ESQUÍ DE FANTASIA AL PIC DE LA SERRERA (2913 m.) 14.04.2015

IMG_9700Per Andreu Calvó

Com un privilegiat, aquest dimarts, si que marxo a esquiar amb els abonats al descans Inter setmanal; en Marti i l’Enric. Les altes temperatures, ens fan decidir ràpid; anirem cap a Andorra. Passem per Cal Andreu a recollir els meus bartuls, parada gastronòmica al Toca Teca, i marxem cap a la Vall de Ransol.

IMG_9727Deixem el cotxe, i sortim ja amb el esquís als peus, amb una neu força pastosa, que fa que avançar sigui mes feixuc del normal. Remuntant per la vall del riu dels Maners, anem guanyant alçada, remuntem per un canal curiosa, per l’estat de la neu,  passem pels estanys de Ransol, coberts per la neu. Després d’una bona suada ens plantem a la carena, que ens dura fins l’objectiu de la jornada; el Pic de la Serrera, uns dels cims mes alts d’Andorra.  Fotos de rigor, mengem i solucionem el Mon.

IMG_9736Un descens per una pala espectacular, cap a la vessant de Sorteny, on gaudim d’una neu primavera espectacular. Just per sota la Collada del Riu de les Cebes, tornem a posar pells i cap amunt per assolir la collada de Meners, ara ja si enllacem pala, canal i torrent per arribar al cotxe.

IMG_9730Parada a l’encantador i ben integrat llogarret del Pas de la Casa, a proveir-nos dels clàssics productes locals (xocolata, formatge, alcohol,…), un cop abastits tornem a fer unes cerveses a La Molina, d’aquest beure no en manca mai i cap a casa.

Gran dia, en una zona desconeguda per mi.

Fins a la propera….

Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

 

CRÒNICA D’UNA SORTIDA INESPERADA. 26.04.2015

IMG_8534Per Giovanni Leonardi

D’una sortida molt ben parida.

Quan sortim fora comarca, sempre ho decidim amb prou anticipació per tal que tots tinguin temps de muntar-s’ho i evitin de prendre compromisos  familiars que impedeixin d’apuntar-s’hi. Però vet aquí que en Martí proposa el divendres mateix d’anar el diumenge al Tagamanent, a fer una ruta que porta al cap de fa temps i que inclou pujades i baixades importants per corriols, tota una ruta inèdita per a nosaltres i que– assegura ell ja que l’havia trepitjada a peus amb l’Andreu en diferents sortides trekkineres – té tots els requisits per a resultar  molt maca, tècnica i ciclable a l’hora.

Així resulta que gairebé tothom ha de renunciar-hi contracor per una raó u altra, renegant perquè sap que es perdrà una excursió en bici singular i molt guapa. Mai s’ha donat el cas que s’hagi tornat a casa insatisfets. Quan un dels nostres pastors ens treu del corral domèstic del Maresme, ho fa per portar-nos a cop segur a pasturar per camps rics de molt bona herba bttera, on fer-nos un bon tip – amunt i avall – de corriols de bona qualitat.

Tres, només tres, cosa mooolt rrharha, ens trobem doncs a quarts de sis a l’Escorxador.

A les vuit aparquem a Aiguafreda. El full de ruta diu doncs que ens esperen dues senyores pujades i dues senyores baixades, totes elles intenses i “sense solució de continuïtat”. Res de descansos intermedis ni mariconades. Entremig, uns quants trams de corriols i GR . Que el senyor m’agafi confessat!

Arranquem al pou de glaç de l’Abençó i tirem per corriols paral·lels al GR5, mitja hora de pedres, arrels i fortes pendents fins al collet de la Roca de La Fe. Aquí de sobte comença una forta baixada que ens portaria per una fondalada massa bestia. Està clar que no ens hi hem de ficar. Un cop mirat el mapa amb el Joan, que també fa memòria d’un rogaining fet aquí, decidim recular. Desfem tot “lo pedalat”, agafem un tram de lloses del GR5 i la pista als Plans del Soler, fins trobar la maleïda  pista asfaltada al Tagamanent, que ja coneixem tots per haver-la fet fa temps en flaca, un inoblidable dia d’hivern de neu i fred. Quan per fi arribem a dalt al Coll de Sant Martí, les meves cames i la ronyonada fumegen i imploren que els regalin un breu  descans. Concedit. Gràcies, amics!

IMG_8521Prenem el corriol GR que, entre graons i xaragalls en camp obert, porta a la casa Bellver. Fem unes fotos de rigor, el paisatge ho requereix. La bassa d’aigua, l’arbre i el castell de rerefons composen un quadre pictòric preciós, i blancs mantells de boira baixa es fiquen entremig del colls més avall.

IMG_8525Comença sense preàmbuls  la primera baixada, una trialera cafre pel Turó dels Corbs fins a Vallcarquera! Martí avisa que és xunga, que no té clar que es pugui fer tota dalt la bici i uau!, aviat comprovo que me les passaré putes! És  tot pedregós i revirat, pedrots grossos i de cantons vius, aspres. Poc espai per passar, t’enganxes cada sis (dos x tres), corbes súper tancades i matolls sega-cames als costats. A més em quedo des d’un principi sense fre darrere, segurament la clàssica  bombolla d’aire! La maneta toca el puny i això m’ho posa encara més complicat. No puc amb els sol fre davant, si li dono massa sortiré volant…. Amb bon criteri, faig bona part del descens caminant, mentre escolto els crits de goig/terror/sustus dels dos cracs que no hi ha res que els pari, ni tan sols uns trams rectes de moooolta pendent, tots un  riu de pedres on s’ha de surfejar i derrapar sense possibilitat de parar u frenar. Vaparir els dos! Per sort la segona part del GR és més potable, i baixem junts fins avall.

IMG_8551Ara toca tornar a pujar, i aquí sí que cauen hòsties per a tots tres! Primer seguim la pista pel Collet de Seguer, i després una combinació de més pistes fins trobar el PR, mare de totes les pujades al Tagamanent! La trialera és absolutament preciosa, genial, però dura, dura, duríssima. I llarga, llarguíssima! Li diuen Itinerari dels tres Monts.

IMG_8536
Pateixes, al límit  de les forces,  així com gaudeixes quan aguantes i surt bé. Més d’un cop ens trobem – ara tu, ara jo, ara tots dos i tots tres, en algun punt complicat que ha acabat en fiasco, la cara desencaixada i la respiració sorollosament passada de voltes, totalment buits per uns instants (això al Joan no li passa mai, a dir la veritat! Però em consolo tot imaginant que una mica sí). I cada vegada penso “no puc més, plego, deixeu-me una pistola que us protegiré la retirada, vull morir aquí” ….i coses agradables per l’estil. I cada vegada, un cop recuperat i tornat al món dels vius, vinga sant tornem-hi amb un parells de pebrots, que per això som els Bicicorriols del Maresme.
Sortosament, com en tot, la pujada s’acaba i tornem a estar a dalt al Coll de Sant Martí. Deixem de banda el Bellver i anem pel GR5 a fer l’entrepà al Mas/Museu de Cà l’Agustí.

