CARME JUNYENT: LA DEFENSA DE LA LLENGUA
Ens ha deixat una pensadora lliure i defensora de la nostra llengua en majúscules. La Carme deia les coses amb sentit i tal com raja, sense seguir les consignes interessades del poder que tant mals ens han fet.
De fet la llengua, básicament defineix una identitat, si aquesta no te un Estat que la defensi, vers al contrari des del 1714 busca la seva desaparició amb mil i una mesures, invents de llengues incloses per afeblir-la i sempre apunt per fer-la endarrerir de qualsevol àmbit on tregui el cap. Això ho tenim clar, el que no es tant normal es que les nostres institucions i governants simplement deixin la llengua sense cap defensa i més enllà de la immersió lingüística aprovada en el seu dia com a eina a les escoles no hagin mai controlat que efectivament es desenvolupi correctament, i hagi convertit la llei en un teatre diferenciat de la realitat. Alhora no hagi mai fet una política lingüística valenta i compromesa fora del quedar bé amb tothom.
La Carme, era d’aquelles persones incomodes pel poder català i la farsa de la seva suposada defensa de la llengua. Ella alertava de l’incompliment precisament de la immersió lingüística, i van proposar unes mesures per podre redreçar la situació que lògicament han quedat arxivades al calaix pel poder regnant. Ens avisava del perill de la nostra llengua amb la recepta senzilla de utilitzar-lo sempre i la seva transmissió a la propera generació com a eines fonamentals. També destaco que es mostrava contraria al llenguatge inclusiu que considerava imposat i impostat, termes com totis per definir a tots o l’abús de l’us masculi i femeni de moltes paraules i que deixa uns documents totalment il·legibles. Ens deia que no coneixia cap cas que canviant la llengua s’hagi canviat la realitat.
Realment donava unes receptes senzilles i que era la primera en dur-les a terme, alhora es mostrava contraria aquesta mena de feminisme lingüístic i aquesta imposició a la societat des de dalt totalment falsa i que tant mal fa a la mateixa societat i en aquest cas a la llengua. Alhora deixar despullat el discurs polític sobre la llengua i la realitat de la seva nul·la defensa per simples interessos partidistes.
La seva mort ens deixa un buit, però el seu pensament quedarà i per tant, si de veritat volem la supervivència de la nostra llengua la recepta es senzilla a nivell de societat, i l’exigència per desmuntar la farsa dels nostres Governs sobre el tema és a les nostres mans destapar-la i exigir simplement es que hauria de ser un dret natural.