ALBERT CORTES MONSERRAT

En Ramon Tremosa, eurodiputat de CIU, ha revolucionat el principi de campanya electoral parlant del president Montilla, amb els termes que era el president que Franco somiava per una Catalunya en democràcia, i el compara amb el franquisme sociològic per la data escollida per les eleccions coincidents amb el futbol. Les  contestacions ja han estat moltes, per part socialista, Iceta l’ha titllat poc més que d’aprofitat, i ha defensat la lluita per Catalunya en la dictadura del President. El més curiós es com s’ha magnificat les paraules d’en Tremos,a i s’han passat per alt contestacions molt més feridores, que sembla son oficials.

Tremosa es pregunta que hauria fet el PSC si Jordi Pujol hagués convocat eleccions amb la mateixa coincidència, i creu que es perfecte per tapar la mala política i gestió del país, per part del tripartit de Montilla, al que ha titllat de regionalista, espanyolitzador i acatador del centralisme.  Per part del socialisme Iceta, ha exigit una rectificació immediat,a i ha acusat al convergent de maleducat i indocumentat, i a la cúpula del partit de no seguir el joc net. Es pregunta que com pot ser que aquests nens de papa que no van fer re,s menyspreïn els que es van mullar per Catalunya durant el franquisme, i a més pensa que no influeix el futbol amb el vot. En Carod Rovira ho ha considerat un torpede al model de convivència nacional, basat en la unitat per sobre dels orígens. La consellera Tura ha demanat respecte, i no frivolitzar amb el franquisme. Maria Badia també a l’eurocambra, ja ha demanat una disculpa immediata. Per últim en Daniel Fernandez, secretari adjunt del PSOE-C a Madrid, referent a la negativa convergent als pressupostos espanyols, ha respost que es compatible ser un talibà independentista i un hooligan del PP, son dues cares de la mateixa moneda.

No serè jo qui defensi el to i les paraules emprades per en Tremosa, ja que no les considero apropiades, primer diria que el president Montilla no ha canviat ni abans ni ara, es regionalista i acatador de les ordres del seu partit a Madrid, això en tot cas es responsabilitat dels que van fer possible el seu càrrec, i no d’ell. Respecte la data, crec que es perfectament compatible els dos esdeveniments, com també ho era la visita Papal, on per sorpresa de molts, resulta que en un estat laic es convoquen eleccions en funció de la visita del cap d’un grup religiós a Barcelona. Ara be no cal ser molt llest per veure que la desfeta socialista pot ser un fet els propers comicis, i un gran acte com el derbi futbolístic pot estalviar i fer passar per alt moltes ferides que quedaran obertes. Respecte la manera d’entendre Catalunya, com tot bon nacionalista espanyol s’assimila a la idea de la dictadura franquista, en contra del dret a decidir en llibertat de la gent, i la base de la Constitució amb la ciutadania al seu serve,i i no a la inversa. Dit això el to no ha estat l’adequat, però tampoc ho han estat moltes contestacions que curiosament sembla han passat el filtre de la normalitat, Iceta tampoc ha utilitzat un to molt educat, i ha magnificat una lluita per Catalunya del president Montilla a la dictadura, què nomes deu existir en el seu subconscient, i la seva visió radicalment nacional espanyola de la vida catalana. El mateix podríem dir de companys seus de partit, com en Daniel Fernandez, que assimila talibà amb independentista sense que ningú li hagi fet cap retret per l’ínsult , un grup que vol imposar la religió islàmica per la força i amb mètodes que tots coneixem, l’ha comparat amb la persona que vol un estat propi pel seu país, per prendre les seves pròpies decisions en llibertat. Aquest personatge forma part de tota aquesta colla socialista que tant de mal han fet a Catalunya.

En definitiva, podem comprovar la doble manera de mesurar les coses, on uns ho tenen tot permès, i altres son repudiats per cada cosa que diuen. El regionalisme te aquestes coses.