ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES URNES HAN PARLAT

Els resultats a Galicia i País Basc nomes han fet que confirmar un suport als Governs anteriors. Euskadi manté al PNB amb un vot fidel, i aquest no canvia gaire el discurs, de fet seria absurd que ho fes. Un concert econòmic i una bona gestió l’avalen. Els dos partits espanyols predominants continuen sent rediduals i Bildu amb Otegui resisteix força be l’empenta de Podemos, però ha de veure que la seva aposta per l’Estat propi en aquests moments no es majoritària al País Basc. A Galicia la majoria Popular amb Feijoo es clarissima i no te discusió, enfonsament del PSOE també que es veu superat per En Marea que de totes maneres tenia una expectativa encara més alta que no s’ha vist reflectida. Menció apart Ciudadanos, un partit creat per anar en contra de la llengua catalana i l’independentisme i que crec ja ha fet el servei a l’Estat i comença a estar amortitzat pel mateix. Com diu en Vicent Sanchis “Què n’esperaven?”, ja no hi ha excuses electorals i ara les terceres eleccions espanyols s’apropen amb força i amb un partit clarament favorit.

Què n’esperaven?
Vicent Sanchis

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez van decidir, després de la investidura frustrada del candidat del PP, donar-se un temps de pausa. Per veure què passava amb les eleccions basques i les gallegues. I què ha passat? Res que pagui la pena destacar. Podien haver-se estalviat la referència.

Iñigo Urkullu ha repetit la majoria còmoda del PNB i la caiguda del PSE-PSOE encara li permet format un govern còmode. Més còmode encara se sent Alberto Núñez Feijoo, que conserva la majoria absoluta i ha tornat a arrasar a Galícia. Als dos territoris les enquestes a peu d’urna aquesta vegada no han errat i més o menys han respost als esquemes que ja havien avançat setmanes abans. Fins i tot Albert Rivera ha constatat que els horribles resultats que li havien pronosticat els sondejos no han estat una broma demoscòpica macabra. Potser només caldria comentar que la Marea gallega es pensava que venceria amb moltíssima més comoditat el PSdG-PSOE. I no ha estat del tot això.

D’aquí a unes poques setmanes, doncs, hi haurà govern a Galícia i a Euskadi.El mateix govern amb les mateixes virtuts –més aviat escasses– i les mateixes misèries –que són bastants més en el primer cas que en el segon. Núñez Feijoo podrà continuar fent el que vingui de gust i Urkullu, també. Això vol dir exactament que bascos i gallecs es troben tan a gust que no es volen moure? I que duri, segons han ratificat les urnes.

I tot això afectarà la política espanyola? Per què ho havia de fer? El PP sabia que repetiria la majoria absoluta a Galícia i que es mantindria residual al País Basc. I així ha estat. El PSOE esperava una caiguda més o menys continguda en els dos territoris en benefici de Pablo Iglesias i els seus aliats domèstics, i també ha estat així. Quines posicions ha guanyat Mariano Rajoy? Cap. I quines ha perdut Pedro Sánchez? Cap tampoc. Susana Díaz i la tropa hostil a Sánchez no tenen cap argument nou per obligar-lo a l’abstenció o a anar-se’n a casa. I ell tampoc en té cap per intentar un govern “de progrés” només probable en l’aritmètica.

A partir d’avui la política espanyola continuarà exactament igual que fa un mes. Perdó, pitjor, molt pitjor. Perquè ara no hi ha eleccions gallegues ni basques que puguin servir com a tallafocs en l’incendi que han atiat els uns i els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.