UNA DIADA DIFERENT
Ja han passat unes hores de les cinc grans mobilitzacions de la Diada, les imatges parlen per si soles, de cap de les maneres ningú ha de perdre un segon en fer un ball de xifres que no ens porta enlloc. El món i la mateixa societat catalana ha vist amb els seus ulls un nou allau independentista, una nova demostració de força amb el somriure a la cara i el mateix tarannà de sempre. La diferència apart de no ser centralitzada es el convenciment que desprès de “A Punt”, no hi ha un altre Diada possible. Ara toca els nostres representants demostrar que també son a punt per arribar fins al final.
Per descomptat no vol dir que no sortim més cops al carrer, però serà per defensar les nostres institucions o representants legitims dels atacs de l’Estat espanyol, però crec que una sisena Diada amb el mateix format i la mateixa reivindicació no seria creible ni convenient.
El poble ha tornat a fer la feina, la seva part del contracte, ara cal ser més ferm que mai i exigir a la nostra majoria parlamentària al Parlament que aclareixi en un full de ruta clar i nitid aquesta darrera etapa dels 18 mesos de legislatura i on finalment el poble ha de decidir a les urnes tancant el cercle, no hi ha res més democràtic. Cal també eliminar indefinicions, no s’hi val esta a favor d’un referèndum pactat i si no es possible posicionar-se en contra del mateix. Aquesta maldestre teoria ha de ser eliminada pel be del procés.
Segurament tots voldríem un referèndum pactat, oi tant, però les reaccions espanyoles a la darrera Diada ja les hem vist comparar independentisme i terrorisme, tornar a escampar la brama del desinflament del soufle i les mateixes insinuacions de cada any amb xifres i un relat propi d’Estats totalitaris i d’un altre època. Com ha dit el President cal un últim intent, ningú ens pot negar la nostra voluntat, però si fracassa estarem plenament legitimats per poder fer el nostre referèndum si es possible o unes eleccions constituents si arriba el cas amb una Declaració immediata si els resultats son positius, no veig altres solucions possibles.
Ahir com deia aquell sonava a “fin de ciclo”, ara la fermesa del poble es posarà a prova i les dificultats seran més altres ja que l’arribada es propera i nomes val la victòria. Així doncs preparem els mesos méa apassionants de la historia recent de Catalunya i com normalment acaben els contes que el final sigui feliç.