BURRIAC XTREM. AMB UN ROC A LA FAIXA 08.11.2015

IMG_9763

Per Joan Lladó

En l’edició anterior, en la que el Grup de Muntanya d’Argentona (GMA) s’estrenava en la modalitat de marató, em feia molta il•lusió de córrer-la, però no estava prou preparat per fer-ho amb una certa comoditat i sobretot gaudint-ne, que és el que més valoro quan m’apunto -estranyament- en una cursa de muntanya. Ara se’n diu trail. Enguany ho havia de fer de totes totes, n’havia pres la decisió i, per tant, calia una preparació mínima per acomplir les expectatives, no només en temps, simesnó en diversió. Correré a casa i els nostres paratges: turons, camins, corriols, brolles, torrents, pinedes, alzinars, estepes, saulons, són per gaudir-los a pleret; envoltar en cursa i en una sola jornada una bona part de les valls i capçaleres que conformen la riera d’Argentona, no es pot fer pas cada dia. Així doncs, convé aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el GMA.

La preparació prèvia m’hauria agradat amb més volum però el meu temps d’esbarjo m’ha obligat a fer-lo de qualitat; ja m’està bé. Sobre el temps que podria esmerçar en completar els 42 quilòmetres, no sabria pas què dir-vos amb una certa precisió, però estimava entre 5 i 6 hores.

Decideixo passar la nit precursa a casa els pares per estalviar-me mitja hora de matines. Esmorzo quelcom de dolç per iniciar la feina amb un xic de benzina al cos. Em mig guarneixo i vaig a la plaça a recollir el dorsal. Saludo alguns corredors i als amics col•laboradors que van arribant mig adormits. Me’n torno a casa per acabar de guarnir-me i penjar-me el dorsal. Es va acostant l’hora.  Tot i la meva tranquil•litat d’esperit, em persegueix el neguit presortida. Baixo al carrer. Alguns atletes ja escalfen. Ens avisen que al casal dels avis hi fan l’explicació prèvia, ep! el breafing, s’ha de dir el breafing. Ja és tard però m’hi acosto. En sortir, l’expectació creix. Les veus creen un mormorar somort trencat pels escarafalls d’altres per matar la por.

Quan m’acomiado dels companys de la colla que se’n van a preparar avituallaments i controls, entro al caixó de sortida i em retrobo amb moltes cares conegudes. Resten uns set minuts. La fem petar bescanviant experiències. Fa un xic de fresca; m’he posat els manigots. He fet bé.

Pam! Som-hi. Segurament el que menys m’agrada de les curses: la sortida, els primers minuts, l’esbandida, gent pel mig, destorbs, el món s’acaba. Desitjo que comenci la primera remuntada per posar-me al meu terreny i la corrúa s’escampi. Passem can Comalada i enfilem pel torrent de sediments saulencs -formació geològica que es creà durant el període del conreu de la vinya i que té la particularitat d’estar a una altura superior als camps que el flanquegen i és autòctona de la nostra comarca-,  per encarar els verals del Rovell de l’Ou.

La respiració i el ritme anaeròbic encara s’han d’estabilitzar i per això encara no vull avançar ningú. Ho faig quan ja soc gairebé al primer pic del perfil, ben a prop de la Plana de can Martí. Em trobo en Javi Nieto al meu davant. Per mi és un bon referent. Baixant, intento de seguir el seu ritme, que per mi és bo, però noto molèsties al ventre. Se’m remou tot i tinc punxades quan baixo. Corro amb ell fins al primer avituallament a can Misserprats.

No em sento a gust. Què caram em deu haver produit aquest rebombori? Estem canviant de vessant i enfilem cap a can Ribot per baixar per la font del Àlvers d’en Javà i el pont de l’Espinal per entrar tot seguit a Riudemeia. No m’atreveixo a prendre res per no agreujar el símptoma; només magnesi líquid per evitar les rampes. A veure…

A can Roviró em trobo més bé, però estic pujant i quan circulo pel corriol d’en Galzeran, veig que corro al costat de les primeres fèmines; m’ho retreu en Piu que és a la cruïlla de la pista. Tinc aquesta sort, noi!

Ens espera el tram costerut dels “gossos”, així el coneixem la colla de bici. Sector atlètic i tècnic alhora per fer damunt de les dues rodes. M’enrecordo de l’Albert; segur que va ser ell qui suggerí aquest pas que una vegada superat, ens va apropant, en terreny més ajupit, cap a Sant Bartomeu.

IMG-20151108-WA0014

Ens els trams de baixada pateixo, i molt. Les punxades al ventre m’obliguen a fer la passa molt curta i això fa que perdi força temps on n’hauria de guanyar. Ara per ara, m’haig de conformar amb aquest mal i m’hauria d’aturar per buidar i fer net però no trobo el moment.

M’estic acostant, en baixada, a l’avituallament del Roc de l’Elefant. M’hi espera la cunyada, la Salut, que col•labora amb la Creu Roja i em fa unes fotos després d’esbroncar-me que fa massa estona que m’espera. Això s’en diu atenció negativa.

Constato, en no veure en Javi fa estona, que vaig molt malament o ha fotut una bona estirada, però m’animo en començar a enfilar cap a Céllecs. Els corriols del vessant prehistòric de la serra em són familiars i m’agombolen; hi corro a gust malgrat tot. Després de travessar el Torrent de Sant Bartomeu i d’enfilar el tram costerut fins la pista, m’espera en David -deuria anar molt ofegat perquè m’ho ha recordat ell mateix- i tot seguit, abans d’emprendre el camí del Roc de les Orenetes, trobo en Marcel a l’entrada del camí. Em dona ànims i m’ofereix aigua, que li agraeixo, però de moment vaig servit.

Sota els rocs de Contravent hi trobo els amics Martí i Anscari que controlen la zona. No els deuria fer gaire bona cara. Només desitjava d’aturar-me i buidar, però el meu capdeniment m’ho impedia. Ja ho faré, em deia.

