UN ALTRE DE FREDA
Com deia ahir, cada dia escoltarem des de Madrid i d’aquest fals progressisme ofertes que creuen ens poden enlluernar, ara toca poder parlat català al Congreso de Madrid, estic que no dormo.
Yolanda Diaz ofereix poder parlar català a canvi d’un pacte per liderar la Mesa de la cambra i defensa una reforma del reglament per poder expressar-nos en les llengues cooficials, i així mostrar la pluralitat d’Espanya. Per altra banda des de Suïssa Marta Rovira parla d’aprofitar la investidura de Sanchez per fer un front comú independentista, una oportunitat ho defineix. Ha reivindicat la feina de la Taula de diàleg, alhora la pèrdua de suport republicana ho ha atribuït al vot útil al PSOE per frenar la dreta i sobre l’abstenció els confirma que la demanda es arribar a aquest acord estratègic.
Sra. Diaz, m’agradaria dir-li que desprès de votar en un referèndum sota les porres espanyoles avalades per vostè la independència de Catalunya, com pot entendre que es parli català o no a les cambres espanyoles no fa ni fred ni calor. La reivindicació tenia sentit dins una Espanya unida i també per justificar la presència dels diputats dels teòrics grups independentistes fent el numeret de parlar català i sent callats en les seves intervencions i així treure pit d’aquesta bajanada. Ara, com li deia i encara que no ho vulgui esmentar, el 2017 ha passat, es real, i es el poble, per tant ja no te cap sentit aquesta reivindicació que per altra banda han tingut 4 anys per esmenar-la i no ho han fet, o es que s’havia oblidat durant aquest temps on recordo han estat al Govern, quina causalitat ara li entra a la memòria, com diria aquell “a prendre el pel a un altre”.
La Marta Rovira i parlant de memòria, ara vol aprofitar la investidura de Sanchez per fer un front comú, que m’expliqui com es lliga una cosa amb l’altra, jo pensava que la unitat dels partits independentistes precisament era per fer la independència, no per investir presidents espanyols per cert del 155 i ferms defensors del no a l’autodeterminació i la llibertat del pobles. Un altre presa de pel en majúscules que la remata fent cas omís a les abstencions i apel·lant a uns acords que han rebutjat sempre i que també ara curiosament ens ho vol vendre com una prioritat que el seu partit mai ha demostrat que tingui sota la seva direcció entre d’altres.
Com podem veure, el cinisme d’aquesta gent no te límits i cal ser-ne conscient.