del perfil, ben a prop de la Plana de can Martí. Em trobo en Javi Nieto al meu davant. Per mi és un bon referent. Baixant, intento de seguir el seu ritme, que per mi és bo, però noto molèsties al ventre. Se’m remou tot i tinc punxades quan baixo. Corro amb ell fins al primer avituallament a can Misserprats.

No em sento a gust. Què caram em deu haver produït aquest rebombori? Estem canviant de vessant i enfilem cap a can Ribot per baixar per la font del Àlbers d’en Javà i el pont de l’Espinal per entrar tot seguit a Riudemeia. No m’atreveixo a prendre res per no agreujar el símptoma; només magnesi líquid per evitar les rampes. A veure…

A can Roviró em trobo més bé, però estic pujant i quan circulo pel corriol d’en Galzeran, veig que corro al costat de les primeres dones; m’ho retreu en Piu que és a la cruïlla de la pista. Tinc aquesta sort, noi!

Ens espera el tram costerut dels “gossos”, així el coneixem la colla de bici. Sector atlètic i tècnic alhora per fer damunt de les dues rodes. Me’n recordo de l’Albert; segur que va ser ell qui suggerí aquest pas que una vegada superat, ens va apropant, en terreny més ajupit, cap a Sant Bartomeu.

IMG-20151108-WA0014

Ens els trams de baixada pateixo, i molt. Les punxades al ventre m’obliguen a fer la passa molt curta i això fa que perdi força temps on n’hauria de guanyar. Ara per ara, m’haig de conformar amb aquest mal i m’hauria d’aturar per buidar i fer net però no trobo el moment.

M’estic acostant, en baixada, a l’avituallament del Roc de l’Elefant. M’hi espera la cunyada, la Salut, que col•labora amb la Creu Roja i em fa unes fotos després d’esbroncar-me que fa massa estona que m’espera. Això se’n diu atenció negativa.

Constato, en no veure en Javi fa estona, que vaig molt malament o ha fotut una bona estirada, però m’animo en començar a enfilar cap a Céllecs. Els corriols del vessant prehistòric de la serra em són familiars i m’agombolen; hi corro a gust malgrat tot. Després de travessar el Torrent de Sant Bartomeu i d’enfilar el tram costerut fins la pista, m’espera en David –deuria anar molt ofegat perquè m’ho ha recordat ell mateix– i tot seguit, abans d’emprendre el camí del Roc de les Orenetes, trobo en Marcel a l’entrada del camí. Em dona ànims i m’ofereix aigua, que li agraeixo, però de moment vaig servit.

Sota els rocs de Contravent hi trobo els amics Martí i Anscari que controlen la zona. No els deuria fer gaire bona cara. Només desitjava d’aturar-me i buidar, però el meu capteniment m’ho impedia. Ja ho faré, em deia.

En arribar a la pista que careneja i ens enfila fins el cim de Céllecs, les cames comencen a endurir-se però tot i així, em sento prou bé, tant anímica com físicament.

Corono i sense pausa davallo cap a Òrrius i, ves per on, em passa en Javi com una daina quan tot just som a la cova. M’explica que ha hagut de parar per un fort mal de ventre i ha fet net. Quina sort!

Vaig davallant a un ritme molt lent, les punxades són cada vegada més agudes. Quan travesso la pista que va de Sant Bartomeu a Coll de Porc, saludo en Xarli i en Carles que hi fan de control. Estic al límit. L’avituallament de la colla s’apropa. Potser m’hi aturo. Em cal perdre aquests minuts per guanyar-los en el descens.

IMG-20151108-WA0010

Arribo i prenc de tot: líquid i sòlid. Comento durant uns instants la jugada amb l’Angel, en Gio i en Valentí, que també els acompanya l’Eva i la canalla de l’Anscari, la Laia i l’Aitana. Reprenc la marxa i una vintena de metres enllà m’endinso al sotabosc per fer el que havia d’haver fet una vintena de quilòmetres abans.