En arribar a la pista que careneja i ens enfila fins el cim de Céllecs, les cames comencen a endurir-se però tot i així, em sento prou bé, tant anímica com físicament.

Corono i sense pausa davallo cap a Òrrius i, ves per on, em passa en Javi com una daina quan tot just som a la cova. M’explica que ha hagut de parar per un fort mal de ventre i ha fet net. Quina sort!

Vaig davallant a un ritme molt lent, les punxades són cada vegada més agudes. Quan travesso la pista que va de Sant Bartomeu a Coll de Porc, saludo en Xarli i en Carles que hi fan de control. Estic al límit. L’avituallment de la colla s’apropa. Potser m’hi aturo. Em cal perdre aquests minuts per guanyar-los en el descens.

IMG-20151108-WA0010

Arribo i prenc de tot: líquid i sòlid. Comento durant uns instants la jugada amb l’Angel, en Gio i en Valentí, que també els acompanya l’Eva i la canalla de l’Anscari, la Laia i l’Aitana. Reprenc la marxa i una vintena de metres enllà m’endinso al sotabosc per fer el que havia d’haver fet una vintena de quilòmetres abans.

IMG-20151108-WA0005

No ha anat bé, gens bé: no ha baixat res! La situació m’ha recordat una pel•lícula italiana que fins m’ha obligat a guaitar el meu entorn i riure’m de mi mateix. M’apujo els pantalons i molt a pesar meu, continuo avall amb la mateixa càrrega. Quina dotzena de quilòmetres m’esperen…

Quan travesso Òrrius, pel tram asfaltat de carrer, em puja el bessó dret. No fotem, no fotem… que encara resta molt! Ai! que no acabaré… Recordo que a l’avituallament m’he pres un magnesi, per tant, hauria de fer el seu efecte. Pujant el Torrent de can Blanc, corro sense forçar, intentant de posar els muscles al seu lloc. Quan arribo al dipòsit i em trobo a l’Andreu a la cruïlla abans d’entrar al corriol, vaig tranquil. L’enrampada ja ha passat i pujant, no tinc punxades a la panxa. Em trobo bé i acostant-me a Burriac els ànims s’enlairen. Abans d’arribar a Gironella trobo en Pep en una cruïlla de camins i només tinc esma d’explicar-li el mal tràngol que he passat fa una estona.

Vaig fent i arribo prou bé al coll. No em convé estirar massa la passa per evitar les rampes i la baixada tècnica per sota Matacabres no la puc fer a la velocitat que voldria; el rebombori abdominal no m’ha deixat ni un instant; és talment un roc a la faixa. Tanmateix, puc donar gràcies que el motor no s’atura i arria prou bé en les pujades. En aquest tram tinc a una noia al davant meu i li pregunto quin temps portem ja que no utilitzo mai rellotge i em respon: quatre hores i catorze. Que què? Encara baixaré de les cinc.

Passo content el collet de Matacabres i encaro prou valent la “Bèstia”. Soc a l’eixida de casa. Corono el turó de Cirés i em dic a mi mateix, ja està fet! Només resta el bonic i encisador corriol de la Brolla de l’Abril, les Banyadores i els Uiuiuis, Burriac i avall sense més sifonades. Som-hi!

Quina pena que no pugui saltar com una daina pel pedregar dels Uiuiuis… Les cames i el cap poden, però no pas el ventre.

Coll de Burriac. Monòlit. Grimpada vers el Castell. Pujo bé. Amb ganes. Saludo en Víctor Marin que baixa d’excursió. Al Castell molt d’ambient. Fotos. Hi passo en una revolada. Pista avall i per la directa de la Font del Ferro anem a retrobar el camí del Coll de Burriac que, seguint-lo vers llevant, ens menarà a travessar la pista de Burriac que puja d’Argentona.

DSC2967_BX2015_negro

Vaig bé de cames, cap símptoma de rampes, voldria i podria baixar fent la darrera estirada però el mal persisteix. Estic un xic decebut i ara em preocupa entrar en la zona d’asfalt.

Passo per l’encisadora, alterosa i frondosa  font de la Puput i, després de les costerudes marrades que es van endinsant en fort pendent avall a l’ombrívola torrentada, corro a ran de la font d’en Míliu; tot seguit, entre canyissars, velles alzines i damunt del sauló del torrent, arribo a la Font Picant.

Ara ve el darrer tràngol: el terra dur que fa pujar bessons, isquios, quadríceps i tota la ferramalla que ja n’està fins el capdamunt. En l’inacable carrer de l’Abat Escarré veig de lluny un corredor que recolzat en un arbre i ajudat per la vorera, està fent estiraments per posar a lloc muscles rebels; la silueta m’és coneguda i a mesura que m’hi acosto constato que és qui em semblava: en Gilman que corre la mitja. Correm plegats fins a meta. Guanyo quelcom que no esperava: tres minuts a les cinc hores. Fantàstic!

Fins la propera.

Joan

Vull donar les gràcies al Grup de Muntanya d’Argentona per oferir-me el plaer de gaudir a casa i als companys de la colla per ser on convé. També a Inverse i a EnForma Mitjons pel seu recolzament. Per molt anys!

Per a més informació: www.gmargentona.com

EL COMABONA AMB BTT: FINALMENT 14.08.2015

DSCF7430Per Joan Lladó

Sóc a les acaballes de les meves vacances i per fi trobem el dia que ens va bé a ambdós -al meu fill en Guillem i a mi- per fer una sortida de bicicleta al Pirineu. De fet, ho hem decidit el dia abans. La majoria de la colla és escampada amb les respectives famílies prenent el seu descans d’estiu i crec que és absurd d’avisar a ningú. Així doncs, ens aventurarem a fer el quart intent -per la meva part- de coronar el Comabona amb bici.

Feia dies que anava rumiant sobre quina podria ser la millor ruta tenint en compte que en Guillem no està avesat en les distàncies ni desnivells de marató i que alhora poguéssim assolir plegats el repte que tenia pendent. Basant-me en l’itinerari que realitzàrem en el darrer intent, vaig pensar que, en lloc de començar a Gisclareny, ho faríem des de Saldes fent el mateix recorregut, evitant, això sí, la pujada pel coll de la Bena fins la Bauma i, a la inversa, baixant.

