L?ESTAT ESPANYOL AL COSTAT DEL DICTADORS
El ple del senat espanyol va aprovar ahir la reforma de la llei orgànica del poder judicial, què limita la jurisdicció universal dels tribunals espanyols a casos amb morts espanyoles, o que els responsables es trobin en territori de l’estat espanyol. Es una mena d’autolimitació al genocidi i als dictadors en general. El projecte serà enviat al Congrés amb la benedicció de la majoria de partits, però amb la ferma oposició de moltes ONG’S, com Amnistia Internacional, i altres associacions contra la tortura, al·legant que el govern espanyol es posa definitivament al costat de dictadors i torturadors.
Fins ara els jutjats espanyols podien decidir causes d’extrema gravetat universals com els genocidis o crims contra la humanitat, causa comuna de la majoria de dictadors mundials, i on no tenia importància ni la nacionalitat, ni el territori del criminal, amb exemples tant clars com el dictador xilè Pinotxet, o altres causes contra delinqüents internacionals, ara això ja no serà possible amb aquesta reforma ja en fase d’aprovació.
Un altra pas enrere en aquesta democràcia de fireta espanyola, i aquest estat de dret fet a mida dels interessos que l’estat vol protegir, els dos partits polítics espanyols principals tenen les mateixes mancances democràtiques, i ho han demostrat sobradament, com amb les reaccions fora de lloc per la consulta d’Arenys, o la proposta de consulta d’Ibarretxe que va ser rebutjada amb un cop de porta suposo per massa democràtica. No volen saber res de la opinió de la gent,i ara també deixen de poder investigar, i condemnar aquests reis del terror, com l’exemple del dictador xilè.
De totes maneres, s’ha de veure que la mesura te molta coherència amb el tarannà de l’estat, ja que mai ha estat jutjat cap criminal o col·laborador de la dictadura franquista, tot i els crims contra la humanitat que podien o poden arrossegar molts d’ells a la seva esquena, i simplement amb l’excusa de la falsa transició dirigida pels mateixos que volien modernitzar la passada dictadura, s’ha fet punt i final. Arribant a dèficits democràtics difícils de digerir, com persones del regim exercint càrrecs públics de responsabilitat fins fa quatre dies, i segur que us be al cap el mateix personatge que a mi, perseguir qualsevol augment de quota de democràcia com en el cas de les consultes o autoritzar manifestacions i legalitat al partit únic de la dictadura, què seria totalment prohibit en qualsevol democràcia veritable europea.
Aquest estat fa passos enrere i no vol evolucionar, i com més proper te la pèrdua de les seves ultimes colònies com son Catalunya i el País Basc, més es tanca en si mateix, i més demostra el seu autèntic tarannà que realment sempre ha estat el mateix.
Nomes per higiene democràtica cal seguir el nostre camí el més aviat possible sense mirar enrere, i deixant en el record aquest període negre de la nostra historia, com una taca al currículum com a nació moderna que som, i serem en el marc de la Unió Europea.