BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CALLDETENES-VILANOVA DE SAU 20.02.2011

Per Joan Lladó

He recopilat les aportacions escrites dels voluntariosos corriolaires sobre la sortida que diumenge vam fer a Osona. L’inici de la ruta va ser a Calldetenes, lloc de trobada amb el guia ocasional, en Nanses, que ens dugué a conèixer els camins i corriols dels espadats occidentals de la Vall de Sau: el Munt, el Salt de la Minyona fins a Vilanova i tornar per Sant Sadurní.


Aquí teniu doncs les opinions anònimes d’alguns esforçats ciclistes. A veure si endevineu de qui és cadascuna. N’hi ha que no han entès el missatge i es delaten de seguida, els costa, però què hi farem… D’altres encara no han opinat perquè no s’hi veuen de feina. Els excusem. Si en sabessin el premi…

Primera.

Fer una sortida fora comarca sempre val la pena i encara més quan es té l’opció de poder gaudir d’un guia excepcional. Flor, dona-li les gràcies a n’en “Nansas” per la volta tant interessant i divertida feta el diumenge passat. S’han complert plenament les expectatives creades al voltant de la sortida. I confiem, tal com vam parlar, que en tornarem a fer una altra per a poder acabar la resta de corriols que no es van poder. I esperem que el proper cop el temps ens acompanyi una mica més per a poder gaudir no només dels corriols i caminets sinó també de les vistes tant gratificants que hi ha per tota aquella zona. Fins la propera, petonets!

Segona.

Ja fa un temps que conec a en Nanses, personatge hiperactiu i molt motivant. La primera vegada que el vaig veure en un restaurant de Bagà durant l’organització de la primera edició de la NATURE TRAILS SALOMON, ja em va causar una gran impressió. Després d’una presa de contacte, el passat desembre, a la zona amb ell i la BTT, no dubtava que es podia fer una volta, o moltes, resseguint camins i corriols, molts d’ells netejats per ell mateix, que de segur que no us deixarien indiferents. I finalment el diumenge una nodrida representació de Bicicorriols ens varem plantar a Calldetenes, un cel amenaçador ens va acompanyar tot el matí però al final nomes va ser això, una amenaça. Amb en Nanses obrint camí, varem gaudir de 50 quilòmetres intensos, segons alguns com les sortides nocturnes; Calldetenes, Sant Julià, El Salt de la Minyona, Els Munts, Vilanova de Sau, Sant Llorenç dels Munt, Gorg dels Llitons, Sant Julià i Sant Marc son els punts principals que varem recórrer. Aviat tindrem la visita d’en Nanses, ens haurem d’esmerar.

Tercera.

Sortir de la nostra comarca sempre va bé per conèixer nous corriols i noves rutes. Això em sembla que ningú en dubte però ja tenim una edat perquè ens portin a pasturar per treure la llengua i ens donin lliçons de segons què. No culpo pas el guia, doncs ell té les seves qualitats, no coneix el nostre tarannà i per respecte a l’anfitrió, seguim el fil,  però nosaltres tenim llengua, opinió i dret de queixa i si convé parar, es para, si hem de fer fotos, fem fotos, si hem de pixar, pixem, si ens hem de treure roba, ens la traiem amb calma, si tenim gana, parem a esmorzar. Nosaltres tenim el nostre ritme i el coneixem. D’acord, podem fer excepcions de tant en quant però necessitem calma i bona feina i res de presses pròpies ni alienes per acomplir horaris. Qui no vulgui pols, que no vagi a  l’era.

Quarta.

Mireu les sensacions de diumenge a Osona:  són les d’una bona sortida fora de la nostra estimada comarca, amb trams de corriols força ben parits en un terreny enfangat i relliscós , que a estones es va fer dur de veritat.
El fet de que en “Nanses” ens hagués fet de guía va fer que anessim més per feina comparant  amb altres sortides on hàviem d’anar seguint els mapes.
Ara, personalment crec que es va anar massa a sacu!!!!!!!  Collons si tota l’estona  anàvem amb la llengua a fora!!!!!!!! Sort que a aquesta colla hi ha un molt bon sentit de l’humor i hi fotem pit i collons!!!
Ah, l’esmorzar collonut i després vam estar de sort que a en “Nanses” se l’hi “xupava” la cadena je, je……  Bé doncs fins la propera i ja ho veieu, HEM D’ENTRENAR MÉS!!!!!!!
Apa salut i força a les cametes, pobretes.

