ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ARA TOCA LA PRESA DE PEL DE L?AEROPORT

General

En la negociació dels pressupostos espanyols, alguns com ERC han posat com a moneda de canvi per donar-hi suport la gestió en mans catalanes de l’aeroport del Prat, i segons el document d’intencions del Ministeri de Fomento dirigit per Jose Blanco, l’aeroport Barcelona no deixarà de ser un complement de Barajas, sense cap intenció de perdre el control, i donar autonomia de gestió a les institucions del territori català, i anem sumant a la carpeta de greuges.

Segons aquesta proposta el nou ens gestor d’Aena hi tindria un 70%, i el restant 30% aniria al capital privat, d’aquesta nova filial naixeria una societat encarregada de gestionar l’aeroport, on Foment reserva a Aena un 51%, què li permet designar executius, elaborar el pressupost i assignar drets de vol sense discussió possible. Del 49 % restant, un 22% s’obriria a capital privat, i el 27 % restant per fi seria per la Generalitat i Ajuntament sense cap tipus de poder decisori.  Evidentment com que la mateixa proporció serà a Barajas, AENA no farà cap pla a Barcelona per competir amb Madrid, i simplement la capital catalana serà un complement com fins ara.

 

Tant Esquerra com el conseller d’Obres Públiques català, Joaquim Nadal, han afirmat que la proposta es insuficient, ja que no es respecta la promesa de que la part catalana seria determinant, tot hi la defensa que en fa des del govern espanyol, què les decisions seran per majoria qualificada, la veritat es que la part catalana nomes podrà presentar propostes, i poca cosa més.

 

Un altra promesa de Zapatero i el seu govern incomplerta amb Catalunya, on mitjançant aquest joc de mans es creen nous organismes, què l’únic que fan es mantenir el poder decisori en poder d’Aena, amb el que això suposa per Catalunya, un gran aeroport sense poder explotar les seves capacitats en benefici del país , per no poder fer la  competència a l’aeroport principal que com es norma es a Madrid, i amb un model totalment desfasat, i que a Europa ja no es operatiu, no permet el desenvolupament català segurament per por a la cada vegada menys dependència espanyola de l’economia catalana.

 

Segurament, i a pesar de les queixes del socialista Nadal, alhora de votar els pressupostos on el PSOE amb el suport de PNB i CC aconseguirà pels pels tirar-los endavant, i on els 25 diputats dels socialistes catalans tornaran a donar l’esquena a Catalunya, el seu Estatut, què un cop més incomplirà amb el tema de les inversions, i el seu desenvolupament econòmic amb temes primordials com l’aeroport, per vergonya dels seus votants que veuen com el seu vot es gira en contra seva, i a favor  dels interessos espanyols que consisteixen amb la famosa dita “pagar i callar”.

 

En definitiva, un altra presa de pel que s’acosta, i què demostra la feblesa de la part catalana, i sobretot la traïdoria d’aquests diputats amb la Chacon al capdavant, què la seva última preocupació es el territori que els ha escollit, això es el que ens ofereix l’estat, de nosaltres depèn seguir acceptant aquesta situació o donar-la per acabada amb un prou ben fort i alt, què consisteix amb l’assoliment del nostre propi estat, que com qualsevol estat no te que discutir quin percentatge de poder decisori te sobre les seves infraestructures, ja que es un 100 %.

 

 

69 ANYS SENSE EVOLUCIÓ A L?ESTAT ESPANYOL

General

Avui 15 d’octubre es commemora el 69 aniversari de l’afusellament del President Català Lluís Companys a mans del feixisme del regim de Franco, i on desprès de 30 anys de suposada democràcia, encara no ha arribat la nul·litat d’aquesta farsa de judici, ni sembla que hi hagi cap intenció de fer-ho, tot hi ser l’únic president escollit  democràticament en territori europeu assassinat per una dictadura militar, cosa que no sembla tenir massa importància per aquest estat intolerant anomenat Espanya.

El Consell de govern català, aprovarà un acord per instar a la fiscalia a començar un procés per anul·lar el judici i sentencia contra Companys, cosa que es una obligació moral i responsabilitat de La Generalitat, segons paraules del President Montilla. Per la part espanyola la neta del President màrtir, ja ha rebut la declaració de reparació per part del govern espanyol, què ja ha anunciat que no pensa anar més enllà, tal com preveu la llei de la desmemòria històrica com se la podria anomenar, pel seu contingut totalment inofensiu contra la dictadura. De fet aquesta declaració de reparació de només 16 línies en favor de Companys i signada pel ministre, es un model signat per 600 casos més què ho han sol·licitat, i ni tant sols s’esmenta el càrrec amb el que va ser afusellat Companys.

 

Mentrestant la fiscalia sempre s’ha oposat a cap revisió de casos del franquisme al·legant la necessitat de preservar la seguretat jurídica, com ha succeït amb altres casos com el de Salvador Puig Antich per posar un exemple, i on per cert avui un exministre franquista i mai acusat de res, en Manuel Fraga parlant sobre el cas Camps a València, ha comentat que Rajoy li aplicarà la llei fonamental del dret “qui la fa la paga”, curiosa ironia dita per aquest sinistre personatge.

 

Realment inconcebible tota aquesta comèdia amb un estat que no vol evolucionar, i què s’ha transformat o modernitzat aferrat al seu passat feixista, i on desprès de mes de 30 anys de la finalització d’aquest regim del terror, ningú ha tingut mai cap responsabilitat, ni cap acusació formal, amb personatges que s’han reciclat, i han seguit les seves carreres publiques com si el passat no existís. Un rei què ha passat de hereu del  “movimiento” a cap de l’estat, un traspàs de poders i lleis controlades pels instigadors de la dictadura, i dos partits principals a l’estat espanyol plens de gent vinculada al regim o amb enyorança cap a temps passats.  Amb aquestes circumstàncies no es d’estranyar que el concepte, President escollit democràticament no signifiqui res, i aquest cas únic a Europa el finiquitin amb una carta estàndard on amb la mateixa falta de respecte habitual contra Catalunya, no s’esmenta ni el càrrec de la persona, què evidentment i amb tot el respecte, no te res a veure amb altres casos per la simbologia que representa. Es impensable pensar que si els fils van seguir en mans dels mateixos, i simplement s’ha posat una cortina per no mirar enrere, ara s’anul·li aquesta farsa d’un tribunal que pel seu caràcter de dictadura militar, evidentment no te cap legitimitat, i hauria de ser anul·lat sense cap problema, però evidentment no es vol, es una qüestió no legal, sinó de voluntat.

