ALTA TRAVESSIA DEL RIPOLLÈS AMB BTT 6/7/8/9.10.2014

foto portadaRuta amb un total de 153Km i 7950m positius

Per Martí Montserrat

Amb l’Anscari  disposem d’una setmaneta de vacances i ja fa dies que anem pensant com aprofitar-la. La proposta que agafa més pes es la de fer una travessa de varis dies amb Btt pel Pirineu, si el temps ho permet.

Ja fa anys que donava voltes per trobar la manera d’enllaçar varis dels cims emblemàtics i mínimament clicables del nostre Pirineu Oriental. Però a l’hora, buscava la forma  d’enllaçar-los  de manera coherent, fent una ruta que tingues un objectiu i un sentit clar.

Tenia ficat al cap fer el Costabona(2485m), ja que ja fa un grapat d’anys disputant la cursa Iron Bike del Ripollès amb en Miquel Manté com a company, vàrem passar de Vallter  cap al Costabona impressionant-me  gratament. També volia incloure  la travessa Vallter Núria passant pels pics superiors de la Vaca (2828m), pic de la Fossa del Gegant (2808m) per la seva espectacularitat i pels bons records que en guardo de la sortida, ara ja molt llunyana que hi vàrem fer amb l’Albert Gómez i en Carles Canal.   Però sobre tot el que estava obligat a incloure és pujar al sostre del Ripollès, el majestuós Puigmal (2911m), sortida mítica que en varies ocasions i amb varis companys hem anat fent i que sempre val molt la pena.

La dificultat estava  en poder enllaçar de forma coherent aquests objectius, intentant pensar amb la màxima ciclabilitat , amb etapes factibles i acabar tancant el cercle per tal de fer més fàcil la logística.

Una dificultat afegida a l’hora de quadrar-ho tot era com fer-ho per tal de no portar l’equipatge a sobre i fer arribar les bosses a destí.

Finalment vàrem optar per fer la travessa en quatre jornades:

1ª De Camprodon a la Presta (Prats de Molló)
2ª De la Presta fins al Santuari de Núria
3ª De Núria al Puigmal i retornar a Núria
4ª De Núria a Camprodon

Per sort vàrem gaudir de l’ajuda  d’en Joan Cano,  bon amic i company d’escalades que ens feu el gran favor de pujar-nos i baixar-nos l’equipatge del Santuari de Núria fins a Ribes i poder gaudir de tot el  necessari per poder passar dos nits a dalt a Núria.  Gràcies company !!

Per tant només quedava portar l’equipatge amb cotxe fins la  Preste (Prats de Molló) i retornar a Camprodon, per poder començar la  ruta i sense pes extra.

PRIMERA ETAPA (CAMPRODÓN – LA PRESTA)
DILLUNS 6 D’OCTUBRE DE 2014

 

Per Anscari Nogueras

Des de l’Agost que portem preparant aquesta setmana amb en Martí, depenia molt del temps per fer-la però finalment el temps acompanya per tirar-la endavant.

Sortim dilluns d’hora, a les sis i deu em recull a casa per carregar les bosses i la bici i tirem cap a Ribes de Freser  on ens em de trovar amb Joan Cano, guía de muntanya de Núria que ens farà el favor de pujar les bosses al Santuari, des d’aquí aprofito l’avinentesa per donar-li les gràcies.

Un cop li hem lliurat les bosses a Ribes desfem camí per anar cap a Camprodon, abans però parem a Sant Joan de les Hamburgueses per fer un entrepà. Prosseguim la marxa, ens queda un “tute” de cotxe important per lligar tota la logística i ens dirigim cap a la Presta, on dormirem el dilluns i deixem les bosses que volem trobar al final de l’etapa.Tornem a desfer camí fins a Camprodon i en el viatge es pot observar part del recorregut per on anirem cap la Presta…no pinta malament.Un cop arribats a Camprodon deixem el cotxe,que ja en teníem ganes i ens vestim,carreguem camels, agafem un entrepà al bar del poble i iniciem la ruta.

Només començar ens remullen els peus un parell de vegades per travessar el riu i d’aquí travessem la carretera que va cap a Molló per iniciar en fort ascens un corriolet força macu i que en el tram final les neteges de desenbosc que han fet ens impedeixen fer-lo tot sense posar peu a terra, collons de llenyataires¡¡¡Sortim a una pista força ample i seguirem unes marques grogues que ens portaran direcció al coll d’Ares, no hi ha molt de corriol, que és el que ens agrada a nosaltres però les vistes que anem trobant,el bestiar que volta i el saber que és un dilluns laborable fan que tot plegat ho valgui.

Travessem força Prats, tots concorreguts per bestiar, en Martí fins i tot, s’aproxima a saludar a uns cavalls que fan goig per la seva planta, anem fent sense pressa però tampoc ens adormim, serà la tònica dels quatre dies.

Apropant-nos al Coll d’Ares ens trobem una pujada llarga i forta, per acabar enfilant al Puig de la Clap on farem l’entrepà doncs son prop de les dues de la tarda i l’estòmag ja es queixa.Desfem la pujada al cim fin al coll per inicar un tram de pista dins un fajeda imponent, aquesta va fent fins que pujem per un prat per on seguirem el camí al costa d’una tanca que limita el bestiar, d’aquí fins al proper coll és un puja i baixa continuo i les pujades d’herba fan posar les cames a to.Un cop arribats al coll Pregon trenquem cap a la dreta per un Gr que ens portarà al poble de La Presta.

Preparem màquines, obrim molles, baixem tiges per iniciar un descens segons el mapa vertiginós, i de fet, ens sorprèn per a bé , perquè a part de la forta pendent fa unes llaçades casi impossibles dins d’un bosc majestuós.Parem un parell de cops a fer fotos dels trams més xulos i comentar la jugada, portem prop de 3km i hem baixat 200m, això promet però acabarà tant ràpid que quasi ni ens adonarem.Arribats al poble enfilem 2km per carretera per arribar al hotel Ribes, petit, acollidor, amb bones vistes però amb una carta per sopar que la broma encara a hores d’ara dura….