IMG_8549Veiem passar una colla d’endureros que venen del Plà de la Calma, un noi corrent que deunidó el ritme, un rapinyaire ben gran que ens ve a mirar per si podem ser el seu dinar (suposo la expressió cadavèrica de la meva cara li havia fet pensar en una presa fàcil….) i altre cop el paisatge tant bucòlic i tant silenciós…..Merda! que son aquests nens que criden tant allà baix? No els poden fer callar els seus pares i no li expliquen que això és una agressió i una falta de respecte a la natura? Bah, que els bombin. Estirem cames i anem per feina, ens espera la segona baixada.

Remuntem per la Creu de l’ Agustí per un corriol que passa per la Carena de les Merles, fins la Casa del Bellit, mentrestant que la maneta del fre es torna a posar més bé. Perfecte, no hauré de apurar tant a la baixada, la podré encarar en bones condicions! Passem ara al costat del Mas dels Fondrats, un mas molt gran, avui tot enrunat, amb la data d’edificació gravada en una de les poques finestres que queden senceres: Any 1675!…llàstima estigui en aquestes condicions….

DSCF7045(2)Flanquegem una estona més fins al Collet de Saiols, on per fí comença la baixada que en Martí deia, el corriol de la Carena dels Fondrats. Nois, aquesta sí que la recomano! Una passada del primer fins l’últim metro. Técnica i ràpida en la justa proporció, lloses pedres arbres graons salts corbes ben posats a bon criteri pensant que algú s’els pugui cruspir sense tenir que parar per trampes amagades (tret d’algun revolt tancat tancat, cosa que per cert és el punt feble d’uns quants de nosaltres. Luca i Uri, a veure si un dia ens doneu classe de stop-pushback-turn and go!).

DSCF7050(2)Després d’un parell de parades dels dos pastors, per a comprovar que jo arribi  encara viu i sencer, acabem feliçment la sortida, empalmant la pista que porta al Pou de Glaç. Al restaurant l’Abençó fem la gerra de birra de rigor i tirem cap a casa.

IMG_8542Gràcies companys per haver-m’hi portat i per fer-me d’àngels de la guàrdia.

Ara que coneixem el “que i com”, busquem un “quan” per a tornar-hi amb tota la colla de coglionazzi.

Gio

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos meves: cliqueu aquí.

BiCiCORRiOLS A LA GIRONA CHALLENGE MTB 12.04.2015

_DSC2593Per Pep Famadas

Nois, ho sento. Aquesta vegada he fet tard. L’efecte Challenge ja s’ha diluït en mig del garbuix laboral dels dies transcorreguts. El suflé cuinat a la cursa per part dels assistents  va durar un parell de dies a jutjar pel volum de whatsapps generats els dies posteriors. Els que hi fórem tornarem ben contents, tant a nivell personal pel paper realitzat, com per la qualitat de la cursa: organització perfecte i recorregut sorprenentment fantàstic. Poc que ens ho pensàvem. Tot i els dies ja passats permeteu-me rememorar en un relat personalitzat les sensacions caçades. Qui vulgui saber-ne més sobre el recorregut i altres afers de la cursa ho té disponible a la web oficial.
Situem-nos en la prèvia. Som abans de Nadal i el Gallitu ens comença a ratllar amb la cursa, cantant-nos les probables excel·lències de la mateixa: que és a Girona, que segur que estarà bé per què hi ha l’ajuntament al darrera, que hi ha bons espònsors, etc. etc. Per matar el tema el desafio: si tu t’apuntes, jo també. Dit i fet, a l’endemà ja hi érem tots dos, i en pocs dies en vam ser 10. Tot i haver fet el pas, m’espero trobar una cursa molt pistera que no és precisament el nostre fort, però tant se val, l’ambient de cursa sempre és divertit.
Malauradament van haver dues baixes d’última hora, no pas per manca de ganes. Finalment som l’Anscari, l’Oriol, el seu cosí Jordi, en Manel Tronxo, en David (que ha dormit mot poc), l’Àngel Senyor, en Gio i qui us escriu. Ei! També hi ha el Tigre del Cros, en Ramon, però d’ell no en sabem res.

da5fc3f451c1861f168f40b4a7b5f3deUns opten per dormir ja a Girona i altres ens llevem d’hora a casa, tot per estar a punt i concentrats a l’inici de cursa. Doncs resulta que amb tanta preparació sortim amb més de 800 tios a davant. Collons som a la cua del pilot! Va parir. Els que tenim ganes d’apretar tenim la consigna clara: gas els primers kilòmetres asfaltats per tal de no trobar «noses» en els corriols. Som-hi!!

Els primers quilòmetres asfaltats em sorprenen per què esperava que circuléssim per alguna carretera local i no és així. Es tracta d’un viarany de carrers per urbanitzacions tot passant pel Golf Girona on ja hi ha el primer pujador selectiu. Gas a fons, demanant pas i apartant-nos quan fem nosa, sense mirar al darrere per no caure en mig de la gentada. Els companys segur que s’espavilen. Vaja, doncs no tots. L’Uri i jo anem junts mentre que en Tronxo i l’Ans han quedat enrere. El company va fort i jo miro d’aguantar-lo, ara ja en tram de corriol. Corriol? Però si ara tocava pista segons el perfil! Mentre pedalo em distrec pensant que potser els organitzadors tenen un concepte de pista diferent al meu. Deu ser que un camí de desembosc destrossat pels reguerots encara té la consideració de pista. Molt millor, això promet!

DSC_0171Continuem a fons avançant a tort i a dret. L’Uri està posseït, va xuclant l’energia dels que va passant, mentre a mi un cuc em rosega el cap: què collons foto seguint aquesta roda, pringaré segur. Começa haver-hi uns quants metres nosaltres. Vaig fent xiclet però no acaba d’escapolir-se.

 Tot d’una un mallot SBR a l’encalç. A veure si serà en Ramon? Qui el va parir quina mala que fot!
- RAMON!! què passa tio! Ostia, quina mala cara fots nanu (fotent el dit a la nafra).
- Estoy fundido. He salido a tope, como siempre.
- No n’aprendràs mai, home. On vas amb els pros? Au va agafat a la roda i anem fent. Vinga collons.
Al caps d’uns metres em giro i no hi és. Llàstima. Ep, no val a badar que l’Uri no està per pidolaires, això és una cursa i fa dies que esmola el ganivet. Per sort el segon avituallament és a tocar i allà ens retrobem momentàniament. Agraïm l’aturada. En Ramon es queda per refer-se del tot. Nosaltres dos  no ens entretenim que en Tronxo i l’Ans poden aparèixer en qualsevol moment (bé, no és ben bé això però…). No en tinc ni idea on sóc i gairebé no veig ni per on passo. Només tinc una roda al davant que he de seguir com sigui.
I a les baixades no puc. El cabró traça molt millor que jo, com sempre, i a més a més no té miraments a l’hora d’avançar els porucs. Osti, no sé pas a qui em recorda. El perdo. Vaja. No passa res, està clar que hagués punxat tard o d’hora. Em relaxo una mica tot i no baixar el ritme. Ja no tinc roda. Aixeco el cap i, ara sí, puc observar les boscúries que ens envolten. Ara pinedes de pi pinastre, ara un alzinar, ara un bosc acabat d’aclarir. Ginestells florits, camps d’herbei esplendorós agraït de les últimes pluges. Quin goig. Ep!!! Llamp de llamp! Veig l’Uri. Toca un tram de pujada i la distància s’escurça. Béeeee, ja el tinc.  – Ei company, sóc aquí darrera -. A les baixades em deixa i a les pujades l’atrapo. I assolim el tercer avituallament.