 

Persones amb tant poc tarannà democràtic com la vice-presidenta espanyola De la Vega, no poden dir que no es pot anul·lar i quedar-se tant amples, o persones com en Rafael Luna del PP, no poden quedar com l’únic de la mesa del Parlament, què no ha assistit a l’homenatge al President màrtir, amb un acte de menyspreu.

 

Es pot estar d’acord o no amb els posicionaments de Companys, però per damunt de tot era un president català escollit pel poble, i assassinat per una dictadura feixista, i això ja mereix tot el reconeixement sense fissures.

 

Suposo haurem d’esperar  a gaudir del nostre propi estat, per retre un homenatge com cal, a aquest gran polític català, què va donar un exemple de valor i compromís, què evidentment el que serà el nostre estat veí, mai reconeixerà, ja què arrossega el llast i els tics feixistes com si el temps no hagués passat.

DE LA VEGA I CHACON AL SERVEI DE L?IMPERI

General

Aquests dos personatges del món socialista, segueixen el seu paper de presa de pel constant als interessos catalans.  La vicepresidenta espanyola va rebutjar la possibilitat de la nul·litat del judici al President Companys amb uns jocs de paraules indignants, i desprès s’ha reunit amb el President Montilla per no parlar de res, ja que tant sols ha estat un gest de cara a la galeria.  Per la seva part la Ministra Chacon ha assegurat que la Roja i les forces armades comparteixen principis, ja què mostren els millors valors de la societat espanyola, una bona declaració d’intencions per la que es presentava com la heroïna catalana.

La vicepresidenta espanyola fent veure que no passa res, com sembla ser últimament es el comportament del govern espanyol, víctima de la por de l’augment real del sobiranisme, es va reunir amb Montilla, i ha tret ferro al retard del TC, i ha destacat el desplegament estatutari, obviant temes com la Llei d’Educació o l’aeroport del Prat.  Tanmateix ha justificat la seva negativa a la nul·litat del judici de Companys, amb el terme reconeixement i defensant que ella sempre ha dit que seria una reparació del fet.

 

Per la seva part Chacon, ha destacat els valors que desprenen la selecció espanyola de futbol i l’exèrcit en un acte conjunt a Sarajevo, i on ha destacat la disciplina i el treball en equip com a clau de l’èxit.

 

Crec que aquests dos personatges simbolitzen molt be el socialisme espanyol, on la primera amb el seu cinisme i intolerància habitual, ha fet un acte de cara a la galeria traient importància  al retard inadmissible de la sentencia de l’Estatut i el seu desplegament exemplar, què ella sap que no es veritat, ja que els traspassos han estat gairebé nuls i les qüestions més importants segueixen sense resoldre’s com el cas de l’aeroport o rodalies per posar dos exemples, d’altra banda mostra el seu poc tarannà democràtic negant la nul·litat del judici de Companys, un president afusellat per l’únic crim de ser President de Catalunya, i això més de 30 anys de la suposada fi de la dictadura sona a presa de pel, i falta de respecte a la més mínima consciencia democràtica. Clar que mes trist ha estat el paper del President Montilla, amb el seu paper de titella del socialisme espanyol al qual pertany.

 

Pel que fa a la Chacon, caldria preguntar de quins valors parla amb l’exèrcit i la selecció espanyols, se m’acudeix el valor de la intolerància, la xenofòbia i la demagògia més absoluta al servei d’un projecte, què vol viure a costa d’amagar i prohibir la resta, com en el tema de les seleccions esportives, o els objectius que marca la Constitució per les forces armades, en forma de mantenir la unitat territorial com a missió, encara que sigui contra la opinió de la ciutadania.

 

En definitiva, son cares de la mateixa moneda que ens vol arrossegar  amb aquest imperi decadent i poc transparent, anomenat estat espanyol, i què sembla preocupat  per la determinació de bona part de la societat catalana que ja en te prou, i no vol seguir jugant amb aquest joc macabre per massa temps més.

 

 

LES AVANTATGES DE TENIR UN ESTAT PROPI AMB DADES DEL CCN

General

Aquest es el títol d’un estudi que està sent presentat pel Cercle Català de Negocis, que es una associació empresarial que te com a objectiu ser un lobby decisiu per assolir l’estat propi en un màxim de 5 anys, i on les dades confirmen el salt endavant del territori, si s’alliberes del llast que arrossega des de fa prop de 300 anys, i que impedeix  demostrar la seva potencialitat a favor dels seus propis ciutadans.

 

El CCN, està format per empresaris, directius i autònoms què creuen amb la independència com una manera d’assegurar el nostre teixit empresarial, cal dir que es desvincula de qualsevol opció política, i en aquest estudi ens descobreix dades interessants, com que la Catalunya independent passaria al quart lloc en renda per càpita de la Unió Europea amb 32600 euros, què junt amb l’estat espanyol es redueix a 29700 euros (Veure quadre adjunt). Tanmateix, la Generalitat augmentaria en un 60% el seu pressupost, i tindríem una economia en fase de creixement, com en els casos de Croàcia o Eslovènia que desprès de convertir-se amb estat han augmentat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys. 

 

Un altre exemple ha tenir en compte, es Irlanda, que amb una demografia similar, i 4 milions d’habitants va passar del darrer lloc europeu al primer en major renda, al poder fer la seva política econòmica pròpia.

 

La independència permet generar negoci a curt termini, ja què molts centres de decisió ara a Madrid o centrals d’empreses multinacionals es desplaçarien a Catalunya, i el que ara es tracta com un problema, la immigració entendria millor la realitat del seu país d’acollida, i la seva llengua que passaria a ser única i reconeguda oficialment a Europa, ja que el nou estat integrat a la Unió Europea, tindria la seva cadira amb tots els organismes internacionals per defensar els nostres veritables interessos.