Decidit. Després d’esmorzar a la plaça de Saldes, cap a les deu del matí i amb un xic de núvols i un pèl de frescor, iniciem l’ascens cap el castell i l’ermita de Santa Maria. Bona partença per escalfar cames. Fa quatre dies, com aquell qui diu, que hi pujàvem amarats d’aigua. Avui, en aquesta hora, no sembla pas que els núvols ni el seu habitual contingut ens facin la guitza. En Guillem se’l veu content i eufòric. Li agrada l’entorn.

DSCF7384

DSCF7381Seguim pel senderó que flanquejant per sota el mirador mena al veïnat i vall de Gresolet. És un viarany que per les seves característiques es fa llarg; és estret, corriol vaja, molt variat en quant a la tipologia del sòl i amb força dificultats tècniques.

DSCF7382

DSCF7387Cobert aquest primer tram i finalitzat amb un curt però molt tècnic descens, iniciem l’ascens vers el coll de la Bauma passant a ran del refugi de Gresolet i el santuari, on uns operaris es distreuen veient-nos enfilar per la costeruda però ben conservada pista.

DSCF7393En Guillem va fresc com una daina i el ritme que imposa em costa de seguir. Veig que pren “un bon camí”, només cal que ell vegi que pot ésser l’”encertat”. Tot i els meus esbufecs, no sabeu pas amb quina alegria pujava darrere la seva estela per aconseguir la Bauma.

DSCF7397DSCF7394Després d’una curta parada i de fer quatre fotos al coll, d’explicar quatre anècdotes i històries passades per aquells topants, reprenem la marxa cap a la Jaça i en passar just on el Pedraforca imposa amb la seva presència, en Guillem em demana que el retrati allà on tots ho hem fet alguna vegada.

DSCF7400DSCF7403Quan superem el parell de revolts previs a la cabana de pastors, ens creuem amb tres endureros que baixen. En Guillem se’ls mira amb una certa enveja. Jo que li dic:

-Segur que pujant no han gaudit gaire. Fins pot ser que els hagin enfilat fins dalt. No se’ls veu gaire abatuts i baixen lents.

Tot seguit passem a dos ciclistes en el darrer repetjó just quan veiem als nostres peus el desnivell guanyat i quan el camí comença a planejar fins el coll de les Bassotes. Tota la verdor de l’indret és clapejat pels ocres de les vaques brunes del nostre Pirineu.

DSCF7406En arribar a la cruïlla, al coll de les Bassotes, veiem baixar pel camí que hem de prendre, un senyor amb una moto de trial i sense casc. Ens hem imaginat que era el pastor que tornava del Prat Llong, allí on d’aquí una estona hauríem d’arribar, si el temps no ens ho espatlla.

Fem un petit recés i una queixalada. Apareixen alguns núvols que de moment no ens fan témer pel nostre esperat èxit. Així que ens hem refet i m’he posat els manigots perquè en aquelles altures l’aire és fresc, iniciem el dur ascens fins el prat esmentat. El camí és sever, pedregós, i els primers revolts són durs de pelar. En Guillem els supera amb prou facilitat. Jo li vaig al darrere. Possiblement pel ritme més lent amb el que hem enfilat, m’ha donat la sensació que la pujada no era tan llarga com quan la vam pujar la darrera vegada. I vet aquí que arribem al vailet que limita els prats i on fineix el camí carreter.

DSCF7409Recuperem l’alè i seguim la traça que travessa tot el Prat Llong fins que una molt forta pendent ens conduirà al pas que travessa la Serra Pedregosa. Des d’aquesta portella podem observar la resta de camí que caldrà cobrir per arribar al nostre objectiu. Als nostres peus hi tenim la gran i flonja fondalada, la Coma dels Cortils i la seva serra i, més a ponent, la Serra Cabirolera i el cim que la corona.

DSCF7417

DSCF7444DSCF7443Ens ve de cara un ciclista i li demanem com està l’ambient per fer el cim i ens diu que ha hagut de deixar-ho córrer perquè hi ha força boira i anava sol. En Guillem s’espanta i se li enterboleix el camí. De fet, a partir del Pas dels Gosolans en amunt hi ha força boira que puja de Cerdanya i al damunt de les nostres closques hi tenim núvols alts. Em puja la mosca al nas i ja no les tinc totes però proposo en Guillem d’arribar-nos fins al Pas i allí en tornarem a parlar.

DSCF7420

DSCF7418Seguim pel bonic senderó del pedregar que no és pas ràpid pels nostres interessos. En Guillem ja no arria tant, i a més, la trobada amb el ciclista l’ha desmotivat i ho veu tot negre. El vaig engrescant a mesura que ens apropem a la balconada. Tenim la banderola a tocar.

-Vinga Guillem, que ja ho tenim!

Curt descens, repetjó ciclable i el Pas dels Gosolans a la butxaca. En Guillem té un somriure d’orella a orella. Fotos, és clar.

DSCF7421DSCF7425Pel camí del refugi del Prat d’Aguiló veiem apropar-se uns excursionistes. Això tranquil·litza en Guillem. Es fan creus que haguem pujat amb les bicicletes i ens comenten que del refugi els han recomanat que no pugessin amb aquella boira. Aquesta, però, és molt trencada. Fins i tot es pot veure el refugi i part de la plana cerdana. Amunt, no es veu el cim, però sí tota la falda que careneja. Som-hi que ho tenim a tocar.

DSCF7432Reprenem la marxa amunt davant dels excursionistes en el moment que n’arriba un altre. Això ens agombola. Anem resseguint el camí marcat per mollons i a estones, quan el camí es perd, anem damunt l’herba on hi costa progressar. De moment no veig perill que puguem restar coberts per la boira. Assolim el Puig de la Font Tordera amb poca visibilitat. En Guillem no les té totes i just quan ens fem les fotos i comentem si girem cua i intentant convèncer-lo que tenim el cim a l’abast, i a males podem desfer el camí resseguint les fites, s’aclareix i veiem ben nítid a l’altre costat del Collet de Comabona el desitjat cim.