El recorregut ens està sorprenent molt. En cap moment no hem fet cap tros llarg i pesat de pista ample. Sí que hem circulat per pistes però han estat enllaços a trams estrets, tots ells rodadors però amb aire de corriol. I també trams on la brolla embolcalla el corriol. No hi ha perill però no val a badar (als primers quilòmetres de corriol hem trobat un corredor amb la clavícula trencada). Tot i el cansament gaudim de la carrera. Només maleïm els senglars que tenen tots el corriols llaurats i no es pot pedalar còmodament. Aquí en deu haver un munt!.

Darrer avituallament. Segons el perfil queden un 7 o 8 km de pujada forta i després ja baixada i pla fins a meta. Sé que el company a la baixada no m’esperarà i ja no el podré atrapar. No em queda cap altra que encarar el desnivell buidant-me del tot de manera que l’Uri m’atrapi a la baixada i arribar junts al pla. M’hi poso i ho dono tot pujant. Quan ja intueixo el canvi de vessant em giro i no el veig. S’ha quedat enrere però ja m’encalçarà. Ara em toca esmerçar-me cara avall. Passo una parella al més pur estil Gomes. Es tracta d’una pista molt llarga, com la dels Ports, a la capçalera del pantà d’Ulldecona. Records. Gaaaassssss.

Ja som al pla. Ara 10 o 12 km de pla a la vora d’un riu i camps. Començo a pedalar i VA PARIR!!!! RAAAAMPEEEESSS!!!. Un tibantor em puja per cada cama. Totes dues de cop. Collons quin mal. Però ja tinc comprovat d’altres vegades que si paro és pitjor i no arrancaré. M’atrapen la parella avançada i m’ofereixen ajuda. Gràcies però ho de passar sol. Els segueixo tot cridant i pedalant intentant apaivagar amb els crits la força del Maligne que puja cames amunt. Sóc tossut i no em dono per vençut. Continuo pedalant darrera la parella notant que tot es va posant a lloc. Ja està, ja ha passat, però resten ombres del Mal, cal estar alerta.

Plat gros i pinyons petits. Som tres. Fins i tot m’ofereixo a fer un relleu i els animo a la darrera buidada. Avancem altres companys, però tiren la corda i es lliguen al nostre darrera. Quins collons  – tot i que jo faria el mateix -. Som un pilot de 7 o 8 cremant metxa. El traçat ens porta per un tram asquerós entre una tanca de la Nescafé i el riu. El ferm està destrossat dels senglars i ens acaba de desgavellar la carcanada, però nosaltres a fons. S’acaba el tram. En una corba canvio de pinyó i maleït sia s’enganxa la cadena!! Peus a terra poso la cadena a lloc i torna-hi. Ho torno a provar. Calma, calma, collons. Canvi? No sembla pas trencat. No, no, només es tracta de posar la cadena al seu lloc i alinear el canvi. Au va, home!

- Pep, Tot bé? Sento tot d’una mentre estic ajupit posant la cadena a lloc.

- Sí, sí, ja està. M’ha saltat la cadena. Li crido mentre el veig allunyar-se davant meu.

Quins collons, ja no hi pensava!! M’ha passat. Ja està. Em poso al seu darrera. Va amb una altra parella. Segueixo però no puc fer res més. Sóc conscient que la bèstia que porta a dintre aguantarà qualsevol embestida que presenti. S’ha fet justícia. A mí no em tocava arribar primer. Acabarem junts. Estic molt i molt cofoi. Ja hi firmava al començar. Som a Font de Jau. Deambulem per un prat i l’Uri, com no, esprinta fins a la ratlla. Amb prou feines el segueixo. Fi.

Estem esgotats. Aigua, necessitem aigua. Hem de pujar unes grades per aconseguir beguda. Estem rebentats. Seiem i esperem l’arribada dels companys. En Manel, en Ramon, l’Anscari, l’Àngel, en David i finalment en Gio, a qui felicitem especialment pel seu coratge, no deixant-se vèncer pel pes de l’edat. Tot un referent. Tots molt cofois.

Bé, això és tot. Ens ha quedat a tots un molt bon regust de la cursa. Felicitem a la organització. Tot i ser la primera segur que en seguiran moltes més i hi haurà pinyes per apuntar-si. Nosaltres? Ja veure’m.

Salut i Bici.

Pep Famadas

PASSANT PER 3 NACIONS. ESQUÍ. 12.04.2015

 

DSCF6980(2)Per Martí Montserrat

Amb en Joan anem cap Andorra a fer esquí de muntanya, ja que la temporada està força avançada i al Pirineu més pròxim comença a estar força just.
En Xarli ens ha passat informació fresca i ens comenta que per aquí encara hi queda un bon gruix de neu.
Aparquem al Pas de la Casa, just a l’entrada del poble/engendro i remuntem pel costat de les pistes direcció al Coll dels Isards, tot anant a buscar la petita vall que hi ha l’est del Pic de les Abelletes.
DSCF6962(2)Pujant per aquí, la pujada és molt més alpina  i distreta. Ja que deixem de seguida les pistes i ens endinsem a la petita i accidentada  vall. La neu està dura, encrostada i ventada però amb atenció i voltes maries anem pujant direcció al Coll dels Isards.
Quant som als peus de la pala final decidim pujar tot voltejant per la dreta per tal d’obrir bé la traçada. Però arribant a la part central de la pala la neu és molt dura i passem moments de tensió. Hem de fer varies voltes maries precàries amb la punta dels cantells.
DSCF6964(2)En Joan prefereix posar ganivetes i no arriscar i jo que estic ja un xic més amunt aguanto com puc i arribo al cap d’amunt del coll.

 

DSCF6966(2)A dalt del plató avancem ja amb ritme mes àgil direcció al Pic Negre d’Envalira 2823m.
Un cop al cim fem quatre fotos de rigor i comencem el descens de la pala sud direcció la Cabana de l’Esparver.