 

En  resum, aquesta entitat ens presenta una argumentació solida i clara dels avantatges de ser un estat, que confirma que si no ho ets, no ets ningú en aquest món, i la teva veu queda ofegada per l’estat que t’espolia sense miraments, i impedeix el teu creixement.  Ens hi juguem el futur del territori i de les noves generacions, i amb això no hi ha banderes, ni sentiments, ni tant sols els interessos mediocres de molts dels nostre polítics,  què ho puguin aturar.

 

 

EL DIA DEL GENOCIDI HISPANIC

General

Aquest dia on els espanyols tenen oportunitat de treure la pols als seus tancs, i  la famosa cabra, amb una ostentació casposa i producte de l’autèntic sentiment de la Espanya colonial, on sentim moltes frases per suposat no nacionalistes, ja que es veu que això en tenim l’exclusiva precisament els que estem sota el seu jou, i tanmateix es dona la circumstancia curiosa, què es l’únic dia que poden intentar intimidar amb la força bèl·lica, un argument que els hi es molt familiar, i que per la seva desgracia ja no podran usar el dia de la nostra llibertat definitiva.

La presidenta popular catalana, reivindica celebrar aquest dia amb el mateix orgull que altres dies importants per Catalunya, afirmant que el territori català es Espanya, i per tant hauria de sentir el mateix orgull. Finalment el President Montilla no ha assistit a la desfilada militar a Madrid per motius familiars, i suposo per guardar les formes a un any vista de les properes eleccions, si que hi ha assistit el representant del País Basc per primer cop donat la coalició espanyola (PSOE-PP) que governa en aquest territori, i que treballa a marxes forçades per eliminar qualsevol rastre diferencial amb l’Estat, son coses dels constitucionalistes com ells s’anomenen.

Tanmateix la anormalitat espanyola, i la seva democràcia totalment deficitària es reflexa  a Barcelona amb la concentració de grups feixistes amb el seu acte anual, i on es poden veure les banderes amb l’àliga franquista voleiant i les consignes feixistes contra qualsevol democràcia, i la xenofòbia contra les reivindicacions nacionalistes catalanes, apart de mostrar la seva nostàlgia pel regim franquista, provocant l’estupefacció dels polítics italians i alemanys que no permeten en els seus estats la simbologia feixista, què han hagut de patir durant molts anys, i que a l’Estat espanyol es pot exhibir tranquil·lament organitzant tot tipus d’actes.

En aquest estat que no vol evolucionar, i que segueix al marge de les mínimes normes elementals de democràcia, desprès de l’anunci sorprenent d’ahir sobre el desenvolupament de l’estatut català al marge de la sentencia del TC, ara ens filtren que el català no serà castigat per aquest organisme, i es quedarà tal com esta ara, o sigui de segona divisió respecte al castellà, alhora que el terme nació degudament explicat com a fet cultural segurament es mantindrà. Els partits catalans com es norma, segueixen jugant amb aquest joc pervers del frau de les autonomies, i treuen pit quan l’estat pregona aquestes almoines totalment inadmissibles, i què en una societat moderna provocarien un rebuig majoritari per presa de pel.

Dates com les d’avui ens recorden que el creixement del sobiranisme en la societat civil acabarà superant els propis partits i els  deixarà molt enrere, per no tornar a celebrar mai més aquest genocidi i extermini cultural i humà de l’Estat a terres americanes, què diu molt poc d’aquest imperi amb declivi anomenat Espanya, i que ja no mereix escoltar cap mes bajanada, i tant sols esperar el dia d’enviar el comunicat oficial de la creació del nou estat català dins la Unió Europea.

LES MISERIES DE L?ESTATUT CATALÀ

General

Avui el president de l’assemblea  del Consell d’Europa, Lluís Maria de Puig adverteix que es quasi impossible que el tribunal d’Estrasburg admeti a tràmit un recurs sobre la sentencia de l’estatut Català,  ja què molts estats ja son reticents amb els nivells d’autonomia espanyola per problemes seus interns. Al mateix temps De la Vega  ens diu que el text, tot hi una sentencia negativa es podria seguir complint per vies alternatives com l’article 150.2 de la sagrada Constitució.

Quan des de la premsa internacional ja es comença a parlar de la independència de Catalunya, degut sobretot a l’augment sobiranista per  la via morta de l’estatut, els diferents actes de la societat civil com la Manifestació a Brussel·les, i més recentment la consulta a Arenys de Munt, què es va estenen com una taca d’oli per tot el territori, coses que totes sumades, i tot hi no haver cap força al Parlament que vulgui aprofundir en el tema, donen idea de que no estem sols, i que quan es doni el pas seriós al Parlament, el món i principalment Europa, ens observarà amb interès, i de pas eliminarà qualsevol possibilitat de resposta armada per part de l’estat espanyol, per moltes ganes que en tingui.

Mentrestant des del Consell d’Europa, ja ens adverteixen de la inutilitat de presentar recurs per l’Estatut moribund, ja què molts estats no ens veuen amb bons ulls pels seus problemes interns.  Ens diuen que hauria de ser un cas criminal, i De Puig es mostraria decebut per si la reacció es dividida i amb radicalismes que empitjorarien les coses. Tanmateix per part del govern espanyol se’ns diu que la Moncloa acatara la sentencia si es desfavorable, però que ja vies per garantir que l’estatut tiri endavant, com modificacions legals de lleis orgàniques i l’article 150.2 per transferir competències, i alhora adverteix que per la divisió en el TC la sentencia s’endarrerirà al Nadal o estiu del proper any.

Realment fa riure per no plorar, com des de l’estat es va embolicant la troca amb una via que ja s’ha demostrat totalment inútil i fora de servei, com es l’Estatut, i on els partits catalans encara tenen dipositades totes les seves esperances. Des d’Europa el socialista De Puig, ja ens adverteix que no presentem recurs  contra la sentencia ja que no serà admesa, i a l’Estat evidentment no li interessa seguir donant publicitat al tema, i al mateix temps insisteix en la reacció unitària i no caure amb radicalismes, crec que la reacció no serà unitària perquè es impossible, els partits espanyols PSOE-C i PP principalment tants sols acataran la sentencia, ja què es la seva via constitucional normal, espero que per part dels altres partits amb major o menor mesura apart d’acatar, per força hi ha d’haver alguna reacció més de força, què pot ser real o de cara a la galeria, per tant d’unitat res de res, respecte el radicalisme, crec que es la definició perfecte del que com el seu partit, obeirà sense més la sentencia sigui la que sigui en contra dels interessos dels catalans, això si que es radicalisme.

