LA FOTO BÉ VAL UN APUNT AL BLOC 12.11.2014

unnamedPer Pep Famadas

Diuen que per fer una bona foto cal fixar-se en el moment. No sé si aquesta és bona o no, però ens agrada molt. És de la nocturna d’aquest dimecres. El dia anterior ha plogut i, a més, ha sigut un dia ventós, pel que tenim una atmosfera neta com poques vegades.

Som els que hem pogut ser-hi, per què voler, volem ser-hi tots. L’atzar ens hi ha portat tot i que la idea era trencar per un corriol nou, que per segona vegada no endevinem l’entrada tot i haver-hi passat no fa pas massa.

Estem arribant a Montcabrer. A tramontana, Cabrera en primer terme i Mataró al fons, amb tot els nusos viaris. A migjorn, el Maresme Sud i la imponent urbs al fons, amb el port endinsant-se a mar. I és en aquest moment quan apareix en Luka Skywalker i immortalitza el moment, amb les eines disponibles: frontals i alots de les bicis i enquadrant-nos en uns segons. Aquest nano hi té traça.

Som els que som, però hi som tota la colla, gaudint d’una estona de plaer.

I després…. el descens de Montcabrer, poca broma. Gaaaaaasssssssss Aquí també hi té molta traça.

Pep Famadas

PETITA GRAN VOLTA PEL MONTSENY 26.10.2014

20141026_BC-Montseny_0011Per Joan Lladó

En dues excursions que havia fet des de Riells tot pujant a Morou, vaig trobar-me amb un parell de perles per recórrer tot baixant-les amb la bici. Quan les pujava a peu, anava recordant a tota la colla i em deia: – Que bé que ens ho passarem!

Trescar, córrer i badar sol pel Montseny entre setmana no sé trobar-li l’adjectiu just per definir-ho. Potser pau? Calma? O assossec? Podria ser serenor? O quietud? Fins i tot, placidesa? Benestar? Tant se val, hi estava i molt bé. Tot i que s’agraeix aquest estat d’esperit, quan corro per aquests camins de bast, sovint hi trobo a faltar el giro que hi deuria haver cinquanta o cent anys enrere. Mules i carros carregats fins al capdamunt de sacs de carbó i llenya amb els crits dels carboners i llenyataires trencant la quietud: Wo, wo, traasss! Ara, els masos de dalt són buits i a punt de caure i els de baix, refets per passar-hi el cap de setmana. Tot allò, aquell devessall de suor i treball, serví pel benestar d’ara.

De les dues troballes que us deia, l’una era factible, o gairebé,  per a tota la colla. Vull dir que ho baixaríem gairebé tot sense posar peu a terra. L’altra, força complicada i amb algun tram molt exposat, caldria esmerçar-hi més estona. Ambdues, havien estat viaranys de bast, pas de mules carboneres i s’enfilaven -o davallaven- amb uns importants desnivells des de les places carboneres.

Mentre anàvem pujant el PR-C 204 d’Arbúcies a Santa Fe, després d’haver iniciat la sortida a Sant Martí de Riells pel GR-83, força conegut, aquest darrer per molts de nosaltres, encara no havia pres la decisió de baixar per un divertimento o per l’altre; dependria del temps que empréssim en arribar a Morou perquè el descens més difícil requeriria molt més temps.

Desconeixia la dificultat  de l’escalada a Santa Fe pel PR, no sabia pas com seria de ciclable; em temia una bona carregada de bici a l’espatlla però ha estat tota una sorpresa: malgrat que no hi regalaven res, hem hagut de fer molt poc tros a peu. Tot i així, hem arribat als plans de la Feixa Llarga força trinxats, almenys jo.

OLYMPUS DIGITAL CAMERADesprés d’un dríbling dels nostres mal fet, hem arribat a Santa Fe. L’esmorzar -avui entrepà, però no han mancat les cerveses a darrera hora per gentilesa de l’Uri- ha estat sota les sequoies, enmig de la xerinola dels turistes del parc. N’hi havia força de magrebins i per aquí ha anat el debat de sobretaula: la integració d’aquests.

Ens hem anat aixecant de taula quan començàvem a agafar fred i ens hem fet la foto de grup celebrant-ho amb les cerveses.

20141026_BC-Montseny_0007Reprès el camí de Morou entre força excursionistes, ens hem aturat a fer la pixarada de grup a recer de mirades furtives.

I ara si, això va de bo. Camí empedrat molt tècnic on -com deia en Pla del seu ofici però traslladat a l’especialitat ciclista que nosaltres practiquem- cal deixar-hi la carcanada. No hi ha res a fer sense això, sense aquest esforç. Coronem Morou. Bufa!

