NO SOM RES 17.02.2010
Per Adrià Triquell
Imagino que ahir l’ Albert Illamola es devia llevar com qualsevol altre dia, devia de donar el bon dia a la Maria, potser acariciar-li la panxa on fa tres mesos que hi creix una criatura, donar un petó al seu fill de dos anys i marxar cap a la feina. M’ho imagino, però coneixent ni que fos una mica l’ Albert, segur que la cosa devia anar si fa no fa d’aquesta manera.
Qui havia de pensar que per culpa d’un tràgic accident laboral l’escena no es tornarà a repetir.
El cert és que no puc presumir d’haver conegut massa l’Albert, ens unia aquell típic grau de parentiu de naixements-bodes-funerals, però tot i així puc assegurar que era d’aquella classe de gent que als tres segons t’adones que és bona persona.
En fi, que no som res.
Quina llàstima que ja no hi sigui. Una persona noble de tot cor. Molt bon amic, un gran pare i amb un amor cap a la seva parella excepcional.
No tornarem a anar junts pels corriols, ni a riure, ni menjar plegats…pero sempre el recordarem per que persones com l’Albert son les que fan plena la vida dels que envolta.
Fins després Albert.
Companys, tot i no conèixer a l’Albert són d’aquelles noticies que et fan trontollar….. ànims als familiars, amics i companys. Com bé dius… no som res.
Descansi en pau.
Que en pau descansis, Albert.
Una forta abraçada a la dona i fills, als pares, a l’àvia i a la tia Paquita.
A banda del parentesc llunyà que tenia amb l’Albert a través de l’Elisenda, la dona del meu germà Adrià, compartia amb l’Albert el fet d´haver treballat a Metalogenia, l’empresa en la que ell treballava, i a on va tenir l’accident.
Quantes vegades jo havia caminat pels mateixos llocs on ell ho feia de ben segur cada dia, i és que mai som del tot conscients dels perills que tenim al nostre voltant, fins que el perill es converteix en un fet tràgic.
La pèrdua d’una persona és sempre fotuda, però encara ho és més quan a aquesta persona encara no li tocava marxar. El vuit que deixa en els familiars i amics més propers, costa moltíssim d’omplir, si és que s’arriba a omplir mai.
El meu més sincer condol a la seva familia i amics.
realment un tio collonut. Sempre recordaré el seu somriure de medio lao i la seva mirada sincera, amable, carinyosa, inteligent… una abraçada molt forta a la familia i als amics
He tardat uns dies a saber la notícia, però això no ha estat suficient per esmorteir el cop d’una pèrdua tan inesperada.
Van ser molts dies que el vaig veure per Òrrius; a la piscina, jugant a futbol, anant en bici… o disfrutant amb els seus amics… la seva colla.
I sense conèixe’l molt, sempre transmetia alegria, tranquilitat, algú amb qui confiar… hem perdut una bona persona. Segur.
A tots els que l’apreciàveu i us l’estimàveu, us queden els seus records. Manteniu-los vius.
Des de l’impotència de no poder-hi fer més, envio ànims a amics, familiars i especialment a la Maria. Ànims per afrontar la seva pèrdua viva i ànims per trobar la manera de tirar endavant.