Pel que fa al govern espanyol ara ens proposa vies per desenvolupar o recuperar el que es perdi amb la sentencia del TC.  Francament esperpèntic, ja que la pregunta seria que si hi ha aquests mecanismes, de que serveix fer un estatut i quina necessitat hi havia, i encara més, quin estat de dret es aquest que el màxim òrgan interpretatiu dicta sentencia i deixa vies per deixar-lo deslegitimat, es bastant penós com l’anunci d’un nou endarreriment que podria ser l’estiu proper, o sigui un altra any amb una llei penjant d’un fil, i tot en el fons per trobar la data millor per no disparar encara més la desafecció a Espanya, cosa que vol dir comencen a tenir por de l’augment de l’independentisme i no saben com frenar-lo.  Deixarem que segueixin jugant amb l’Estatut, i ens prepararem per deixar enrere aquest mort, i fer via cap a la nova constitució catalana.

 

COM PERDRE EL TEMPS O COM FER UNA LLEI DE CONSULTES POPULARS

General

Els tràmits per la nova llei de consultes populars van cremant etapes, i CIU ha proposat la figura de les consultes ciutadanes per esquivar la Constitució espanyola, i no haver demanat permís a l’estat per convocar-les. En el cas Ibarretxe, el TC va dictar que un referèndum l’ha d’autoritzar l’estat quan utilitzi el cens i l’administració electoral, per tant proposen substituir-lo per un registre gestionat per l’IDESCAT, on s’inscriuen  els que tenen veïnatge civil català i els nouvinguts amb cinc anys de residència, i on la junta electoral es substituiria per un consell de consultes, amb una proposta semblant a la consulta d’Arenys.

Aquest projecte promogut pel tripartit, contempla que es l’estat qui ha d’autoritzar les consultes a nivell local i nacional, i preveu tot tipus de consultes incloses les de Autodeterminació, de fet la Generalitat te competència exclusiva sobre el tema, excepte quan es referèndum on l’estat es reserva l’exclusivitat.  La proposta de CIU precisament pretén esquivar aquest punt, i poder burlar l’aparell de l’estat per no haver de demanant autorització,cosa que va fer caure la proposta basca d’Ibarretxe.

El conseller de governació ja ha rebutjat la proposta de CIU, ja que provocaria devaluar el projecte de llei i ha defensat l’autorització de l’estat, ja que ho marca la Constitució, i referma que la llei es ambiciosa i impecable, i pretén fer una veritable llei de referèndums com qualsevol país normal, i no caure amb frivolitats ja que arriba al límit del que marca la llei.  El president del parlament també l’ha defensada, ja què obre les portes a la participació ciutadana.

Realment els hauria de caure la cara de vergonya de perdre el temps d’aquesta manera per no voler avançar cap pas com a nació. Per part de CIU ja es prou trist haver de presentar, i idear burles a l’estat perquè una llei pugui ser més democràtica i normal amb un cens electoral paral·lel, per poder preguntar els que ells de moment mai han defensat, i fins hi tot han negat com el cas d’en Duran, i on la direcció convergent  mante la seva ambigüitat de sempre, i on presentar aquestes propostes no fa més que crear desafecció i desconfiança a la població, ja que no son creïbles.

Per part del conseller, es bastant penós que digui que aprofundir  i normalitzar una situació normal en qualsevol país sigui devaluar una proposta d’una llei de consultes, què no deixa de ser una cortina de fum per amagar la realitat.  S’emparà amb els límits de la Constitució, que no deixar de ser curiós per un suposat independentista, i a sobre ens ho ven com una llei ambiciosa d’un país normal, que jo sàpiga cap país necessita autorització d’un altre per realitzar una consulta a la seva ciutadania com marcarà la llei catalana, què amb aquest punt la converteix amb totalment inútil i de cara a la galeria, això no fomenta la participació ciutadana, ja que ells saben que moltes preguntes no es podrà fer, i l’estat nomes autoritzarà consultes inofensives i innòcues.

En definitiva una manera mes de marejar la perdiu, per no voler afrontar la situació i actuar amb valentia. Per tant un cop més se’ls veu el llautó i la població hauria de veure i castigar aquests partits, què tant sols volen ocupar les seves cadires sense cap tipus d’ambició.

 

 

 

L?ESTAT ESPANYOL AL COSTAT DEL DICTADORS

General

El ple del senat espanyol va aprovar ahir la reforma de la llei orgànica del poder judicial, què limita la jurisdicció universal dels tribunals espanyols a casos amb morts espanyoles, o que els responsables es trobin en territori de l’estat espanyol. Es una mena d’autolimitació al genocidi i als dictadors en general. El projecte serà enviat al Congrés amb la benedicció de la majoria de partits, però amb la ferma oposició de moltes ONG’S,  com Amnistia Internacional, i altres associacions contra la tortura, al·legant que el govern espanyol es posa definitivament al costat de dictadors i torturadors.

Fins ara els jutjats espanyols podien decidir causes d’extrema gravetat universals com els genocidis o crims contra la humanitat, causa comuna de la majoria de dictadors mundials, i on no tenia importància ni la nacionalitat, ni el territori del criminal, amb exemples tant clars com el dictador xilè Pinotxet, o altres causes contra delinqüents internacionals, ara això ja no serà possible amb aquesta reforma ja en fase d’aprovació.

 

Un altra pas enrere en aquesta democràcia de fireta espanyola, i aquest estat de dret fet a mida dels interessos que l’estat vol protegir, els dos partits polítics espanyols principals tenen les mateixes mancances democràtiques, i ho han demostrat sobradament, com amb les reaccions fora de lloc per la consulta d’Arenys,  o la proposta de consulta d’Ibarretxe que va ser rebutjada amb un cop de porta suposo per massa democràtica.  No volen saber res de la opinió de la gent,i ara també deixen de poder investigar,  i condemnar aquests reis del terror, com l’exemple del dictador xilè.

