ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir es va celebrar l’assemblea de Reagrupament, aquesta associació liderada per en Joan Carretero, i què ara ja te direcció, una ponència aprovada, i un full de ruta a seguir. Mes de 70 personalitats del món cultural o polític van seguir l’acte, i crec que el missatge es prou clar amb dos eixos fonamentals, la declaració unilateral d’independència i la regeneració política, i on el flamant President va avisar que la Independència no es demana a ningú, i nomes depèn de nosaltres, i evidentment això no s’aconseguirà seguint la via de l’autonomisme o el gradualisme que defensen alguns actualment.

Aquest moviment que pretén revolucionar el trist i mediocre panorama polític català, va presentar credencials amb mes de 2000 associats que esperen multiplicar d’aquí a final d’any, i una implantació creixent pel territori gracies a l’èxit de les presentacions arreu.  Apart de la presidència, ja una majoria de membres en la direcció que van pertànyer a Esquerra, tot hi que amb la incorporació recent de la plataforma Catalunya estat lliure, i el moviment crític d’en Fonollosa a Convergència, sembla que poc a poc es va ampliant aquest moviment transversal que agrupi a moviments sobiranistes de totes les bandes, amb diferent ideologia, però amb un objectiu comú, què se’ns dubte es el gran repte pel futur del projecte.

Ara tocarà estendre aquest missatge, i fer front a tots els atacs que vindran dels mitjans afins als partits del regim que no volen veure alterat el seu particular oasi en forma de via autonomista, i fer veure que no passa res, quan la realitat es molt diferent.  Un altra perill es no caure amb personalismes, i saber ser generós en properes incorporacions que hauran d’estar representades  visualment d’alguna forma o altra, i això nomes s’aconsegueix posant les ambicions personals en un calaix tancades amb pany i clau, i donar tota la importància al projecte que veritablement s’ho mereix.

Els altres partits tenen diferents reaccions, i des de la seva mentalitat autonòmica, poden passar de la indiferència a fer veure que no els afecta com en el cas de CIU i ERC, aquest últim particularment afectat, ja que es força vergonyós haver de crear un altre grup per defensar el que teòricament ells aportaven en el Parlament, i què al final han optat per seguir altres vies que ja sabem on porten o mes aviat on no porten, com exemple veiem que aquest partit vol reformar el TC perquè no pugui retocar més estatuts, no se si es refereixen a futurs estatuts catalans o d’altres comunitats, però una completa desorientació dels republicans que poc a poc han anat perdent tota credibilitat.

Desprès de les diferents mobilitzacions de la societat civil, ara toca fer política, i l’objectiu es clar, i tant sols dependrà dels votants d’aquí un any de fer realitat el somni i que es converteixi en una gran realitat, deixant enrere els camins inviables com diu en Montilla, què ell sap molt be que son la via autonòmica, i el discurs de que ara toca la crisi econòmica com a fugida d’estudi, i se’ns dubte l’estat propi permetrà lluita amb les nostres armes contra la crisi, i contra la resta de reptes que te qualsevol estat.  Cal deixar el gradualisme enrere, ja que portem massa anys sense poder decidir, i cal ser valents desfermant la rauxa que ens defineix, i què a vegades queda anul·lada pel seny, la por i el conformisme.