Kms total:26
Desnivells positiu:1200m
Temps invertit: 3h 55 min

 

 

SEGONA ETAPA (LA PRESTA – SANTUARI DE NÚRIA)
DIMARTS 7 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

Portada 2ºetapaSortim de la  Preste a les 8h del mati direcció al Coll de Roques Blanques (2272m) per una llarga …llarguíssima pista de 17Km i  1200m de desnivell, passant pel refugi de les Conques i pel Coll de les Basses on gaudim de grans vistes del massís del Canigó.

Quant som al coll deixem la pista i comencem a flanquejar tot esquivant pedres, direcció a les esquerdes de Rojà. El desnivell a fer no és feixuc però el terreny pedregós ens fa posar peu a terra més cops dels previstos i en conseqüència avancem molt lentament.

DSCF5180Les vistes de la cara nord del Costabona ens alleugereixen la marxa i ja ens trobem arribant amb la bici a la esquena, a la portella de Rojà. Tot seguit passant tot flanquejant per sota el refugi amb el mateix nom voltegem la Coma del Tec fins l’alçada del Coll de Pal. Ja només queda la remuntada final cap el Costabona (2485m), fem la majoria de camí amb les muntures a l’esquena… però la baixada s’ho val. El Costabona es un excepcional mirador, podem contemplar gran part del territori català des del Canigó passant per l’Albera, el Munt, Bassegoda, Montseny, la Mola…

DSCF5190No ens entretenim gaire al cim doncs no estic gaire còmode ja que tenia pensat haver arribat aquí gairebé dos hores abans… i la ruta d’avui és obligada ja que hem d’arribar a Núria sigui com sigui.

A mig descens ens trobem un grup d’excursionistes amb els quals intercanviem unes paraules, un d’ells ens diu : “NO en feu un gra massa d’anar amb bici per aquí dalt !!!? “ . Nosaltres riem de la frase, per que el que no sap és el que encara ens queda per fer. Un cop explicades les nostres intencions els queda una cara d’incredulitat! …al·lucinen una mica però ens animen a continuar amb l’aventura que duem de cap.

Remuntem uns lloms ciclables  direcció al segon cim de la jornada el Roc Colom (2306m) i continuem ja per l’altiplà que ens portarà tot seguint el GR direcció a la Portella de Morens. Aquest tram es exquisit pels sentits, ja que poder avançar a bon ritme per un corriol tècnic i  obert a una alçada d’uns 2300m. Les  vistes son  brutals i la immensitat d’aquest altiplà ens empetiteix i fa gran la incertesa del repte que tenim al davant. No val a badar doncs queda molt camí per fer i com ja he dit abans, estem obligats a fer nit a Núria ja que no hi ha res obert per dormir en aquestes dates a la zona de Vallter!

DSCF5194Baixem de la Portella direcció a l’estació de Vallter …ja tenim ganes de descens cafre,  però expectatives no ens fan justícia, no ha pogut ser un descens fluid per les grans pedres i la gran pendent, però baixar es baixar i amb  algun peu que altre arribem al pàrquing de l’Estació. Són quarts de dues i estic mes tranquil ja  que per fi hem avançat a mes bon ritme.

Fa molta mandra però no queda altre que començar pistes amunt direcció al Coll de la Marrana, Déu nidor  com puja aquest carai de pista fins arribar a la l’alçada de Font de Ter, cal aplicar una bona dosis de moral,  perseverança i esforç.

Flanquegem per les fons del Ter  fins als peus del famós Coll de la Marrana. El coronem amb la bici a coll i per fi ens deixem lliscar pendent avall direcció la Coma del Fresser. Abans de remuntar aprofitem per fer un mos i descansar un xic doncs pràcticament no hem parat amb tot el matí i ja son bora les tres.

La pau i la soledat que imposa aquest ambient de severa muntanya, ens regala moments i pensaments únics. Mentre anem cruspint l’entrepà repassem amb la mirada cada racó, cada bocí  d’aquest fenomenal paisatge que ens envolta. Tenim Bastiments just a sobre nostre, el Gra de Fajol davant i la vall de Coma de Freser als nostres peus, les boires van i venen i sembla talment  que juguin a fet i amagar amb els ramats d’isards i amb les espantadisses marmotes.

S’acosta molt al paradís, però hem de seguir… encara queda força camí per fer.

DSCF5218Amb recança anem avançant feixugament per aquestes dures pendents direcció a la cabana de Tira Pits. Estones a peu estones amb bici fins arribar a les proximitats de la cabana, aquí  La pendent es pronunciada i no queda altre que carregar-se la bici a l’esquena i fer cap al coll .

Un cop dalt del coll el pendent es calma i ens regala per mi el millor tram de tota ruta, al Sud les enormes pendents de Coma de Vaca, al Nord les espectaculars vistes dels llacs de Carançà , a l’Oest el sender que ens puja fins al cim superior de Vaca(2820m) i pedalant !!! Les vistes son espectaculars, per mi realment, passar amb bicicleta per aquí es excepcional!!!

Després de la curta però brutal baixada fins el Coll de Carançà, només queda la dura però casi factible remuntada fins el famós Coll de Nou Creus.

DSCF5239Ja ho tenim !!! la etapa més compromesa i obligada ja la tenim al sac!!! Ens relaxem, doncs ja tot és favorable, nomes queda gaudir al màxim de la increïble baixada fins al santuari.

Arribem a 2/4 de 6h masegats i  cansats, però molt contents després de més de 9h trescant per les muntanyes.

Ja només queda beure i menjar per tal de recuperar el mes aviat possible per continuar l’endemà.

Kms total:43
Desnivells positiu:2250m
Temps invertit: 9h 30 min

 

 

TERCERA ETAPA (NÚRIA – PUIGMAL – NÚRIA)
DIMECRES 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Anscari Nogueras

Ens llevem masegats per tot arreu, des de les cames als braços passant per l’esquena de carregar les bicis…l’etapone que vam fer dimarts al Comabona ha fet escletja en els nostres cosos.