 

DSCF6969(2)UUUUAAAAAAAU!!!! Quin goig , quin plaer, quin passada, la neu orientada al sud està al “dente” amb crits i gemecs de joia trèiem el màxim suc d’aquest formidable descens. Tot baixant hem entrat a Catalunya i hem deixat enrere Andorra. Seguim el descens per la Vall de la Llosa resseguint el Torrent d’Engaït.
Deixem enrere els Estanys d’Engaït i seguim baixant fins trobar un gran plató amb poca inclinació, on la neu ja està un xic encrostada…a partir d’aquí la neu ja no val la pena. Decidim parar de Baixar i parar a fer un mos dalt d’un petit monticle d’herba al vell mig de la vall.
Fa molt bona temperatura, el paisatge es fabulós, la pau i el silenci s’encomana…tant que mentre en Joan es repara  el bendatge dels peus jo faig un gratificant cop de cap…Uf…quin bé de Déu, quin plaer estar aquí dalt !
Algun núvol empipador ens tapa el sol preludi d’un petit canvi de temps. De la Cerdanya estan pujant grosses nuvolades que de mica en mica guanyen la partida al fins a les hores descarat sol. Què hi farem…ja es hora d’anar tornant i amb una mica de desídia ens calcem els esquís altre cop.
Mentre anem remuntant ens ve a la memòria quan fent la ruta dels Bons Homes amb Btt vàrem passar per aquí tot baixant de la Portella Blanca direcció a Bellver.
DSCF6974(2)Un cop al coll és inevitable pensar amb els bons records de quant estàvem fent la travessa i amb el que vàrem patir per a travessar la portella amb les bicicletes a coll.
Al fer el canvi de vessant deixem Catalunya enrere i entrem a la Catalunya nord ( per desgracia Francesa) i tot mirant la Vall de Campcardós se’ns fa inevitable pensar amb el company Valentí i el molt que l’hi va costar remuntar les rampes finals amb la bici a coll. Va ser dur i força èpic però és un record que tindrem per sempre.
Flanquegem en suau descens direcció a l’estany de les Passaderes  per tal de fer la remuntada final cap el Coll dels Isards i així poder tornar Andorra.

 

DSCF6978(2)El descens del coll dels Isards la  neu encara està força dura però es deixa fer i amb un tres i no res ens plantem al Pas de la Casa.
Hem quedat força satisfets, hem fet cim , hem fet un molt bon descens i hem esquiat per tres nacions…que mes es pot demanar?

Els Bicicorriolaires: Joan Lladó i Martí Montserrat

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

 

 

LA SENGLAR 2.0 AMB RETOC BiCiCORRiOLS 15.03.2015

DSCF6676Per David Argüelles

El passat diumenge 15 de març, ens vam aventurar tot i saber el que ens trobaríem -fred, neu, fang-, a fer la senglar 2.0.

Tot i que la majoria ja l’havia fet, era nova per mi.

Arribem a Sant Esteve d’en Bas i ja notem que serà un dia fred, després de fer un cafè i un mos de coca, enfilem la ruta, de forma feixuga pel fred però amb ganes de fer les primeres pujades, no per res, sinó per entrar en calor.

Primera parada volcà de Sant Marc, el dia promet, la neu caiguda la nit anterior i el fang acumulat, no ens ho farà fàcil.

DSCF6657Enfilem cap al santuari del far, i jo ja faig de les meves, fent-me el valent en un bassal gegant, ensopego i faig la primera banyada del dia, dic la primera perquè tot i que no em va veure ningú en vaig fer una altra d’aquelles que t’enfonses fins la cintura, buff, em vaig guanyar el mot de “peus molls” a pols.

DSCF6651Després de gaudir del meravellós paisatge que ens brinda la neu, arribem al santuari del Far. Aquí parem a fer l’esmorzar i a refer-nos del fred.

Deixem la neu i agafem el corriol que segueix la cinglera i baixem per les marrades del Goleró, empedrat que ens fa apretar el cul i pujar la adrenalina.

DSCF6686Un cop a baix, ens toca tornar a enfilar per una pista feixuga, tots agafen un ritme i jo em despenjo una mica ja que el fang ens està començant a masegar les cames.

DSCF6892Un cop dalt ens dirigim cap al salt del Sallent, on al costat del mirador, fem una altra parada tècnica, i mengem unes barretes, fem quatre riures perquè comencen a sortir powerbombs, pastilles de potassi etc, productes gens habituals entre nosaltres.

DSCF6708Tornem a enfilar cap a Rupit, terreny que em conec bastant i començo a veure que patiré de valent, voregem Rupit i continuem cap a Pruit, aquí em plantejo de deixar-ho i tornar per la carretera, el fang m’havia destrossat les cames.

Arribem a Pruit ja bastant madurs, jo molt tocat, allí omplim aigües i jo em prenc un red bull que portava.

Hi havia uns marrecs corrent per allà i d’una masia, surten dos joves, un d’ells amb accent molt tancat, “de Vic”, que quan els diem d’on veníem i on anàvem, deixa anar un “QUE SOU BENEITS!!!”, després de xerrar una estona ens treu una safata de coca casolana que els havia sobrat del dinar, i com golafres, vam perdre l’educació i no en vam deixar ni un tros.

Redéu com estava la coca, i sort que al final no va treure el vi, sinó potser si que hem d’anar a cercar la carretera per tornar.

DSCF6907Continuem per la part alta, i després d’uns quilòmetres de pujar i baixar, arribem a la Coromina, a Falgars, on els plantejo que jo tiro cap avall directe.

Després d’uns estira i arronsa, em convencen (cosa que els ho agraeixo) i continuem directes cap a l’ermita, que ara no en recordo el nom, ja que la tarda se’ns tira al damunt i comença a fosquejar.

Arribem a l’ermita i per fi comencem la trialera que ens portarà fins baix, trialera molt maca d’aquelles que et fan pujar la temperatura.

DSCF6916Un cop a baix, orgullosos d’haver-ho aconseguit, xino xano ja per la carretera asfaltada, ens dirigim cap els cotxes, fent una parada abans en un rentat a pressió per treure l’enfangada que portaven al damunt les nostres pobres bicicletes.

En fi, tot i que el dilluns vaig estar amb febre, potser per la remullada?, la sortida va ser molt maca.

Una altra a la saca, amb molt bona companyia.

Corriolaires: Joan, Martí, Pep, Albert; Anscari i un servidor David.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

PEL NORD I PEL SUD. PIC RODÓ. 08 i 10.03.2015

DSCF6785Per Joan Lladó

En Carles havia organitzat, de feia dies, una escapada d’esquí al Pirineu central per pujar al Posets. S’ajornà una vegada per previsió de mal temps i es canvià pel cap de setmana passat. Els que s’hi van apuntar, els d’Arenys i en Carles, marxaven el dissabte al matí. A en Martí i a mi aquest dissabte ens tocava treballar i així fou com dijous, tot tornant de pedalejar pel Bertí, em comentà que ell segurament pujaria dissabte a la nit fins el refugi per trobar-se amb la colla. Pitjors pallisses ens hem fotut algunes vegades per fer el que tant ens agrada, però aquesta vegada em semblava excessiu: arribar de matinada, dormir res, foquejada, cim -si, fantàstic-, tornada qui sap a quina hora i a sobre descàrrega de camió a la matinada següent… Martí, si vols que anem a esquiar plegats, ho hauríem de fer més a prop. Va bé? Doncs som-hi.

Vaig trobar una piulada del Pic Rodó des de Plans de Balaguer al Conflent del cap de setmana anterior. S’ha de provar. Ni en Martí ni jo vam comprovar on es situava exactament aquest poblet i havent passat el Coll de la Perxa, i Montlluís, on aproximadament pensàvem que trencaríem vall amunt, encara ens restà un bona quilometrada de la carretera de Perpinyà avall fins que trobàrem el trencall.

Passem Prats i enfilem pista amunt fins que una tanca i un pas canadenc ens barren el camí. La neu ja té més presència però tot i així arrufem el nas. Som a 1400m. d’altura. Què fem? Ara som a can collons de tot arreu i hem arribat fins aquí. Provem-ho.