OLYMPUS DIGITAL CAMERAPer l’hora que és, ara tinc clar per on baixarem: pel camí més factible que no deixarà a ningú descontent, i a més, podré ensenyar a uns quants les restes de l’avioneta que s’estimbà a prop del mas Fontdecorts un 27 de març del 2000. Aquí l’informe tècnic. Després dels anys que han passat, encara resta dins el parc i ha esdevingut un important destí turístic pels excursionistes que hi pugen a peu des de Santa Fe.

Iniciem el descens vers l’Empedrat de Morou. Noi! com de bé funciona aquesta màquina amb tanta molla… No pas per pujar, que he suat el que no està dit! Vaparir!

20141026_BC-Montseny_0012Travessem la curiosa llenca de pedra i baixem esperitats entre els espaordits excursionistes enmig de la fageda. Ens agrupem a la cruïlla prop del Roc del Sinaï i continuem frenèticament la baixada fins el mas de Fontdecorts i ens acostem tot seguit, baixant un xic més, fins a veure l’avió des d’el camí estant.

DSCN3125I a partir d’ara iniciem les postres de la matinal: el descens pels plans de Gratallops i dels Trèmols, Pla de Saba i Riells. Hom ressegueix el vell camí de bast, que tot sigui dit de passada, algú n’ha adobat els trams més malmesos col·locant bé les pedres i poder-lo franquejar sense estimbar-se ni deixar-hi el costellam. Malgrat això, el nostre estimat Carles ha comprat una parcel·la en el tram més baix, prop del Pla de Saba. Sense conseqüències.

OLYMPUS DIGITAL CAMERANomés cal dir que és un camí que algú el pensà, el dissenyà i encara ara, el conserva per nosaltres. Tenim uns angelets…

OLYMPUS DIGITAL CAMERAContinuem aleatòriament i a tota pastilla per camins que ens han de dur a la pista que va de Riells fins a Gualba però tenim un bon ensurt que per sort no ha anat a més: ens trobem un cable fent de tanca i sense senyals per fer-lo visible enmig d’un camí amb força pendent. A en Martí i a mi ens ha vingut de ben poc que no ens el mengem. M’ha vingut d’un pèl que no em llenço a terra per evitar-lo, els frens han respost.

A Riells, atapeït de gent i a l’hora de dinar, no podem fer-hi la cerveseta. Llàstima…

Fins ben aviat, companys.
Joan

Els bicicorriolaires: Adrià, Àngel, Anscari, Antonio, Carles, Gio, Manel, Marcel, Martí, Pep, Uri, Valentí i Joan.

Aquesta entrada la dedico a en Guillem que avui, 4 de novembre, fa els seus 20 anys. Per molt anys!

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Gio: cliqueu aquí.
La foto de l’avió del bloc Pas a Pas.

ALTA TRAVESSIA DEL RIPOLLÈS AMB BTT 6/7/8/9.10.2014

foto portadaRuta amb un total de 153Km i 7950m positius

Per Martí Montserrat

Amb l’Anscari  disposem d’una setmaneta de vacances i ja fa dies que anem pensant com aprofitar-la. La proposta que agafa més pes es la de fer una travessa de varis dies amb Btt pel Pirineu, si el temps ho permet.

Ja fa anys que donava voltes per trobar la manera d’enllaçar varis dels cims emblemàtics i mínimament clicables del nostre Pirineu Oriental. Però a l’hora, buscava la forma  d’enllaçar-los  de manera coherent, fent una ruta que tingues un objectiu i un sentit clar.

Tenia ficat al cap fer el Costabona(2485m), ja que ja fa un grapat d’anys disputant la cursa Iron Bike del Ripollès amb en Miquel Manté com a company, vàrem passar de Vallter  cap al Costabona impressionant-me  gratament. També volia incloure  la travessa Vallter Núria passant pels pics superiors de la Vaca (2828m), pic de la Fossa del Gegant (2808m) per la seva espectacularitat i pels bons records que en guardo de la sortida, ara ja molt llunyana que hi vàrem fer amb l’Albert Gómez i en Carles Canal.   Però sobre tot el que estava obligat a incloure és pujar al sostre del Ripollès, el majestuós Puigmal (2911m), sortida mítica que en varies ocasions i amb varis companys hem anat fent i que sempre val molt la pena.

La dificultat estava  en poder enllaçar de forma coherent aquests objectius, intentant pensar amb la màxima ciclabilitat , amb etapes factibles i acabar tancant el cercle per tal de fer més fàcil la logística.

Una dificultat afegida a l’hora de quadrar-ho tot era com fer-ho per tal de no portar l’equipatge a sobre i fer arribar les bosses a destí.