A les vuit del matí agafem energies al buffet de l’hotel ( molt recomanable per anar amb la senyora…però també amb en Martí), omplim els camels, agafem el picnic i comencem la ruta.

Sortim del Santuari que no són les nou, fa goig, no s’escolta res, ens creuem amb un Isard que ni s’immuta de la nostra presència, aquests animalons estan ben domesticats a hores d’ara.Desfem el camí que porta cap a Fontalva, el Gr s’enfila bastant i a primera hora les cames no responen, anem provant trams en bici i els que no..no toca una altre, ja hi estem acostumats.El dia s’ha aixecat serè, com tota la setmana que hem tingut, les vistes conforme anem fent el camí , espectaculars, com tota la setmana.Es un puja i baixa seguit, fins i tot alguna baixada que ens treurà les lleganyes dels ulls fins que arribem a la pista que puja de Fontalva on hi ha quatre cotxes mal contats. D’aquí seguirem per Gr direcció a la Font de l’home mort, el camí es feixuc i costa molt avançar, a més les vaques han fet els seus propis Gr i no saps mai quin triar, a més de posar regalets a les rodes de tant en tant.Un cop travessem el riu a la font de l’Home mort, enfilem cap al collet de les Barraques, corriol tècnic i costerut que es deixa fer bastant. Arribats al coll, quatre cotxes més de boletaires, tirem una mica de carretera avall fins a trobar un Gr que baixa direcció a Planoles, en un moment estem a tocar de la carretera de la collada de Toses, el descens amb molta pendent no s’hi val badar.Arribats a una pista tirem direcció a Dòrria, per una pista poc transitada amb forts repetjons que tornen a recordar les cames la pallissa del dia anterior.Un cop al poble una dotzena de gossos ens donen la benvinguda de males maneres, parem a la font per menjar l’entrepà que duem i refrescar-nos, sembla mentida que estiguem a l’octubre, va parir, quina calor¡¡¡

Un cop refets, agafarem un pista que surt del poble força llarga, no té molta pendent i va fent tota l’estona, d’aquelles que si s’agafa un bon ritme acabes demanant l’hora.Acabada la pista sortim a un prat ple de ramat, i ens enfilem cap al coll de la creu de Meians,la pujada es fa lluitar i no et regala res, un cop al coll disfrutem de les vistes privilegiades que en gaudim, des de  la Tossa d’alp fins al Puigpedrós, renoi quin país que tenim¡¡¡

De la creu , es veu per on puja la pista i deunidó la forta pendent que ens espera, arribem pedalant fins on podem, el camí està molt trencat i no ens deixa avançar gaire. D’aquí travessem diversos prats fins a trobar la pista que en pujarà fins al Puigmal, pista llarga i amb molt pedra, no té fortes pendents però el cansament es fa notar, són prop de les quatre i el cul de no canviar la posició es comença a ressentir. En Martí agafa la directa, cada revolt que arriba espero amb ganes que s’aturi per fer un mos i descansar una estona, però no, vol acabar d’hora.

Finalment en el Pas del Lladres s’atura, tenim el Puigmal a tocar,  menys d’una hora, menjem alguna barreta i algun gel i de seguida reiniciem la marxa.El tros final de pista puja més fins als peus del Puigmal , però ja ho tenim, en mitja hora acabem la pista, després quedarà el tram final amb la bici a coll fins al cim.

Arribats al Puigmal(2.984m) els núvols ens respecten i ens regalen una vista del Pirineu fantàstica, el vent bufa fort i fa que ens abriguem i resguardem a menjar alguna cosa, no ens entretenim i tirem avall direcció a Núria, en un vertiginós descens que amb les montures d’avui en dia es fa super divertit.Passats el tram més dret, el camí anirà fent per un Gr molt tècnic al costat del riu que en portarà fins al Santuari.

Km total:44km
Desnivell positiu:2.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 8h 10 min

 

QUARTA I ULTIMA ETAPA (SANTUARI DE NÚRIA – CAMPRODÓN)
DIJOUS 9 D’OCTUBRE DE 2014

Per Martí Montserrat

DSCF5336Sortim ja molt petats a les nou del matí per la pista en cimentada cap a Alberg Pic de l’Àguila, les cames estant molt lluny del que eren, ara fa tres dies!!!  la rampa de bones a primeres et dona el bon dia en forma de clatellot. Va parir !… per començar ja traiem el fetge, no està gens malament!. Davant de l’alberg agafem aire mentre admirem les vistes sobre la Vall de Ribes i continuem  cap amunt, direcció al Pic de l’Àliga.

Anem resseguint les fortes marrades d’una ex pista abandonada ara ja fa molts anys. Anem guanyant alçada amb tot el ferro posat, hem de lluitar pedalada a pedalada fins arribar a l’antiga mina abandonada . Amb la bici a coll acabem de pujar fins el cim, i ja per millor terreny flanquegem just per sota del Pic de la Pala.

Anem resseguint un increïble i a l’hora espectacular flanqueig en direcció Sud que ens portarà tot resseguint a nivell la Coma del Clot, sender  molt tècnic i a l’hora complicat per la forta pendent cap a la coma… no val a badar! Una caiguda podria tenir conseqüències importants… Lluitant de valent arribem fins el cim de la Coma de LLispert.

Envoltats d’Isards sorpresos per les nostres muntures, anem fent camí direcció a la collada del Torreneules… Precióssss, excelssss…brutal!!! El sender flanqueja ràpidament el pendent herbós que es desploma vertiginosament cap els espadats rocallosos de Totlomon. La velocitat, el risc, i la  immensitat de l’entorn produeix un d’aquells moments màgics, que espero guardar com un preuat tresor.

Arribats al coll no ens entretenim gens, doncs avui bufa  vent fred i els cims estan tapats per núvols negres que no ens porten gaire bons auguris. No les tenim totes i preferim seguir a bon ritme, ja que el record dels xàfecs arreplegats en les últimes sortides és encara ben viu.

