EL DIA DEL GENOCIDI HISPANIC
Aquest dia on els espanyols tenen oportunitat de treure la pols als seus tancs, i la famosa cabra, amb una ostentació casposa i producte de l’autèntic sentiment de la Espanya colonial, on sentim moltes frases per suposat no nacionalistes, ja que es veu que això en tenim l’exclusiva precisament els que estem sota el seu jou, i tanmateix es dona la circumstancia curiosa, què es l’únic dia que poden intentar intimidar amb la força bèl·lica, un argument que els hi es molt familiar, i que per la seva desgracia ja no podran usar el dia de la nostra llibertat definitiva.
La presidenta popular catalana, reivindica celebrar aquest dia amb el mateix orgull que altres dies importants per Catalunya, afirmant que el territori català es Espanya, i per tant hauria de sentir el mateix orgull. Finalment el President Montilla no ha assistit a la desfilada militar a Madrid per motius familiars, i suposo per guardar les formes a un any vista de les properes eleccions, si que hi ha assistit el representant del País Basc per primer cop donat la coalició espanyola (PSOE-PP) que governa en aquest territori, i que treballa a marxes forçades per eliminar qualsevol rastre diferencial amb l’Estat, son coses dels constitucionalistes com ells s’anomenen.
Tanmateix la anormalitat espanyola, i la seva democràcia totalment deficitària es reflexa a Barcelona amb la concentració de grups feixistes amb el seu acte anual, i on es poden veure les banderes amb l’àliga franquista voleiant i les consignes feixistes contra qualsevol democràcia, i la xenofòbia contra les reivindicacions nacionalistes catalanes, apart de mostrar la seva nostàlgia pel regim franquista, provocant l’estupefacció dels polítics italians i alemanys que no permeten en els seus estats la simbologia feixista, què han hagut de patir durant molts anys, i que a l’Estat espanyol es pot exhibir tranquil·lament organitzant tot tipus d’actes.
En aquest estat que no vol evolucionar, i que segueix al marge de les mínimes normes elementals de democràcia, desprès de l’anunci sorprenent d’ahir sobre el desenvolupament de l’estatut català al marge de la sentencia del TC, ara ens filtren que el català no serà castigat per aquest organisme, i es quedarà tal com esta ara, o sigui de segona divisió respecte al castellà, alhora que el terme nació degudament explicat com a fet cultural segurament es mantindrà. Els partits catalans com es norma, segueixen jugant amb aquest joc pervers del frau de les autonomies, i treuen pit quan l’estat pregona aquestes almoines totalment inadmissibles, i què en una societat moderna provocarien un rebuig majoritari per presa de pel.
Dates com les d’avui ens recorden que el creixement del sobiranisme en la societat civil acabarà superant els propis partits i els deixarà molt enrere, per no tornar a celebrar mai més aquest genocidi i extermini cultural i humà de l’Estat a terres americanes, què diu molt poc d’aquest imperi amb declivi anomenat Espanya, i que ja no mereix escoltar cap mes bajanada, i tant sols esperar el dia d’enviar el comunicat oficial de la creació del nou estat català dins la Unió Europea.