LES RESPONSABILITATS
El proper esdeveniment que esperavem era la decisió del TC sobre la inhabilitació de Carme Forcadell, i ho veiem com un punt més favorable a mantenir els nostres interessos i la tensió de la gent, però ara ens diuen que anirà per llarg, entre 2 i 6 mesos, per tant cal passar al següent punt i vertaderament transcendental, com es la Moció de Confiança i el full de ruta clar cap al final del procés amb totes les conseqüències.
Tanmateix no cal patir, l’Estat mai ens fallarà, com ho ha fet fins ara, i seguirà amb els seus fets i actituds donant ales al procés. El silenci de Rajoy ahir sobre la manifestació de la Diada, segueix en la linia de menyspreu habitual i la inopia política. Us imagineu que 7 o 8 milions d’espanyols sortissin al carrer per una causa concreta durant 5 anys consecutius i el Govern de torn mires cap un altre lloc, doncs així estem.
Per altra banda els instruments inventats per l’Estat per anar en contra de la independència i finançats per aquest, com es Sociedad Civil Catalana, ens deien en boca del seu president que l’independentisme parlava de xifes fisicament impossibles i que així s’independitzaven de la realitat. La resposta de David Fernandez ha estat clara recordant l’assistència als actes unionistes l’11 de setembre, en total 723 segons organitzadors. Em sembla que no cal dir gaire més i posar en dubte qui es el que fuig de la realitat.
La paranoia espanyola arriba a tal punt, que un mitjà volen desinflar les xifres de participació i amb titulars a tota plana de baixada de participants, ha posat xifres superiors a les que ja van posar per la Diada passada. Tot un desgavell sense sentit per voler amagar una realitat que es ben viva.
De tot plegat en traiem que la clau es a casa nostra i les decisions que el nostre Govern i partits prenguin a partir d’ara. Com deia ahir trobo correcte fer un últim intent de referèndum acordat, però la legitimitat per prendre decisions a partir de llavors la tindrem tota i la responsabilitat de l’Estat espanyol en les mateixes serà màxima als nostres ulls i als ulls internacionals.
Seguim junts com a poble i això es impossible d’aturar.