Cinquena.

Sortida un xic estranya, els màsters jugant a segona divisió, “retrets” sobre les gomes calcades a les màquines, el pilot tota la sortida estirat, manca de temps per poder fer una foto, pèrdues momentànies del personal a l’hora d’anar a canviar el suc de les olives…
En definitiva, una sortida  que en el segon round (després d’esmorzar) va ésser un xic estressant, segurament per unes certes presses a l’hora d’arribar al cotxe per part d’algun bicicorriolaire i d’algunes panes a les transmissions de les queques.
Si podem treure’n una lliçó, és que aquest cop hem davallat un graó i la fama que ens persegueix (no sempre justificada), se n’ha anat a can pistraus. Car que aquest Nanses s’hi esmerça dia rere dia entrenant-se.
Per finalitzar, Canondalistes, foteu-les a la bassa, una specialized de plàstic amb un forca de 100 ha posat a lloc a totes les lefties, righties i dobles.
Apa siau, foc a les bardisses.

Sisena.

Resulta que estava  equivocat, quan pensava que en les nostres sortides sempre tenim el sobrat de torn que es posa davant al grup per a lluir el seu estat de forma i obliga a tota la resta a mantenir un ritme tot sovint massa “alegre”. El sherpa  osonenc a qui ens va lliurar l’ Andreu el diumenge n’ ha sigut la clara demostració, i sort nostra que el dia abans ja havia fet una sortida de seixanta quilòmetres que “ aquesta sí que va ser sostinguda”, segons ell.
L’ home anava accelerat quan pedalejava de pujada, quan es deixava anar trialeres avall, quan xerrava tot explicant-nos anècdotes de bici o per a tornar a arrancar després d’ una breu aturada… i fins i tot al final un cop acabada la sortida, quan va agafar la pistola del rentat a pressió i es va posar a netejar tot sol totes les bicis del grup… sort que no és fix de la nostra colla.
Ara, de totes formes, la meva sensació és un 10 per la sortida. Tornem-hi quan vulgueu.
Un masoquista.

Setena.

BévaestarbéperòmoltacceleratjaqueelguiaNansesnodeixavanirespirarnigaudirdel paisatgeniassaborirlesespectacularsvistesdesdelsMunts… Sisitrialeraamunttrialeraavallicollons…colloooonscolllllloooonsquantestractava
d’anaravallquiambvaparirquinesveramentfrenesíipocaconsciencia… Un cop  respirats… la  sortida  va  estar  molt  bé.

Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Es nota que aquests dies tinc temps. Ahir el 7è text no hi era però.

    La meva nova versió és: 1.- Manel; 2.-Andreu; 3.-Joan; 4.-Valentí; 5.-Pep; 6.-Anscari; 7.-Gio

    Vagi bé la setmana,

    Pink panter

  2. Nois jo no hi sóc o sigui que no em poseu a les travesses. A modus de resum dir-vos:
    – En Nanses és un paio trempat. Li hem d’agraïr la sortida i esperem que tasti el nostre sauló i granit.
    – De tant en tant va bé que algú posi les coses a lloc ja que algun corriolaire es pensa qui sap què, sobretot la canalla.
    – Estic orgullós només de poder seguir a un paio que entrena amb la èlit del BTT català, fins i tot fer-lo bufar en algun pujador, sense pendre porqueries.
    – Vaig trobar a faltar corriols. Després d’esmorzar, segurament apretats per l’horari, no va ser del nostre estil.
    – Us esteu tornant uns llepafils. Que si hi ha fang, que si m’embruto.. collons, això què és. Cada terra fa sa guerra!!
    – Som una colla de puta mare. Les sortides amb flaques o gruixudes són mitja vida. Us estimo.
     

  3. And the winners are:
    1.- Manel; 2.- Andreu; 3.- Joan LL; 4.- Valentí; 5.- Carles; 6.- Giovanni; 7.- Martí.

    En “sorpresa” és en Carles, altrament dit Couldines o Maestro.

    Vagi bé,

    Manel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.