IMG-20151108-WA0005

No ha anat bé, gens bé: no ha baixat res! La situació m’ha recordat una pel•lícula italiana que fins m’ha obligat a guaitar el meu entorn i riure’m de mi mateix. M’apujo els pantalons i molt a pesar meu, continuo avall amb la mateixa càrrega. Quina dotzena de quilòmetres m’esperen…

Quan travesso Òrrius, pel tram asfaltat de carrer, em puja el bessó dret. No fotem, no fotem… que encara resta molt! Ai! que no acabaré… Recordo que a l’avituallament m’he pres un magnesi, per tant, hauria de fer el seu efecte. Pujant el Torrent de can Blanc, corro sense forçar, intentant de posar els muscles al seu lloc. Quan arribo al dipòsit i em trobo a l’Andreu a la cruïlla abans d’entrar al corriol, vaig tranquil. L’enrampada ja ha passat i pujant, no tinc punxades a la panxa. Em trobo bé i acostant-me a Burriac els ànims s’enlairen. Abans d’arribar a Gironella trobo en Pep en una cruïlla de camins i només tinc esma d’explicar-li el mal tràngol que he passat fa una estona.

Vaig fent i arribo prou bé al coll. No em convé estirar massa la passa per evitar les rampes i la baixada tècnica per sota Matacabres no la puc fer a la velocitat que voldria; el rebombori abdominal no m’ha deixat ni un instant; és talment un roc a la faixa. Literal. Tanmateix, puc donar gràcies que el motor no s’atura i arria prou bé en les pujades. En aquest tram tinc a una noia al davant meu i li pregunto quin temps portem ja que no utilitzo mai rellotge i em respon: quatre hores i catorze. Que què? Encara baixaré de les cinc.

Passo content el collet de Matacabres i encaro prou valent la “Bèstia”. Soc a l’eixida de casa. Corono el turó de Cirés i em dic a mi mateix, ja està fet! Només resta el bonic i encisador corriol de la Brolla de l’Abril, les Banyadores i els Uiuiuis, Burriac i avall sense més sifonades. Som-hi!

Quina pena que no pugui saltar com una daina pel pedregar dels Uiuiuis… Les cames i el cap poden, però no pas el ventre.

Coll de Burriac. Monòlit. Grimpada vers el Castell. Pujo bé. Amb ganes. Saludo en Víctor Marin que baixa d’excursió. Al Castell molt d’ambient. Fotos. Hi passo en una revolada. Pista avall i per la directa de la Font del Ferro anem a retrobar el camí del Coll de Burriac que, seguint-lo vers llevant, ens menarà a travessar la pista de Burriac que puja d’Argentona.

DSC2967_BX2015_negro

Vaig bé de cames, cap símptoma de rampes, voldria i podria baixar fent la darrera estirada però el mal persisteix. Estic un xic decebut i ara em preocupa entrar en la zona d’asfalt.

Passo per l’encisadora, alterosa i frondosa  font de la Puput i, després de les costerudes marrades que es van endinsant en fort pendent avall a l’ombrívola torrentada, corro a ran de la font d’en Míliu; tot seguit, entre canyissars, velles alzines i damunt del sauló del torrent, arribo a la Font Picant.

Ara ve el darrer tràngol: el terra dur que fa pujar bessons, isquios, quadríceps i tota la ferramalla que ja n’està fins el capdamunt. En l’inacabable carrer de l’Abat Escarré veig de lluny un corredor que recolzat en un arbre i ajudat per la vorera, està fent estiraments per posar a lloc muscles rebels; la silueta m’és coneguda i a mesura que m’hi acosto constato que és qui em semblava: en Gilman que corre la mitja. Correm plegats fins a meta. Guanyo quelcom que no esperava: tres minuts a les cinc hores. Fantàstic!

Fins la propera.

Joan

Vull donar les gràcies al Grup de Muntanya d’Argentona per oferir-me el plaer de gaudir a casa i als companys de la colla per ser on convé. També a Inverse i a EnForma Mitjons pel seu recolzament. Per molt anys!

Per a més informació: www.gmargentona.com


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.