 

De totes maneres, s’ha de veure que la mesura te molta coherència amb el tarannà de l’estat, ja que mai ha estat jutjat cap criminal o col·laborador de la dictadura franquista, tot i els crims contra la humanitat que podien o poden arrossegar molts d’ells a la seva esquena, i simplement amb l’excusa de la falsa transició dirigida pels mateixos que volien modernitzar la passada dictadura, s’ha fet punt i final.  Arribant a dèficits democràtics difícils de digerir, com persones del regim exercint càrrecs públics de responsabilitat fins fa quatre dies, i segur que us be al cap el mateix personatge que a mi, perseguir qualsevol augment de quota de democràcia com en el cas de les consultes o autoritzar manifestacions i legalitat al partit únic de la dictadura, què seria totalment prohibit en qualsevol democràcia veritable europea.

 

Aquest estat fa passos enrere i no vol evolucionar, i com més proper te la pèrdua de les seves ultimes colònies com son Catalunya i el País Basc, més es tanca en si mateix, i més demostra el seu autèntic tarannà que realment sempre ha estat el mateix.

 

Nomes per higiene democràtica cal seguir el nostre camí el més aviat possible sense mirar enrere, i deixant en el record aquest període negre de la nostra historia, com una taca al currículum com a  nació moderna que som, i serem en el marc de la Unió Europea.

LA JUBILACIÓ D?EN CAROD

General

La situació al partit republicà es convulsa i confosa, ja que els jocs del poder i els personalismes sembla passen per davant de qualsevol objectiu. La pau signada entre els dos líders naturals Carod i Puigcercós, què va permetre deixar a la marginalitat als sectors renovadors com Reagrupament, i reafirmar la nova línia del partit, ara s’ha vist trencada per l’anunci de la no inclusió a les properes llistes electorals del vice-president del govern, tot hi haver-se postulat en diferents ocasions per ocupar un lloc rellevant, i què ara el deixa en una posició totalment afeblida i trista en el govern, com a representant del partit que defensa i que no el te en compte.

Carod Rovira ha estat una figura clau dins aquest partit i de l’independentisme en general fins el 2003, on obté la màxima representació parlamentaria d’ERC, forma un govern que permet l’alternança de 23 anys de govern d’un mateix partit amb un últim període força gris, i amb una aire nou, l’objectiu de l’estat propi com a bandera, i una oratòria de les més brillants a l’àmbit polític català, fins el cap de setmana que va a parlar amb ETA, i es crucificat per tots els partits i mitjans, en definitiva per fer una cosa que altres polítics, espanyols això si, havien fet abans, però ja sabem que les mentalitats colonitzades catalanes no podien acceptar que un català actues com qualsevol dirigent d’un altre territori, i acaba amb la seva sortida vergonyosa del govern imposada per Madrid, i obeïda pel president Maragall, que ara curiosament ens demana un tancament de caixes com a resposta a la sentencia del TC, i què degut a la seva poca credibilitat ningú pren seriosament.  La ciutadania li dona un cop de suport amb els seus 8 parlamentaris a Madrid, però els atacs rebuts poc a poc el van transformant, i la seva personalitat va quedant diluïda fins arribar a la seva defensa de posicions absurdes amb l’Estatut, i la creació del Tripartit 2 sense res a canvi, i amb un càrrec fet a mida per ell com a figura decorativa, i en clau interna deixant el relleu a Joan Puigcercos a canvi de seguir a primera línia, i on finalment aquest ha optat per desempallegar-se d’aquest obstacle per les seves ambicions de poder.

 

La filtració de la notícia no es la millor manera, i la reacció dels afins a Carod, com Benach o Portabella veient perillar les seves opcions de poder, ja han començat  a girar cap un altra rumb, així mateix es remoreja que Carod preparava una direcció a l’ombra preveient el fracàs a les properes eleccions, i què al arribar a les orelles d’en Puigcercos hauria provocat la fulminant decisió.

 

En definitiva aquest partit es víctima de les seves pròpies errades, ja que abandonar els principals objectius, pel simple fet de gestionar el poc poder de la Generalitat assumint moltes coses impensables, i demonitzant qualsevol replica de tornar a la dignitat perduda, convertint aquest partit en una guerra oberta per ocupar el poder al preu que sigui, i poder sumar per fer un tripartit 3, que hores d’ara sembla ser el màxim objectiu republicà.  Fins hi tot arribant a les traïcions entre els dos sectors oficials, què han foragitat qualsevol intent de crítica, han tapat la fugida de militants desencisats, no han respectat les decisions dels congressos, com les votacions internes per aprovar el nou finançament, i finalment veient el fracàs electoral que sembla busquen amb afany,  apliquen la llei de la supervivència interna abans de fer autocrítica, i donar un canvi de rumb cap a posicions què mai havien d’haver abandonat.

 

Sota aquesta capa de partit de govern i gestió, sembla traspua aquest esperit autodestructiu que els ha perseguit en la seva història, per acabar prioritzant els interessos personals d’uns quants per damunt del procés de construcció de l’estat propi, i on ells tenien reservat un paper important què sembla no volen assumir.

LES CONSULTES EN MANS DE LA SOCIETAT CIVIL

General

Les consultes sobre la independència de Catalunya que encara assaboreixen l’èxit d’Arenys de Munt, i on més d’un centenar d’Ajuntaments ja han aprovat mocions de suport per fer una nova onada de referèndums, què se’ns dubte han agafat a contrapeu a ERC i CIU, que vist la volada que ha agafat el tema, sobretot la primera força, ha intentat monopolitzar i polititzar al seu favor una iniciativa sorgida de la societat civil, i que sembla ha dit prou, i vol fer un canvi de rumb abans no sigui massa tard.

Si semblava que la plataforma decidim.cat, agrupació de regidors i batlles d’una colla de partits, agafava les regnes marcant unes dates per realitzar les noves consultes, elaborant un protocol per totes elles i marcant la pauta, ara sembla que les entitats sobiranistes han format una nova coordinadora amb Deumil.cat, MAPA, PDD, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia, Reagrupament, Acte de Sobirania entre d’altres, per allunyar del protagonisme a CIU i ERC, i la seva manipulació barroera, què sembla pretendre capitalitzar aquest nou fenomen que no tenien previst i finalment desnaturalitzar-lo.

S’ha acordat una comissió de 20 membres, amb 16 de les entitats i 4 de Decidim.cat, i com a fet curios l’entrada de Reagupament, què va ser molt sospitós com ja s’ha denunciat, posar el dia de la reunió organitzativa, el mateix dia de l’Assemblea de Rcat, i on per cert va assistir un dels màxims difusors de la proposta, l’alcalde d’Arenys Carles Mora, i que com moltes altres entitats es miren aquesta nova formació amb simpatia.