Baixem amb celeritat per forta pendent direcció al fons de Coma de Vaca, molts trams son camp a traves, doncs el terreny ho permet i el camí no és gaire marcat. Anem seguint les fites fins travessar el riu, d’aquí ja per pastures irregulars fins a la confluència amb el Fresser i just a tocar del acollidor refugi de Coma de Vaca.

DSCF5344Aprofitem per agafar forces mentre ens anem empapant d’aquest fenomenal llogarret. La confluència de les dues valls, el refugi, el Balandrau aquí mateix, els núvols negres i amenaçadors que ressalten i endureixen l’ambient.

DSCF5366Un cop alimentats continuem la marxa i després de travessar el Fresser comencem la remuntada mes feixuga de tota la volta. Per sortir d’aquest fenomenal embut hem de remuntar com sigui fins el Coll de Tres Punts(2396m)…Bici a l’esquena i anar fent… A l’arribar a la part alta es converteix amb una pista abandonada hi podem pedalar els últims 500 metres i per fi arribem a l’anhelat coll.

En aquest punt la idea inicial era pujar el cim del Balandrau,  baixar resseguint el llom cap a la Pica Serverís i seguir llom avall fins la collada de Maianell. Però els núvols densos enganxats just per sobre nostre, ens fan desestimar la idea i fer pla B.

Comencem el descens per la pista però la deixem tot seguit per voltejar la Coma de Font Lletera passant a prop de la cabana i anar flanquejant per aquestes pastures resseguint un camí de  vaques fins a convergir amb la gran pista a l’alçada del Refugi Forestal de Tregurà. Per l’autopista de terra ens arribem a la collada de Maianell on decidim menjar l’entrepà i observar les boniques vistes sobre el Taga. Estem força cruixits i tenim les cames  dolorides, qualsevol repetjó es converteix amb una petita penitencia, però hem d’arribar a Camprodon  i no tenim cap altre opció que seguir. Resseguim per pista la falda del Puig de Mont-roig fins al pla de la Bassa i altre cop per camí de vaques flanquejar direcció el pla de Pardines. Un cop a la tanca la resseguim seguint la divisòria entre les valls de Pardines i d’Abella.

DSCF5401Amb algun que altre tram trialer arribem a la famosa Collada Verda, on trobem gran quantitat de bestiar que remuga pacientment al costat dels abeuradors. Remuntem per fortes pendents per anar a trobar el fals coll i ja per PR C-189 anar davallant entre vaques direcció als Plans i ja per pista fins al poble d’Abella. Tot seguit ens acostem al poble de la Roca i passant pel vell mig del poble retrobem el GR que ens guiarà primer a Llanars i després a Camprodon i d’aquesta manera tancar el cercle i acabar la ruta que ens havíem plantejat.

Ha estat dur, però ha valgut molt la pena! Quatre dies per alta muntanya amb les nostres estimades bicis fent cims, colls, descensos, flanquejos,  trialeres, pistes etc…etc … en definitiva vivint la natura, l’aventura i un repte en el seu màxim esplendor.

Km total:40km
Desnivell positiu:1.250m de desnivell positiu
Temps invertit: 6h 30 min

Llistat de cims que hem pogut fer al llarg d’aquesta ruta:

Montfalgar , Pic de les Forques, Pic del Pastoret, Puig Pedrissa, Puig de Clapa, Costabona, Roca Colom, Puig de Tirapits, Pic superior de la Vaca, Pic de la Fossa de Gegant, Tossa del Pas dels Lladres, Puigmal, Pic de l’Àliga i Pic de la Pala.

Els components de Bicicorriols que hem gaudit d’aquesta ruta hem sigut:
l’Anscari Nogueras i jo mateix, en Martí Montserrat.
Gràcies company per compartir aquesta aventura…

 

Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dilluns: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimarts: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dimecres: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí de dijous: cliqueu aquí.

 

 

HO HAVIA DE DIR 17.10.2014

Per Marcel Torrus

marcel

Quina canya!!! Per molts anys que passin, per molts anys que restin, mai hi haurà rutina en les sortides que fem.
Divendres, migdia, quedem on sempre, avui per sort i goig m’hi puc afegir, és infinitament gratificant pedalar amb aquesta colla, la meva colla. Cada vegada que pujo a la bici serà una aventura diferent. Avui ho dèiem, 6 km., amb 400 mts de desnivell positiu. A l’hora de dinar quan pots fer un petit descans de la diada laboral, doncs, no  anem a enfilar-nos, avui per Burriac, dinant pins, corriols, trialeres i descensos de vertigen. Quin menú, i de postres la calor de Juliol a l’Octubre, hom diria, quina mandra agafar la bici per dues hores, entre feina i feina, i més fent aquests esforços al límit de les nostres possibilitats, som així, ho portem en el nostre ADN, tant és on anem, de segur no ens deixarà indiferent
Som rics, en vivències, amistat, i amb indrets. És un còctel en el qual ens movem tots cada setmana, i un puntal en les nostres vides dispars.

Moltes gràcies “macus”, és un plaer, com sempre.

Salut i pedals.

Marcel

fotoimage

PRESENTACIÓ DEL “VIDEU” DEL MONTSEC 16.10.2014

Per Joan Lladó

image

Dijous a la nit vam fer entrepà i la presentació del vídeo de la sortida d’estiu d’enguany a la Serra del Montsec en les dependències de la UEC de Mataró. Aprofitem per donar les gràcies a la institució muntanyenca per deixar-nos el local i mai tindrem prou paraules per agraïr la feina d’edició que ha realitzat l’avi Gio.

L’enhorabona i per molts anys!

P.D. Com que em vaig adonar que alguns no s’havien llegit la meva crònica del Montsec que en part va ser inclosa en la realització visual, aquí us la repeteixo demanant perdó, d’antuvi, pel meu granet de vanitat.

EL MONTSEC CICLOPÈDIC

De l’Estall

A Estopanyà, límit de parla,
encetem escapada
en entorn d’àrids a cercar
per camí de calcària, l’aigua.

