LA RIALLA DE LA CANDELERA ENCARA DURA. A CAN PRADELL HI RIU TOTHOM 11.02.2018
Per Pep Famadas
No hi estàvem acostumats però, sí, a l’hivern fa fred. Els darrers 4 anys han estat un miratge, amb uns hiverns gairebé sense glaçades. Quan parlo de fred i pedals sempre em ve al cap una foto d’en Gomes travessant una bassa gelada en una sortida que va fer juntament amb l’estimat Carles i en Joan pel Bisaura, crec recordar, a no sé quants graus sota zero. Avui el noi hi ha volgut tornar en un migrat bassiot de vora camí, però, és clar, som al Maresme, i tot i el gruix de gel, aquest ha cedit davant l’agressió de l’energumen.
Som 10 de colla, eixerits com pèsols, que posem rumb cap a Can Pradell per la via més directa, amb l’objectiu de baixar pel corriol amagat de la baga de Can Plana. Coincideix el pas pel camí de les cinc sénies amb una lluminosa i neta eixida d’un sol vermell i potent però llunyà i migrat d’escalf. Llavaneres i Santa Mònica, amb algunes dreceres aconseguides i altres dubtosament escaquejades. Corriol de l’aspirina, segons el mestre Pistons, (ves quin nom, potser pel mal de cap que et ve quan proves de seguir-lo i no pas per la xerrameca?). A la Creu de Rupit no hi ha cobertura i l’esmorzar perilla. Ens alcem un xic més sobre el Pi d’en Buac i restablim la normalitat. Què era? 5 de cada, o 6 i 4?
Ara ja de cara avall pel corriol fins el camí de la font de la Figuerassa, si no vaig errat. Esquerra, gas a fondu, corriol de les Roques del Duc (eiiii, us hi heu fixat?) i exigent pujador de les Roques del Llop, inesperat per a algun fornit intrèpid. Ara sí, de cara a barraca, primer per corriol ciclable, i traca final pel corriol de la carena del Trull, sobre Can Clarens, on fins i tot en Rafa prova la seva bonica nova muntura (ostres!!! ara em ve al cap un detall). El fred ha marxat tot i ser baixada.
Esmorzar a l’escalf de la salamandra, la bonhomia d’en Paco i la xerrameca que ens alguns moments esdevé cridòria. Hem fet curt d’allioli i ha sobrat algun tros de botifarra i cansalada en algun plata que, òbviament, han estat aprofitats. Finalment la desitjada degustació dels destil·lats casolans de llimona i cafè, avui amb la incorporació d’un tast del digestiu de cireres d’arboç. Ep!!! algú ha promès quelcom de bon matí i no ho ha portat a terme. Ai, ai, ai, que el picarem al culet…
Omplo el bidó amb aigua embotellada, com no, i cerquem prests una solana per a relaxar les bufetes. En lloc de relax, la visió del portent del nono, exhibida qualque magnífic poltre en mig del prat, ens fa cargolar les costelles a en Joan i a mi, complicant l’acció central del moment.
L’esmorzar aconsella evitar el primer tram del GR però només aquest. Aconseguir el santuari en aquests moments del matí, sempre resulta estremidor. Però, ves, per això som aquí, no?. Vaja, doncs no, la colla es parteix. Uns quants xitxarel·los, arribats a dalt i amb l’excusa barata d’evitar el tram final de la riera, tornen cap a Mataró pel vessant de Llorita, escurçant així la ruta prevista de tornada. Vaja, vaja, vaja.
Seguim quatre galàctics GR avall. En Gomes de cara avall no va al davant i s’ha d’entrenir saltant marges, però el seu nucli no ho soporta. És igual, tenir el nucli com una carraca no és motiu per afluixar i gas a fondu cap a la Font del Sot, passant pels corriols del Turó del Gat Salvatge (he vist aquest nom al mapa i com que avui va de bèsties, l’anomeno) i les planes de Can Vallmajor. Tornada pels avis enginyers força alegra.
No goso passar per la plaça Nova on em tocaran el crostó per no haver participat a la Repicacorriols com l’any passat. La mestressa hi ha estat col.laborant amb la seva colla de nenes beteteres d’Argentona. L’Oriol em diu que s’ho ha passat teta i tinc un xic de recança de no haver-hi estat, però què carai, són tant bons els xupitos de Can Pradell!.
Corriolaires: Els xitxarel·los Uri, Anscari, David, Valentí, i Rafa. Els galàctics Joan, Gomes, Gilman, Gio i un servidor.
Dades tècniques de la sortida: Això ja fa temps que hem deixat de mirar-ho, no? Diguem que de migdiada llarga.
Distància: 50 qms.
Desnivell + acum.: 1240m.
Salut i pedals!
Pep Famadas
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Gio (la del menjador d’en Gil): cliqueu aquí.
Potser em vaig explicar malament; com a “l’Aspirina” anomenen el pujador més costerut de la pista cap al Mal Pas, entre Ca la Bruta fins que el camí planeja, just a l’entrada del corriol que nosaltres alguna vegada hem anomenat “de sobre la font del Mal Pas”.