ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES COSES PEL SEU NOM

Quan de temps fa que escoltem dirigents espanyols a Fórums espanyols i també internacionals dir amb rotunditat que Espanya es una democràcia consolidada i un Estat de dret sense rubor. Es un tema que ja hauria d’aixecar sospites sobre la seva veracitat, ja que per exemple no veiem la cancellera alemanya o el primer ministre danes per posar uns de molts exemples esmentar el que hauria de ser una obvietat.

De fet, no qüestionar això o fer-ho amb la boca petita ens porta moltes conseqüències no desitjables i que simplement fan el joc al sistema establert. Aquest dissabte vam poder escoltar a la Televisió Pública Catalana dos exemples d’això, en Dani Gallardo i el raper Pablo Hassel. Un més d’un any de presó preventiva i ara condemnat per assistir a una manifestació contra la repressió a Catalunya i defensar una noia de la brutalitat policial, i l’altre per les lletres d’algunes de les seves cançons que per exemple qualificaven els Borbons de lladres cosa ja prou demostrada. Una indefensió total davant el sistema espanyol que els ha portat ha ser víctimes del sistema espanyol, en una llarga llista que no para de créixer i indigna del que podríem anomenar democràcia europea amb els drets més elementals trepitjats com el dret d’expressió o de manifestació, tots fonamentals.

Arribats en aquest punt, no es pot legitimar un règim que no es democràtic i que el seu sistema es basa en unes estructures provinents de la passada Dictadura i que no han fet cap Transició a un nou règim, vers al contrari ha patit una involució com hem pogut veure amb la recepta per Catalunya i el seu dret a l’autodeterminació pagat amb violència i repressió desfermada sense control.

Per tant s’ha de dir ben clar que el règim espanyol no ès democràtic i per tant els parametres canvien. Les lleis marcades a foc perden legitimitat i per tant no poden ser obeides cegament, igualment l’aparell judicial com hem vist i les seves sentències que des d’Europa ja els han dit que no garanteixen els drets més bàsics i per tant tampoc tenen que ser paraula sagrada. Alhora l’aparell policial pel simple fet de portar una placa i la legitimitat de l’us de la força no ens ha de deixar en un pla inferior, ni han de gaudir de més drets que nosaltres. Per tant el canvi de paradigma ha de ser total, qualsevol seguiment de les normes normals d’una democràcia no pot ser vàlid en un Estat com aquest.

Les coses pel seu nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.