CARAGOLS DE PASTISSERIA. RIUDELLOTS 19.02.2011
Ens van dir que els feien tant o més bons que a can Barris. L’emissor d’aquest missatge o va beure massa abans d’hora o cobra de Les Oliveres o el cuiner aquell dia estava de bones, perquè millors, ja us puc assegurar que no. Els primers que ens van servir, la primera tongada de llaunes, podrien acostar-se als de can Barris fent un gran esforç, però la segona, ni pensament. Els segons, a diferència dels
primers, no tenien cap mena de gràcia; la salsa un punt dolça, amb una textura de suflé que s’havia aplicat amb una màniga de pastisseria i els havia donat forma de lionesa, per a uns caragols a la llauna, si de bon principi ja no tenen el que esperes d’aquesta menja o no hi trobes la novetat en el gust, adéusiau. Tampoc era per llançar-los…
Cal dir també que, d’ambdues tongades, cap havia quedat prou sucosa, o almenys amb un suc prou llaminer per poder xuclar el caragol posant-lo totalment a la boca com ens agrada de fer a tots plegats, ni per sucar-hi pa.
Tot i així, la trobada no se’n ressentí en cap sentit, tot el contrari. La gresca i la tertúlia no tenien aturador i els records d’èpoques passades, com sol ser habitual, no faltaren a taula.
S’acordà per unanimitat de puntuar la caragolada en aquest restaurant amb un sis i mig, per tant, i sap greu dir-ho, difícilment hi tornarem.
Es brindà també en memòria de l’entranyable convilatà en Joan Padrós i Marfany que morí el dia abans amb 54 anys. Que en pau descansi.
Els comensals no corriolaires: el Loteru, en Nasi, el Rei, en Ciano, en Nicu, en Miquel, en David, en Sambo, en Florde i el Moreno.
Els corriolaires que vam ser a la caragolada: el Senyor, l’Home no tant senzill i en Pistons.
Per veure les fotos, cliqueu aquí.
Fins al propera,
Joan