-Eeeeeei, pare! ja hi som! Que guapo! Goita les parets i els contraforts del Cadí!

DSCF7435A través de les minses escletxes, el sol s’encasta en els murs i contraforts calcaris i la seva llum reconforta davant la gran solitud que hom sent en aquells topants, pràcticament sols enmig del no-res. La joia que sento de ser allí amb en Guillem desfà totes les pors acumulades. Experimento una impressió de repòs i complaença, ensems a una gran satisfacció de trobar-me en bona companyia. Plegats hem aconseguit el cim. Per molts anys.

DSCF7439DSCF7429Ens fem les obligades fotos, ens abriguem, doncs ens resta una llarga baixada, i iniciem la reculada desfent el camí. Evito la remuntada des del collet i anem a parar a la font Tordera. En Guillem s’inquieta perquè creu que he errat el camí enmig de la boira que ha pujat. Però el neguit li passa tot just veu un xic més avall el Pas dels Gosolans. A partir d’aquí ja no deixem el camí però ell resta un xic enrere perquè les forces li minven i la boira l’aclapara. Li suggereixo que es mengi una barreta o un gel que el farà refer i amb aquestes arribem al pas de la Pedregosa. Allí se’ns obre el món i també l’esperit del vailet. El Pedra amb tota la seva alterosa bellesa, tapat però per un barret de boira i tot un llarg i fascinant descens fins a Gòsol ens esperen.

DSCF7442

DSCF7447-Pare, quina diferència de tenir o no el sol, la claror. Per això no vull fer el grau d’alta muntanya. M’atrapa.
-Va! passa avall…

Mentre anem baixant, penso en la colla; em dol no haver aconseguit aquesta fita plegats després dels diversos intents. Aquesta és la millor excusa per repetir-la.

Quan som gairebé al coll de les Bassotes, en Guillem em diu:
-Si hagués tingut una doble per baixar per aquí…
-Hauries baixat més de pressa i prou.

DSCF7451Continuem fins el Collell. Lloc idoni per fer-hi una parada i fer un bon mos. Passa una parella corrent avall per la pista vers el mirador. L’hem avançat quan baixàvem encegats. Asseguts a l’herba i acompanyats per alguna vaca, estem al paradís. No fa sol, però la temperatura és bona.

Acabat l’entrepà i fetes les necessitats, reiniciem la marxa pel camí de Cerneres cap el Coll de Terrers. Espectacular i variat corriol que passant per la regalada Font de la Roca i la de Terrers, ens obsequiarà amb baixadors de vertigen i trialeres de calcària de primera categoria. Malgrat el cansament acumulat, el mamelló se n’oblida del tot i gaudeix a pleret de les atraccions. Com hi va!

IMG_0114DSCF7455A la plaça de Gòsol fem un petit descans asseguts en un banc mentre badem tot contemplant la bellugadissa de gent en aquest petit i remot poble del Pirineu. Proposo de continuar fins a Saldes pel camí del Coll de Jou, però en Guillem ja n’ha tingut prou i diu d’acabar per la carretera. No li rebato i així ho fem. Crec que ha complert abastament i no li puc demanar més.

DSCF7460A Saldes fem un cervesot per celebrar-ho.

Fins aviat,

Joan Lladó

Els corriolaires: Guillem Ll. i Joan Ll.

FILANT PRIM AL TAGAMANENT 05.07.2015

DSCF7018Per Pep Famadas

Som diumenge a les 8.00 h del matí i no pedalo, però el cap no para de rodar: avui seran colla i seran tots?; cap a on hauran tirat?. Segur que en Pistons els ha fa fotut de dret a Can Maimó per desentumir muscles sadollats de cervesa estiuenca; per allà hi ha algun baixador 5 estrelles… Tot i que convalescent, la meva ment, reviscolada després de la febrada, vol bici. Com que avui no convé pedalar no em queda sinó que rememorar gestes passades per apaivagar aquesta fam. I d’aquest estiu n’hi ha una que no ha estat degudament immortalitzada al bloc: una matinal al Tagamanent.

IMG_8547Em recull a Argentona la furgo groga de can Noé. A dins ja hi són repapats en Martí, en Joan, l’Anscari i el xòfer, l’Uri. Avui som poca colla els que fugim del Maresme però tot i això sembla que hi haurà diversió. Com sempre vaig a remolc dels pastors que proposen un mix de les darreres sortides per la zona, enllaçant llaminadures ja tastades.

DSCF7038Deixem la furgo a la riera de l’Avencó, tal i com vam fer dies enrere (la tarda de la revetlla de Sant Joan) en Martí, l’Ans i jo, amb la malaurada esperança d’en Martí de repetir la capbussada final. Hem de menar cap al GR5 i per canviar de vall només començar travessem la riera i cerquem un estretíssim corriol, picat a voltes a la penya per a soterrar una canonada d’aigua just sota on ara els nostres pneumàtics xafen la terra. Enllacem la pista i ens plantem al Molí de l’Avencó, on comença la primera espremuda que encalçarà la pista principal del Tagamanent. No hem fet ni un km de pujada i ja hi ha un tram que obliga als més orgullosos a provar-ho dues vegades. Això promet. Un cop a la pista maleïm una feixuga recta de pujada, deixant de nou la pista al final de la mateixa. Ara no seguim el GR5 sinó que derivem a l’esquerra, per un corriol marcat amb un fita. Enllacem corriols i antics camins de desembosc en desús. El corriol és ben marcat i segur força utilitzat per l’afició local. Fem una nova variant a la zona de Puig-agut i tornem de nou al GR5, ara ja fins a dalt el Collet de Sant Martí, als peus del turó. Xalem de debò, concentrats a cada pedalada sortejant arrels, pedres i xaragalls. Hem estat una hora i hem aconseguit un desnivell de 600 m tot per corriol molt tècnic en el que no val a badar si vols sortir-ne airós.