Pont nou, sobre engolit gual,
pas a l’altra riba
on sinuós viarany de colrada i roja terra
ens mena a la cruïlla, porta carenera.

Amb afany, fluixos de molles,
i tocats de ronyonada, ens acostem temorosos
entre espesses garrigues que encerclen la tòfona,
al solitari veïnat a redós de la cinglera.

Com Bonner de l’Ensija és l’Estall,
trist, encara que amb sol, de vides perdudes.
Mort o nou nat, per a qui l’últim repicar?
Reprenem el camí per cridar els ocupes.

Pista de vida, turistes de motor, Montfalcó,
fem-ho gran, que tothom hi sigui!
Oh! l’ermita, quin màgic passat que embruixa.
Davallant les pedres ens embriaguen.

Noves falses endureres, malparits! Res de bo fins a Fet!
Manca d’aigua en les altures, ombres minses,
goles eixutes i creus que guarden
des d’un dramàtic balcó, la gran bassa als peus.

Ara sí, fins a Finestres, com s’arrapen
els nous tacs! Engrapa fort el ferro, balanceja
amb harmonia el cos i esquiva les grans pedres;
de cantelludes te’n vindran.

El desert es fa sentir, l’aire crema.
Blaus maragdes, vermells i verds ens la juguen.
Oblidem la xardor capbussats sota el pont,
mentre a la riba jauen bandejats els ginys.

Regalada font en tancar el cercle, no
sadolla el desig de l’ordi llupolat.
Ben agafats al veire, el líquid d’or entra escumós,
fred, en pregones gorges impacients.

D’Ares

Peixats de dos àpats i d’insomni,
dels peus de Llimiana, a Cellers,
coberts d’agraïdes nuvolades ens escolem
als peus de ses magestats.

Sant Oïsme guaitant, entrem garlaires
catorze forasters a la Vall d’Àger. La font de l’Ametlla
ens sadolla i, a Camperol, incrèduls i encuriosits,
els veïns fan passes de guia.

Entre magres oliveres mig perduts,
adobem. El corriol brollat, la torre fa llunyana,
i de poc que no enfilem per la costa més solana
a les envistes del Coll d’Ares.

Feixuc, costerut, camí d’Escumó,
només la curta falda hem tastat, i a les marrades,
a peu, quan garrigues i argelagues ens gurpegen,
assolim la mil.lenària torre.

El moç arriba en breu aixopluc
estesos sota l’escassa ombra d’una alzina,
encegats pel ressol que a migdia projecta
l’alterosa murada calcària.

Ritme alterat vers ponent, el camí
permet baixar pinyons, l’astre esclafa,
però no mata. Subtil cursa entre titans, en aigües
fresques s’apaivaga.

Fet el cim, el temps estreny, el congost
espera. Davallada rabent; perdem Sant Llorenç
a la Pedroneta. Ens posem immortals, ben endreçats,
en la plana d’en Lluís, tant isolada.

Just a l’inici, el descens ens incita.
S’estableix l’ordre de la vellesa felina; que l’harmonia
no es trenqui: peus i mans a terra no valen.
Al Mas de Carlets, ullades de murri.

Meravellats a Mont-rebei, ufanosos
i milhomes, anem passant en corrúa per la faixa
rocallosa. Finim l’estret sospirant. Formes
voluptuoses ens torben.

La canícula s’avança en pujar a Alsamora.
L’home del mall assetja, la Fabregada l’atura.
Davallem a Sarga per camí rocall, enfebrits.
Aigua fresca, més que a dalt.

Collet de Sant Miquel, ara sí, de pet
a l’hotel. Baixem pinyons, premem fort,
la davallada fa riure, treient peus als tombants.
Trencat el grup, la cervesa primer;

es perden els modus.

De Meià (de Rúbies pels franquistes)

Sota un cel pesant, iniciem plaents
la darrera jornada. La Barcedana, conca
interminable, clou a l’Hostal Roig.
Sou a la terra, la colobra ens diu.

Camí de còdols, la vint-i-nou hi escau;
el ritme minva, les paraules també.
Guanyem alçada, perdem seny:
convé parar i tothom ho diu.

Hom reposa i fa entrepà a la cota
1500, mentre el cel, a tramuntana,
a grans passes s’ennegreix.
L’amenaça ens fa moure amb el moç entre dents.

Mirapallars assolim, amb fred gotallam.
Gran, digna gesta sobre rodes;
mitja colla no s’ho pensa i
del coll, a quatre peus, fa cim.

Ullpresos pel paisatge, a la retina
ens restarà. Amb recança observem
el camí previst que no farem: la luxuriosa
baixada pels graus fins a Santa Maria.

Vers el vessant nord davallem a cercar
engrescats, tanmateix paorosos, les Cent Corbes.
Una humil senyal a Sant Salvador ens remet.
Corriol un xic brut; ens fa arrufar el nas.

Al llindar de la gran cita, els primers
revolts ens ho indiquen. El desnivell, imponent,
ens posa als peus la ínfima ermita.
A les marrades, la destresa s’imposa.

Després d’una breu grimpada, en penós
pedregall, l’encimbellat conjunt ens acull.
Honorables senyors que per l’Altíssim bastíren,
fem-los memòria, que l’obra els honora.

N’hem fet un terç, redimoni quin pes,
tan feixuc a les mans! Aturem-nos, el camí
és dolorós, la voluptat l’entela.
Fotem-li de cap que no en tenim prou!

El torrent diu la fi del no fet en vida.
Bany de bauxes, natura i cultura, aquí
clouen. L’amistat es referma i coneixem més país;
aquell que ara, resoldrà de per si.

Portada

TRAVESSA EN BTT “HUT TO HUT” DE DURANGO A MOAB (MÉS EXTRES)

Per Adrià Triquell

Si sou dels que fullegeu revistes de bicicleta de muntanya, de ben segur que alguna vegada haureu vist fotografies de Moab. Moab està a l’estat d’ Utah (EEUU), i és famosa per estar propera als parcs nacionals dels Arches i de Canyonlands, i pels aficionats de la BTT a més te alguns al·licients com el Slickrock Trail, una zona espectacular i atípica per pedalar.

