PREMER L’ACCELERADOR
Una pausa llarga i estiuenca ha de donar pas a allò que ja fa tanta rabia de dir, un no dia historic. Demà el President Puigdemont es sotmetrà a la moció de Confiança en el Parlament. Més enllà que el resultat sembla assegurat, el més important es precisament el contingut.
Aquest ha de marcar el futur d’aquest Govern, recordo un cop més amb majoria independentista per primer cop. Les claus que anirà descobrint del full de ruta ja establert seran primordials, i suposo ja acordades amb la CUP i assegurades amb el seu recorregut. Sembla vital i normal que es verbalitzi el final del procés. Referèndum pactat amb Espanya, Referèndum vinculant unilateral o Eleccions Constituents semblen l’ordre lògic per validar democràticament el pas a l’Estat propi. La impossibilitat d’un ha de donar pas al següent i marcar be els passos a fer en cada moment en forma de les lleis bàsiques aprovades i una nova legalitat que no doni buits a la ciutadania que en tot moment ha de sentir seguretat. Per altra banda caldria deixar un Pressupost per fer-ho possible i poder governar en el dia a dia i les qüestions socials amb una millora que sense ell es impossible, no es pot repetir un vodevil en les properes setmanes.
La ciutadania com ja ha confirmat està a punt, esperem que els nostres partits també. Ara toca accelerar la marxa i visualitzar davant la ciutadania que el procés deixa fora confusions. Alhora caldria evitar declaracions com les del Conseller Vila i l’alegria per la victòria de posicions moderades a Euskadi. Es legitim que pensi el que vulgui, ara be, ha de ser conscient que forma part d’un Govern amb un encarrec de la ciutadania que res te a veure amb el programa electoral del PNB a Euskadi, amb un context diferent i uns objectius que poc tenen a veure amb Catalunya. Tampoc seria necessari cap estirabot per la part cupaire amb models socials que ara per ara son minoritaris a la societat catalana i que per tant no poden ser linies vermelles per davant de l’objectiu comú.
Estiguem preparats per l’ofensiva d’un Estat desorientat i amb mancances democràtiques alarmants que anem veien cada dia, i que els porta a resoldre problemes polítics per la via judicial i l’amenaça, amb un màxim exponent en el Ministre de l’Interior que encara s’indigna quan es vol portar una mica de llum als crims del franquisme.
Es l’hora de la valentia, estem sols, però depén dels passos que fem i com els fem que la companyia serà cada cop més gran.