IMG_8532Encara resta el tram també extrem des del coll fins a Bellver, on esmorzarem. Aquí hi ha una corba que la tenim jurada i un parell de passos finals també complicats. Hom se’n surt segons la perícia i la força del moment. A Bellver encara no han obert i ho fan ressacosos d’un casament la nit anterior. Collons quin bon lloc per celebrar-ho!

IMG_8523Un cop refets anem de cara a l’infern. Des de l’era de Bellver mirant a llevant guaitem una cresta rocosa on, diuen, hem de passar. És el serrat de les Sapines, tort sortejant el Turó dels Corbs. Quins auguris! Es veu que no fa gaire ja hi van passar en Martí i en Joan, acompanyats llavors d’en Gio. Va parir en Prosciutto, no s’arronsa!. Tot i que dubtem una mica per trobar la gola del llop, un cop hi som dins no ens les mamem dolces. L’Uri, gentil cavaller amb formosa montura, va esquinçant al capdavant el corriol, davant la incredulitat de caminaires. Certament la part alta del corriol és extrema. Anem avançant i la bèstia s’endolceix i la llaminadura enterboleix l’enteniment, a uns més que altres: el segon tram és brutal, brutal, no saps si vas en bici o esquies. La part final permet tornar a situar-te, sempre envoltat d’un alzinar ben espès. Sortim al camí que mena a Can Bosc just a tocar d’un torrent que ens brinda en un racó una aigua celestial. Hem sortit vius de l’infern i un estol d’àngels ens ha preparat semblant indret. Llàstima que no hi siguin les nimfes…

IMG_8548IMG_8528Baixem per la pista cap el veïnat de Vallcàrquera per encarar la coneguda pista de nou amunt cap al Tagamanent. Fem força pista, suposo que fins el Turó de Can Coll (aquest tram sobre el plànol no el tinc clar). La deixem i ara anem al purgatori. Aquest tram també l’havíem fet alguna vegada. A la part final els excessos luxuriosos del matí pesen massa i, per collons, demanem clemència posant peu a terra i postrant el cap al manillar, derrotats. Però som obstinats (alguns més que altres) i aventurem que algun dia passarem airosos entre aquest mar de penitències. Haurem de resar de valent abans de provar-ho!

IMG_8535Som de nou al coll del Turó del Tagament i enfilem cap a Ca l’Agustí. Però el meu cap és pecador i només pensa amb la nevera plena de llaunes de coca-coles que hi ha tot just a un centenar de metres. No me’n puc estar i llenço la idea a l’aire, ai-las, que cau en un grup d’ànimes toves que no dubten ni un moment davant tan temptadora proposta. I que bé que passa el beuratge. La veritat és que tots estem força tocats.

DSCF7037Del Bellver cap a Ca l’Agustí per corriol amb algun esglaó de pit i collons i cap el Bellit. Rere el mas, comencem ja el descens final cap el cotxe. Circulem per pastures afeixades vora Les Cases Velles, fins no fa gaire compromeses davant l’avenç de les ginestes. Algú però ha fet l’esforç de llaurar-ho tot per guanyar de nou terreny pasturable i mantenir aquest paisatge montà propi del Pla de la Calma. Però ve-t’ho aquí de cop apareix en Llucifer dalt d’un Land Rover, esperitat al nostre encalç. Com que no parem l’endimoniat pita convulsivament clamant l’ajut a altres bèsties de la muntanya. L’Ans queda endarrerit i cau a la xarxa de la fera. Els altres companys paren i s’encaren amb el dimoni. Jo que no en tinc ganes m’ho miro d’un tros lluny. Doncs resulta ser l’amo de mitja muntanya que està tip que tothom passi per casa seva. L’home no entra en raó tot i la paciència dels companys. Finalment s’arregla amb la mentida pietosa de que no hi tornarem a passar. Sabent el corriol temptador que ens espera tard o d’hora tornarem. D’acord que és el propietari però també ha d’entendre que si hom respecta l’entorn (i així ho fem els beteteros, no pas moltes motos) ha de permetre’n el seu gaudi.

DSCF7045(2)En fi, al final de les pastures sortim a una pista de desembosc que baixem aproximadament 1 km fins a trobar la fita indicadora de l’inici del corriol. Ara sí que el personal, després d’inferns, purgatoris, dimonis i altres menesters, perd el món de vista. Mare de Déu com baixen. Bé, la veritat és que no ho sé per què no els veig, però es que jo tampoc toco de peus a terra. No fa gaire ja hi havíem circulat i per tant sé que no hi ha sorpreses. Buffff, companys, quin corriol. Antic camí de ferradura que passa per la carena anomenada de Fordrats i segurament utilitzat antany pels pobladors de les Cases Velles i el Bellit per davallar al poble. Marrades tancades però possibles, magnífic petit tram de pujada damunt una llosa culminant entre rocam, i darrer tram del corriol per encomanar-se a qui el genet cregui oportú. Bo, bo, bo.

DSCF7047DSCF7050Bé, i això és gairebé tot. Som a la pista de les pedreres i tornem pel corriol estret d’inici al cotxe, no sense abans aturar-nos a valorar la possibilitat de capbussar-se en una aigua francament amb mala ganya.

DSCF7029Una sortida espectacular ben a la vora de casa. Un plaer com sempre companys.

IMG_8542Corriolaires: Oriol, Martí, Joan, Anscari i Pep.

Distància: No ho sé. Pot ser 50 km?

Desnivell: Tampoc ho sé. Però cansa moltíssim.

Pep Famadas

P.A.: Avui 30 d’agost no he pedalat, però també m’ho he passat teta. Fet i fotut ja són les 9 del vespre i tot el dia amb el cap dalt de la bici modelant el millor traç.

(Nota de l’editor: Les fotos no corresponen a la mateixa escapada però si als mateixos llocs. Les he incloses perquè no en tenia d’altres).

