BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

El cert és que el retrobament va durar tot just uns segons, doncs de seguida em vaig adonar que la caiguda havia malmès la maneta del canvi i vaig tenir que recórrer a la seva antecessora.Bé, el pla de fet era agafar un parell d’ horetes la flaca, i després fer un test amb la gruixuda tot sortint amb en Jofre, que per culpa de la meva patacada només havia pogut treure una vegada la nova Trek (portada molt amablement pels reis d’ orient, curiosament en tenen d’ iguals a la botiga que tenim davant de casa).   Així doncs, no em vaig trencar massa el cap, vaig fer Orrius, Sant Bertomeu, la Roca i Parpers , he de dir que amb bon ritme tot i els dies de parada obligada. Les sensacions prou bones, el canell quasi no em va molestar i el colze si que em feia un xic la guitza al cap d’ una estona de tenir el braç en la mateixa posició, però res que un tio fort i valent com jo no pogués aguantar.

Un cop a casa, canvi de bici i amb el meu jove acompanyant enfilem cap  a la riera d’ Argentona, on trobem l’ habitual corrua de gent amb BTT  tapada fins a dalt com si estiguéssim a Sibèria (gent que com sempre desapareix màgicament en quan agafem el primer corriol), prenem el GR direcció Òrrius i agafem aquell corriol a l’ esquerra que ha deixat de ser corriol, i pedalem fins que el meu acompanyant es queixa de gana, cosa que solucionem tot fent un agradable mos a la plaça d’ Argentona,  tot gaudint de la cervesa, del solet que fa, i de les mosses que passegen tot sabent que son admirades al seu pas.

En fi, que probablement ja sigui només qüestió de tornar a agafar la forma (i baixar els tres quilos i mig augmentats aquests dies…) i a esperar la propera patacada.

Fins aviat,
Adrià