Ens preparem, carreguem els esquís a la motxilla i amunt. Ah! m’he embenat els peus per primera vegada fent esquí: vull fer la prova per evitar les nafres i no gastar tant d’esparadrap.

DSCF6770Els primers metres pinten molt malament de neu. Tanmateix som optimistes. Seguim fins la presa que voregem fins a trobar la pista que hi puja anant a cercar una vall més obaga i possiblement més nevada. Allí ens calcem els esquís i comencem a foquejar per un torrent que va es va escanyant i prenent un desnivell considerable. Convé fer desenes de voltes maria.

DSCF6774Sortim del torrent i entrem al bosc. Mal fet. La progressió es complica i tornem al torrent que sembla més plausible. Aquest torrent puja directe al cim, el pendent augmenta i la neu es deteriora amb l’alçada; plaques molt dures o trams que es desfan i baixen. On podem, flanquegem cap el bosc per arribar de la millor manera al Coll Mitjà.

image10Al coll ens hi rep un fort vent. Ens abriguem i ens calcem els grampons, doncs la neu és tota ventada i discontínua. Ens retrobem amb un excursionista de raquetes que ja hem saludat a l’aparcament i que s’enfila cap el cim carregat com una mula; a part l’armari per motxilla, hi du la taula de snow i penjada.

Al cim, on hi ha un telèfon d’emergència accionat per plaques fotovoltaïques, ens hi fem les fotos pertinents; és una talaia de primer ordre des d’on es pot observar gairebé tot el Pirineu oriental. Ens arrecerem al vessant sud on podem fer el mos còmodament. Mentrestant, arriba esbufegant l’esforçat excursionista. És del Rosselló, d’un poble al costat d’Elna. Feia molt de temps que no feia muntanya i està baldat.

DSCF6810En Martí li pregunta -constatat que ja havia fet el cim anteriorment- per on és millor baixar amb esquís. Ens diu que per la pala oest i que al seu final ens trobarem amb la pista de la Vall de Riberola que seguint aquesta ens portarà directament al cotxe. Ens explica també que és un tub força tancat la qual cosa em fa arrufar el nas.

La millor opció que ja coneixem és baixar pel torrent per on hem remuntat, malgrat el flanqueig no gaire bonic que cal fer per arribar-hi. Tot i així, baixem uns metres pala oest avall per treure el cap. Es veu força ampla i oberta. -A reveure, Figueres! És el cognom del rossellonès.

La neu, després del que hem trepitjat fins el cim, podem dir que és notable, en quantitat i en qualitat. Fa sol, no fa vent. -Vinga, gravem-ho que això és excepcional!

DSCF6826Anem trampejant cercant les llenques més netes i les clapes de bosc més aclarides però arribem a l’alçada del bosc atapeït i el sotabosc poc penetrable, i per molt que ens hi esforcem, ens veiem obligats a treure’ns les fustes. Baixem un caos de pedres no gens còmode fins que finalment trobem un camí prou net que ens condueix a la pista. Calcem. I ara neu, ara pedra, ara una ratllada més i arribem al cotxe.

DSCF6827Al cap de poc arriba també el nostre esforçat excursionista tot cofoi i li comentem la jugada. No hem baixat pel mateix lloc que ho va fer ell.

Tot baixant ens aturem en un revolt passat Prats on hi ha ple de cotxes aparcats a la vorera. Hi anem a treure el cap. Suposem que el camí ben fresat que veiem deu dur als Banys de Fontpedrosa. Amb temps ens hi aturarem per visitar-los.

Per evitar les cues al Ripollès, fem la tornada cap a casa pel Boló.

Resumint, descoberta de nous paratges i sorpresa-regal en l’inesperat descens.

Quan tot just ha passat un dia, que a la matinada de dimarts em recullen l’Enric i en Martí per anar cap a Vallter. Diumenge des del cim vam poder copsar que les valls encarades a nord eren força curulles de neu. Des de casa i per la vall de Camprodon ho tenim força a prop.

Vaig veure, igual que l’Enric, alguna piulada a la vall de Comamitjana que podria ser força interessant i cap allà ens dirigírem.

Amb un esmorzar previ a Setcases, a l’aparcament de baix de Vallter ens calcem les fustes i remuntem la Marrana per la pista del refugi.

DSCF1670La neu és força dura i en alguns trams, vidre. Als peus del coll ens col·loquem les ganivetes no fos cas que haguéssim de fer malabarismes però el superem sense massa dificultats.

Ja veiem el nostre següent objectiu, el coll de Comamitjana, al final del llarg flanqueig, entre el Bastiments i l’Infern. Comencem la marxa, de moment, amb una pendent força assequible i sense les ganivetes, fins assolir un gros pedró, on ens les calcem, car des d’aquest punt fins el coll, la situació canvia i l’estat d’esperit també.

DSCF1683Després de descarregar una bona dosi d’adrenalina i de veure com l’Enric Tomba progressava tan fàcilment per aquells verals amb les seves noves ganivetes, ens fem amb el coll de Comamitjana.

IMG_7876Traiem les pells i iniciem el primers descens de la jornada. La primera pala és neu dura però canviem de torrent i ens col·loquem en un vessant més agraït i comença la diversió: ens permet baixar recreant l’estil. Això no té preu!

DSCF1699(2)Gaudim del descens entre boniques i plàcides torrentades, tacades per clapes d’avets i pins i sempre amb el cim del Pic Rodó, el Coll Mitjà i el Pic Gallinàs que se’ns van apropant per moments.

DSCF1697(2)I així arribem, decebuts, a l’esperat refugi Matutano on esperàvem de trobar-hi una tauleta amb l’aperitiu del migdia a punt. L’aperitiu que si ens esperava era un flanqueig enmig del bosc després d’esmorzar en la calma d’un assoleiat fondal. Volent estalviar desnivell ens guanyem una encigalada de les nostres per arribar igualment ben a prop del refugi de l’Orri des d’on havíem de remuntar la vall de Bassivers.

DSCF1718(2)Trobem el camí de pujada amb traces ben marcades i sense dubtar iniciem l’ascens per la llarga vall. Foto aquí i foto allà, va passant l’estona i les nafres es van encenent. L’embenada que m’he fet avui no ha estat pas millor que la de diumenge. Això si, sempre millor que l’anterior sistema: cobert d’esparadrap.

DSCF1720(2)Quan la vall es comença a obrir, albirem el coll que haurem d’enfilar per accedir a la vall del Ter. La quietud ens envolta. Només se sent el fregadís de les pells. El contrast entre aquests moments i els de treball és sorprenent.

DSCF1752(2)Poc abans d’arribar al coll, una molt bella imatge se m’apareix a contrallum: una gran ona és a punt d’engolir els companys que progressen per arribar al capdamunt.

DSCF1762(2)Fem el darrer flanqueig en deu dura. L’Enric Tomba ens sorprèn amb el seu progrés en aquests ambients. Amb un tres-i-no-res es planta a dalt. El deu que l’ha parit!

Cerquem la millor entrada a la canal que ens ha de dur a baix i mentrestant faig algunes fotos als Grans de Fajol.

