Ulisses20

El comissari europeu ha estat convidat a València, per menjar paella i taronges sud-africanes. El pp assegura que són millores que les valencianes i no ha deixat que la Unió de llauradors demostres el contrari. De fet, el pp va prohibir que es trobaren, com va ordir perquè el govern valencià no pogués rebre aquest càrrec europeu que ha fet tant de mal als valencians. Sí, cal dir-ho, el pp internacional, l’europeu i l’espanyol ataquen la taronja valenciana a esquenes dels valencians.
Són els que van organitzar l’acord amb Sud-Àfrica, i els que han permés la importació de taronges d’Egipte i de Turquia en comptes d’importar taronges valencianes. Són així, aquest quatre calaveres: Pons, Bonig, Català i Hogan: els seus interessos per damunt dels interessos dels valencians. El pp i les seues butxaques. recordeu allò del circuit de fórluma1? De nou les calaveres: ells i Camps van dir que el circuit de fórmula 1 no ens costaria ni un euro, i els 500 milions que pagarem els valencians, per la construcció i per mantenir-los el partit més criminal d’Europa no serà res en comparació al robatori que ens han fet als llauradors. I quan el pagarem, el circuit ja no hi serà, s’haurà esvanit en les butxaques del pp, el partit criminal que molts valencians encara voten… Llauradors, homes i dones de la cooperativa de Bétera, socis del Canal, associats a pous i SATs: davant les eleccions municipals, triareu qui us furta el camp i el corromp? Us deixareu enganyar per aquesta banda de lladres o votareu en clau valenciana, perquè el camp recupere la dignitat, el valor i el respecte que mereix a Europa?

«La solidaritat és l’única forma decent d’egoisme.», va dir ahir Vicent Partal en la seua intervenció a València, dins l’acte de solidaritat internacional amb Catalunya. «D’internacional, res, nacional», va afegir Josep Guia, que va dir que aquella solidaritat amb els presos polítics és amb gent del mateix país que el seu.

Massa intervencions, un excés, i un acte llarg que necessitava mesura: és clar que, si convides gent de lluny a parlar no pots dir-li que només té cinc minuts… Vicent va explicar com la bèstia espanyola, adormida durant anys, ataca allà on sent que la ferida se li ha obert descarada davant el món: per això la violència ordida contra Catalunya, des de l’espanya profunda del 155, no només l’espanya franquista —si és que n’hi ha una altra espanya possible—, violència, presó, exili, amenaça a milers de persones, i una banda de jutges distribuïts entre Audiències, tribunals superiors, suprems, constitucionals, JEC, tots plegats amenacen periodistes, joves, mestres, fins i tot documentals, diaris, si s’atreveixen a informar. En canvi, si ets dels que llepes claveguera i acceptes aquelles regles de dir què volen escoltar, aleshores vida és més llarga i la fama arriba amb medalles a dojo.

És el que ha de pensar un cert Gordillo, meteor de xarxes. Sembla que l’home no ha renunciat a fer de director de la ràdio i s’ha desmarcat davant el jutge que va ser obligat a publicitar el referèndum, pobrissó: el director de Catalunya Ràdio volia passar per homenic neutral sense llaços, ni estelades, ni democràcies: ell, davant els presos i els exiliats, no pensava que hagués d’agafar partit, si els jutges li poden espatllar la cursa. Ai, mare, quina por, i quanta indecència, si hom pensa amb els Jordis, i tanta gent com se la juga al món per la dignitat i els drets.

València va obrir dissabte un meló solidari en favor de la democràcia i de la llibertat, amb algunes absències destacades, si allò que hom presentava anava de democràcia i de llibertat. Però, ai, som en campanya, i n’hi ha qui pensa que en els moments crítics, cabdals, on es cou la història dels pobles, cal ser lluny no fóra que m’esquitxe en excés la decència o la defensa dels drets universals.

Amb un teatre Micalet fins a la bandera, vam resistir dues hores llargues de discursos i vam carregar-nos de raons i de democràcia. Fins i tot ÀPunt en va fer un breu en les notícies… Solidaritat i decència, valencians. Camí de la nostra República.

Aquesta vesprada hem presentat a la fira del llibre de València el llibre del mestre Ferran Zurriaga “la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova”. Semblava que havien descarregat un autobús de pensionistes o de retirats, o d’homes i dones que havien eixit a berenar fora de l’asil de vells. N’hi ha una jove, una de sola, amb gairebé vint anys, i per això la mitjana finar d’edat dels oients era de setanta anys, dalt o baix. Ricar Pérez casado, que algú ha confós amb l’alcalde de València (un alcalde que hi hagué uns anys enrere), ha fet la lloa del llibre i del mestre: una presentació exhaustiva, sòbria, emfatitzant l’enfocament didàctic de la història, la inclusió del mateix autor, i fent-ne referència d’uns quants historiadors cabdals del segle XX, entre més March Bloch o Josep Fontana. Ferran encara ha adobat uns quants detalls de l’origen d’aquest regal per a la història dels valencians: «quan tenia catorze anys em va agafar el cuquet de la història, a partir de dos quadernets breus, senzills, a partir de mon pare, i dels homes que acompanyava al camp i m’explicaven tot d’històries.» Com deia Arantxa, això d’escoltar el mestre és un gran regal, sens dubte, i llegir-lo fóra un objectiu necessari per tots els mestres d’aquest país, si és que tenim mestres lectors, o si és que volem fer alumnes lectors.

