LA CREACIÓ INFINITA
Avui veiem com ANC, Òmnium, Consell de la República, AMI i Intersindical impulsen el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, un nou element en el tauler de joc per si no n’hi havia pocs.
Diuen que es per mostrar a la societat catalana la força i unitat d’acció necessàries per estendre la necesssitat de la independència. Una xarxa per potenciar la mobilització i debatre sobre l’Estat del país. Diuen que es el resultat d’un any de feina i un acord de país que volen sigui el més gran possible.
Realment ens hem convertit en experts a la creació d’entitats, les creem i som capaços de dividir-les o crear-ne de noves amb les mateixes finalitats que les anteriors i els mateixos protagonistes amb diferents color. No dubto de la bona fe de la gent, però crec que aquest Pacte i les seves finalitats ja figuren en els objectius d’altres entitats com la mateixa ANC per exemple. De fet el motor del procés ha estat la mobilització ciutadana i el principal protagonista ha estat l’Assemblea i la seva capacitat de recollir molts dels grups de les consultes i conjuntament amb Òmnium portar la societat al carrer amb accions espectaculars. El debat que diuen ja s’ha fet en diversos ocasions amb Congressos i altres forums que serveixen per aixó. Quin país volem?, Com el volem?, Com ho podem assolir?, preguntes repetides fins el cansament i on experts de diverses arees han anat escampant els seus arguments per tot el país repetidament.
Per tant el que cal es veure com podem arrossegar aquells que precisament han perdut el nord, els partits i institucions i que han renegat de l’objectiu principal fent marxa enrere. També internacionalment per ser un actor i un problema latent i observat, apart de la feina que es fa a l’exili evidentment cal visualitzar un conflicte que ara no es veu per enlloc, més aviat al contrari, i això nomes seria possible amb manifestacions constants com vam veure a Hong Kong i accions constants per desestabilitzar el règim i esborrar aquesta imatge de normalitat donada per Espanya i malauradament dels nostres partits que ja no podrien mirar cap un altre costat com ara.
Segurament calen lideratges nous i potents i unes accions que aconsegueixin tornar a revifar la flama que mai havia d’haver minvat.
Evidentment no tinc la vareta màgica per arribar en aquest punt, però com sempre veig molt clar, que si vols ser un problema, has de ser un problema i ara per ara no ho som, la creació infinita de Moviments es un bon exemple.