Sembla que el desembre hi haurà la propera onada de consultes, i ja avisat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel que estarà atent a qualsevol pas en fals, suposo per cridar als advocats falangistes de l’Estat, i tornin a mostrar les seves carències democràtiques.  Realment un trist paperot el d’aquest personatge que la seva preocupació es veure com pot frenar que la gent expressi pacíficament la seva opinió, diu molt del país que representa.

 

Crec que les entitats han pres una bona decisió, ja que això ha estat una iniciativa  civil, i ja sabem que incomoda a totes les formacions existents en major o menor mesura, i no es pot permetre la manipulació d’aquests actes amb benefici d’algun partit que ara vol purgar la seva mala consciència amb gestos estèrils què ja no tenen marxa enrere.

 

Realment els partits polítics ja tenen prou feina amb tapar les seves vergonyes, i oferir el mateix producte de sempre, sense voler fer cap pas endavant que il·lusioni la gent, per tant el moviment independentista a la societat civil te que seguir fent la seva part de feina, per ajudar que el procés segueixi endavant, i què finalment haurà de tenir aquesta vinculació política, ara representada per Reagrupament, i que tant de bo es converteixi en una gran coalició per rematar la jugada al Parlament, tal com fan les societats civilitzades i democràtiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LES URGENCIES D?EN MONTILLA AMB MILLET

General

El president de la Generalitat, José Montilla, amb una entrevista radiofònica ha demanat rapidesa a l’estament judicial per esclarir el cas Millet amb el Palau de la Musica de fons, i creu que la població deu estar sorpresa que un cop descobert l’estafa encara no hagi declarat al jutjat, i ha reblat el clau dient que una justícia justa es aquella que es rapida.  Malauradament no sembla que altres casos com per exemple l’Estatut li corri tanta pressa.

 

Es una petició la del President que dona que pensar, ja què més d’un cop ha justificat amb normalitat que el Tribuna Constitucional espanyol no hagi resolt el contenciós desprès de 3 anys de deliberacions, i recordant que hi ha d’altres recursos que porten 7 o 8 anys, i per tant no es excepcional.

 

El PSOE-C, evidentment vol jugar fort per haver sortit a la llum les donacions a la Fundació Trias Fargas, vinculada a CIU, es parla d’uns 600000 euros, i la donació rebuda pel seu dirigent Àngel Colom, què li va servir per liquidar les deutes del PI, partit creat per ell i Pilar Rahola.  Alhora justifica la negativa a obrir cap comissió política de l’afer ja que la operació judicial ja està en marxa, i que ha transcendit que Felix Millet va intentar subornar als auditors del Palau abans de fer la carta de confessió sobre els 3 milions d’euros desviats per assumptes propis, i que conforme avancen els dies es veu que la quantitat es molt superior.

 

Es evident que com més dies passen la trama va creixent, i embolica la major part dels partits polítics en major o menor mesura, i la negativa d’obrir aquesta investigació diu molt poc del tarannà democràtic dels partits que protegeixen els seus interessos per damunt de la veritat.  El cas Millet, ha posat de manifest les maniobres obscures d’alguns d’aquests prohoms de la cultura, què han creat una xarxa de compra i venda pel seu profit personal.

 

Tot això ha servit de munició per atiar la campanya contra Catalunya, i els seus escàndols econòmics des de les Espanyes, i també des d’aquí amb gent com Ciudadanos, què aprofita per barrejar el nacionalisme amb aquest tipus d’activitats delictives, quan es refereix al nacionalisme, valdria la pena es dones un tomb per l’Estat, i la multitud d’estafes financeres a molts Ajuntaments que sembla que no importen al costat d’aquest cas català.

 

Malauradament a les democràcies més avançades trobem casos de frau financer, com el cas Madoff a Estats Units, o el més recent escàndol entre diputats del Parlament britànic.  Per tant vol dir que en societats madures, i més avançades es una possibilitat real, i Catalunya no era l’oasi de puresa que ens volien vendre, sinó que entra dins la normalitat mundial sense tants escarafalls extraordinaris.

 

De totes maneres, l’actitud un cop més dels partits polítics aprofitant cada descoberta per acarnissar-se contra el rival,i on al final si s’arribés al fons de la qüestió, cosa que no es farà ja que no interessa a ningú,  els implicats serien molts més dels que coneixem.  Francament no crec ni en el seu ingrés a presó, i entre tots intentaran tapar les vergonyes  tant com puguin.

Es una prova més de la mediocritat política actual, on la transparència brilla per la seva absència, i evidentment acaba provocant el desencís i desafecció general.

NO ELS TREU LA SON, PERÒ EN PARLEN

General

La reacció dels partits d’ordre autonomista establerts al Parlament, treuen importància a la irrupció d’una nova força independentista, i la consideren poc més que anecdòtica, però en el fons saben que la seva entrada pot variar els jocs de pactes establerts en l’actualitat, i pot deixar en evidencia a molts dels dirigents actuals per la seva total deshinbició del compliment de les promeses electorals.

 

Efectivament, els líders de CIU, Duran i Mas, diuen no tenir cap mena de por amb la seva resta de vots, i consideren que RCAT pertany a l’espai de l’esquerra que ocupa ERC, i concretament en Mas defensa el dret d’aquesta formació a fer política com totes les altres, tot i què en el seu objectiu principal no el comparteix ja que una consulta independentista a nivell nacional ens portaria a una derrota i no la vol per Catalunya, i prioritza la crisi, l’autogovern i el concert econòmic. Pel que fa a ERC Carod, com a vice-president ha expressat el màxim respecte per qualsevol formació que es presenti al Parlament, en canvi com a dirigent del partit, no opina ja que no forma part de la cúpula republicana, en Benach ha dit que dividir l’independentisme sempre es negatiu.

En canvi per part del PSOE-C , en José Zaragoza ho atribueix a la feblesa de CIU a l’oposició, i en Joan Ferran ha anat mes enllà, ja què ha comparat Carretero amb els líders xenòfobs i populistes de l’ultradreta europea, i advertint que aquestes experiències messiàniques sovint duen el caos i la confrontació, i assegura que en temps de crisi aquests moviments creixen com a bolets.