DSCF7031 DSCF7035 DSCF7030 DSCF7027 DSCF7026 DSCF7024 DSCF7023 DSCF7022 DSCF7021 DSCF7012 DSCF7015 IMG_8549 IMG_8545 IMG_8546 IMG_8543 IMG_8536 IMG_8538

EL MEU PRIMER CARLIT, EM SEMBLA. 30.06.2015

IMG_9474

Per Joan Lladó

Tot i que aquesta entrada al bloc du un parell de mesos de retard, crec francament que la devia per dues raons: la primera, i possiblement em faré repetitiu, no podem deixar el bloc inactiu. Entenc que costa d’escriure, l’estiu, la calor, la mandra, la cervesa. Cal afegir a més, que personalment, aquest estiu, he tingut al davant unes lectures apassionants que no podia deixar en cap moment. I això compta a l’hora d’escriure. Colla meva, ens convé de fer un esforç, val la pena. La segona, diria que ha estat el meu primer cop que corono el Carlit. I no ho afirmo del tot perquè fa uns dies que vaig pujar al Comabona amb bici i em pensava equivocadament que era també la meva primera en aquell cim del Cadí. Doncs repassant l’arxiu de fotografies vaig adonar-me que l’havia fet a principis del ’96 en hivernal. En qualsevol cas, gairebé podria afirmar que és la primera.

El 30 de juny s’esqueia doncs en un dimarts. Un d’aquells dies que sovint ens toca festa entre setmana. Per aquella jornada havíem quedat els botiguers, en Martí i jo, i l’Andreu, que s’hi afegí. Anava a dir que pot fer festa quan li convé, però no sé si hauria estat correcte.

La qüestió, que en Martí proposà d’anar a fer el Carlit per la cresta de les Xemeneies i així es féu. Recollírem l’Andreu a Vilassar amb el cotxe d’en Martí i cap a Pirineu hi falta gent. Esmorzàrem a Puigcerdà i cap a dos quarts de deu començàrem a caminar des d’el pàrquing del Passet.

Anàrem remuntant la vall del Lanós pel marge esquerra del riu fins els Estanys de les Xemeneies. Hi hagué un tram que ens costà un xic perquè un gran allau esborrà el camí en les giragonses al davant mateix i a l’alçada de l’Estany de Font Viva.

IMG_9505

IMG_9414Entràrem després al Bac de Collroig, on la calor ja es feia notar, i ens dirigírem pel dret als estanys, aconseguint tot seguit el crestall.

IMG_9419

IMG_9423

IMG_9429El primer tram de la cresta va de NO a SE fins el Pic de les Xemeneies a 2878 m. i en aquest punt fa un gir cap a nord per encarar el Carlit creuant el Coll dels Andorrans. Al pic de les Xemeneies encara hi podem observar i trepitjar una gran massa de neu que el vent ha anat modelant.

IMG_9441IMG_9433IMG_9437

IMG_9463Al cim, on rebo les felicitacions estranyades dels companys en dir-los que és el meu primer Carlit (2921 m.), hi fem un mos. S’hi està prou bé, no fa vent. Tinc un record per a l’amic Mauri que és a l’UCI de can Ruti. El cim va per ell.

IMG_9451IMG_9453IMG_9454IMG_9459IMG_9471IMG_9469

IMG_9511Fem el descens encarats a Lanós amb la cresta de les Xemeneies al davant mateix. El cel s’ha anat ennuvolant però no amenaça pluja. En passar per un dels llacs a ran de camí, els companys proposen de fer un bany. Encara hi ha força gel i no crec pas que sigui gaire agradable submergir-se en aquelles aigües i sense sol. Un hom que necessita aigua calenta fins i tot a ple agost! Els deixo fer, els ho regalo.

IMG_9473IMG_9477IMG_9479IMG_9485En arribar a Lanós decidim de prendre el camí del refugi dels Enginyers que ens portarà al que havíem deixat tot pujant enlloc de baixar pel GR.

En arribar al pàrquing m’afegeixo a la refrescada al riu. No s’hi pot estar ni mig minut amb els peus a l’aigua: és gelada. Els mosquits i mosques se’ns mengen. Ens vestim en una revolada i marxem avall.

Gran excursió companys! Ens mereixem celebrar-ho amb una bona cervesa a la Molina.

Salut!

Els corriolaires: Andreu Calvó, Martí Montserrat i Joan Lladó.

 

 

 

VOLTA BICICORRIOLS AL PALLARS

DSCF7367

Per Martí Montserrat

198 Km i 6500m positius en tres etapes  23/24/25 de MAIG

Com ja heu pogut llegir en Joan ja ens ha fet una fantàstica i divertida crònica sobre la sortida anual que fem sempre per la fira. En aquesta ocasió ha preferit escriure una crònica de sentiments i a l’hora descriure un per un, els afortunats que vàrem poder passar aquests tres dies per l’Alt Pallars.

Per tant el que jo intentaré és descriure i donar ressenyes de la Volta Bicicorriols al Pallars doncs penso que aquest any ha quedat especialment rodona.

Rodona per la varietat de paisatges,  rodona per les grans diferencies en la vegetació entre les valls i les parts més altes, rodona esportivament pels seus grans desnivells i per les seves tècniques baixades, rodona per un punt de compromís al ser una ruta lineal estàvem obligats a fer l’etapa prevista.

Ha estat una sortida amb contrastos entre els pobles i les valls, entre els atapeïts boscos i les grans pastures que hi ha a la zona de Llesui. Entre les llarguíssimes pujades a ritme i els trepidants descensos, per tot això i molt més penso que a quedat amb tres etapes força iguals en quant a distancies i desnivells i ben aprofitada per les poques opcions que dóna l’orografia.

Per qui la vulgui repetir i/o aprofitar algun tram us faig una ràpida descripció.

