ALBERT CORTES MONSERRAT

La presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat pel 2011, te un import de 39 mil milions d’euros, i una reducció d’un 10% en tots els departaments, i que afecten greument les inversions, tot hi que no compleixen amb el dèficit marcat per l’Estat, i que segueix exigint mesures per arribar-hi, això si sense complir els seus compromisos. Per la seva part Laporta, ja ha anunciat el seu vot favorable sorprenentment, i ha valorat positivament els resultats municipals, ja que el seu partit ha obtingut la seva representació, amb una duplicitat de càrrecs indigne de qualsevol ètica democràtica.

Son uns pressupostos que redueixen el dèficit anual en 5400 milions, el doble del que exigeix l’Estat, i es podria arribar a l’1,3 que marca Madrid, amb els1450 milions del Fons de compensació, els 1200 milions que preveu l’Estatut per inversions, i 200 per traspassos de diversos ben immobles a la Generalitat. El conseller ens diu que des del 2007 el dèficit es comença a desviar degut a la baixa dels ingressos, i ara es paguen les conseqüències, les retallades en sectors claus com sanitat i educació marquen la polèmica, i especialment les inversions es redueixen en un 46%, i afectaran tot el territori i un fre en el seu desenvolupament. Els partits a l’oposició ja han criticat les retallades, i la ministra Salgado, ha amenaçat que s’ha de complir l’objectiu de dèficit. Precisament en Joan Laporta es l’únic que ha anunciat el seu suport, i ha lloat que el govern català tingui coratge polític, hi presenti una retallada del 10% i no d’un 20% com volia Madrid, per la seva part ha valorat positivament que Democràcia Catalana tingui un regidor a l’Ajuntament, que s’afegeix a un diputat a la Generalitat, els dos recauen en la seva persona, i no ha manifestat que farà en les eleccions espanyoles.

Realment, crec que aquest pressupostos en el context global de la situació catalana, son altament miserables, es inconcebible aquesta retallada del 10% afectant els pilars bàsics de l’estat del benestar amb major o menor mesura, com son salut i educació, i posant un fre a l’economia del país aturant inversions en infraestructures, o amb un alentiment  que no beneficia el teixit productiu català, i tot per validar un espoli de 22 mil milions que es el llast que arrosseguem, i que ens situa en aquest difícil situació, no trobo valent accepta aquest robatori, i retallar la meitat del que ens demana Madrid, que veient la increïble passivitat catalana, ja s’atreveix a demanar qualsevol cosa, i incomplir el que faci falta, ja que els catalans sempre acaben acotant el cap i fent els sacrificis que calguin en benefici dels de sempre.  També es increïble, com s’aferren a les critiques els membres del tripartit pel tema retallades, quan ells en els seus pressupostos també van validar el robatori espanyol, i van córrer una cortina de fum que encara ha agreujat més la situació, i ara nomes son capaços amb tot el cinisme, de fer escarafalls de cara a la galeria, enlloc d’admetre la seva responsabilitat. La ministra espanyol segueix prement l’accelerador, fruit de la passivitat catalana que abans esmentava, i que es la vertadera actitud que s’ha de criticar, i no la solució fàcil de treure’ns les puces de sobre, cosa que som uns autèntics especialistes. Pel que fa a Laporta, el que havia de ser un valor rellevant per l’independentisme, simplement s’està convertint en un acaparador de càrrecs, cosa ja indigne de per si, crec que no s’hauria de poder ser diputat i regidor alhora, i cremar tant de pressa el seu nom amb conductes poc responsables, i justificacions d’un fracàs com ha estat la Unitat per Barcelona de Portabella, que ha perdut la meitat dels seus regidors amb Esquerra sola, i ell ho capgira ja que el seu partit, bàsicament format per ell ha obtingut representació, com deia aquell, no es això companys no es això.