BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Degut a la falta de neu aquest any molts de nosaltres encara no n’ havíem tocat, per tant, a aquestes alçades de temporada encara no ens hem calçat els esquis! Sort que en Xarli sempre està alerta i insisteix amb propostes de sortides per gaudir de la nostra activitat preferida.

Sortirem dos cotxes doncs serem sis. Uns sortiran divendres a la tarda ( Xarli,  Santi, Dani i Carles) per fer nit a mig camí i el dissabte poder començar d’hora. En Gomes i jo sortim dissabte doncs treballem fins tard, i fins al mig dia no comencem a foquejar des de l’estació d’esquí de fons de Nerin.

Tot dirigint-nos al Collado Gordo ens adonem de la grandiositat del lloc, les vistes des d’aquest plató son espatarrants. Quant per fi arribem al Collado Gordo dubtem per on seguir però el seny ens aconsella no seguir flanquejant direcció al refugi de Goriz, doncs les vertiginoses pendents sobre la vall d’Ordesa fan basarda. Decidim fer camí cap a Goriz per la carena del la Punta Custodia que tot pujant-hi ens regala unes generoses vistes. Divisem davant nostre des dels Gabieto, Taillon, la bretxa de Roland, el Casc, la Torre de Marboré,els pics de la Cascada, el Marboré, el Cilindre, el Mont Perdut, el Soum de Ramond, i la Punta de las Olas, tots ells pics de mes de 3000m.D’aquí fins el refugi, primer és en descens fins al Collado superior de Goriz i després tot flanquejant fins a Goriz. Arribem a mitja tarda i no dona temps de fer res més, per tant, tota la colla ens dediquem a disfrutar d’unes cerveses a la terrassa del refugi mentre el sol es va amagant darrera dels Gabietos.

Diumenge sortim amb les ganivetes posades pràcticament des del refugi. Primer direcció al Mont Perdut i un cop sota el Cilindre flanquegem per sota les seves monumentals parets direcció al pic de Marboré. A la part alta de l’ascensió trobem zones glaçades que ens fan posar els pels de punta… les anem trampejant com podem però arriba un moment que desistim i ens veiem obligats a deixar els esquis uns 300m sota el cim. Calcem grampons i en un moment som al cim de Marboré.

Fa un temps increïble! No bufa ni un bri de vent i la temperatura és alta, cosa que ens permet disfrutar a consciència de l’espectacle que es mostra davant nostre.

Per en Gomes aquest cim té un significat especial doncs  li porta molts records. Si, si, en gaudim plenament ja que l’espectacle s’ho val! Comencem el descens una mica esporuguits per les plaques glaçades, però per sorpresa nostra comprovem que el sol ja ha estovat la capa glaçada i podem disfrutar d’un molt bon descens.

Un cop a Goritz eixuguem les nostres goles amb unes bones clares i agafar forces per tornar a pujar el cim de Punta Custodia per unes pales dures i glaçades que ens tornen a posar amb màxima alerta. Però un cop a dalt, comencem a baixar per l’estreta i aèria cresta amb un ambient fantàstic, doncs  a la nostre esquena tenim la barrera monumental de les tres Sorores, a l’ esquerra i 1800m per sota nostre l’imponent barranc d’Añisclo i a la dreta, a uns 1700m per sota dels nostres esquis, la joia del Pirineu : La vall d’Ordesa.

Un cop al cotxe estem molt contents doncs hem fet una sortida per una zona especial de veritat. Aquí les formes calcaries, l’alçada dels seus cims, el color de la roca…, en definitiva, és del tot especial!

Gràcies companys per una esquiada de cinc estrelles.