ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REGENERACIÓ POLÍTICA URGENT

Sense categoria

Realment desprès del debat de política general, podem treure la conclusió que aquesta etapa grisa i trista no pot durar massa més. El que recordarem d’aquests tres dies,  principalment son la descoberta del missatge de mòbil d’en Saura qualificant de “toston” el discurs del President, el del Sirera qualificant de “merda de partit” el seu propi grup, les acusacions de nens malcriats a Esquerra pel seu suport interessat a les consultes populars, la resolució aprovada de suport a la constitucionalitat de l’Estatut, i el rebuig a obrir una comissió de investigació pel cas Millet, què evidentment no interessa ningú.

 

Un balanç pobre amb aquesta línia continuista  i poc il·lusionant que estem acostumats, i què cada cop deixar més gent a casa seva el dia de les votacions farts de tanta mediocritat.  Una institució amb tant poc poder polític, evidentment genera frustracions, però encara en genera més, els esforços de tota aquesta colla de partits que ens volen fer creure que juguen a la primera divisió de la política, quan en realitat amb prou feines aguanten a la tercera, sense poder de decidir amb les coses fonamentals, i sempre alerta i acceptant les regles provinents de Madrid, què normalment no coincideixen amb els nostres interessos.

 

Pel que fa als mòbils, apart de la poca traça dels diputats enxampats,diu molt, en primer lloc de la cohesió del tripartit, tant sols per conservar les cadires del govern, i sense cap projecte que faci trempar la ciutadania, i amb un President que defensa més el seu cap a Madrid que als seus ciutadans, i el segon, què reflexa les guerres internes pel poder en aquests partits d’estructura piramidal, on la direcció controla tot el personal sense excepció.

 

Pel que fa a la crida a l’ordre a ERC, si trist es l’atac a un soci de govern, més trist ha estat la resposta republicana, que ha passat del treure pilotes fora de l’Anna Simó, a la mitja replica d’en Joan Puigcercos, què li ha restat qualsevol indici de credibilitat, i més quan desprès de voler apropiar-se de les consultes municipals, han estat incapaços de presentar aquesta mateixa moció al Parlament per no fer enfadar el seu soci i principal partit del govern.

 

En el suport de la constitucionalitat a l’estatut, deixa clar la poca ambició de la classe política que no parla de pla B, perquè no en te cap, ja que la seva màxima ambició es que no tornin a retallar aquest Estatut ja retallat i de mínims, què no solucionarà cap dels grans problemes que te Catalunya, i que com ja he dit més d’un cop fa temps que esta mort i enterrat, i no hauria d’interessar a ningú la sentència definitiva del TC.

 

El cas Millet ha estat aprofitat per la caverna espanyola per desacreditar les institucions catalanes, i pels partits per acusar-se entre ells, com el cas Colom, i posteriorment segons les dades que van sortint  els diners que van anar rumb a Convergència i al PSOE-C.   La conseqüència es que cap vol furgar massa ja que la taca fosca es va estenent i arribaria molt lluny.  Tanmateix la situació normalitza el país, ja que en vertaderes democràcies com Estats Units o Anglaterra hi hagut casos semblants, i malauradament es el denominador comú a tots els països, i nosaltres no som excepció.

 

En definitiva demà neix Reagrupament, un nou partit que apart de l’objectiu de la declaració unilateral de la independència, en te un altra igual d’ambiciós que es la regeneració de tota aquesta classe política que genera vergonya aliena,  i que amb una nova llei electoral amb llistes obertes, transparència amb el diner públic, i el diputat proper al barri o districte on es presenta, seria molt més creïble que les llistes precuinades actuals, on la llibertat personal queda totalment anul·lada per l’aparell del partit de torn.

 

 

 

  1.                       Benvolguts /des lectors/lectres:

    CREC QUE TOTS ELS ANYS PER COMENÇAR-HI EL PROCÉS LEGISLATIU DE CADA COMUNITAT AUTÒNOMA. ON FA UNA SÈRIE DE REFLEXIONS I ASPECTES QUE SÓN D’INTERÈS GENERAL PER AL NOSTRE POBLE O NACIONALITAT; EL PRIMER QUE HAURÍEM DE FER PER AUGMENTAR LES GANÀNCIES I DEIXAR DE SEGUIR-NE PUJANT ELS IMPOSTOS PER EQUIPARAR-NE CERTES COMUNITATS AMB D’ALTRES, CREC QUE NO CAL CAR CADA COMUNITAT SAP D’ALLÒ QUE HI GAUDEIX PER SI MATEIXA I POSAR EXEMPLES DE BONS GOVERNS AUTÒNOMS, CANVIAR LA LLEI ELECTORAL, PER MI BAIXAR EL SOSTRE ELECTORAL AL 3PER CENT PERÒ NO PAS A LES TRES PROVINCIES SINÒ PER COMARCALITZACIÓ. A HORES D’ARA CONTINUEM AMB LA MATEIXA APLICACIÓ QUE, SI NO, CANVIEM CARES I PROJECTES POTSER NO PODREM APROPAR COMPETÈNCIES ALS MUNICIPIS NI FER GOVERNS DE COAL.LICIÓ A NIVELL COMARCAL FENT DESAPARÉIXER LES DIPUTACIONS  I CANVIAR-NE EL TIPUS DE GOVERN A DUR ENDAVANT……

  2. Per acusar CiU de projectes faraonics per una qüestió tant simpe i senzilla com voler fer una xarxa d’autovies de l’aigua del Roine per abastir el sud de l’Europa seca i en desertització.

