BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Les setmanes volen. Vam sortir divendres a la nostra eixida, després del canvi d’aires a la Garrotxa, i tornem a ser diumenge. El Montseny és a prop i val la pena cercar-hi nous camins i corriols. Un o altre sempre se’n troba. Que no és el mateix que al Maresme, que cada setmana se’n crea un de nou.

En Martí proposà fer ruta des de Vilamajor, pujar a Montseny, Sant Elies i avall. Doncs som-hi. Qualsevol fotesa a la muntanya d’ametistes sempre passa bé.

En som sis, però per una avaria detectada abans de començar, just quan descarregàvem les bicis, fa que l’Anscari no pugui ni tant sols dir el primer bon dia. Ha de tornar tot sol cap a casa sense fatigar massa l’enginy.

Arrenquem cap a un quart de nou de Sant Pere amb el que sembla un dia radiant i cap a les nou, encara estem a tocar del poble. Les sifonades i llargues carenes que baixen de nord a sud ens fan la guitza per apropar-nos a Palautordera.

Cap a quarts de deu travessem el gual de la Tordera a Santa Margarida i ens plantem després d’una forta grimpada al Castell de Montclús. Enfilem fins a Santa Magdalena i travessem la carretera després de lluitar en un camí molt pedregós. Encara continua així un bon tros fins que tombem a ponent per una pista que flanqueja fins a can Riera de Ciuret. Prenem el GR i per ombrívoles fondalades escoltant el xipolleig de l’aigua arribem a Fontmartina, travessem el coll i iniciem la davallada cap a Montseny. Quin goig!

Al poble comprem unes begudes -convida el Mamelló- i ens cruspim l’entrepà a la plaça. Ens estem de fer les postres -mare de déu quines coques!- perquè anem tard i comencem la segona part de la jornada.

Baixem al càmping i, per la pista, pugem cap el Samon, el Villaró, el Polell i rematem a Sant Elies. Visita obligada malgrat fer-se tard i no estar en l’itinerari. Quan ens hem refet, iniciem la davallada cap a Sant Pere per un camí que no fa el pes a l’Enric: massa exposat i tècnic en alguns trams. Com en gaudim… Brutal! Ara, a la part de baix, em ve d’un pèl que no llepo en un ressalt. Fem un xic l’animal creuant la pista i arribem al poble per revestir-nos i tornar de seguida al Maresme.

Ens retrobem a l’Esperxada de Porqueres.

Salut,

Joan.

Els corriolaires: Albert G., Martí M., Pep F., Enric S., Anscari N. i Joan Ll.