ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES URGENCIES D?EN MONTILLA AMB MILLET

Sense categoria

El president de la Generalitat, José Montilla, amb una entrevista radiofònica ha demanat rapidesa a l’estament judicial per esclarir el cas Millet amb el Palau de la Musica de fons, i creu que la població deu estar sorpresa que un cop descobert l’estafa encara no hagi declarat al jutjat, i ha reblat el clau dient que una justícia justa es aquella que es rapida.  Malauradament no sembla que altres casos com per exemple l’Estatut li corri tanta pressa.

 

Es una petició la del President que dona que pensar, ja què més d’un cop ha justificat amb normalitat que el Tribuna Constitucional espanyol no hagi resolt el contenciós desprès de 3 anys de deliberacions, i recordant que hi ha d’altres recursos que porten 7 o 8 anys, i per tant no es excepcional.

 

El PSOE-C, evidentment vol jugar fort per haver sortit a la llum les donacions a la Fundació Trias Fargas, vinculada a CIU, es parla d’uns 600000 euros, i la donació rebuda pel seu dirigent Àngel Colom, què li va servir per liquidar les deutes del PI, partit creat per ell i Pilar Rahola.  Alhora justifica la negativa a obrir cap comissió política de l’afer ja que la operació judicial ja està en marxa, i que ha transcendit que Felix Millet va intentar subornar als auditors del Palau abans de fer la carta de confessió sobre els 3 milions d’euros desviats per assumptes propis, i que conforme avancen els dies es veu que la quantitat es molt superior.

 

Es evident que com més dies passen la trama va creixent, i embolica la major part dels partits polítics en major o menor mesura, i la negativa d’obrir aquesta investigació diu molt poc del tarannà democràtic dels partits que protegeixen els seus interessos per damunt de la veritat.  El cas Millet, ha posat de manifest les maniobres obscures d’alguns d’aquests prohoms de la cultura, què han creat una xarxa de compra i venda pel seu profit personal.

 

Tot això ha servit de munició per atiar la campanya contra Catalunya, i els seus escàndols econòmics des de les Espanyes, i també des d’aquí amb gent com Ciudadanos, què aprofita per barrejar el nacionalisme amb aquest tipus d’activitats delictives, quan es refereix al nacionalisme, valdria la pena es dones un tomb per l’Estat, i la multitud d’estafes financeres a molts Ajuntaments que sembla que no importen al costat d’aquest cas català.

 

Malauradament a les democràcies més avançades trobem casos de frau financer, com el cas Madoff a Estats Units, o el més recent escàndol entre diputats del Parlament britànic.  Per tant vol dir que en societats madures, i més avançades es una possibilitat real, i Catalunya no era l’oasi de puresa que ens volien vendre, sinó que entra dins la normalitat mundial sense tants escarafalls extraordinaris.

 

De totes maneres, l’actitud un cop més dels partits polítics aprofitant cada descoberta per acarnissar-se contra el rival,i on al final si s’arribés al fons de la qüestió, cosa que no es farà ja que no interessa a ningú,  els implicats serien molts més dels que coneixem.  Francament no crec ni en el seu ingrés a presó, i entre tots intentaran tapar les vergonyes  tant com puguin.

Es una prova més de la mediocritat política actual, on la transparència brilla per la seva absència, i evidentment acaba provocant el desencís i desafecció general.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.