BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

La nostra improvisació sempre ens sorprèn amb uns recorreguts dignes de bones fotos. Llàstima que aquesta acció, la de fer fotos, sigui una tasca duta a terme gairebé sempre pels mateixos sacrificats, tret, si l’escapada és a fora comarca, quan visitem paisatges poc rutinaris. Amb aquests mots no vull clavar cap clatellot als companys, ans el contrari, constatar una realitat. No creieu que les millors fotos són les extretes dels paisatges més habituals?

Per Adrià Triquell

Sembla que últimament a la que portem tres setmanes seguides sense moure’ns dels nostres corriols del Maresme, ens envaeix un neguit que només s’esvaeix sortint a fer un tomb fora comarca. Sens dubte les sortides d’enguany que ens han fet els pastors hi han ajudat.

(més…)

Per Pep Famadas

Com tantes altres vegades el personal té ganes de gresca. Som ja a la tardor tot i que el temps no ho marca. És hora de tornar a la Garrotxa a cercar nous corriols, un ambient ja conegut on el gaudi és sempre garantit. Tal vegada com en un restaurant d’alta cuina, on descobreixes nous paladars, on tanques els ulls a cada cullerada per aprofundir en el sabor, frisem de nou per tastar la carta de la temporada. Som molts els comensals disposats a fer el tast però, com gairebé sempre, és en Pistons qui s’ha de posar el davantal per atipar els ventres famolencs.

Per Joan Lladó

No me n’he pogut estar –i sempre és un orgull pels que aconseguim passar l’escull al costat dels que ho intenten, perquè sense la colla no tindria sentit– d’explicar que hem tornat a tombar La Bèstia. Escapada de dimecres tarda-nit. Prèviament debatem cap on hem d’anar i resolem: a la Feu pujant per Riudemeia. El Nét de la Trini proposa de pujar la bestiota abans que ja no ens sigui possible.

Per Pep Famadas

En Manel i jo teníem clar força temps enrere que aquest any tornava a tocar. Volíem competir en la que potser és la cursa que millor s’adapta al nostre perfil, al menys això pensàvem a priori, amb l’experiència d’anys anteriors. Rutes llargues, exigents, amb trams corriolaires i on la orientació també hi juga, a vegades a favor i altres en contra. No es tracta només de pedalar. Finalment “les sensacions” (com diu la parella) viscudes, tot i una bona classificació, no han estat les esperades.

(més…)

Per Joan Lladó

Si encara no ens l’han vetat pels drets d’autor de la música, aquí podeu veure el video del segon dia de la nostra estada a Navarra durant el cap de setmana de la fira a principis de juny. Que en gaudiu.

A la foto, l’autor de l’obra.

Per Joan Lladó

Si d’alguna cosa em puc queixar, és de tenir un paradís a l’entorn de casa i que no el sabem gaudir ni aprofitar prou. És per això que la proposta d’anar al Montseny em semblà el més adient per començar, per dir-ho d’alguna manera, les meves vacances. Vaig plegar divendres però dissabte hi vaig tornar. A hores d’ara no es

(més…)

Per Adrià Triquell

Dissabte a la tarda. Estic escarxofat al sofà tot mirant el bloc de bicicorriols. Que en fa de goig el Luca, a les fotos de la revista! Sóc un desgraciat, mai sortiré a cap portada de revista, i encara menys de bicicleta. Però el pitjor de tot, és que de ben segur,  que mai sortiré tan guapo com ell.

Per Luca Leonardi

Hola bikers!

Fa unes setmanes vaig fer de provador de bici per a una revista que ha sortit recentment al mercat. Pel llançament del tercer número, aquesta volia presentar com a novetat, la Intense Carbine SL, una passada de bici “all mountain” de 6.600€. La meva sorpresa va ser quan vaig saber que una de les fotos serviria per

(més…)

Per Manel Trenchs

A principis d’any va sortir la idea d’apuntar-se a alguna cursa de btt de llarga durada, i es va comentar la ViP xtrem, que es fa per terres tarragonines. Un servidor, aprofitant que teníem trobada familiar a l’Hospitalet de l’Infant –poble de la Maria-, em vaig apuntar per veure nous territoris i nous corriols. Les dades generals ja em feien una mica de respecte: 125 km, 3500 m. de desnivell acumulat, i una mitjana de 9 hores dalt de la bici. Aquesta era la seva tercera edició.

Per Joan Lladó

El proppassat divendres vam fer la sortida nocturna al costat de la colla d’en Xevi Beltran (Desmanegats?). Com de costum, tret de les ganes de riure i pedalar plegats, va ser una escapada de germanor amb un abundós sopar a les dependències de Cal Víctor a Canyamars. No cal que expliqui les revolcaques succeïdes tot tornant. Fins i tot, un servidor, va llepar sense conseqüències greus: pelats colzes i genolls.

Per Martí Montserrat

Després de varis anys sense fer cap tomb per aquesta meravellosa zona del Pirineu, les expectatives eren molt altes i les ganes de començar es notaven a l’ambient. Per fi ens posem  a pedalar  des de la zona del càmping del Pla de Barres tot serpentejant per un fantàstic corriol, que ressegueix la  bora del riu la Tet. En un tres i no res travessem la carretera de Montlluís, i remuntem fins els dipòsits. Des d’aquest punt comencem una molt bona combinació de corriols que de forma ascendent ens acosten al llac Tico.

Per Joan Lladó

Com qui no vol la cosa, ens ha passat el cap de setmana de la fira. I amb aquest en portem setze. Si rememorem… El que hem vist i viscut no té preu. I l’amistat que s’ha anat consolidant? Amb tot, em dol saber que hi ha semblants nostres que per la raó que sigui no poden gaudir com ho hem fet nosaltres, sobretot els més desvalguts, que amb prou feines es poden moure de casa, si en tenen. Ho dediquem a tots ells! Sense oblidar, és clar, els nostres companys que una o altra raó els ha impedit de ser-hi i, evidentment, a les nostres senyores i la seva santa paciència.

Per Pep Famadas

Sola, trista, desplaçada, deprimida, humiliada… Així s’ha sentit avui la muntura de Mossèn Tronxo. L’Atzar ha volgut que fins i tot durant el descans de l’esmorzar totes les nenes restessin juntetes, arraulides, cercant l’escalforeta del grup preveient el possible xàfec, notant-se estimades, sota la seva buida mirada. El seu amo l’ha menystingut i no ha volgut anar de cursa amb la que havia sigut la nineta del seus ulls. La vella CUBE blau cel, tan peculiar, tan comentada, tan vigilada per altres màquines envejoses, que durant anys i anys ha donat tantes bones sensacions al seu amo, ja no serveix.

Per Manel Trenchs

Aquest any hem tornat a participar, la Maria i un servidor, a la cursa BTT sanitària que es fa dins dels Medijocs que organitza el col•legi de Metges (per promocionar la vida saludable i tal). L’any passat la representació dels Bicicorriols va ser més nombrosa, amb l’Avi i la Mireia (dona d’en Logístic) també suant una miqueta la cansalada.