DSCF1773Fem el descens a les pistes per una canal que de primer antuvi fa basarda però un cop a dins fa de bon baixar. Unes pedres que la tanquen com un embut en fan estar molt alerta. Quatre voltes i les passo. Bé, molt bé!

DSCF1777(2)Davallem per les pistes fins al pàrquing i aquí s’acaba la gran jornada d’esquí. Descobrint noves contrades com aquell qui diu al costat de casa.

Per molt anys i fins aviat.

Joan

Els corriolaires: Martí M., Enric S. i Joan Ll.

Les fotos del Pic Rodó d’en Martí: cliqueu aquí.

Les fotos del Pic Rodó d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos del tomb Matutano d’en Joan: cliqueu aquí.

 

 

BTT PELS CINGLES DE BERTÍ 05.03.2015

Per Ramon Grueso

DSCF6735Bueno, aquí va mi primera crónica!!!

Hoy tocaba entreno de calidad o, como a mi me gusta llamarlo “me gusta ir en bici”.

Por primera vez -y espero que no sea la última (jejejeje)-, salida fuera de comarca con mi colla “Bicicorriols” que desde el primer día me han tratado como uno más de esta gran familia, siendo el juvenil del grupo como dice mi gran amigo Ismael Ventura.

La quedada empieza a las 9:15 de la mañana, donde Martí y Joan pasan a buscarme para salir dirección Aiguafreda que es donde hemos iniciado una ruta de BTT brutal.

imageComenzamos subiendo por una pista que nos ha costado encontrar porque a Martí no le iba bien su gps (jejejejeje). Me  río porque este grupo de fenómenos son anti tecnología y siempre vamos de ruta con mapas. Vamos a la vieja usanza.

La ruta ha sido una aventura de corriols y trialeras interminables y unas vistas espectaculares, con acantilados, cascadas, vamos, algo que se te mete en la retina y es imposible de sacartelo de la cabeza.

La primera parada ha sido en una atalaya de vigilancia al borde de la cinglera, que para llegar hemos hecho un corriol por la arista de un acantilado con vista  hacia Barcelona. Imaginaros a la altura que nos encontrábamos disfrutando con nuestras bicis de montaña.

DSCF6716Bueno, pues ahí hemos hecho parada técnica para comer unas barritas y hacer unas fotos, que las fotos son nuestras fieles compañeras de las salidas para poder recordar nos de donde hemos estado.

DSCF6721Después de unos minutos de parada técnica seguimos por un corriol que para mi era una trialera de piedra súper técnico, que como no, a la primera de turno incada de pico. (jajajajaja)

Para no perder la costumbre, una salida sin una piña no es una salida de BTT. Por suerte solo chapa y pintura, me levanté y seguimos bajando dirección al Monastir de Sant Miquel del Fai, que yo no había visto en mi vida.

DSCF6730Ahí hemos hecho segunda parada técnica para reponer agua y comer nos el mini bocata que había traído el Martí, que el pobre lo ha tenido que partir en tres.

DSCF6735Una vez recuperadas las fuerzas, nos hemos puesto por faena y hemos comenzado a subir una pista interminable que se nos ha hecho eterna, para poder enlazar mas corrioles y tráileras de vértigo donde lo única sensación que puedo explicar es adrenalina pura …..

DSCF6761Y ha sido un sinfin de caminos estrechos y piedras hasta llegar a la zona más bonita para mí de esta gran ruta. Una zona de descenso de un color carmesí que alegra las vistas, algo inusual por nuestra zona del Maresme. Ahí hemos enlazado las ultimas bajadas hacia el coche que después de cuatro horas de ruta ya pedíamos la hora y necesitábamos algo sólido en el estómago, porque después de una gran ruta como no un buen menú en el gran bar restaurante Montseny de Aiguafreda donde nos aún tratado súper bien a parte de ponernos un buen menú a las 4 de la tarde. Donde no todos los restaurantes sirven a esas horas.

DSCF6769Y aquí pongo fin a nuestra pequeña aventura fuera de comarca, espero poder repetir a la próxima cita porque estos viejos rokeros (Bicicorriols) no paran de asombrarme cada día que salgo con ellos. Pues aquí dejo mi vivencia y mi primer debut como escritor (jijijiji) espero que OS guste, gracias y hasta la próxima.

Ramon

Els corriolaires: Joan Ll., Martí M. i servidor.
Distància recorreguda: 46 km.
Desnivell acumulat +: 1500m.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Ramon: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

D’ESTRENO CAP AL SUI. 01.02.2015

Per Pep Famadas

IMG_7118A mitja setmana em sorprèn la proposta (d’en Pistons em sembla) d’anar al Sui, a la que m’hi apunto sense esperar autoritzacions. És una sortida que tinc pendent des de sempre: tots els altres atacs he causat baixa i m’he hagut d’empassar les cròniques amb aquell puntillo de malla llet, què hi farem. Sembla que comença la febrada «Girona Challenge» i la temperatura d’alguns ja s’enfila. El cos els hi demana patiment i el volen cercar al desnivell del Sui. Doncs, sí, som-hi.

M’encalcen a Can Comalada a quarts de vuit, encara fosquejant. Som força colla i amés pugen barrejats amb altres beteteros matiners amb frontal, de qui gorregem la lluminària. Eiiiii, ara veig quin és el motiu de la convocatòria: finalment en Pistons estrena muntura. Ah, mira, també és una TDK de plàstic i rígida, «top level». La meva reina ja té una cosineta. Home, un esdeveniment com aquest s’ha de celebrar amb un bon desnivell, com no. Felicitats mestre!! No és pas l’únic. En Marc, mamelló del Doctore, porta una germana bessona. Carai tu, quin goig. També bé en Jordi, el cosí de Can Noé, corriolaire puntual. Benvinguts tots.

Collons, ja hi som? Anem a molt bon ritme per la riera (marcat pels il·luminadors) i encarem tots barrejats el corriol cap a Can Ribot per la carena de la banda de Can Pins. El ritme no afluixa i els dels frontals fan figa, no hi ha contemplacions. Ens aturem per reagrupar-nos i ves per on, resulta que una de les llanternes és en Joan, bon amic cabrerenc, amb qui converso uns minuts tot pedalant. Resta pendent entre nosaltres una matinal trialera per Burriac (la Bassa del Senglar, potser?).

Baixem cap a Mogent pel corriol de la vessant de Can Ribes, força recent però ja molt fressat, amb un petit retràs degut a la muntura d’en Ventús. Allà ens deixen en Valentí, convalescent, i en Tronxo, que te missa d’una. Patim una mica pel primer no sigui que el mossèn li foti un bon sermó abans d’esrmorzar.

La resta atrapem l’asfalt que es ha de portar a Cànoves. Sense voler ens anem estirant fins que el xiclet es trenca pel darrera: a en Marc sembla que les cames no se li avenen amb la nova eina i gira cua. A la que som entaulats al forn de Cànoves, en Pistons posa ordre i el mamelló torna a girar per venir a fer el cafè amb llet. No el convencem de continuar.

