69 ANYS SENSE EVOLUCIÓ A L?ESTAT ESPANYOL
Avui 15 d’octubre es commemora el 69 aniversari de l’afusellament del President Català Lluís Companys a mans del feixisme del regim de Franco, i on desprès de 30 anys de suposada democràcia, encara no ha arribat la nul·litat d’aquesta farsa de judici, ni sembla que hi hagi cap intenció de fer-ho, tot hi ser l’únic president escollit democràticament en territori europeu assassinat per una dictadura militar, cosa que no sembla tenir massa importància per aquest estat intolerant anomenat Espanya.
El Consell de govern català, aprovarà un acord per instar a la fiscalia a començar un procés per anul·lar el judici i sentencia contra Companys, cosa que es una obligació moral i responsabilitat de La Generalitat, segons paraules del President Montilla. Per la part espanyola la neta del President màrtir, ja ha rebut la declaració de reparació per part del govern espanyol, què ja ha anunciat que no pensa anar més enllà, tal com preveu la llei de la desmemòria històrica com se la podria anomenar, pel seu contingut totalment inofensiu contra la dictadura. De fet aquesta declaració de reparació de només 16 línies en favor de Companys i signada pel ministre, es un model signat per 600 casos més què ho han sol·licitat, i ni tant sols s’esmenta el càrrec amb el que va ser afusellat Companys.
Mentrestant la fiscalia sempre s’ha oposat a cap revisió de casos del franquisme al·legant la necessitat de preservar la seguretat jurídica, com ha succeït amb altres casos com el de Salvador Puig Antich per posar un exemple, i on per cert avui un exministre franquista i mai acusat de res, en Manuel Fraga parlant sobre el cas Camps a València, ha comentat que Rajoy li aplicarà la llei fonamental del dret “qui la fa la paga”, curiosa ironia dita per aquest sinistre personatge.
Realment inconcebible tota aquesta comèdia amb un estat que no vol evolucionar, i què s’ha transformat o modernitzat aferrat al seu passat feixista, i on desprès de mes de 30 anys de la finalització d’aquest regim del terror, ningú ha tingut mai cap responsabilitat, ni cap acusació formal, amb personatges que s’han reciclat, i han seguit les seves carreres publiques com si el passat no existís. Un rei què ha passat de hereu del “movimiento” a cap de l’estat, un traspàs de poders i lleis controlades pels instigadors de la dictadura, i dos partits principals a l’estat espanyol plens de gent vinculada al regim o amb enyorança cap a temps passats. Amb aquestes circumstàncies no es d’estranyar que el concepte, President escollit democràticament no signifiqui res, i aquest cas únic a Europa el finiquitin amb una carta estàndard on amb la mateixa falta de respecte habitual contra Catalunya, no s’esmenta ni el càrrec de la persona, què evidentment i amb tot el respecte, no te res a veure amb altres casos per la simbologia que representa. Es impensable pensar que si els fils van seguir en mans dels mateixos, i simplement s’ha posat una cortina per no mirar enrere, ara s’anul·li aquesta farsa d’un tribunal que pel seu caràcter de dictadura militar, evidentment no te cap legitimitat, i hauria de ser anul·lat sense cap problema, però evidentment no es vol, es una qüestió no legal, sinó de voluntat.
Persones amb tant poc tarannà democràtic com la vice-presidenta espanyola De la Vega, no poden dir que no es pot anul·lar i quedar-se tant amples, o persones com en Rafael Luna del PP, no poden quedar com l’únic de la mesa del Parlament, què no ha assistit a l’homenatge al President màrtir, amb un acte de menyspreu.
Es pot estar d’acord o no amb els posicionaments de Companys, però per damunt de tot era un president català escollit pel poble, i assassinat per una dictadura feixista, i això ja mereix tot el reconeixement sense fissures.
Suposo haurem d’esperar a gaudir del nostre propi estat, per retre un homenatge com cal, a aquest gran polític català, què va donar un exemple de valor i compromís, què evidentment el que serà el nostre estat veí, mai reconeixerà, ja què arrossega el llast i els tics feixistes com si el temps no hagués passat.