EL TARANNÀ DEMOCRÀTIC
La líder de Ciudadanos, Ines Arrimadas responia a la pregunta de si reconeixeria el resultat d’unes eleccions amb victòria independentista de vots i escons o un referèndum amb victòria independentista, i les conseqüències que ens portarien. La resposta ha estat que no. Posteriorment Neus Munté des del Govern català s’ha referit el tema dient que la diferència es que ells si que acceptarien un resultat negatiu.
En una democràcia consolidada i normalitzada, que una líder d’un partit, en aquest cas cap de l’oposició a Catalunya diu que no acceptaria el resultat de les urnes si no es del seu gust es inaudit i desproporcionat. La Sra. Arrimadas hauria de saber que la base de qualsevol democràcia no son els resultats personals, son la decisió de la societat i les urnes com a mitjà per expressar-ho.
El que ens vol dir, es que tanca la porta a la decisió ciutadana, ja que la seva preval sobre els ciutadans que representa. Crec que això l’hauria d’invalidar per fer aquesta tasca. Cal que toqui de peus a terra, i ella sap millor que ningú ja que trepitja el terreny que el carrer ha tornat a parlar amb força, que es una majoria al carrer sense discussió, i sap que les passades eleccions van donar una majoria d’escons als partits per la independència. No es pot posar com escut lleis, normes o dogmes que puguin esborrar això.
Aquest procès va començar a les urnes i si l’acord amb l’Estat no es suficient madur per acceptar la democràcia, o simplement no la vol aplicar amb totes les seves conseqüències, lògicament no es culpa de la societat catalana que ha de canalitzar les seves demandes, no capritxs amb alguna sortida. Aquesta amb la seva acceptació o no, evidentment serà vinculant, i pot actuar amb maduresa i acceptar resultats, encara que no sigui la seva opció com passa en qualsevol elecció o referèndum o formar part d’aquesta part ancorada en un passat on els ciutadans no tenen ni veu ni vot.