Fot un fret de collons i, ara sí, engaltem el Sui. La darrera vegada que vaig ser a Vallforners va ser amb la família i algun fill a l’esquena. En aquella època no em fixava amb els pujadors. Ara, i tant que m’hi fixo! Segur que resten fitxats per sempre. Entre la màquina nova i els enfebrats de la challenge a davant  només hi ha estopa. Buffff, quin patiment. Arribem al mas de Vallforners, guardià de la vall. Hi ha hagut una baixa al darrera: en Jordi també ha girat cua. Home, sap greu. L’espera al solet però, ha reconfortat.

IMG_7089Hi tornem de la mateixa manera. Els malalts els hi puja la febre i sort que en Pistons posa seny. Anem pujant i al darrer revolt assolellat parem per reagrupar-nos. Tinc gana (no m’estranya) i sense espera de consens menjo. La resta finalment s’anima preveient fred i vent al Pla de la Calma. No ens torbem gaire. Som ja a la Casanova de Vallforners i finalment menem a la plana, ventada i glaçada. Segur que estem sota zero (en Logístic ja ens ho va preveure).

Per fi deixem pista per aconseguir l’objectiu. Són quarts de dotze i tots ben satisfets de la bona pujada. Alguna foto de rigor i anem-hi de cara, que és tard, fot fred i ara toca la tan sentida trialera.

IMG_7091Fa tot just un mes hi vaig passar a peu amb la família des del Samon. En aquella ocasió, al baixar, el  meu cap marcava la traçada com si anés sobre rodes (una malaltia que tenim els corriolaires) i recordava algun tram de u-i-iui. Vinga, doncs, a veure què.

IMG_7117Doncs, sense adonar-nos, ja som al coll de Pi Novell. Maca, sí, i tant. Però com que últimament (sobretot la perla de Riells, després dels empedrats de Morou) el nivell és tant alt… En Pistons ens adreça cap el Coll de Palestrins, també per trialera, també extrema, extrema. Bé, ara sí, molt satisfets. Fins i tot em desmuntat en algun tram, tot i que…

Cerquem un corriol de descens per la carena més evident, direcció sud, pel Turó de la Moixera, del que en Pistons en té referències via wikiloc. I anem de dret tot i que malbaratem desnivell per pista fins a trobar-lo en el punt estimat. Ens adonem que comença més amunt i ja tenim excusa per tornar.

El descens és free-rider, poc trialero i molt, molt fressat. La diversió però hi és igualment. Anem baixant i travessant camins de desembosc fins a un sot on s’acaba la distracció. Acabem en un cul-de-sac. No sabem on som (potser a la Serra de Cabanyes?) No encertem el sentit del camí i fem unes pedalades extres per a recular. Ara ja ens deixem anar, no sense patir un bon ensurt amb una cadena que barrava el pas. Anem a parar a una senyora granja de vaques, Can Perera, al veïnat de Brugueres, a Sant Pere de Vilamajor.

Cap a casa evitant tant com podem l’asfalt fins el Mogent. I, sense poder estar-nos-en, darrera estrebada al collet i, en formació de pilot, de Dosrius a Argentona.

Molt bon estreno Joan. Salut companys.

Corriolaires reeixits: Marcel, Anscari, Adrià, Oriol, Joan, David, Pep.

Corriolaires puntuals: Valentí, Manel, Marc i Jordi.

Distància: 83 km.

Desnivell: 1.970 m.

P.A. Abans d’escriure la crònica he passat una bona estona llegint les anteriors al bloc. Són un bon exemple del terenà del personal: en Raffanculo ja apuntava maneres, el pistero d’en Logístic i el seu privilegi de sortir entre setmana, en Pistons i les referències a la història local i el Màster i la seva tralla corriolaire trialera. Nois, que no decaigui.

DSCF1473

VAL D’ARAN. 13 i 14 DE GENER DE 2015

Per Enric Subiñà

Des d’abans d’acabar l’any que en Martí buscava colla que l’acompanyés uns dies la segona setmana de l’any, que tenia vacances, i em coincidia a mi amb uns dies de festa. Vam concretar que, si el temps era bo, marxaríem el dimarts i el dimecres, i el destí, Val d’Aran, ja que dos dies calia aprofitar-los per anar al nostre Pirineu més Occidental, on malauradament no hi anem gaire, a banda de la poca neu que hi havia al Pirineu Oriental. El diumenge anterior, Festa Major de Sant Julià a Argentona, em vaig trobar el Joan guaitant els Tres Tombs i em va dir que també s’hi apuntaria. Ja erem tres!

IMG_6608Vam sortir a les sis del matí sense tenir clar què fer. Jo havia mirat alguna ressenya i piulada, i atenent que la previsió per arribar a la Val, esmorzar inclòs, seria força tard, calia trobar algun cim que poguéssim sortir del cotxe amb els esquís als peus. Un dels més populars era el de Vaciver, amb nom gairebé homònim al situat darrera el Bastiments, amb inici al Pla de Beret, que tot i la seva popularitat era inèdit per nosaltres tres. Després de passar el Port de la Bonaigua, amb relativa poca neu, vam fer un breu esmorzar al bar Muntanya de Salardú, vam deixar la furgoneta a l’aparcament de l’Orri. El dia era fantàstic, amb molt de sol, poc vent i temperatura baixa, rondant els 0ºC. Malgrat estar a tocar de les pistes de Baqueira, el fet que l’itinerari d’Escornacabres no tingués prou neu, va fer que la part baixa del circ de Vaciver estigués solitària, i ens fes l’efecte d’estar en una vall aïllada. Després d’un petit pendent arribem a l’estany de Baciver, que travessem sense cap dificultat per anar cap al nordest a buscar els estanys del Rosari de Vaciver.

IMG_5801 L’itinerari de pujada va voltant el cim per l’est per per prendre el darrer tram pel llom.  Malgrat que el sol ens fa companyia gairebé tota la pujada, al cim fa un lleuger ventet que glaça el suficient per no ser un bon lloc per fer un mos.

DSCF1328(2)Així que després de gaudir de les magnífiques vistes cap al Mauberme, gran senyor de la Val, i sobretot cap als grans cims del Pirineu al nostre sudoest (Bessiberris, Aneto/Maladetes, Posets…).

DSCF1361(2)Ens preparem per baixar la gran pala, que rep el sol de tot el dia, i trobem una neu força endurida, amb les traces d’altres esquiadors que ens han precedit jornades anteriors, fet que dificulta la baixada i fa que no la gaudim com des de baix haguéssim pogut pensar. Arrecerats del vent fem un mos, i continuem la baixada per anar a trobar el camí de pujada més enllà de l’estany inferior, per arribar directament a l’aparcament.

DSCF1369(2)L’avantatge de marxar dos dies és que després de la primera jornada d’esquí no cal fer una quilometrada. Per tant, després de poc més de 10′, arribem al nostre allotjament: l’alberg Era Garona, a Salardú. Una bona dutxa, unes bones cerveses, una visita a Sant Andreu de Salardú, amb el crist romànic, unes bones xerrades, un sopar acceptable i un bon descans, o no, que hi havia molts grills a l’habitació…

DSCF1401L’endemà ens feia gràcia el Mauberme, però no teníem gaire clar la neu que trobaríem a la llarga pista d’aproximació. Parlant amb un dels recepcionistes sobre les opcions a fer ens aconsella, sense dubtar-ho, el Tuc de Salana, a la Val d’Aiguamòg, que ell havia fet amb heliesquí. El cert és que cap de nosaltres l’havia fet, i gairebé no n’havíem sentit a parlar, i per tant ens va semblar una bona opció, al sud de la Val.

