Ulisses20

Ahir va ser el govern català que va rendir-se a l’evidència. El govern valencià ja fa anys que viu agenollat a espanya. En realitat, mai no hem tingut cap poder de deicisió sobre l’escola, tret de les molles que espanya ens ha volgut regalar. Molles i engrunes. Amb la major de les llibertats que suposadament espanya va autoritzar, semblava que podíem decidir què podíem ensenyar a l’escola. En educació, deien els uns infeliços de la mel, tenim totes les competències. Ca!, era mentida. Mai no hem tingut cap poder sobre el currículum, i la vegada que més llibertat ens atorgaven, no era sinó un trenta per cent, màxim trenta-cinc, de tot el que l’escola, diuen havia d’ensenyar, que després també era mentida, d’allò que podíem fer i ensenyar amb cara i ulls. Perquè el currículum espanyol ens té agafats dels ous, atrapats, en uns modos i uns continguts decimonònics. Un femer de decisions que cada colp més, ens allunya d’allò que ensenya europa. Ja poden els gurus venir a explicar contes de fades. Una caguerà de vaca.

Així que vivim agenollats, també des de l’escola. I mentre no decidim el 100% del currículum, els valencians, mai no abandonarem el furgó dels torpalls. A la cua d’Europa, i allò que és pitjor, a la cua del coneixement. Sense la independència dels valencians, sense un estat propi diferent de l’espanyol, els valencians no serem ningú, ni al camp, ni a la sanitat, ni a l’escola, i menys encara en la política.