Doncs resulta que el meu germà fa uns anys que viu a Los Angeles, i algun cop ja m’havia suggerit fer la travessa de Durango a Moab.  Aquest any tots els astres es van ajuntar i com a sorpresa pel seu quarantè aniversari, em vaig presentar a la seva porta el passat mes de setembre (tindríeu que haver vist la seva cara).

La travessa de Durango (Colorado) a Moab te una durada de 7 dies.  La gràcia de la travessa, sota el meu punt de vista, és que comença en alta muntanya (concretament en una estació d’esquí), i  s’acaba en els típics paisatges desèrtics i rocosos americans, de manera que es va passant al llarg dels dies per totes les gradacions possibles de paisatges.  Hi ha una empresa que ha muntat una mena de cabanes-refugi (hut en endavant) al llarg del recorregut, amb menjar, aigua, gas, cuina, moltes cerveses i lloc per dormir. Aquestes cabanes tenen una capacitat per 8 persones (cal reservar amb temps) i una confortabilitat suficient.

L’empresa en qüestió es limita a tenir en condicions el huts, i es tracta d’anar cada dia al teu aire d’una cabana a una altra. La mateixa empresa et proporciona plànols i un roadbook on et suggereixen en cada etapa entre un i tres itineraris possibles:  l’estàndard i més assequible, i addicionalment diverses variants més corriolaires. Nosaltres, excepte els tres primers dies, que per problemes meteorològics varem triar opcions assequibles, la resta de dies vam fer sempre la ruta alternativa (cosa que podíeu imaginar si sou lectors d’aquests bloc).  Crec que tot i ser una ruta exigent (cal ser un habitual de la BTT), no és gens cafre. Cada dia està molt ben pensat i almenys nosaltres en cap moment el cansament ens va fer deixar de gaudir de la ruta. Podem parlar d’uns 50km de mitjana i 1.800m de desnivell diari.  A grans trets, diria que varem fer un 20% de corriol, un 40% de pista i un 40% de pista tècnica. Per pista tècnica em refereixo a un tipus de pista que no tenim aquí, realment exigent i no exagero si dic que son corriols amples (és que els americans sempre ho fan tot gran…).

HutLa travessa en si no és difícil, però pot tenir certa complexitat pels potencials problemes que poden sorgir: en primer lloc, no es passa pràcticament per cap poble i només hi ha cobertura telefònica en moments molt puntuals, per tan, cal ser absolutament autònoms en quan a mecànica. Després, per les característiques del recorregut, cal estar preparat per qualsevol tipus de temps:  fred intens (el primer dia dormim a 3.500m i la mitjana d’alçada és considerable), les possibilitats de pluja son altes, perill de turmentes elèctriques i calor desèrtica (per no parlar dels óssos que et poden violar –chist intern- i les taràntules).  En quan l’orientació, no es difícil però cal anar atent al plànol i al roadbook (amb una sola de les dues coses no és suficient), i el cert és que en un parell de dies hauríem agraït portar GPS. Després tenim el tema cactus i el pitjor dels enemics, el fang: a nosaltres ens va ploure en segon i tercer dia, en zona d’alta muntanya, però per algun tastet que varem tenir, estem convençuts que si ens arriba a ploure més endavant, en zona més desèrtica, el fang pot arribar a ser un drama. Creieu-me si us dic que només pedalant per un metre de fang, la bici deixa de funcionar completament, ni tan sols la pots fer rodar a peu! Tot i aquests possibles problemes, el cert és que nosaltres a banda d’algun moment de fred per culpa de la pluja, tot ens va sortir força rodat.

De Los Angeles a Moab anem en cotxe. Tot i que Moab te aeroport i que des de los Ángeles ens representa  11 hores de conducció, anar en cotxe ens permet visitar els parcs, fer nit a las Vegas, i perquè no dir-ho, a mi em feia gràcia conduir per les típiques rectes carreteres americanes.  A Moab lloguem les bicicletes i contractem un transport que ens du fins a Durango.

Només arribar a Moab, ja ens adonem que aquesta ciutat viu en gran part dels esports d’aventura. Podem trobar per exemple vàries botigues de lloguer de bicicletes i l’oferta és força gran (no obstant cal llogar amb anticipació).  Tot i que el meu germà te la seva bicicleta a los Angeles, al ser  una 26’’ i rígida, ja havíem decidit que tan per comoditat com per sobretot facilitar-nos els recanvis i eines a portar, llogar dues bicicletes i del mateix model.  Això si, el que sobre el paper eren dues magnifiques Specialized Camber 29’’, a l’hora de la veritat ens trobem que els components son de gama molt baixa, i sobretot les suspensions no estan a l’alçada de la bicicleta, però bé, el cert, és que no varem tenir cap problema mecànic a lamentar.

Etapes 1,2,3: les muntanyes de Colorado

Seccio1El primer dia dormim al Durango Resort , una mena d’estació d’esquí . La ruta surt d’aquest resort, encara que també es pot triar una alternativa amb un traçat un xic més difícil a uns quilòmetres més a munt. Nosaltres, tan per  falta d’aclimatació a l’alçada com que ja estem tips de cotxe i tenim unes ganes de pedalar que ens morim,  decidim sortir del mateix resort i fer la ruta estàndard.  El mateix fem el segon i tercer dia, ja que la pluja i boira fan aconsellable triar la ruta més senzilla possible.  Les tres primeres etapes les podem considerar clarament d’alta muntanya, boniques i espectaculars, tot i que en certa manera no son molt diferents a les que podríem fer per exemple als Pirineus, i  per tan des de un punt de vista de paisatge, relativament poc sorprenents.

Etapa 4,5,6: entre pistes i corriols i paisatges canviants

Seccio2La quarta etapa ens va deixar satisfets del tot i de vegada en quan encara em toco quan hi penso:  un canvi cap a un paisatge més desconegut per nosaltres, recorregut més tècnic, millora del temps, i una arribada al hut ES-PEC-TA-CU-LAR . En alguns trams demostrem que som uns autèntics bicicorriols, i ho fem tan per l’habilitat en que resolem els corriols tècnics, com per la quantitat de cerveses que consumim tot apreciant la posta de sol.

 L’etapa següent, molt bonica i amb moltes vistes tot creuant la vall, però potser amb menys sorpreses que a la jornada anterior. És el dia que arribem abans a la cabana, circumstància que aprofito per passar-me pel folre la norma de no consumir més de 4 gallons d’aigua x persona i faig una bugada i dutxa…

A la sisena etapa tornem a recuperar l’alta muntanya. En aquesta ocasió, pocs corriols però prou feina tenim per fer els quasi  1.800m de desnivell  com per pensar a sobre amb corriols… etapa complerta, amb un pista realment dura de pujada,  banyada en llac, i rematada final fins arribar al nostre últim hut.  Penso quan el veig que ja estem acabant…

Etapa 7: The Whole Enchilada

Seccio3La setena i última etapa de la travessa, mereix un punt i apart. Si amb la quarta ja us he dit que em toco quan hi penso, amb aquesta ja em mullo directament. Només aquest dia ja paga la pena tot plegat. En el mapa tenim dibuixades vàries possibilitats de recorregut: triem encertadament la més llarga i dura,  que conté el circuit anomenat “Whole Enchilada”, que farem sencer. Aquest nom ve donat perquè té absolutament de tot: alta muntanya, bosc frondós amb rius, baixades tècniques, baixades ràpides,  zones d’ombra i desert, i el millor de tot, pràcticament tot corriol, excepte l’últim tram de descens a Moab que és per una pista plena de pedres i salts.

 Es parteix de 2.900m, s’arriba a 3.200m per un corriol dur però preciós de pujada i s’acaba a la ciutat de Moab a 1.227m. Hi ha dos moments que tinc absolutament gravats a la retina:  el primer és el moment en que s’acaba bruscament el bosc i veus al teu davant totes les muntanyes rocoses, i que a més coincideix amb el començament del descens més divertit i espectacular que he fet i probablement he fet mai (foto de la portada): un corriol en ziga-zaga (que diria aquell) ràpid i fàcil amb tot un tros de paisatge al teu davant. El segon moment és el llarg recorregut, tècnic i exigent,  que transcorre per tota la carena a sobre de Moab. El camí busca constantment el límit de la muntanya per tal que puguis veure el paisatge a sota els teus peus. Per fer aquesta foto, el meu germà no s’hi ha posat expressament!, és que el camí passa per aquí, i així durant una quants quilòmetres.

Dia extra: Slickrock Trail i Arches

Seccio-SEncara amb l’adrenalina al cos, passarem un dia més a Moab, al matí fem el divertidíssim i famós Slickrock Trail, i per la tarda, l’encara més famós Parc dels Arches.

El Slickrock Trail és una mena de circuit d’uns 21km molt a prop de Moab. Espectacularitat total, doncs constantment, es pedala sobre roca. Tècnicament, fa de mal definir: per una banda, és senzill perquè l’adherència sobre la roca és total, però per l’altra, cal tenir uns pulmons  importants per salvar amb dignitat els constants “dragon-khans” . Divertit divertit.

Finalment, els dos dies posteriors de tornada cap a Los Ángeles, els aprofitem per fer una visita ràpida al Canyonlands i fer nit a Las Vegas, tot una experiència.

Ruta duta a terme el setembre 2014 Per Adrià i Marc Triquell Cristòfol

Fotos: https://www.flickr.com/photos/lacapsa/sets/72157648008479436/

IMG_4387

COMABONA VS PLATXÈRIA AMB AIGUA 28.09.2014

Per Joan Lladó

Per tercera vegada, -això va per mi-, intentem de pujar el Comabona i per una raó o una altra, aquesta també per boira, ho hem de deixar córrer. Per sort, som una colla privilegiada i sabem treure tot el suc que ens ofereix la terra; i l’entorn Cadí-Pedraforca en té per xarrupar.

El darrer intent va ser el 2011, concretament el 24 de juliol. Aquella vegada vam poder pujar fins la Serra Pedregosa, a un tret del Pas dels Gosolans, però com he dit més amunt, la boira ens tirà enrere. Enguany, veient des d’el Coll de les Bassotes el percal que ens esperava en aquelles alçades, vam fer un canvi de rumb i de ruta: decidírem de fer l’itinerari de tres anys enrere, però a la inversa. Així ens veieu, després de vacil·lar un bon xic sobre el canvi de plans,  prenent el camí de Gósol pel GR. De ben segur que no ens en penediríem; ho coneixíem de ple.

DSCF5073Davallant pels prats sota el Collell, amb el torrent de Cerneres a la nostra dreta i amb la clotada de Josa al fons, damunt la ferma i dibuixada cinta que fa el corriol, és suficient per fer treure càmeres de butxaques i motxilles per deixar constància de la nostra humil presència a la contrada.

DSCF5082

IMG_4404Quan tombem de vessant, al Coll de la Portella i encarem la Font de Terrers, comença la primera gran baixada i la diversió. Rampes pedregoses i amb fort desnivell ens llancen frenèticament fins el torrent de la Coma dels Caners. Les mirades de complicitat i de murri no poden dissimular l’eufòria del moment i quan comentem la jugada ja en tram planer abans d’arribar als Terrers, ens ve de cara un ramat d’ovelles seguit del pastor amb qui en Pep hi bescanvia quatre mots.

DSCF5091

DSCF5098Passat el coll, iniciem el tram més tècnic, encara que sense massa pendent, abans d’arribar a Gósol; un sector de calcària molt trencat on no convé encastar-se amb la roda davantera si hom no vol deixar petja del seu pas deixant-hi les dents en relleu. Repetim la descàrrega de l’adrenalina i tots són elogis per la diversió d’anar esquivant esculls prou sorprenents i alhora complexos. Anem carregant bateries per passar la setmana.