DSCF7612 mapa 1Cartografia que he fet servir:

Mapa Parc Natural de l’Alt Pirineu E-50 de l’Editorial Alpina

Mapa Vall fosca E-25 de l’Editorial Alpina

Mapa Sant Maurici E-25 de l’Editorial Alpina

Mapa Pica d’Estats Mont-roig E-25 de l’Editorial Alpina

PRIMERA ETAPA 23 DE MAIG: DE SORT A ESTERRI D’ANEU  68KM I 2200M. DESN.

foto portadaSortim de Sort per un camí força marcat que passa per la Borda de Beta i d’aquí ens arribem fins el Poblet de Castellviny, pintoresc poble de quatre cases enfilat sobre un espadat rocallós on parem per visitar l’església en estat de semi abandonament. Seguim per un sender en forta pujada (trams a peu ) fins trobar la carretera que ens portarà fins al Poble de Pujalt, passem de llarg per anar a trobar una llarga pista que puja tot serpentejant pel Serrat de Vacanera.

foto 3Un cop a les Bordes d’Enviny deixem la pista i trenquem al nord seguint el torrent i per unes fortes llaçades arribarem als Planells de Calristà.

foto 4Seguim per pista fins una marcada torrentada on la deixem per pujar camp a traves direcció la Coma Llobatera. Un cop al coll anem flanquejant buscant no perdre alçada, per un sender aeri i tècnic, on ens hem d’aplicar a fons per tal de no posar peu a terra. Amb precioses vistes arribem  fins la Pleta des Ordigues

foto5Seguim flanquejant ara ja per pista fins l’estació abandonada de LLessui, on fem fotos

foto 6pintoresques i trèiem el nas per tal de assaborir  les grandioses vistes .

Tot seguit trobem la pista principal que puja fins la collada de Triador i ressegueix la falda S/E del Montsent de Pallars fins trobar el Pas de la Mainera, on les vistes dels pics a tocar de Montorroio i de Pala Pedregosa, junt amb els salts d’aigua del torrent de la Mainera, fan un racó fantàstic amb un gran ambient de muntanya .

foto 7Remuntem fins la portella de la Serravella (2265m) i per ràpida pista cap a la Creu de L’Eixol. Per fi arriba l’esperat descens doncs portem un munt de km només pujant i pujant … i pujant….

Baixem pel corriol senyalitzat que retalla direcció l’estació d’esquí d’Espot, on ens trobem un descenter que molt amablement ens indica que estan entrenant un descens de Copa Catalana… i sense dubtar gaire ens hi fiquem i el gaudim plenament tot i no dur les màquines adequades, fins que al tram final una malaurada caiguda d’en Joan enterboleix la festa i per moments ens fa pensar que s’ha fet mal de veritat . Però es fort com un roure i queda força atropellat però per sort pot continuar i acabem el descens fins arribar a Espot.

foto 8Sortim d’Espot per la carretera i trenquem direcció al poble de Estaís, fins trobar una pista que en forta pujada i constants marrades ens porta a la plaça de l’església on trobem les marques del GR 11 que per un aeri, tècnic i bonic corriol ens porta paral·lels a la carretera  fins mig camí de Jou. Altre cop per carretera passem el Poble i al cap de ben poc trenquem a la dreta per baixar pel bucòlic i divertidíssim corriol que baixa per les Costes fins el fons de la vall, ja a tocar d’Esterri d’Àneu.

L’ etapa és força dura ja que té més desnivell positiu que negatiu però molt maca, pels seus contrastos ja que comença a Sort al fons de la vall, a tocar del Noguera Pallaresa i uns 600m de desnivell. A mida d’anar augmentant l’alçada la vegetació canvia radicalment convertint-se en una ondulada verda catifa. Les vistes amb l´alçada augmenten en espectacularitat i en immensitat, provocant que puguem gaudir al màxim de la natura en estat pur i amb les mínimes interferències provocades per l’home.

Els pobles d’Espot, Estais i Jou són encara llogarrets ben conservats i entranyables a l’hora. I per acabar arribar a Esterri pel corriol de les Costes et convida a acabar l’etapa amb un somriure d’orella a orella.

mapa 2

mapa 3SEGONA ETAPA 24 DE MAIG: D’ESTERRI D’ÀNEU AL REFUGI GALL FER  AMB 72KM. I 2400M. DESN.

portada 2 etapaSortim pel vell mig d’Esterri per anar a buscar la carretera, que amb relativa suavitat va guanyant alçada cap els pobles d’Unarre i posteriorment Burgo.

Continuem direcció Llavorre i de seguida trencar a l’Est per prendre una llarga i feixuga pista que ens portarà al cim del pic Caubo.

DSCF7422A la part alta podem gaudir de molt bones vistes de la zona de l’estany de Sant Maurici i s’observa el característic perfil dels Encantats.

DSCF7436DSCF7440Per fi comença  l’esperada baixada!!! primer pel mig del bosc seguint un PR poc definit fins trobar la collada del clot de la Calba on ja trobem les marques del GR11, que el seguirem direcció el poble  d’Estaon. El primer tram és força cafre i entre la forta pendent i la humitat que hi ha ens veiem obligats a fer varis trams a peu fins arribar al Clot de la Cabana, on ja per corriol força tècnic podem anar gaudint de valent de l’esportiva baixada.

Cal destacar un tram de marrades amb molta pendent a l’alçada de les bordes de Cardedo i el senderó de pedra amb corbes aèries i tancades  arribant ja a Estaon.

DSCF7472Sortim d’Estaon per un petit corriol senyalitzat just sota la església i baixa cap el rierol amb un seguit de corbes exageradament tancades i molt arriscades que ens obliga a fer peu aterra més del que ens agradaria… molt maco i espectacular però poc recomanable per fer amb bici.

Arribem al Molí d’Amill i remuntem fins al petitíssim poble de Bonastarre,  baixem fins el fons de la vall per un divertit i ràpid sender que passa per Sant Feliu.

Visitem l’església de Ribera de Cardós i carretera avall falta gent .

DSCF7492Passem la cruïlla de Tirvia fins trobar un pont/ resclosa que ens serveix per creuar el riu i per un camp anar a trobar una malmesa pista que ens puja fins al coll del turó el Galís. Un cop al collet anem  caranejant per un duríssim caminot que ens planta de ple a Tirvia. Passem pel vell mig del Poble fins trobar el camí senyalitzat que passa per la Mare de Déu del Roser. Després d’unes fortes i tècniques pujades comencem a baixar per un corriol brutal ràpid tècnic i molt, molt divertit.

