HO HAVIA DE DIR 17.10.2014
Per Marcel Torrus
Quina canya!!! Per molts anys que passin, per molts anys que restin, mai hi haurà rutina en les sortides que fem.
Divendres, migdia, quedem on sempre, avui per sort i goig m’hi puc afegir,
Per Marcel Torrus
Quina canya!!! Per molts anys que passin, per molts anys que restin, mai hi haurà rutina en les sortides que fem.
Divendres, migdia, quedem on sempre, avui per sort i goig m’hi puc afegir,
Per Joan Lladó
Per tercera vegada, -això va per mi-, intentem de pujar el Comabona i per una raó o una altra, aquesta també per boira, ho hem de deixar córrer. Per sort, som una colla privilegiada i sabem treure tot el suc que ens ofereix la terra; i l’entorn Cadí-Pedraforca en té per xarrupar.
Per Pep Famadas
Som dissabte i només som dos: el Màster i qui us escriu la crònica. El mestre, com no, decideix la ruta. Malauradament hem hagut de deixar l’objectiu que fa temps que té entre cella i cella, el Comabona, per una altra ocasió degut a la coincidència amb la Cavalls del Vents. Finalment ens mourem sota la Serra d’Ensija, per resseguir (més…)
Per Joan Lladó
Dilluns festiu de Santes amb poc quòrum de corriolaires. A la proposta d’en Martí, només m’hi afegeixo jo i com que estem enmig de nits de gresca, quedem per sortir més tard, a les nou.
Comencem forts: Camí del Nord i Font de la Salamandra amunt. Intentem la torrentada però les darreres graonades de granit ens diuen, de què aneu?
Per Rafa Floriach
EL MONTSEC
I continuem amb les aportacions dels bicicorriolaires que van suar al Montsec: Tricorni i el Nét de la Trini. Bona lectura.
Per Enric Subiñà
MONTSEC
Enguany el pastor va proposar de fer la sortida anual al Montsec, espai de fet força desconegut per molts de la colla. La principal mandra que feia era la possible calor que hi trobaríem, tractant-se d’inicis de juny i de ser una serralada, com el seu nom indica, no molt ufanosa en aigua, humitat i grans arbredes, tot i que ens guardava alguna sorpresa. Les setmanes prèvies havia fet fred i força pluja, pel que vam arribar a pensar en què hauríem d’anar amb tèrmiques i calces llargues. Però en iniciar la setmana ja ens van anar anunciant un gran canvi de temperatures amb la primera calor forta de l’any, i no es van equivocar…
Finim el mes de juny amb dues aportacions més dels soferts ciclistes de Bicicorriols: Tronxo i Tete.
Per Manel Trenchs
MONTSEC
Aquest any de nou podia tornar a gaudir al 100% de la ja tradicional sortida dels bicicorriols pel pont de la fira, aquest cop era la 18a edició. Des de la ruta dels Bons Homes que he anat repetint i gaudint d’aquestes sortides on es combina plenament la bici, la natura, algunes pinzelladetes de cultura i una miqueta, no gaire, de relax i xerrar barato.
Dues aportacions més dels companys Magret i Forniga. Que tingueu bona lectura! I fotos!
Per Jordi Torres
No és la primera vegada que dic en aquest blog que les sortides dels bicicorriols, malgrat que terrenals, quelcom tenen de celestial. I aquest llarg cap de setmana n’ha estat una nova mostra. Però no només la ruta ha estat celestial, també la colla, que durant tota la sortida m’ha ajudat a disfrutar-la de valent malgrat que el meu nivell físic era clarament inferior al de la colla.
Per Joan Lladó
Acabada la sortida anual de la colla per conèixer durant tres dies un altre dels indrets emblemàtics del país, cadascun dels integrants d’aquesta expedició ens explica a la seva manera com la va viure. En publicaré un parell cada dos dies –per l’ordre d’arribada a la redacció– perquè l’apunt no sigui tant extens i el puguem pair. Les fotos apareixeran en una qualsevol de les properes entrades. Avui, Gio i Pistons -en vers-.
Que en gaudiu i fins aviat.
Per Jordi Torres
Mai havia fet una cursa BTT de certa duresa com les que fan alguns dels companys de la colla Bicicorriols, i aquest cap de setmana era l’ideal per fer una escapada com a regal d’aniversari aprofitant que tenia festa el divendres. Quina cursa fer?
Per Joan Lladó
Avui, en la nostra sortida pels verals de Canet, camp propi d’en Marcel, hem pogut constatar l’obertura de nous corriols, bàsicament per a la pràctica de la BTT. En cada visita a la zona, el nostre amfitrió ens adelita amb noves incorporacions del parc corriolaire i evidentment, tots ens hi divertim de valent. Dit això, però, cal començar a ser crític i prudent a l’hora d’obrir nous viaranys. Durant la matinal, tota la colla ha pogut constatar en el nostre pas per diverses zones que potser se n’està fent un gra massa.
Per Joan Lladó
Avui hem tingut una agradable sorpresa en arribar a la plaça: hi havia en Carles tot cofoi. També la presència d’un convidat, el cosí d’en Manel, en David. Hem fet plegats els primers quilòmetres fins la riera de Riudemeia i després en Carles ha seguit el seu camí al seu ritme fins retrobar-nos per esmorzar. Per Riudemeia i can Blanc, hem anat pujant, corriol per aquí, corriol per allà, fins el capdamunt de can Ribot. Després, flanquejant pel vessant nord del turó de Castellans hem arribat a sobre el Collet i pel camí recentment arranjat pel Avis Enginyers hem baixat fins el Mogent, gairebé a tocar de Santa Agnès.
Per Jordi Torres
Pel cap baix fa un any que no sortia en bici amb la colla Bicicorriols per motius que ara no venen al cas. En tot cas només mencionar que vaig haver de fer una aturada llarga, massa llarga. Cada vegada que rebia un WhatsApp amb el que la colla Bicicorriols s’explicava el que anaven fent, notava com s’anava allunyant més i més el tornar a sentir el plaer de trobar-me embolicat en algun atzucac enmig del bosc i amb la bici a l’esquena. Aquest és un dels trets d’aquesta colla, que davant de qualsevol opció sobrevinguda, nova i desconeguda, es prova i punt!
Per Pep Famadas
Em diu l’Enric tot baixant en el cotxe que aquest vessant del Montseny era tot sovint visitat pels Màsters en l’època dels Rai Verds cercant el desnivell de les seves pistes. En aquella època hom no podia imaginar com evolucionarien màquines i maquinistes permetent-nos encara més contacte amb la natura feréstega. Quin paradís, encara per descobrir per alguns de nosaltres, apte només per canalla que es resisteix a fer-se gran.
Per Joan Lladó
Finides les seves vacances pel Tirol, i ja de ple en la feina, en Martí em proposà de pujar el Costabona amb BTT cercant un nou itinerari des de Bagà. En parlàrem entre setmana i ho proposàrem a la colla. L’Andreu era a la Molina i li feia més el pes d’anar cap al nord. L’altra opció que tenia previst en Martí era Matamala-Camporrells. Res a discutir, ja ens anava bé, també, la segona proposta. Ningú més s’afegí a la festa de bicicleta.