Finalment vàrem optar per fer la travessa en quatre jornades:

1ª De Camprodon a la Presta (Prats de Molló)
2ª De la Presta fins al Santuari de Núria
3ª De Núria al Puigmal i retornar a Núria
4ª De Núria a Camprodon

Per sort vàrem gaudir de l’ajuda  d’en Joan Cano,  bon amic i company d’escalades que ens feu el gran favor de pujar-nos i baixar-nos l’equipatge del Santuari de Núria fins a Ribes i poder gaudir de tot el  necessari per poder passar dos nits a dalt a Núria.  Gràcies company !!

Per tant només quedava portar l’equipatge amb cotxe fins la  Preste (Prats de Molló) i retornar a Camprodon, per poder començar la  ruta i sense pes extra.

PRIMERA ETAPA (CAMPRODÓN – LA PRESTA)
DILLUNS 6 D’OCTUBRE DE 2014

 

Per Anscari Nogueras

Des de l’Agost que portem preparant aquesta setmana amb en Martí, depenia molt del temps per fer-la però finalment el temps acompanya per tirar-la endavant.

Sortim dilluns d’hora, a les sis i deu em recull a casa per carregar les bosses i la bici i tirem cap a Ribes de Freser  on ens em de trovar amb Joan Cano, guía de muntanya de Núria que ens farà el favor de pujar les bosses al Santuari, des d’aquí aprofito l’avinentesa per donar-li les gràcies.

Un cop li hem lliurat les bosses a Ribes desfem camí per anar cap a Camprodon, abans però parem a Sant Joan de les Hamburgueses per fer un entrepà. Prosseguim la marxa, ens queda un “tute” de cotxe important per lligar tota la logística i ens dirigim cap a la Presta, on dormirem el dilluns i deixem les bosses que volem trobar al final de l’etapa.Tornem a desfer camí fins a Camprodon i en el viatge es pot observar part del recorregut per on anirem cap la Presta…no pinta malament.Un cop arribats a Camprodon deixem el cotxe,que ja en teníem ganes i ens vestim,carreguem camels, agafem un entrepà al bar del poble i iniciem la ruta.

Només començar ens remullen els peus un parell de vegades per travessar el riu i d’aquí travessem la carretera que va cap a Molló per iniciar en fort ascens un corriolet força macu i que en el tram final les neteges de desenbosc que han fet ens impedeixen fer-lo tot sense posar peu a terra, collons de llenyataires¡¡¡Sortim a una pista força ample i seguirem unes marques grogues que ens portaran direcció al coll d’Ares, no hi ha molt de corriol, que és el que ens agrada a nosaltres però les vistes que anem trobant,el bestiar que volta i el saber que és un dilluns laborable fan que tot plegat ho valgui.

Travessem força Prats, tots concorreguts per bestiar, en Martí fins i tot, s’aproxima a saludar a uns cavalls que fan goig per la seva planta, anem fent sense pressa però tampoc ens adormim, serà la tònica dels quatre dies.

Apropant-nos al Coll d’Ares ens trobem una pujada llarga i forta, per acabar enfilant al Puig de la Clap on farem l’entrepà doncs son prop de les dues de la tarda i l’estòmag ja es queixa.Desfem la pujada al cim fin al coll per inicar un tram de pista dins un fajeda imponent, aquesta va fent fins que pujem per un prat per on seguirem el camí al costa d’una tanca que limita el bestiar, d’aquí fins al proper coll és un puja i baixa continuo i les pujades d’herba fan posar les cames a to.Un cop arribats al coll Pregon trenquem cap a la dreta per un Gr que ens portarà al poble de La Presta.

Preparem màquines, obrim molles, baixem tiges per iniciar un descens segons el mapa vertiginós, i de fet, ens sorprèn per a bé , perquè a part de la forta pendent fa unes llaçades casi impossibles dins d’un bosc majestuós.Parem un parell de cops a fer fotos dels trams més xulos i comentar la jugada, portem prop de 3km i hem baixat 200m, això promet però acabarà tant ràpid que quasi ni ens adonarem.Arribats al poble enfilem 2km per carretera per arribar al hotel Ribes, petit, acollidor, amb bones vistes però amb una carta per sopar que la broma encara a hores d’ara dura….

Kms total:26
Desnivells positiu:1200m
Temps invertit: 3h 55 min

 

 

SEGONA ETAPA (LA PRESTA – SANTUARI DE NÚRIA)
DIMARTS 7 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

Portada 2ºetapaSortim de la  Preste a les 8h del mati direcció al Coll de Roques Blanques (2272m) per una llarga …llarguíssima pista de 17Km i  1200m de desnivell, passant pel refugi de les Conques i pel Coll de les Basses on gaudim de grans vistes del massís del Canigó.

Quant som al coll deixem la pista i comencem a flanquejar tot esquivant pedres, direcció a les esquerdes de Rojà. El desnivell a fer no és feixuc però el terreny pedregós ens fa posar peu a terra més cops dels previstos i en conseqüència avancem molt lentament.

DSCF5180Les vistes de la cara nord del Costabona ens alleugereixen la marxa i ja ens trobem arribant amb la bici a la esquena, a la portella de Rojà. Tot seguit passant tot flanquejant per sota el refugi amb el mateix nom voltegem la Coma del Tec fins l’alçada del Coll de Pal. Ja només queda la remuntada final cap el Costabona (2485m), fem la majoria de camí amb les muntures a l’esquena… però la baixada s’ho val. El Costabona es un excepcional mirador, podem contemplar gran part del territori català des del Canigó passant per l’Albera, el Munt, Bassegoda, Montseny, la Mola…

DSCF5190No ens entretenim gaire al cim doncs no estic gaire còmode ja que tenia pensat haver arribat aquí gairebé dos hores abans… i la ruta d’avui és obligada ja que hem d’arribar a Núria sigui com sigui.

A mig descens ens trobem un grup d’excursionistes amb els quals intercanviem unes paraules, un d’ells ens diu : “NO en feu un gra massa d’anar amb bici per aquí dalt !!!? “ . Nosaltres riem de la frase, per que el que no sap és el que encara ens queda per fer. Un cop explicades les nostres intencions els queda una cara d’incredulitat! …al·lucinen una mica però ens animen a continuar amb l’aventura que duem de cap.

Remuntem uns lloms ciclables  direcció al segon cim de la jornada el Roc Colom (2306m) i continuem ja per l’altiplà que ens portarà tot seguint el GR direcció a la Portella de Morens. Aquest tram es exquisit pels sentits, ja que poder avançar a bon ritme per un corriol tècnic i  obert a una alçada d’uns 2300m. Les  vistes son  brutals i la immensitat d’aquest altiplà ens empetiteix i fa gran la incertesa del repte que tenim al davant. No val a badar doncs queda molt camí per fer i com ja he dit abans, estem obligats a fer nit a Núria ja que no hi ha res obert per dormir en aquestes dates a la zona de Vallter!

DSCF5194Baixem de la Portella direcció a l’estació de Vallter …ja tenim ganes de descens cafre,  però expectatives no ens fan justícia, no ha pogut ser un descens fluid per les grans pedres i la gran pendent, però baixar es baixar i amb  algun peu que altre arribem al pàrquing de l’Estació. Són quarts de dues i estic mes tranquil ja  que per fi hem avançat a mes bon ritme.

Fa molta mandra però no queda altre que començar pistes amunt direcció al Coll de la Marrana, Déu nidor  com puja aquest carai de pista fins arribar a la l’alçada de Font de Ter, cal aplicar una bona dosis de moral,  perseverança i esforç.

Flanquegem per les fons del Ter  fins als peus del famós Coll de la Marrana. El coronem amb la bici a coll i per fi ens deixem lliscar pendent avall direcció la Coma del Fresser. Abans de remuntar aprofitem per fer un mos i descansar un xic doncs pràcticament no hem parat amb tot el matí i ja son bora les tres.

La pau i la soledat que imposa aquest ambient de severa muntanya, ens regala moments i pensaments únics. Mentre anem cruspint l’entrepà repassem amb la mirada cada racó, cada bocí  d’aquest fenomenal paisatge que ens envolta. Tenim Bastiments just a sobre nostre, el Gra de Fajol davant i la vall de Coma de Freser als nostres peus, les boires van i venen i sembla talment  que juguin a fet i amagar amb els ramats d’isards i amb les espantadisses marmotes.

S’acosta molt al paradís, però hem de seguir… encara queda força camí per fer.

DSCF5218Amb recança anem avançant feixugament per aquestes dures pendents direcció a la cabana de Tira Pits. Estones a peu estones amb bici fins arribar a les proximitats de la cabana, aquí  La pendent es pronunciada i no queda altre que carregar-se la bici a l’esquena i fer cap al coll .

Un cop dalt del coll el pendent es calma i ens regala per mi el millor tram de tota ruta, al Sud les enormes pendents de Coma de Vaca, al Nord les espectaculars vistes dels llacs de Carançà , a l’Oest el sender que ens puja fins al cim superior de Vaca(2820m) i pedalant !!! Les vistes son espectaculars, per mi realment, passar amb bicicleta per aquí es excepcional!!!

Després de la curta però brutal baixada fins el Coll de Carançà, només queda la dura però casi factible remuntada fins el famós Coll de Nou Creus.

DSCF5239Ja ho tenim !!! la etapa més compromesa i obligada ja la tenim al sac!!! Ens relaxem, doncs ja tot és favorable, nomes queda gaudir al màxim de la increïble baixada fins al santuari.

Arribem a 2/4 de 6h masegats i  cansats, però molt contents després de més de 9h trescant per les muntanyes.

Ja només queda beure i menjar per tal de recuperar el mes aviat possible per continuar l’endemà.

Kms total:43
Desnivells positiu:2250m
Temps invertit: 9h 30 min

 

 

TERCERA ETAPA (NÚRIA – PUIGMAL – NÚRIA)
DIMECRES 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Anscari Nogueras

Ens llevem masegats per tot arreu, des de les cames als braços passant per l’esquena de carregar les bicis…l’etapone que vam fer dimarts al Comabona ha fet escletja en els nostres cosos.

A les vuit del matí agafem energies al buffet de l’hotel ( molt recomanable per anar amb la senyora…però també amb en Martí), omplim els camels, agafem el picnic i comencem la ruta.

Sortim del Santuari que no són les nou, fa goig, no s’escolta res, ens creuem amb un Isard que ni s’immuta de la nostra presència, aquests animalons estan ben domesticats a hores d’ara.Desfem el camí que porta cap a Fontalva, el Gr s’enfila bastant i a primera hora les cames no responen, anem provant trams en bici i els que no..no toca una altre, ja hi estem acostumats.El dia s’ha aixecat serè, com tota la setmana que hem tingut, les vistes conforme anem fent el camí , espectaculars, com tota la setmana.Es un puja i baixa seguit, fins i tot alguna baixada que ens treurà les lleganyes dels ulls fins que arribem a la pista que puja de Fontalva on hi ha quatre cotxes mal contats. D’aquí seguirem per Gr direcció a la Font de l’home mort, el camí es feixuc i costa molt avançar, a més les vaques han fet els seus propis Gr i no saps mai quin triar, a més de posar regalets a les rodes de tant en tant.Un cop travessem el riu a la font de l’Home mort, enfilem cap al collet de les Barraques, corriol tècnic i costerut que es deixa fer bastant. Arribats al coll, quatre cotxes més de boletaires, tirem una mica de carretera avall fins a trobar un Gr que baixa direcció a Planoles, en un moment estem a tocar de la carretera de la collada de Toses, el descens amb molta pendent no s’hi val badar.Arribats a una pista tirem direcció a Dòrria, per una pista poc transitada amb forts repetjons que tornen a recordar les cames la pallissa del dia anterior.Un cop al poble una dotzena de gossos ens donen la benvinguda de males maneres, parem a la font per menjar l’entrepà que duem i refrescar-nos, sembla mentida que estiguem a l’octubre, va parir, quina calor¡¡¡

Un cop refets, agafarem un pista que surt del poble força llarga, no té molta pendent i va fent tota l’estona, d’aquelles que si s’agafa un bon ritme acabes demanant l’hora.Acabada la pista sortim a un prat ple de ramat, i ens enfilem cap al coll de la creu de Meians,la pujada es fa lluitar i no et regala res, un cop al coll disfrutem de les vistes privilegiades que en gaudim, des de  la Tossa d’alp fins al Puigpedrós, renoi quin país que tenim¡¡¡

De la creu , es veu per on puja la pista i deunidó la forta pendent que ens espera, arribem pedalant fins on podem, el camí està molt trencat i no ens deixa avançar gaire. D’aquí travessem diversos prats fins a trobar la pista que en pujarà fins al Puigmal, pista llarga i amb molt pedra, no té fortes pendents però el cansament es fa notar, són prop de les quatre i el cul de no canviar la posició es comença a ressentir. En Martí agafa la directa, cada revolt que arriba espero amb ganes que s’aturi per fer un mos i descansar una estona, però no, vol acabar d’hora.

Finalment en el Pas del Lladres s’atura, tenim el Puigmal a tocar,  menys d’una hora, menjem alguna barreta i algun gel i de seguida reiniciem la marxa.El tros final de pista puja més fins als peus del Puigmal , però ja ho tenim, en mitja hora acabem la pista, després quedarà el tram final amb la bici a coll fins al cim.

Arribats al Puigmal(2.984m) els núvols ens respecten i ens regalen una vista del Pirineu fantàstica, el vent bufa fort i fa que ens abriguem i resguardem a menjar alguna cosa, no ens entretenim i tirem avall direcció a Núria, en un vertiginós descens que amb les montures d’avui en dia es fa super divertit.Passats el tram més dret, el camí anirà fent per un Gr molt tècnic al costat del riu que en portarà fins al Santuari.

Km total:44km
Desnivell positiu:2.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 8h 10 min

 

QUARTA I ULTIMA ETAPA (SANTUARI DE NÚRIA – CAMPRODÓN)
DIJOUS 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

DSCF5336Sortim ja molt petats a les nou del matí per la pista en cimentada cap a Alberg Pic de l’Àguila, les cames estant molt lluny del que eren, ara fa tres dies!!!  la rampa de bones a primeres et dona el bon dia en forma de clatellot. Va parir !… per començar ja traiem el fetge, no està gens malament!. Davant de l’alberg agafem aire mentre admirem les vistes sobre la Vall de Ribes i continuem  cap amunt, direcció al Pic de l’Àliga.

Anem resseguint les fortes marrades d’una ex pista abandonada ara ja fa molts anys. Anem guanyant alçada amb tot el ferro posat, hem de lluitar pedalada a pedalada fins arribar a l’antiga mina abandonada . Amb la bici a coll acabem de pujar fins el cim, i ja per millor terreny flanquegem just per sota del Pic de la Pala.

Anem resseguint un increïble i a l’hora espectacular flanqueig en direcció Sud que ens portarà tot resseguint a nivell la Coma del Clot, sender  molt tècnic i a l’hora complicat per la forta pendent cap a la coma… no val a badar! Una caiguda podria tenir conseqüències importants… Lluitant de valent arribem fins el cim de la Coma de LLispert.

Envoltats d’Isards sorpresos per les nostres muntures, anem fent camí direcció a la collada del Torreneules… Precióssss, excelssss…brutal!!! El sender flanqueja ràpidament el pendent herbós que es desploma vertiginosament cap els espadats rocallosos de Totlomon. La velocitat, el risc, i la  immensitat de l’entorn produeix un d’aquells moments màgics, que espero guardar com un preuat tresor.

Arribats al coll no ens entretenim gens, doncs avui bufa  vent fred i els cims estan tapats per núvols negres que no ens porten gaire bons auguris. No les tenim totes i preferim seguir a bon ritme, ja que el record dels xàfecs arreplegats en les últimes sortides és encara ben viu.

Baixem amb celeritat per forta pendent direcció al fons de Coma de Vaca, molts trams son camp a traves, doncs el terreny ho permet i el camí no és gaire marcat. Anem seguint les fites fins travessar el riu, d’aquí ja per pastures irregulars fins a la confluència amb el Fresser i just a tocar del acollidor refugi de Coma de Vaca.

DSCF5344Aprofitem per agafar forces mentre ens anem empapant d’aquest fenomenal llogarret. La confluència de les dues valls, el refugi, el Balandrau aquí mateix, els núvols negres i amenaçadors que ressalten i endureixen l’ambient.

DSCF5366Un cop alimentats continuem la marxa i després de travessar el Fresser comencem la remuntada mes feixuga de tota la volta. Per sortir d’aquest fenomenal embut hem de remuntar com sigui fins el Coll de Tres Punts(2396m)…Bici a l’esquena i anar fent… A l’arribar a la part alta es converteix amb una pista abandonada hi podem pedalar els últims 500 metres i per fi arribem a l’anhelat coll.

En aquest punt la idea inicial era pujar el cim del Balandrau,  baixar resseguint el llom cap a la Pica Serverís i seguir llom avall fins la collada de Maianell. Però els núvols densos enganxats just per sobre nostre, ens fan desestimar la idea i fer pla B.

Comencem el descens per la pista però la deixem tot seguit per voltejar la Coma de Font Lletera passant a prop de la cabana i anar flanquejant per aquestes pastures resseguint un camí de  vaques fins a convergir amb la gran pista a l’alçada del Refugi Forestal de Tregurà. Per l’autopista de terra ens arribem a la collada de Maianell on decidim menjar l’entrepà i observar les boniques vistes sobre el Taga. Estem força cruixits i tenim les cames  dolorides, qualsevol repetjó es converteix amb una petita penitencia, però hem d’arribar a Camprodon  i no tenim cap altre opció que seguir. Resseguim per pista la falda del Puig de Mont-roig fins al pla de la Bassa i altre cop per camí de vaques flanquejar direcció el pla de Pardines. Un cop a la tanca la resseguim seguint la divisòria entre les valls de Pardines i d’Abella.

DSCF5401Amb algun que altre tram trialer arribem a la famosa Collada Verda, on trobem gran quantitat de bestiar que remuga pacientment al costat dels abeuradors. Remuntem per fortes pendents per anar a trobar el fals coll i ja per PR C-189 anar davallant entre vaques direcció als Plans i ja per pista fins al poble d’Abella. Tot seguit ens acostem al poble de la Roca i passant pel vell mig del poble retrobem el GR que ens guiarà primer a Llanars i després a Camprodon i d’aquesta manera tancar el cercle i acabar la ruta que ens havíem plantejat.

Ha estat dur, però ha valgut molt la pena! Quatre dies per alta muntanya amb les nostres estimades bicis fent cims, colls, descensos, flanquejos,  trialeres, pistes etc…etc … en definitiva vivint la natura, l’aventura i un repte en el seu màxim esplendor.

Km total:40km
Desnivell positiu:1.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 6h 30 min

Llistat de cims que hem pogut fer al llarg d’aquesta ruta:

Montfalgar , Pic de les Forques, Pic del Pastoret, Puig Pedrissa, Puig de Clapa, Costabona, Roca Colom, Puig de Tirapits, Pic superior de la Vaca, Pic de la Fossa de Gegant, Tossa del Pas dels Lladres, Puigmal, Pic de l’Àliga i Pic de la Pala.

Els components de Bicicorriols que hem gaudit d’aquesta ruta hem sigut:
l’Anscari Nogueras i jo mateix, en Martí Montserrat.
Gràcies company per compartir aquesta aventura…

 

Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dilluns: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimarts: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimecres: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dijous: cliqueu aquí.

 

 

HO HAVIA DE DIR 17.10.2014

Per Marcel Torrus

marcel

Quina canya!!! Per molts anys que passin, per molts anys que restin, mai hi haurà rutina en les sortides que fem.
Divendres, migdia, quedem on sempre, avui per sort i goig m’hi puc afegir, és infinitament gratificant pedalar amb aquesta colla, la meva colla. Cada vegada que pujo a la bici serà una aventura diferent. Avui ho dèiem, 6 km., amb 400 mts de desnivell positiu. A l’hora de dinar quan pots fer un petit descans de la diada laboral, doncs, no  anem a enfilar-nos, avui per Burriac, dinant pins, corriols, trialeres i descensos de vertigen. Quin menú, i de postres la calor de Juliol a l’Octubre, hom diria, quina mandra agafar la bici per dues hores, entre feina i feina, i més fent aquests esforços al límit de les nostres possibilitats, som així, ho portem en el nostre ADN, tant és on anem, de segur no ens deixarà indiferent
Som rics, en vivències, amistat, i amb indrets. És un còctel en el qual ens movem tots cada setmana, i un puntal en les nostres vides dispars.

Moltes gràcies “macus”, és un plaer, com sempre.

Salut i pedals.

Marcel

fotoimage

PRESENTACIÓ DEL “VIDEU” DEL MONTSEC 16.10.2014

Per Joan Lladó

image

Dijous a la nit vam fer entrepà i la presentació del vídeo de la sortida d’estiu d’enguany a la Serra del Montsec en les dependències de la UEC de Mataró. Aprofitem per donar les gràcies a la institució muntanyenca per deixar-nos el local i mai tindrem prou paraules per agraïr la feina d’edició que ha realitzat l’avi Gio.

L’enhorabona i per molts anys!

P.D. Com que em vaig adonar que alguns no s’havien llegit la meva crònica del Montsec que en part va ser inclosa en la realització visual, aquí us la repeteixo demanant perdó, d’antuvi, pel meu granet de vanitat.

EL MONTSEC CICLOPÈDIC

De l’Estall

A Estopanyà, límit de parla,
encetem escapada
en entorn d’àrids a cercar
per camí de calcària, l’aigua.

Pont nou, sobre engolit gual,
pas a l’altra riba
on sinuós viarany de colrada i roja terra
ens mena a la cruïlla, porta carenera.

Amb afany, fluixos de molles,
i tocats de ronyonada, ens acostem temorosos
entre espesses garrigues que encerclen la tòfona,
al solitari veïnat a redós de la cinglera.

Com Bonner de l’Ensija és l’Estall,
trist, encara que amb sol, de vides perdudes.
Mort o nou nat, per a qui l’últim repicar?
Reprenem el camí per cridar els ocupes.

Pista de vida, turistes de motor, Montfalcó,
fem-ho gran, que tothom hi sigui!
Oh! l’ermita, quin màgic passat que embruixa.
Davallant les pedres ens embriaguen.

Noves falses endureres, malparits! Res de bo fins a Fet!
Manca d’aigua en les altures, ombres minses,
goles eixutes i creus que guarden
des d’un dramàtic balcó, la gran bassa als peus.

Ara sí, fins a Finestres, com s’arrapen
els nous tacs! Engrapa fort el ferro, balanceja
amb harmonia el cos i esquiva les grans pedres;
de cantelludes te’n vindran.

El desert es fa sentir, l’aire crema.
Blaus maragdes, vermells i verds ens la juguen.
Oblidem la xardor capbussats sota el pont,
mentre a la riba jauen bandejats els ginys.

Regalada font en tancar el cercle, no
sadolla el desig de l’ordi llupolat.
Ben agafats al veire, el líquid d’or entra escumós,
fred, en pregones gorges impacients.

D’Ares

Peixats de dos àpats i d’insomni,
dels peus de Llimiana, a Cellers,
coberts d’agraïdes nuvolades ens escolem
als peus de ses magestats.

Sant Oïsme guaitant, entrem garlaires
catorze forasters a la Vall d’Àger. La font de l’Ametlla
ens sadolla i, a Camperol, incrèduls i encuriosits,
els veïns fan passes de guia.

Entre magres oliveres mig perduts,
adobem. El corriol brollat, la torre fa llunyana,
i de poc que no enfilem per la costa més solana
a les envistes del Coll d’Ares.

Feixuc, costerut, camí d’Escumó,
només la curta falda hem tastat, i a les marrades,
a peu, quan garrigues i argelagues ens gurpegen,
assolim la mil.lenària torre.

El moç arriba en breu aixopluc
estesos sota l’escassa ombra d’una alzina,
encegats pel ressol que a migdia projecta
l’alterosa murada calcària.

Ritme alterat vers ponent, el camí
permet baixar pinyons, l’astre esclafa,
però no mata. Subtil cursa entre titans, en aigües
fresques s’apaivaga.

Fet el cim, el temps estreny, el congost
espera. Davallada rabent; perdem Sant Llorenç
a la Pedroneta. Ens posem immortals, ben endreçats,
en la plana d’en Lluís, tant isolada.

Just a l’inici, el descens ens incita.
S’estableix l’ordre de la vellesa felina; que l’harmonia
no es trenqui: peus i mans a terra no valen.
Al Mas de Carlets, ullades de murri.

Meravellats a Mont-rebei, ufanosos
i milhomes, anem passant en corrúa per la faixa
rocallosa. Finim l’estret sospirant. Formes
voluptuoses ens torben.

La canícula s’avança en pujar a Alsamora.
L’home del mall assetja, la Fabregada l’atura.
Davallem a Sarga per camí rocall, enfebrits.
Aigua fresca, més que a dalt.

Collet de Sant Miquel, ara sí, de pet
a l’hotel. Baixem pinyons, premem fort,
la davallada fa riure, treient peus als tombants.
Trencat el grup, la cervesa primer;

es perden els modus.

De Meià (de Rúbies pels franquistes)

Sota un cel pesant, iniciem plaents
la darrera jornada. La Barcedana, conca
interminable, clou a l’Hostal Roig.
Sou a la terra, la colobra ens diu.

Camí de còdols, la vint-i-nou hi escau;
el ritme minva, les paraules també.
Guanyem alçada, perdem seny:
convé parar i tothom ho diu.

Hom reposa i fa entrepà a la cota
1500, mentre el cel, a tramuntana,
a grans passes s’ennegreix.
L’amenaça ens fa moure amb el moç entre dents.

Mirapallars assolim, amb fred gotallam.
Gran, digna gesta sobre rodes;
mitja colla no s’ho pensa i
del coll, a quatre peus, fa cim.

Ullpresos pel paisatge, a la retina
ens restarà. Amb recança observem
el camí previst que no farem: la luxuriosa
baixada pels graus fins a Santa Maria.

Vers el vessant nord davallem a cercar
engrescats, tanmateix paorosos, les Cent Corbes.
Una humil senyal a Sant Salvador ens remet.
Corriol un xic brut; ens fa arrufar el nas.

Al llindar de la gran cita, els primers
revolts ens ho indiquen. El desnivell, imponent,
ens posa als peus la ínfima ermita.
A les marrades, la destresa s’imposa.

Després d’una breu grimpada, en penós
pedregall, l’encimbellat conjunt ens acull.
Honorables senyors que per l’Altíssim bastíren,
fem-los memòria, que l’obra els honora.

N’hem fet un terç, redimoni quin pes,
tan feixuc a les mans! Aturem-nos, el camí
és dolorós, la voluptat l’entela.
Fotem-li de cap que no en tenim prou!

El torrent diu la fi del no fet en vida.
Bany de bauxes, natura i cultura, aquí
clouen. L’amistat es referma i coneixem més país;
aquell que ara, resoldrà de per si.