Després ha plogut a manta, a bots i barrals, i ha escampat els compradors, els visitants, els turistes, els futurs lectors: demà i despús-demà farà bo; aprofiteu-ho per venir a firar llibres. En una hora escassa de tria, aquest ventall que teniu a l foto ha viatjat cap a Bétera. Tornem al Camp de Túria després de visitar la ciutat i haver deixat enrere la porta de Serrans. Som més República que mai, va!

El Manifest de SOLIDARITAT I REPÚBLICA AL PAÍS VALENCIÀ

«La revolta democràtica del poble de Catalunya pel dret a l’autodeterminació posa al descobert els dèficits democràtics de l’estat espanyol, immers en una deriva autoritària d’arrel franquista que atempta greument contra drets i llibertats. Amb l’excusa de la unitat d’Espanya, les elits institucionals –començant per la monarquia–, polítiques, jurídiques i econòmiques promouen, per defensar els seus privilegis, la catalanofòbia i la causa general contra l’independentisme escenificat en el judici als líders republicans.

Amb el control dels grans mitjans de comunicació de masses, el règim del 78 intenta impedir, sovint a través de la pura violència i vulnerant els principis democràtics més elementals, el procés d’apoderament del poble de Catalunya per la consecució d’una república lliure, democràtica i socialment avançada a fi que el seu exemple de radicalitat democràtica i civisme, resistència pacífica i desobediència civil no s’escampe.

Però aquesta mobilització, persistent en el temps, amb rècords de participació i formes d’organització democràtica i apoderament popular molt valuosos, no només interpel·la els demòcrates i els pobles de l’estat espanyol, especialment el valencià i el balear, sinó que posa al dia els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que són la base per a una Europa dels treballadors i els pobles, oposada a la burocràcia, exclusió i blindatge dels interessos del gran capital, als quals serveix la Unió Europea amb la destrucció de drets socials i democràtics que crea les condicions per a l’existència de partits populistes i feixistes.

Enfront a l’actual involució democràtica i social, l’exemple de Catalunya ha d’impulsar la consolidació de blocs democràtics on pobles, treballadors i forces progressistes facen possible l’avanç col·lectiu en drets socials i llibertats, en l’accés a la creació cultural i l’ensenyament, en més democràcia, capacitat de decidir, redistribució de riqueses i recursos i en l’exercici de l’autodeterminació.

Per caminar en aquest sentit, en la lluita comuna dels treballadors i dels pobles pels drets democràtics i socials, i articular la solidaritat internacional amb Catalunya en defensa de la democràcia, cal en primer lloc reclamar la llibertat de tots els presos i preses, encausats i exiliats polítics, cal denunciar el judici del Tribunal Suprem, derogar la llei mordassa, principal aparell legal vigent de conculcació de llibertats, derogar l’article 315.3, que criminalitza el dret de vaga i és responsable de l’encausament de més de 300 treballadores i treballadors, i el 544 del codi penal sobre la sedició, que ho fa amb el de manifestació.

És per això que avui des del País Valencià fem aquesta crida a la solidaritat internacional amb Catalunya i pel dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos i preses, encausats i exiliats polítics a tots els demòcrates i amants de la llibertat, al moviment feminista, a les forces de la cultura, al moviment obrer, als treballadors i treballadores, als joves, a les organitzacions que treballen pels drets humans. La causa de Catalunya és la causa de la llibertat, és la causa de totes i tots. Per la solidaritat internacional, la tendresa dels pobles! Per la radicalitat democràtica! Per l’autodeterminació i la llibertat! Perquè ara com sempre el poble és el qui més mana!

València, 4 de maig de 2019»

Dissabte 4 de maig València s’aplegarà al teatre Micalet en un acte organitzat per Solidaritat amb Catalunya, en favor de la llibertat, la democràcia, i jo afegiria en favor el president Carles Puigdemont. Hi intervindran un grapat d’homes i dones amb discursos breus i entusiastes per la llibertat i i la independència dels pobles. Perquè això va de democràcia, sempre amenaçada per espanya i els seus liquidadors.

Ara uns quants catedràtics de dret espanyol (el dret espanyol consisteix a aprendre a ser feixista i atacar els drets universals) i uns quants jutges que de segur que van passar per aquella universitat espanyola en favor de la dictadura franquista, s’han atrevit a canviar llistes i candidatures a Europa. La burrera espanyola ja arriba al punt de decidir qui podem votar i qui no. No cal dir que són els mateixos catedràtics i jutges que són en favor d’aquell homenic que atia els militars contra el seu poble. Els mateixos del PSOE que ara han guanyat a espanya, també són en favor de tancar la TV3 al país valencià, atiar els militars, o prohibir llistes electorals. Tot cap en el seu sac 155, en favor de la repressió, i la presó dels polítics que els poden guanyar en unes eleccions.

Però dissabte, si és veritat que “El poble és qui més mana”, ens trobarem a València per denunciar jutges prevaricadors, catedràtics feixistes, i polítics que prefereixen el 155 a la llibertat d’homes i dones. T’ho perdràs?

http://solidaritatambcatalunya.blogspot.com/