BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Pocs diumenges ens trobem a plaça amb una idea preconcebuda de l’itinerari a realitzar.  Dissabte, l’Andreu proposà d’anar cap a ponent, cap a Sant Mateu, per fer alguns corriols del mapa del darrer rogaine corregut, el de Serra de Marina. El primer objectiu, Sant Mateu, era ben clar, el que veiem ben fosc era per on enfilar a Can Boquet des de Cabrils. Com que aquells verals no els tenim gens raspallats, vam prendre el camí dels cavalls i a veure què trobaríem.

Per Giovanni Leonardi i Martí Montserrat

Quan en Martí es presentà el dijous al Casal amb un mapa a la mà i amb un somriure a la carona i ens va dir : nois, per aquest diumenge us he preparat una sortida a la Garrotxa per un recorregut inèdit, tècnic i molt macu…….ja ens varem imaginar de què aniria la cosa.

(més…)

Per Oriol Noè

El matí va començar  reunint-nos a la plaça Fivaller ben d’hora, vàrem coincidir amb els ” flaqueros” a les 6:30 am. Els bicicorriolaires que anàvem a fer  la Trona del Rei amb btt, érem en Martí, l’Anscari, en Valentí, en Manel Quadrada, en Giovanni, l’Andreu, i jo. Vàrem carregar les bicis a la furgo d’un servidor, i cap a Santa Coloma de Farnés hi falta gent.

Abans d’enfilar-nos a les bicis vàrem parar en un bar de Santa Coloma a fer un cafè i unes pastes per agafar forces per la gran baixada que ens esperava.

Manel Quadrada

Els de Bicivicigarrotxa ens ténen massa bén acostumats i des de la seva web ens han ofert un altre plat d’alta cuina: la Senglar 2.0 Diumenge passat el vam anar a tastar i en Tresunces ens explicarà el seu parer tot estrenant-se al bloc amb la seva ploma. Com ja podeu suposar i ho tenim comprovat a bastament que, voltar per aquelles comarques sempre és garantia de rebre moltes, variades i agradables sensacions: veiem-ho.

Per Adrià Triquell

(Tercer i últim lliurament del conte)

El planeta Corriol era, com la majoria de planetes, més aviat lleig i sobretot molt avorrit. No hi passava mai res, perquè de fet, no hi vivia ningú. Era un planeta inhòspit,  només hi havia sorra i un parell de bassals d’aigua. Ah si!, i un robot que algú es va deixar allà i que es dedicava a collir brossa. El robot es deia BUOL-I.

(més…)

Per Joan Lladó

Intentant de posar un xic de color o de gràcia a les sortides dominicals, vaig proposar de tornar cap a Céllecs, com havíem fet tres setmanes abans, i fer el camí prehistòric. Ens dirigírem a Sant Bartomeu pel camí més ràpid: Riera de Clarà i els Burros.

Va ser una matinal on anàrem tastant i ens esplaiàrem enmig d’un dels més preuats tresors i característics distintius de la comarca, enclavats i disseminats en les nostres velles muntanyes: els arrodonits, entranyables i enigmàtics blocs granítics.

Per Joan Lladó

No tenia pas intenció d’escriure res sobre l’escapada al Montnegre però en Gio em demanà que fes quatre ratlles per acompanyar les fotos. Doncs heu-les aquí.

No es pot dir que fos una sortida per cantar-hi els àngels però almenys vam variar de terreny de joc, vam anar en tren, vam descobrir nous paisatges i ens vam esplaiar, que és el que compta.

Per Joan Lladó

Començant amb el propòsit de pujar cap a Céllecs, avui hem acabat arrodonint una altra gran matinal de bicicleta. L’acabem tot baixant el Camí de les Aigües de Premià de Dalt. Tots plegats hem restat convençuts que cal canviar d’aires per no ser preses de la monotonia i, cal dir més: encara no hem trepitjat tots els racons que ens amaga la nostra estimada comarca i els seus entorns. Som-hi.

Per Joan Lladó

Culminant  la setmana que presumiblement serà la més freda de l’any, ens aventurem a fer el tomb de diumenge pels verals més pròxims i evitant les fondalades més gèlides. Hom decideix de seguir la proposta d’en Pep: pujar el Montalt pels Sots del Bou i d’en Colom que ara està desboscant i estassant, on ens hi espera una grimpada de quatre plats més les postres.

Per Pep Famadas

Cal pedalar, és necessari. El 2012 comença com estava anunciat i ja som a final de mes… quina penitència. Tot i la prescripció mèdica de fer repòs per mirar de curar danys físics em cal una dosi de bici per tal d’evitar majors danys psíquics. Què millor que una bona suada i les dolces paraules dels poetes per amorosir tan lamentable estat d’ànim.

Per Adrià Triquell

Donada l’evidència que en Mamalló, un dels destacats de la sortida, passa olímpicament de l’encàrrec de fer la crònica, un servidor s’engresca  a fer-la, això si, a l’estil concís i esquemàtic  que la meva professió, que no devoció, em té acostumat.
(més…)

Per Adrià Triquell

Un que porta sabates noves, l’ altra que es presenta amb un para-vents Salomon, observo també un parell de manillars amb GPS,  també una nova 29 d’ un color blau cel de gust dubtós, un frontal nou per les sortides nocturnes de dimecres, guants i mitxons llustrosos, un que comenta les virtuts del nou IPAD… caram caram, o bé aquesta colla d’ eixelebrats s’ han portat millor del que creia, o cosa més probable, els reis d’ orient son una colla d’ indocumentats.

(més…)

Per Joan Lladó

Diumenge 11

Diumenge passat variàrem l’entorn i anàrem cap a ponent. Cap aquells verals ens hi presentem poques vegades i aquell dia en va ser un. L’Anscari feia dies que volia baixar el camí de les aigües de Premià de Dalt i aprofitant que jo hi era, doncs pocs sabem on s’inicia, cap allà desfilàrem.

(més…)

Per Pep Famadas

Cleptòmans, iconoclastes, capsigranys, gamarussos, iconòfors, acaparadors, PASSARELLS!!! Llamp de llamp de rellamp!! Quatre gotes i les nenes es queden a casa que no es volen enfangar. I ca!

En fi, la colla de 9 del dijous al Casal va quedar reduïda a 3. La nova distracció del whatsapp va servir per retransmetre en directe el dissabte a la tarda com el personal anava causant baixa. El millor de tots, el Gallet Ploramiques, “si no fem TOTA la ruta jo no vinc”. Sense comentaris.

(més…)