BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

(més…)

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

(més…)

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

(més…)

Per Joan Lladó

Per no fer tant llarga l’espera de les cròniques de l’escapada de la fira d’enguany i en no tenir altre material -segurament la colla, tret de la fira, no deu fer res més d’interessant-, us volem entretenir amb un molt ben treballat vídeo gravat, editat i produït per en Lucaloku que de forma molt ben resumida i sobretot, dinàmica, ens mostra el que són les sortides nocturnes de dimecres. Que en gaudiu!

(més…)

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

(més…)

Per Joan Lladó

Estem immersos planificant l’estratègia per constituir un nou govern que ens dugui a la República amb el front inevitable d’unes envestides i amenaces continuades del govern i la caverna de Ñ, PPSOEC’S inclòs. Tot plegat mareja, però la trempera per lluitar per aquest nostre nou status no ens la pot treure ningú. Això va de passes endavant; ni una enrere. Els que no hi estem implicats directament sovint ens perdem i la informació que rebem de les negociacions entre partits ens fan perdre la paciència quan tots tenim clar que ens convé un front comú. Quan això ens passa, el millor que podem fer és agafar la bici i anar a escampar la boira a l’eixida de casa perquè l’enervament minvi.

(més…)

Per Pep Famadas

No hi estàvem acostumats però, sí, a l’hivern fa fred. Els darrers 4 anys han estat un miratge, amb uns hiverns gairebé sense glaçades. Quan parlo de fred i pedals sempre em ve al cap una foto d’en Gomes travessant una bassa gelada en una sortida que va fer juntament amb l’estimat Carles i en Joan pel Bisaura, crec recordar, a no sé quants graus sota zero. Avui el noi hi ha volgut tornar en un migrat bassiot de vora camí, però, és clar, som al Maresme, i tot i el gruix de gel, aquest ha cedit davant l’agressió de l’energumen.

(més…)

Per Enric Subiñà

Cel cobert i fred, però bona visibilitat. Sortim de Campins, on fem un cafè a redòs del mas Pons, una de les masies històriques de la parròquia, esmentada a inicis del segle XIII. Fem camí cap a Mosqueroles, tot passant pel davant de can Valls, amb portal rodó de nou dovelles i finestra gòtica i un pou a l’era.

(més…)

Per Joan Lladó

A veure si som capaços de donar continuïtat al bloc. N’estic totalment convençut perquè en som uns quants que volem que així sigui. I a més, què caram, també ho farem pel país, per la República, per la llibertat dels nostres presos polítics i perquè malgrat tot, els nostres veïns del sud també mereixen viure en una democràcia plena.

(més…)

Per Pep Famadas

Els Barrotaires de la colla ens conviden a fer butifarra a la Hispanitat a Can Barrot i en som una bona colla. Entre Barrotaires i Corriolaires sumem, grans i petits, 48 de colla. Un bon tall de mànigues, sí senyor.

La vetllada va ser collonuda de cap a fi. A destacar els jocs de tarda que els fills van preparar i que uns quants pares i mares engrescats vam participar-hi esmerçant-nos al (més…)

Per Pep Famadas

Sort d’en Víctor, únic botiguer del trio d’avui. Calor, son, Santes i entregues d’última hora minven la colla de divendres. En Víctor apareix amb un artilugi adaptat per a la crono-escalada de diumenge a Burriac: sense suspensió i rodes primetes per disminuir pes al màxim. Per diumenge ja veurem però per avui segur que farà salat. Adaptem la sortida i la farem més rodadora de l’habitual.

(més…)

Per Joan Lladó

Dimarts de Sant Jaume. Som a l’inici de les Santes. El jovent del carrer no m’ha deixat dormir, però em llevo a un quart de sis. Hem d’anar d’hora perquè a les quatre de la tarda haig de ser a la feina. A les sis recullo en Martí i a un quart i mig de set, a en Pep; un nouvingut al Jaésdimarts!

Ens plantem a Sant Privat de Bas i arrenquem que són les vuit. Fresqueja, el nas ens regalima. El contrast de temperatura és important: a casa no es pot dormir (més…)

Per Pep Famadas

Avui l’hem feta pels volts d’Arenys de Munt i Canet de Mar. En Marcel fa dies que reclama la nostra presència per aquests verals i avui s’hi escau. Som poca colla, només 9, però suficient per compartir un matí de pedals i riures.

Matinem una mica més per a evitar la calor i sortim decidits arran de mar, nord enllà. Encalcem en Marcel a entre Arenys i Caldetes. El puta (més…)

Per Joan Lladó

Poc abans d’arribar a la cruïlla de Sant Grau, ensenyo la carretera que hi puja a en Jordi i li pregunto si hi ha estat mai. Em diu que no, que per Sant Feliu hi ha passat força vegades però que mai ha pujat a Ardenya. No cal dubtar. Per part meva, no sé quants cops he anat a un lloc i l’altre. Pujar a Sant Grau sempre és una grimpada atractiva.

Enfilem plegats, ens avoquem uns segons al pati interior (més…)

Per Rafa Floriach

Aquest ha estat el meu objectiu esportiu de l’any. Ja fa temps que el tinc al cap, no és que l’estigués entrenant intensivament des de fa mesos però si que totes les meves sortides i curses han estat orientades a arribar amb la millor forma possible a aquesta cursa. L’objectiu era acabar-la però no ens enganyem, en l’equip hi ha una sana rivalitat i sempre va bé fer un bon temps en una cursa d’aquest tipus, és a dir per sota de 7:30 hores estaria més que bé.

Començaré la crònica pel final. El cap en aquest tipus de cursa (més…)