BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Martí Montserrat

Després de varis anys sense fer cap tomb per aquesta meravellosa zona del Pirineu, les expectatives eren molt altes i les ganes de començar es notaven a l’ambient. Per fi ens posem  a pedalar  des de la zona del càmping del Pla de Barres tot serpentejant per un fantàstic corriol, que ressegueix la  bora del riu la Tet. En un tres i no res travessem la carretera de Montlluís, i remuntem fins els dipòsits. Des d’aquest punt comencem una molt bona combinació de corriols que de forma ascendent ens acosten al llac Tico.

Travessem l’urbanització de SuperBolquera i per corriols plens de passeres de fusta anem fent combinacions fins tornar a travessar la carretera de Montlluis, però aquest cop passat l’estació Pyrénées 2000. Ens dirigim a la estació de Font- Romeu tot passant pel refugi dels Fornells, i continuem direcció Oest tot fent una combinació de corriols tècnics amb passos entre pedres, travessant passeres i torrents que van exigint un bon nivell tècnic i físic.

Quant arribem a les proximitats del pic dels Moros comença a tronar i ja fa estona que va mig plovent. De l’Oest ve una negror que fa basarda i, ja que la temperatura es força baixa (+/- 7ºC), la prudència ens aconsella retallar la sortida i fer directament cap el coll de Pam per fer un corriol trialer de veritat, que fa les delícies d’alguns i de penitencia d’altres. Quant enllacem el Gr10 fem un tram de dura pujada fins arribar al preciós llac de la Pradella i d’aquí ja per pista remuntem fins el llac de la Bollosa.

Estem xops i freds i, sobretot, el que tenim és molta gana. Per tant el que decidim es primer satisfer l’estomac i aixoplugar-nos, i ja veurem després que fem.

Un cop alimentats el temps no millora i decidim no continuar amb la volta prevista, ja que estem freds i el temps no té cara de millorar. Així doncs, decidim anar tornant cap el Pla de Barres, pel que desfem camí fins el llac de la Pradella i d’aquí anem baixant per un camí molt trencat i amb molta pedra, anem per ràpid i en molt tècnic descens fins el pla dels Avellans.

Un cop al pla seguim per una ràpida i trencada pista que va resseguint  l’accidentat curs de la Tet. Seguim fent varies combinacions fins arribar al pla de Barres per un extraordinari senderó que va resseguint els tranquils meandres que fa el riu al calmar-se les seves aigües.

Llàstima de no haver pogut gaudir al màxim d’aquest meravellós racó de Pirineu. Però com sempre ha estat un plaer haver-hi estat.

Els Bicicorriolaires afortunats vàrem ser : l’Albert , l’Andreu, l’Anscari, l’Oriol, en Joan Lladó, en Pep, en Jordi de Pineda i jo.

Arreveure.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.