BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Fa prop d’una dotzena d’anys que hi vam ser alguns de la colla amb l’Àngels inclosa. Aquella vegada, mentre progressàvem per la via, en tinc pocs records precisos, vam deixar la canalla, l’Aïda, en Guillem i l’Aleix, jugant al pàrquing dels cotxes, ben a prop del golf. Quan tornàrem, ens obsequiaren amb un sac ple de les petites pilotes que anaren recollint fruit de la mala traça dels jugadors. Què en farem d’aquest fardell? Doncs cap allà on era.

Fa dos dimarts, només tenint festa al matí, vam deixar córrer anar a foquejar i entre les idees que vam aportar entre en Martí i jo la nit abans, vam decidir d’anar a fer una via ferrada. Segons les poques referències que teníem de la de Solius, que era possiblement la més difícil i llarga de Catalunya, set hores segons alguns comentaris vistos a internet, vaig esbrinar fent una cerca més exhaustiva que si el grup era reduït, de dues a tres persones, es podria realitzar en tres hores o tres i mitja. Com us he dit més amunt, em resten ben pocs records de quan hi vaig ser la primera vegada i desconec si l’equipament i el recorregut de la via han variat o no en tots aquests anys. Així doncs, vam decidir d’anar cap a l’Empordà. Feia temps que en parlàvem i coincidírem que seria un bon moment per fer-la.

Vaig proposar en Guillem de venir i s’afegí a la festa. A les set ens recollí en Martí a casa i cap a les vuit érem a can Llauradó, on s’havia d’aparcar. Però com que les indicacions d’aproximació no eren gaire bones i les marques blaves no es veien per enlloc, vam perdre gairebé mitja hora per trobar el camí.

Cap a dos quarts de deu ens plantàrem a peu de via i iniciàrem el que tant ens costà d’abastar. El dia no era del tot clar però la temperatura immillorable.

Enfilem per aquí, desgrimpem per allà, ara un pont tibetà, ara un de nepalès, torna a enfilar, flanqueja, ara un ràpel, tiba, ara per aquí, no, que és per baix, un altre ràpel…

En fi, molt ben equipada i treballada ferrada, però un xic perdedora per a qui no hi estigui avesat. La recomanem per fer-la entre setmana i en grup reduït, sinó, es pot fer etern si hom troba molta gent per davant.

Fins aviat,

Joan

Els ferraires: Martí M., Guillem Ll. i Joan Ll.

Algunes fotos més:

Més fotos d’en Martí: