ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO ELS TREU LA SON, PERÒ EN PARLEN

Sense categoria

La reacció dels partits d’ordre autonomista establerts al Parlament, treuen importància a la irrupció d’una nova força independentista, i la consideren poc més que anecdòtica, però en el fons saben que la seva entrada pot variar els jocs de pactes establerts en l’actualitat, i pot deixar en evidencia a molts dels dirigents actuals per la seva total deshinbició del compliment de les promeses electorals.

 

Efectivament, els líders de CIU, Duran i Mas, diuen no tenir cap mena de por amb la seva resta de vots, i consideren que RCAT pertany a l’espai de l’esquerra que ocupa ERC, i concretament en Mas defensa el dret d’aquesta formació a fer política com totes les altres, tot i què en el seu objectiu principal no el comparteix ja que una consulta independentista a nivell nacional ens portaria a una derrota i no la vol per Catalunya, i prioritza la crisi, l’autogovern i el concert econòmic. Pel que fa a ERC Carod, com a vice-president ha expressat el màxim respecte per qualsevol formació que es presenti al Parlament, en canvi com a dirigent del partit, no opina ja que no forma part de la cúpula republicana, en Benach ha dit que dividir l’independentisme sempre es negatiu.

En canvi per part del PSOE-C , en José Zaragoza ho atribueix a la feblesa de CIU a l’oposició, i en Joan Ferran ha anat mes enllà, ja què ha comparat Carretero amb els líders xenòfobs i populistes de l’ultradreta europea, i advertint que aquestes experiències messiàniques sovint duen el caos i la confrontació, i assegura que en temps de crisi aquests moviments creixen com a bolets.

 

Duran i Mas tiren pilotes fora, i els sembla que això no va amb ells, i concretament el líder de la formació insistirà per tercer cop amb les mateixes receptes per assolir la presidència de la Generalitat, ja que no s’atreveix, ni vol donar el pas i assumir que la centralitat política es diu estat propi, i ho argumenta amb una derrota si la consulta es a nivell nacional sense cap base que ho sustenti, i sabent que el temps no juga al nostre favor, i que la pregunta no s’ha fet mai a la ciutadania, i quan en totes les capes de la societat veu hi estigui d’acord  o no, què la independència es la única solució per sortir de l’atzucac actual.  Com pensa atacar les tres prioritats que ens avança sense poder polític, ni econòmic per decidir i executar.  Dins la seva formació ja molt bons independentistes,però malauradament la direcció segueix el camí de nedar i guardar la roba que evidentment no fa il·lusionar la gent, potser quan ho vegi ja serà massa tard.

 

Per part d’ERC, en Carod amb la seva doble personalitat, dona respecte a la nova formació com a vicepresident, nomes faltaria, i en canvi es veu que com a dirigent republicà no te ni veu ni vot, una cosa curiosa ja que les dues corrents, la d’en Puigcercos i la seva lideren el partit, mentrestant Benach diu que dividir es negatiu, crec que s’hauria d’aplicar la recepta, ja què quan va votar no a la ILP al Parlament, va deixar clar que l’independentisme havia de mirar cap un altra costat o buscar una nova opció, ja que la seva ha perdut tota credibilitat.

 

En Zaragoza, sap que els diputats que pugui obtenir RCAT, poden alterar i molt el tercer tripartit que ja esta precuinat, i evidentment intenta afeblir CIU per compensar, en Ferran l’home de la crosta, titlla de xenòfob de l’ultradreta europea a Carretero, i menysprea el nou moviment.  Crec què una mica d’educació i de lliçons de democràcia no li aniran malament, i que a vegades la por de la derrota a l’horitzó fa dir coses que no mereixen ni comentari.

 

Les aigües comencen a esvalotar-se, i això precisament volen evitar tots els partits actuals per seguir aquesta via morta i esgotada, a costa de deixar tots els votants a casa seva morts de fàstic.

 

 

  1. Bona nit Albert,

    Deies en un comentari anterior “Precisament unir l’independentisme es un dels més grans objectiu d’RCAT i això hauria de ser motiu de satisfacció ja que ERC no ho ha sabut fer, cosa que es una evidència. Caldria feu autocrítica d’aquesta situació.” Jo ja en faig d’autocrítica: ERC no ha sabut unir l’independentisme. Però és que a més, em sembla que no cal. És a dir, no cal que anem a les eleccions tots junts, ni que governem o opositem junts. L’únic que jo no toleraria és que una majoria independentista al Parlament no fes el pas. Per la resta, endavant les CUP i endavant RCat i endavant CIU i IC si fan passos cap el sobiranisme, però intentant que no caiguin vots fora del Parlament.

    RCat ha nascut gràcies a ERC, gràcies a l’impuls independentista de tots els militants i votants d’ERC, i naturalment no només dels que s’han escindit. I si ara Carretero s’ha escindit i ha fundat un partit quasi exclusivament independentista és per una raó, perquè no va guanyar a ERC.

    Per tant, gràcies a ERC existeix a RCat, malgrat la llegenda de fundació immaculada que ven la direcció de RCat, com a reacció davant la direcció d’ERC, direcció va ser escollida democràticament només que Carretero, afortunadament, no va guanyar. Fins llavors, “el metge” no va poder muntar la seva teoria que ERC seguia més l’esquerra que la independència? S’ha de ser molt populista per anar d’aquest pal, perquè si bé és veritat que hi ha molts votants d’ERC només independenistes, o independentistes de dretes… el que és obvi (espero) és que els exmilitants d’ERC que ara ocupen la majoria del consell de RCat s’haurien llegit en alguna ocasió al menys estatuts i declaració ideològica d’ERC (espero). A més d’això, el metge de Puigcerdà i els seus acòlits haurien d’enrecordar-se que des de fa molts anys, els partits d’esquerres catalans (ERC, IC i PSC) votaven des de l’oposició i en el dia a dia en el mateix sentit, separant-se emperò quan es votaven algunes qüestions nacionals. Carretero inclòs en el paquet. Això, que pot ser ignorat per molta gent, no seria raonable que ho ignorés “el metge de Puigcerdà”, o que se li esborrés de la memòria, ja que suposo que era despert, tant quan era diputat a l’oposició com quan va ser conseller… i suposo també, que l’ara autoproclamat líder suprem i únic de l’independentisme coneixia els documents bàsics d’ERC quan era a la direcció… És difícil no pensar en la Rosa Díez a l’observar el perfil, actituds i missatges de “el metge”, obviant els patriotismes oposats d’ambdós.

    En definitiva, ni Carretero té dret a proclamar-se l’únic independentista ni pot pretendre fer veure que durant anys a ERC ell hi anava a jeure. Negar les altres opcions, com fa la direcció de RCat, no és el millor exercici de democràcia. Està bé que la gent trii RCat i també està bé que trii ERC, o el que plagui a cadascú. I això del partit únic em recorda massa a moviments “poc democràtics”.

    Mira, em sembla molt bé que RCat hagi marxat d’ERC si l’actitud era la de fer oposició des de dins del partit perquè el debat és necessari però anar a fer mal al final no s’aguanta per ningú: afortundament hem perdut un llast massa farragós. Si a ERC molts pensem i seguim pensant coses i matisos diferents, les idees es debaten`però en cap cas és recomanable que nosaltres mateixos ens fem una oposició més dura que la dels altres partits, com feia el senyor del bigoti. Per cert, no en dius res que els paladins de sortir i dir i sortir quan volia i amb el què li rotava als mitjans, ara demani que RCat funcioni com un exèrcit amb disciplina militar. Això dóna idea del personatge que ens hem tret del damunt a ERC.

    Malgrat tinguis aquesta capacitat /curiosísima) de no veure ni acceptar cap defecte a RCat o al Carretero, em sembla que no pots deixar de pensar que hi ha moltes coses que grinyolen.

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.