 

Duran i Mas tiren pilotes fora, i els sembla que això no va amb ells, i concretament el líder de la formació insistirà per tercer cop amb les mateixes receptes per assolir la presidència de la Generalitat, ja que no s’atreveix, ni vol donar el pas i assumir que la centralitat política es diu estat propi, i ho argumenta amb una derrota si la consulta es a nivell nacional sense cap base que ho sustenti, i sabent que el temps no juga al nostre favor, i que la pregunta no s’ha fet mai a la ciutadania, i quan en totes les capes de la societat veu hi estigui d’acord  o no, què la independència es la única solució per sortir de l’atzucac actual.  Com pensa atacar les tres prioritats que ens avança sense poder polític, ni econòmic per decidir i executar.  Dins la seva formació ja molt bons independentistes,però malauradament la direcció segueix el camí de nedar i guardar la roba que evidentment no fa il·lusionar la gent, potser quan ho vegi ja serà massa tard.

 

Per part d’ERC, en Carod amb la seva doble personalitat, dona respecte a la nova formació com a vicepresident, nomes faltaria, i en canvi es veu que com a dirigent republicà no te ni veu ni vot, una cosa curiosa ja que les dues corrents, la d’en Puigcercos i la seva lideren el partit, mentrestant Benach diu que dividir es negatiu, crec que s’hauria d’aplicar la recepta, ja què quan va votar no a la ILP al Parlament, va deixar clar que l’independentisme havia de mirar cap un altra costat o buscar una nova opció, ja que la seva ha perdut tota credibilitat.

 

En Zaragoza, sap que els diputats que pugui obtenir RCAT, poden alterar i molt el tercer tripartit que ja esta precuinat, i evidentment intenta afeblir CIU per compensar, en Ferran l’home de la crosta, titlla de xenòfob de l’ultradreta europea a Carretero, i menysprea el nou moviment.  Crec què una mica d’educació i de lliçons de democràcia no li aniran malament, i que a vegades la por de la derrota a l’horitzó fa dir coses que no mereixen ni comentari.

 

Les aigües comencen a esvalotar-se, i això precisament volen evitar tots els partits actuals per seguir aquesta via morta i esgotada, a costa de deixar tots els votants a casa seva morts de fàstic.

 

 

UNA LLUM AL FINAL DEL CAMI

General

Ahir es va celebrar l’assemblea de Reagrupament, aquesta associació liderada per en Joan Carretero, i què ara ja te direcció, una ponència aprovada, i un full de ruta a seguir. Mes de 70 personalitats del món cultural o polític van seguir l’acte, i crec que el missatge es prou clar amb dos eixos fonamentals, la declaració unilateral d’independència i la regeneració política, i on el flamant President va avisar que la Independència no es demana a ningú, i nomes depèn de nosaltres, i evidentment això no s’aconseguirà seguint la via de l’autonomisme o el gradualisme que defensen alguns actualment.

Aquest moviment que pretén revolucionar el trist i mediocre panorama polític català, va presentar credencials amb mes de 2000 associats que esperen multiplicar d’aquí a final d’any, i una implantació creixent pel territori gracies a l’èxit de les presentacions arreu.  Apart de la presidència, ja una majoria de membres en la direcció que van pertànyer a Esquerra, tot hi que amb la incorporació recent de la plataforma Catalunya estat lliure, i el moviment crític d’en Fonollosa a Convergència, sembla que poc a poc es va ampliant aquest moviment transversal que agrupi a moviments sobiranistes de totes les bandes, amb diferent ideologia, però amb un objectiu comú, què se’ns dubte es el gran repte pel futur del projecte.

Ara tocarà estendre aquest missatge, i fer front a tots els atacs que vindran dels mitjans afins als partits del regim que no volen veure alterat el seu particular oasi en forma de via autonomista, i fer veure que no passa res, quan la realitat es molt diferent.  Un altra perill es no caure amb personalismes, i saber ser generós en properes incorporacions que hauran d’estar representades  visualment d’alguna forma o altra, i això nomes s’aconsegueix posant les ambicions personals en un calaix tancades amb pany i clau, i donar tota la importància al projecte que veritablement s’ho mereix.

Els altres partits tenen diferents reaccions, i des de la seva mentalitat autonòmica, poden passar de la indiferència a fer veure que no els afecta com en el cas de CIU i ERC, aquest últim particularment afectat, ja que es força vergonyós haver de crear un altre grup per defensar el que teòricament ells aportaven en el Parlament, i què al final han optat per seguir altres vies que ja sabem on porten o mes aviat on no porten, com exemple veiem que aquest partit vol reformar el TC perquè no pugui retocar més estatuts, no se si es refereixen a futurs estatuts catalans o d’altres comunitats, però una completa desorientació dels republicans que poc a poc han anat perdent tota credibilitat.

Desprès de les diferents mobilitzacions de la societat civil, ara toca fer política, i l’objectiu es clar, i tant sols dependrà dels votants d’aquí un any de fer realitat el somni i que es converteixi en una gran realitat, deixant enrere els camins inviables com diu en Montilla, què ell sap molt be que son la via autonòmica, i el discurs de que ara toca la crisi econòmica com a fugida d’estudi, i se’ns dubte l’estat propi permetrà lluita amb les nostres armes contra la crisi, i contra la resta de reptes que te qualsevol estat.  Cal deixar el gradualisme enrere, ja que portem massa anys sense poder decidir, i cal ser valents desfermant la rauxa que ens defineix, i què a vegades queda anul·lada pel seny, la por i el conformisme.

REGENERACIÓ POLÍTICA URGENT

General

Realment desprès del debat de política general, podem treure la conclusió que aquesta etapa grisa i trista no pot durar massa més. El que recordarem d’aquests tres dies,  principalment son la descoberta del missatge de mòbil d’en Saura qualificant de “toston” el discurs del President, el del Sirera qualificant de “merda de partit” el seu propi grup, les acusacions de nens malcriats a Esquerra pel seu suport interessat a les consultes populars, la resolució aprovada de suport a la constitucionalitat de l’Estatut, i el rebuig a obrir una comissió de investigació pel cas Millet, què evidentment no interessa ningú.