    Es veu els 16.000 milions d’eures que destinen només pel projecte en que es participa i es getiona des de Barcelona per investigar la fisió nuclear són de bades, com tanmateix la resta de xarxes de gaseductes i autovies de comunicació i demés infraestrucures.

    O veure la palla en l’ull aliè i no veure la viga en el propi, doncs per a faraonics les mateixes concentracions urbanes de Madrid i el cinturó industrial de l’area industrial de Barcelona.  

  3. Hola Albert,

    Fa uns dies em deies que no entenies com un independentista com jo “accepta amb naturalitat i justifica de mil maneres totes les submissions d’ERC a aquesta legislatura, els seus silencis i contradiccions i no accepta que un polític defensi amb claredat la declaració unilateral d’independència (…)”. Doncs és molt senzill, no sóc un feixista, la independència només la vull democràticament, per una majoria al Parlament de Catalunya. És per això que treballo.

    En els partits polítics, a l’igual que en els pobles i les ciutats, la ciutadania transacciona i aplica el programa de manera proporcional als rèdits obtinguts, democràticament. Uns diputats independentistes, ni que siguin 10 o 20 o 30 no et garantiran la independència. És així, res més. Et recordo que al Parlament actual hi ha 21 diputats independentistes sobre 135. Els números són bastant clars, no?

    Jo penso que la independència és el millor per a Catalunya però també que els catalans solen actuar en el dia a dia per sentit comú, per la qual cosa, mai recolzaré Carretero i el seu estil arrauxat, matusser i cabdillista. Sovint, els que venen a “parlar clar” solen ser populistes i demagogs. Profetes i profetes dels febles, no pas dels forts. Entenc que hi ha gent que hagi perdut la paciència, que no puguin esperar… i que caiguin en la il·lusió profètica que ven Carretero, però per a mi només hi ha un camí, el democràtic a la societat, al Parlament i als partits. La societat i els partits no són exèrcits per la qual cosa, i per altres raons, la progressió sobiranista no serà un camí de roses. La progressió sobiranista té el seu ritme que no sempre és com ens agradaria que fos. Ara bé, és com a mínim una contradicció que Carretero es presentés a dirigir ERC, utilitzant a més, les eleccions territorials com una segona volta. I ara escoltava el discurs d’un doctor de Puigcerdà i diu que vol que RCat funcioni com un exèrcit disciplinat… Un indisciplinat que demana disciplina i funcionar com un exèrcit? Curiós, per ser suau.

    Deia també avui algun reagrupat que, els que estaven a l’assemblea de Decidim.cat no eren enemics. Doncs ja anem millor, perquè fa temps que escolto insults d’alguns elements reagrupats, com uns tals Bargalló, Sort, etc. amb els quals, naturalment, els hi diré que qui entra en el camp de l’insult té molts probabilitats que també ho serà. Demanar joc net des del joc brut també és una facultat, no m’ho negaràs, característica dels demagogs.

    D’altra banda, el fet que Carretero hagi posat uns objectius i un dels seus arguments contra ERC hagi estat el resultadisme (és a dir, no assolir uns determinats vots), veurem com actua si ell no obté els resultats esperats. Si no els obté, potser el doctor farà allò que tan criticava, i ni canviarà ni dimitarà. Si fos així, seria un altre acte d’hipocresia i de demagògia per a la llarga llista.

    Com t’he dit també en altres ocasions, si RCat només obté exvotants d’ERC només aconseguirà un repartiment dels vots independentistes que hi ha al Parlament. Però pot fer més, això d’abans i també obtenir vots de l’abstenció i obretot de CIU, un altre partit ni de dretes ni d’esquerres. Tenir RCat és una opció positiva per a l’independentisme en el sentit de la pluralitat d’opcions, un parell són d’esquerres (ERC i CUP) i una altra és ni d’esquerres ni de dretes. A nivell, polític, més enllà del discurs integrador sobre el paper de RCat (d’altra banda integrador sobre el paper com tots els partits), avui ens hem de felicitar perque el centre i el centredreta independentista té avui, per fi, una opció!

    Ara, avui, hi ha algunes ferides que no les curarem avui mateix, perquè tots tenim memòria de paraules i actituds que ens han fet mal, també t’he de dir que malgrat això alguns dels elements de Carretero i RCat que grinyolen per tot arreu, com els esmentats, veig que avui al Congrés carreterista s’han orientat més a la proposició que a la negació de l’altre.

    Ja tocava, no?

    Només per això, et i us felicito.

    MOLTA SORT I BONA FEINA.

    Salut!

    Crec que ni ERC, ni RCAT, ni CIU ni direccions diverses son gens importants comparats amb l’objectiu a assolir que sincerament crec que s’apropa si fem les coses be i no ens posem pals a les rodes.  Com dius la democràcia es llibertat d’elecció i per tant una candidatura amb aquests objectius específics i que poc a poc vagi formant una gran coalició per assolir l’estat propi es la manera de fer net i aconseguir l’anhelat objectiu en poc tems i no el 3030, ja que llavors ja no existirem com a nació si seguim dins l’estat.
    Salutacions.
    Albert Cortés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.