BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Ja hem paït el sopar de divendres i tornem a ser damunt la bicicleta. Hom decideix d’anar cap a ponent per ser més a prop de l’aglomeració. Doncs som-hi. Al Cros hi ha dubtes per on pujar: Cabrils o Cabrera. Guanya Cabrera. Passem doncs per Can Duran, després per Santa Elena, pel cementiri i per evitar el Turó d’en Punsola, ens encigalem fent marrades a la urbanització la Pineda sense trobar sortida cap al poblat ibèric, fet que ens obliga a baixar al poble i per la pista pujar a la font i a la Creu de l’Avellà.

Per Joan Lladó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.

Per Joan Lladó

Perdoneu pel retard en la publicació de la ressenya de la diada. Aquella setmana fou molt estreta i amb la Volta en perspectiva encara se’n feu més.

El dia 11 de setembre ens trobàrem (deunidó la colla: n’érem dotze) a les set a la plaça i anàrem cap a Argentona per pujar per Riudemeia, el Fondo de la Gallega i després a la Collada de Parpers. Pel GR i la variant d’aquest ens dirigírem a Sant Bartomeu. Continuàrem per sobre la font i anàrem a cercar el camí de la Cabana del Moro.

Per Joan Lladó

Aquest diumenge hem quedat a la plaça un xic més tard perquè a les set encara és fosc. A dos quarts de vuit doncs, vuit corriolaires ens hem dirigit cap a Argentona per anar, fent un xic de volta, a la Bassa del Senglar. Si en Martí ho diu, cap allà hem d’anar.

Per Joan Lladó

Ahir dissabte es va inaugurar l’ampliació de les instal·lacions de Dr. Bike al carrer de Sant Joan.
En aquest nou espai hi tindrà cabuda una exposició de més de 150 bicicletes i que alhora servirà per reorganitzar el local del taller i millorar la seva exposició de recanvis, roba i complements.

Felicitem doncs en Raül i el seu equip per la seva empenta.

Per Joan Lladó

Hem passat una altra edició sense que haguem pres mals majors i, tot i la distància total a recórrer, que no es pot pas desmerèixer, no ha estat un recorregut dels que als corriolaires ens agradi. S’ha fet en general un itinerari molt rodador, sobretot en la primera etapa. En la segona, tret del desnivell acumulat, del tram d’orientació amb algun corriolet inclòs, d’algun descens inoblidable i afegim-hi una vall poc coneguda (de Ridolaina), ha estat, per a mi, força ensopit.

Per Joan Lladó

Repetim la jugada just un any després. Dijous decidírem de variar un xic l’itinerari i l’horari d’aquest entrenament per la Volta a la Cerdanya: per un costat avancem una hora la sortida en previsió de no fer esperar massa a les famílies. Això vol dir que hem d’estar tots preparats a la plaça a les cinc del matí. Per l’altra banda, optem per no travessar la plana del Vallès per manca de corriols i per evitar les obres del TGV que no són gaire boniques.

Per Joan Lladó

Al capdamunt de la riera de Can Gener i per sobre mateix de les instal·lacions esportives de la Laru, s’hi han començat a construïr 25 xalets unifamiliars (vegeu-ne la descripció del promotor). D’aquesta acció m’en faig algunes reflexions:

(més…)

Per Joan Lladó

Després d’un parell de setmanes amb molta activitat esportiva i degut principalment a l’entrenament fet per a la propera Volta a la Cerdanya, ens retrobem a la plaça, alguns amb les cames un xic pesades. Personalment, diria que duc sobre-entrenament. Des de dimarts 21 que, dia si dia no, entre bici de muntanya, de carretera, córrer i muntanya, no he parat. Ho noto quan pujo escales.

Per Joan Lladó

Durant les meves estades de vacances, tant d’estiu com dels dies sants, dels darrers tres anys a La Rioja Alavesa, tot voltant i enfilant-me per la Sierra de Cantàbria, ja fóra a peu ò amb la bicicleta, m’havia fixat en una extensa i planera llenca boscosa que molt ben delimitada per unes penyes calcàries, s’estén cap al nord arrencant dels petits pobles que fan de límits amb els camps de conreu.

Per Joan Lladó

Ens enyoràvem de tants dies escampats i en el retorn de les vacances som una bona colla la que ens retrobem el diumenge: en som dozte. Repetim com en el darrer diumenge i anem una altre vegada cap a llevant, a Llavaneres, car l’estiuejant ens hi espera. Pugem cap al Montalt enfilant pel torrent de les Maioles fins la Plana d’en Catà i els Rocs d’en Magí. Davallem tot seguit cap a les Planes d’en Montalt i travessem la finca del mateix per continuar un bon tram del camí del Roc de la Ferradura.

Per Joan Lladó

Les seves darreres paraules:

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç, no em busqueu. Si algú em troba, li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!

Per Joan Lladó

Aquest diumenge ha estat un èxit de participació. Ens trobem tretze corriolaires a la Plaça, més un altre que se’ns afegirà a Llavaneres i el darrer a l’hora d’esmorzar. És a dir, quinze tronats de la bici de muntanya. Deunidó. Era establert d’antuvi que aniríem cap a llevant, car s’havia quedat de trobar-nos amb l’Andreu a Llavanares. Aquesta vegada, a diferència de la darrera que en Guillem va venir per aquests verals, el ritme pres per arribar fins la font de Llorita ha estat bén diferent. El petit mamalló ha arribat fresc degut a la xerrameca matinera general en la trobada amb l’estiuejant.