Després d’esmorzar aparquem el cotxe passat l’embassament d’Aiguamòg, on la carretera ja resta tancada. Allà hi ha les motos de neu que es fan servir per pujar els clients i els productes als Banhs de Tredòs. Fa molt de fred, i malgrat el cel és blau, al sol li costa molt de treure el cap en aquella vall orientada totalment al nord. Comencem l’ascens per la pista fins la borda de Lacres, on una torrentada molt fressada ens conduirà fins a la pista que uneix Arties amb els Banhs. La travessem, amb el nostre objectiu just al damunt, i ens comença a tocar el sol.

DSCF1430Pugem fins a buscar la cara sudoest del Tuc, que és per on es puja. En aquest punt, magnífic mirador, tenim el Montardo d’Aran i el seu circ just al davant, amb l’abrupte cara Nord curulla de neu.

DSCF1451Quan entrem a la forta pendent de la seva cara sudoest, molt assolellada, ens trobem amb una neu força dura, com ens va passar ahir. Com que encara ens queden uns 200 mts de desnivell jo i en Martí en calcem els grampons i comencem a pujar. En Joan ho intenta amb les ganivetes, però al cap de poc veu poc segura la progressió en el fort pendent i també es treu els esquís.

IMG_5863Amb 10 minuts ja som al cim!. La seva situació li proporciona una gran vista cap al circ de Colomers, els Bessiberris i el Montardo, tot a tocar, i no gaire lluny el Mulleres i el massís de la Maladeta. A diferència d’ahir no fa gens de vent i s’hi està molt bé. Aprofitem per fer un mos, i en Martí no es resisteix a fer la pala est, on després de baixar-la torna a pujar pel llom nordest. Intentem baixar directament per la dreta pala nord, però l’estat de la neu ho fa desaconsellable.

DSCF1497Descendim esquiant per on hem pujat fins que podem entrar pel lateral a la pala. Tot el tram fins a la torrentada que ens porta a la borda d’Espanha i de Lacres ens ofereix una neu pols boníssima, que ens permet deixar les nostres sinuoses traces gravades a la neu. La pista fins a l’aparcament, ajupits i agafant velocitat, es fa molt divertida.

Dos dies molt aprofitats, amb una metereologia excepcional, que contrarrestava una mica la justa qualitat de la neu. Dos cims inèdits per tots tres, el Vaciver (2644 mts) i el Tuc de Salana (2483 mts). I, sobretot, molt bona companyia!

DSCF1520Els bicicorriolaires: Martí Montserrat, Joan Lladó i servidor, Enric Subiñà.

Les fotos de l’Enric: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

 

DSC_1136

MATINAL PER LA MOLA 28.10.2014

Per Martí Montserrat

Sortida per canals, cims i racons poc transitats del parc.

Amb en Joan sortim a fer un tomb pel Parc de Sant Llorenç del Munt i concretament per la falda Est de la Mola, on el relleu escarpat dona joc per fer una sortida divertida i diferent.

Deixem el cotxe a l’aparcament del dipòsit a tocar del Camí dels Monjos i senyalitzat com a PR C-31.

Comencem la sortida pel camí anomenat Matiner fins trobar el torrent del Sot de la Codolera, on trobem un viarany costerut que ens guiarà de ple al cim del Gurugú.

DSC_1127Dies enrere tot preparant la sortida,  vaig llegir aquest nom tant especial al mapa de l’Alpina i em va despertar la curiositat. Un cop hi vàrem ser, es tracta d’un petit turó escarpat sense gaire rellevància, però amb molt bones vistes sobre les verticals parets de Font Soleia i de la cara Est de la Mola.

DSC_1128Seguim el Camí dels Maringes entre parets i agulles direcció a la Castellassa de Can Torres, per un corriol irregular que es busca pas entre aquest terreny tant abrupta.

DSC_1131La Castellassa es un conjunt d’agulles de conglomerat vermell de formes irregulars i força originals!  la resseguim per la cara Sud tot passant per sota de les seves verticals parets, fins trobar una dreta canal de baixada, direcció al Coll Llarg. Un cop hem baixat el tram de camí anomenat l’escala, trobem el camí senyalitzat de la Marxa Matagalls Montserrat on reculem direcció Sud com si tornéssim al Gurugú i abans d’arribar a la font de les mosques agafem el viarany que ens pujarà altre cop al camí dels Maringes. Seguint els nostres passos direcció a la Castellassa trobem un costerut camí que ens portarà de cap a l’espectacular Canal Gentil, on hi ha  uns simpàtics esgraons metàl·lics que ens permetran la ascensió per aquesta vertical canal. Aquest passatge ferrat val molt la pena per la seva gran bellesa i espectacularitat, permetent-nos pujar al Camí de la Senyora de forma esportiva i  atractiva a l’hora.

DSC_1137Un cop al ja més transitat camí de la Senyora podem allargar  la passa i amb un trist arribem al trencant que voltejant la Trona ens portarà, tot travessant el Camí dels Maringes, al Coll de la Castellassa del Dalmau.

Estem al peu de la Castellassa  i ens costa força trobar el camí de pujada, però amb seny i paciència aconseguim llegir bé el terreny i trobar el punt flac. Per una grimpada fàcil anem guanyant alçada fins arribar al cim, on ens trobem un ramat de cabres assilvestrades que al veure’ns corren a amagar-se.

DSC_1145D’aquí estant  les vistes son immillorables, podem observar la cara Est de la Mola,  les seves agulles, parets, racons i raconets. Realment aquí dalt no hi circula gaire gent i el Camí com ja fa estona que em pogut observar, costa molt de trobar. Després de buscar un xic baixem per un viarany mig embrollat que es fica en una canal molt dreta. Anem baixant agafant-nos d’arbre en arbre, fins arribar als peus del magnífic i centenari pi anomenat Pinassa del Palleret. Seguim baixant direcció Nord per camí costerut i embrollat, fins trobar un corriol ja més net que puja de la Vall de Mur i va a buscar de pujada la Canal de la Font Neda.

DSC_1148Ens arribem fins la curiosa Font i seguim pujant fins retrobar altre cop el Camí del Maringes, per deixar-lo tot seguit i remuntar al camí de Font Soleia tot voltejant la Trona i travessant el Camí de la Senyora.DSC_1150Quant hi arribem ens quedem embadalits sota l’extraplom de l’anomenat Mur Blau i les seves difícils vies. Tot transitant per aquest planer camí, anem gaudint de les verticals parets i de la  multitud de vies d’escalada esportiva que hi ha. El camí ja és molt transitat i ens permet allargar la passa i arribar a la carena per on puja el camí principal a la Mola anomenat el Camí dels Monjos i PR31.

Anem baixant corrents per la carena tot seguint el PR fins trobar la Canal dels Monjos , i ja sense problemes al nostre punt de sortida.

Sortida feta un dimarts al matí de finals d’octubre per en Joan Lladó i en Martí  Montserrat.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.