DSCF7500Un cop a la pista comencen la remuntada cap el bosc de Virós per unes pistes secundàries, que amb desnivell progressiu i constant ens acosten a Sant Lliser. D’aquí per pista bona arribem a les Bordes de Buiro, on agafem el dur corriol senyalitzat que retalla varies marrades de la pista que puja al refugi de Gall Fer.

DSCF7507Per fi hem acabat l’etapa i podem engolir unes birres tot mirant el Monteixo encara nevat i assaborir un tranquil  cap vespre en aquest perdut llogarret del Pirineu.

DSCF7503Aquesta etapa ha estat molt variada en el seu paisatge ja que va de la vall d’Esterri d’Àneu, a la vall de Cardós i finalment acabant a la vall Ferrera  per passar-hi la nit. Per tant ha estat una dura etapa, ja que hem passat pel cim del Caubo de 2281m per després baixar al fons de la vall per una dura i llarga trialera.  Tant hem disfrutat dels prats de les parts altes amb les seves immenses vistes sobre el Parc Nacional d’aigües Tortes, com dels grandiosos boscos centenaris de Virós. Hem gaudit dels poblets recondits i  de dos del pobles importants de la vall com son Rivera de Cardós i Tirvia.

mapa segona etapaTERCERA ETAPA 25 DE MAIG: DEL REFUGI GALL FER A SORT

DSCF7556Sortim del refugi per la pista direcció Est i de seguida la deixem per fer una remuntada per pista secundaria senyalitzat com a PR . De seguida la pista es converteix amb un meravellós corriol que va guanyant alçada entre el bosc, tot esquivant pedres i arrels fins arribar al llom (1840 aprox).

foto portada 3 etapaEn aquest punt comença un divertit descens fins trobar la petita collada amb el Farro on segons el mapa hem d’agafar un trencant direcció Sud que no hi ha manera de trobar (segons m’han informat a posteriori el camí d’ona la volta al Farro i s’agafa mes avall).

No trobem el camí????  però estem sobre on està dibuixat al mapa i també el GPS així ho indica… baixem com podem bosc a través fins trobar el camí de veritat que ve de molt més enllà… Què hi farem!  Els mapes no son perfectes.

foto 2Passem tot flanquejant per sobre de les bordes de Burg fins trobar ja bon camí.

Aquí tres companys per diverses raons ens deixen per fer drecera cap a Sort doncs no es veuen en cor de seguir.

Els demés seguim per un inclinat prat fins trobar la pistasa que ve de Tirvia i remuntar fins el Coll de So de Farrera.

DSCF7531Continuem per una rapidíssima pista fins el Coll de la Creu de Bedet i comencem el descens cap a l’ermita de Santa Magdalena. Després de fer uns rapidíssims km trenquem al Nord per una pista secundària i anar a buscar el perdut senderó que passa per les bordes de la Plana.

DSCF7537Baixem pel mig dels prats fins trobar les bordes de de Bedet i d’aquí ja seguint el curs del riu fins trobar l’amagada ermita de Santa Magdalena.

DSCF7547Aquesta ermita està en una cruïlla de rius i de camins on es respira una pau i una tranquil·litat que reconforta les animes del grup més turmentades… però després de fer el pícnic no ens queda altre remei que continuar doncs encara ens queda un munt de camí per fer.

DSCF7552Seguim per bon camí direcció a Sant Joan de l’Erm i no se què passa a la colla però nois allò semblava el Tur de França… mare de déu senyor!!! Quin ritme… per fi arribem després del vall de bastons a lesperada estació d’esquí nòrdic

DSCF7554Continuem encara per molt bona pista fins les runes de Sant Joan Vell, per trencar a Sud per un camí senyalitzat que en fortíssima pujada ens portarà fins el Coll de la Culla. Uff! quines apretades … amb tot el ferro posat i vinga , vinga, vinga…

Ara ja per pista bona ens arribem fins sota la Roca Senyalada i per fi podem relaxar les cames mentre baixem uns metres fins el Refugi de Comes de Rubió. Trenquem  a la dreta i passem de llarg i per sobre del refugi i anem avançant a molt bon ritme per una pista amb poc desnivell positiu, però ja hi tornem a ser… collons com anem … va parir !!!

DSCF7557Per fi arribem agonitzant, però vius, a la Basseta on fem reagrupament per poder començar l’esperat corriol. En aquest punt ens esperen 1500m de desnivell de baixada continua fins a Sort !!! per a tots es el moment més esperat de tota la sortida.  Primer comencem flanquejant per uns trams aeris i molt tècnics fins arribar a la Cabana de les Collades.

DSCF7558Petit tram de pista i ja hi tornem a ser… corriol tècnic, ràpid i velocitat en estat pur.

DSCF7561Seguim per un Tram de pista ràpida tot passant per la Boiga dels Savalls i un cop arribem a una petita remuntada a la zona del Bosc de Costa Negre deixem la pista i comencem altre cop a baixar com bojos per un trepidant corriol senyalitzat que ens portarà cap el Serrat de Sant Feliu. Aquest tram és un dels descensos més divertits i ràpids que mai hem realitzat i embriagats per la velocitat ens llancem serrat avall fins al poble de Sort.

D’aquesta manera tant brutal acabem la tercera i última etapa. Ha estat una dura etapa amb constants pujades i baixades passant per racons preciosos, com les bordes de Gurb, les bordes de la plana, Santa Magdalena, Sant Joan de l’Erm, voltejar el Pic de L’Orri passant per la  Basseta i acabant per un dels descensos més llargs i divertits que és poden fer al Pirineu.

Un cop a Sort  tanquem el cercle que vàrem començar el dissabte i quant et pares a pensar tot el que hem vist i hem viscut durant aquests tres dies dalt de les nostres estimades muntures…

Ara es veuen ja, llunyanes…  però son vivències autentiques de veritat !

Per molts anys en puguem anar fent companys.

mapa 3 etapa