DSCF5089Som al bell mig de la plaça i ens sembla que encara és d’hora per entaular-nos. Ho farem a Saldes. Per la carretera anem a cercar l’inici del PR al Roc de Dos Quarts de Vuit, al nord de Sorribes. Hem de fer una petita rectificació fins a ensopegar amb el corriol. El camí és distret el que li dóna un ritme lent. Les hores passen alegres i ens plantem al Coll de Jou, sota la cara sud del Pollegó inferior del Pedra, en velles i en desús pedreres i on hi comencen a caure quatre gotes.

DSCF5099Què hem de fer? Baixem directament a Saldes per la pista de dos quilòmetres i mig o seguim pel PR que du al refugi i mirem de trobar el camí que baixa més endavant fins al poble? Tot i la minsa pluja preferim la diversió malgrat no estar del tot segurs si trobarem un bon descens ni on serà. La pista s’acaba tot seguit per continuar en un corriol força tècnic i en trams de molt pendent que anem provant fins allà on les cames resisteixen. Potser s’enfila un xic massa, hem passat també el torrent de la tartera del Pedra, i això ens fa arrufar el nas. Però vet aquí que enmig d’un tram que hem de fer per força a peu, hi trobem un trencall que baixa en la direcció que ens interessa i no pinta gens malament.

DSCF5101La mare que ho va parir tot! Quina baixada! Ni la canalla gaudeix tant. Senzillament sensacional. No us puc dir més.

DSCF5103DSCF5105DSCF5107Som a la carretera del refugi Estasen. Ara plou amb força. Ens abriguem i ens prevenim de l’aigua. Baixem cap a Saldes ben contents i satisfets per anar a dinar i ens entaforem en un dels bars de la plaça per cruspir-nos els entrepans que portem, acompanyats evidentment de l’apreciada cervesa i d’alguna tapa que ens serveix per arrodonir l’àpat. La pluja s’envalenteix. S’enceta el debat de com tornar al punt d’inici. Els uns s’estimen més de baixar per carretera i anar per feina tot i el risc de passar fred i, els altres, continuar l’aventura amb més diversió, sense fred, però també molls.

Finalment el grup es parteix, quatre se’n van avall i cinc continuem la ruta prevista. Als cotxes ens trobarem.

Sense més preàmbuls, encetem la tornada amb bona pluja i amb un primer rampot que fa feredat, tot just deixant el poble. Vaja, per treure el dinar. Per sort, el fort pendent i la dificultat del terreny ens obliguen de posar els peus a terra fins que coincidim amb el camí del castell de Saldes força més assequible.

IMG_4401Després de la foto i sense fer pràcticament cap aturada sinó per passar alguns obstacles lliscosos i impossibles, arribem a la Foranca a tocar de Gresolet. Corriol llarg, feixuc i lent, d’uns quatre quilòmetres, flanquejant per sota el mirador de Gresolet, per nosaltres ha esdevingut distret, i amb l’ambient de recolliment i amb l’aigua a dojo encara més: -Compte no trepitgeu la salamandra! Quin animal tan encisador… Aquesta tampoc! Goita que n’és de grossa! En tot el llarg del camí n’anaven apareixent al nostre pas amb el seu lent caminar, tot el contrari dels seus parents quan copsen el perill. I consti que el perill se’ls multiplicava quan passava en Pep!

salamandra-comun-85863Arribem a la pista de Gresolet juntets l’un darrere l’altre, tal i com ho hem fet durant tot el corriol. Hi fem un petit descans. La pluja no perdona i estem ansiosos per arribar a dalt. Vinga, el darrer esforç!

Prosseguim el nostre camí enfilant vers el Coll de la Bauma pel Santuari de Gresolet. Ens resten quatre quilòmetres llargs de pista, i per sort, de molt bon ferm i d’un pendent gens emprenyador. Hem mantingut un bon ritme de pujada i ens plantem al coll sense adonar-nos-en. Ara si, s’ha acabat el blincar l’espinada i es nota l’eufòria i el caire bicicorriolenc que pren el tomb que estem fent malgrat la pluja.

IMG_4392IMG_4393IMG_4394De la Bauma a la Bena ho fem per la pista, doncs hem pensat que per l’hora que és, el darrer repetjó ens alentiria i, ai vés!, ja en tenim prou de pujades, tot i que sap greu perdre’s un corriol sublim.

Tot just que fem dos cents metres de pista, a en Martí li falla alguna cosa a la màquina: un altre cop se li ha descollat el disc del darrere. El caragola com pot i avall que fa baixada. Quina manera de córrer, saltar i menjar sorra. La pista és rapidíssima i hi trobem uns guals de desguàs que semblen posats a gratcient. Visca!

Al Coll de la Bena hi plou força. Abans d’entrar al corriol per on hem pujat al matí, que és a tocar de la Font Vella i que baixa com un rierol enmig de la Baga de Murcarols, l’Anscari passa al davant per poder gravar en vídeo en el tram més pedregós i cafre. El resultat de les imatges no són mai com les voldríem; la realitat és molt més espectacular. El “divertimento” puja de to.

Travessem la pista a mitja obaga i seguim pel GR com fins ara. Quin gaudi! Arrels, pedra, aigua, desnivell, velocitat: disbauxa total. No busqueu el millor parc d’atraccions, us direm on és. I encara no és tot. Després de comentar la darrera jugada, fem un bon tram de pista esperitats, sense veure-hi gairebé res per l’aigua i la sorra al ulls, però la velocitat que no minvi. Al mas del Puig de la Baga ens posem per ordre segons molles, rodes i habilitat i entrem a la darrera atracció de la jornada, possiblement on hi havia més quantitat d’ingredients per elaborar la quinta essència del nostre ciclisme. I el mamelló en dubtava. Molt, molt, molt i molt bé! Sortida de llibre.

Hem d’arribar als cotxes arrossegant en Pep: ha petat la cadena. Fi

Els corriolaires: David, Carles, Valentí, Marcel, Anscari, Oriol, Pep, Martí i Joan.

Distància recorreguda: 43 km.

Desnivell +acum.: 1920 m.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.