 

Un balanç pobre amb aquesta línia continuista  i poc il·lusionant que estem acostumats, i què cada cop deixar més gent a casa seva el dia de les votacions farts de tanta mediocritat.  Una institució amb tant poc poder polític, evidentment genera frustracions, però encara en genera més, els esforços de tota aquesta colla de partits que ens volen fer creure que juguen a la primera divisió de la política, quan en realitat amb prou feines aguanten a la tercera, sense poder de decidir amb les coses fonamentals, i sempre alerta i acceptant les regles provinents de Madrid, què normalment no coincideixen amb els nostres interessos.

 

Pel que fa als mòbils, apart de la poca traça dels diputats enxampats,diu molt, en primer lloc de la cohesió del tripartit, tant sols per conservar les cadires del govern, i sense cap projecte que faci trempar la ciutadania, i amb un President que defensa més el seu cap a Madrid que als seus ciutadans, i el segon, què reflexa les guerres internes pel poder en aquests partits d’estructura piramidal, on la direcció controla tot el personal sense excepció.

 

Pel que fa a la crida a l’ordre a ERC, si trist es l’atac a un soci de govern, més trist ha estat la resposta republicana, que ha passat del treure pilotes fora de l’Anna Simó, a la mitja replica d’en Joan Puigcercos, què li ha restat qualsevol indici de credibilitat, i més quan desprès de voler apropiar-se de les consultes municipals, han estat incapaços de presentar aquesta mateixa moció al Parlament per no fer enfadar el seu soci i principal partit del govern.

 

En el suport de la constitucionalitat a l’estatut, deixa clar la poca ambició de la classe política que no parla de pla B, perquè no en te cap, ja que la seva màxima ambició es que no tornin a retallar aquest Estatut ja retallat i de mínims, què no solucionarà cap dels grans problemes que te Catalunya, i que com ja he dit més d’un cop fa temps que esta mort i enterrat, i no hauria d’interessar a ningú la sentència definitiva del TC.

 

El cas Millet ha estat aprofitat per la caverna espanyola per desacreditar les institucions catalanes, i pels partits per acusar-se entre ells, com el cas Colom, i posteriorment segons les dades que van sortint  els diners que van anar rumb a Convergència i al PSOE-C.   La conseqüència es que cap vol furgar massa ja que la taca fosca es va estenent i arribaria molt lluny.  Tanmateix la situació normalitza el país, ja que en vertaderes democràcies com Estats Units o Anglaterra hi hagut casos semblants, i malauradament es el denominador comú a tots els països, i nosaltres no som excepció.

 

En definitiva demà neix Reagrupament, un nou partit que apart de l’objectiu de la declaració unilateral de la independència, en te un altra igual d’ambiciós que es la regeneració de tota aquesta classe política que genera vergonya aliena,  i que amb una nova llei electoral amb llistes obertes, transparència amb el diner públic, i el diputat proper al barri o districte on es presenta, seria molt més creïble que les llistes precuinades actuals, on la llibertat personal queda totalment anul·lada per l’aparell del partit de torn.

 

 

 

EL PP PROTEGEIX ?EL VALLE DE LOS CAIDOS?

General

El diputat del PP Jorge Fernández Díaz, a partir d’una proposta d’ICV perquè es retorni als familiars les despulles dels republicans morts i traslladats a aquest monument del terror i el feixisme sense consentiment, ha comparat aquest indret amb el Cementiri d’Arlington a Virginia, on descansen les restes dels veterans de totes les guerres nord-americanes, i el Memorial platja  d’Omaha en honor als morts en el desembarcament de Normandia de la segona Guerra Mundial, i què va ser el principi del fi del nazisme.

El PP s’ha oposat a la proposta, adduint que fer un cens es impossible, i a més es competència de la Comunitat de Madrid curiosament governada per aquest mateix partit, Aquesta iniciativa pretenia poder traslladar les restes de persones traslladades a aquest indret sinistre, i retornar-les als seus lloc d’origen, i que les famílies ho poguessin reclamar i el govern espanyol n’assumís el cost.  Però la negativa Popular s’ha basat en que ho consideren una basílica cementiri, com les dels llocs abans esmentats,  i on cada país te les institucions que procedeixin en funció dels conflictes, i fets succeïts sense cap més dret que fer la petició a la comunitat madrilenya.

 

Realment aquest partit, junt amb els seus companys del PSOE no tenen cap pudor per seguir mantenint la historia tancada, i mirar cap un altra costat quan s’intenta furgar en el regim del terror instaurat durant 40 anys pels franquistes. Una llei de memòria històrica, que com moltes altres coses, no es res més que una cortina de fum que no vol arribar a l’arrel del problema, perquè aquest evidentment no ha estat derrotat ,i ha més des de l’ombra ha dirigit tota la modernització del sistema anomenat, i ho dic amb ironia democràcia.

 

Comparar dos cementiris on han estat enterrats soldats caiguts, uns per alliberar el mon del nazisme, per cert amic del regim de Franco, i un altra amb soldats que han defensat el seu país amb guerres pel món, amb un monument a la barbàrie de la dictadura militar franquista, i on milers de republicans van morir en la seva construcció i d’altres torturats i morts van anar a parar allí, es simplement indignant, i diu molt poc del tarannà democràtic d’aquest grup,  què mai ha condemnat aquesta època, i on molts dels seus fundadors provenien d’aquest regim que segueix falsejant i amagant la història.

 

No es gens estrany que un estat on el partit hegemònic d’aquesta dictadura, La Falange, es autoritzat a fer manifestacions, i fins hi tot el President els defensa per davant del dret dels seus ciutadans a expressar pacíficament la seva opinió, i mentrestant al País Basc utilitzen aquest fals estat de dret per perseguir qualsevol posició contraria al seu ideari.

 

Un estat que no evoluciona, però que mostra les seves febleses i carències democràtiques amb una consulta en un petit poblet, i on per cert, el partit que sembla vol treure’n més profit no ha presentat al Parlament cap proposta de suport a les consultes populars per la independència, i tal com va fer negant aquest dret amb la ILP, no guarda massa coherència amb la seva actitud en molts ajuntaments, cosa que no els ajudarà a recuperar cap credibilitat.

 

En definitiva, més arguments per presentar al Parlament una proposta decidida per l’estat propi, i no involucrada amb aquesta política de discursos sense suc i innocus,  qualificats amb paraules d’en Saura de “soso”.