INDEPENDÈNCIA O ELECCIONS
La Diada va tornar a ser un mostra del carrer i la seva clara reivindicació. Simplement acabar el procés interromput i arribar a la independència sense més excuses. No cal entrar amb cap ball de xifres ridícul, ja que les imatges deixen ben clar la multitud concentrada i el volum que cap altre reivindicació pot trobar. En un context difícil per les actuacions dels nostres lideratges el carrer ha tornat a parlar.
Molt trist la imatge del President i el seu Govern entrant per la porta del darrera a la cua d’una de les columnes per fer fer un recorregut de 300 metres i sortir a les imatges de les cameres amb una operació de propaganda indigne d’un partit que es diu independentista i un Govern que lògicament ho te com objectiu i que en una manifestació pel mateix motiu ha de participar amb aquestes condicions i simplement per una operació d’imatge. Tot plegat hauria de fer pensar a més d’un. També trist les critiques de Carme Forcadell a l’actual secretariat de l’ANC per no representar a tothom, un paper trist ja que tots recordem el seu lideratge i ara amb el vestit de partit ha entrat a la dinàmica de posar davant un partit que el mateix país i els seus objectius.
Dolors Feliu ha plantejat que independència o eleccions. Ha insistit que qualsevol negociació la prioritat es el reconeixement de l’1 d’octubre i que a partir d’aquell moment el Parlament actui amb conseqüència complint el mandat donat pels votants, alhora ha tret la llista electoral que podria competir si la incapacitat dels partits no va amb aquesta direcció sense més excuses. De fet el mateix Presiden ja ha respost que una DUI no serviria de res si no hi ha suport internacional, tot això nomes es fa amb la negociació amb l’Estat i l’amnistia com a punt de partida.
Crec que la deriva dels nostres partits i ara la negociació tòxica per l’investidura de Pedro Sanchez ho ha contaminat tot molt. Negociar amb un Estat que saps que mai acordarà res amb tú referent a votar o reconèixer el referèndum fet per la independència ja fa de mala olor, si afegim el tema amnistia que tots inclosos els nostres partits i els mitjans donen com a solució per tots els problemes amagant el tema principal com ahir deia la presidenta de l’ANC. Es un nou parany ja que amb la independència no cal demanar cap amnistia, i tots sabem que no es senzill però cal la voluntat per fer-ho i negociar autonomisme amb el nostre botxí no porta enlloc. La nova excusa del reconeixement internacional del President es el peix que es mossega la cua, no hi haurà mai cap reconeixement si tu no dones el pas abans i demanes llavors aquest reconeixement. Una nova excusa que dona idea de la poca predisposició dels nostres partits per complir el mandat de la ciutadania.
No es pot allargar indefinidament, i mereixem una resposta que es pot resumir amb Independència o eleccions pèr tornar a donar la paraula a la ciutadania, així de senzill.