BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

La sortida del diumenge va ser multitudinària: dotze corriolers ens trobàrem a la plaça. A la majoria, el fred no ens espanta. Entre riallades i comentaris passats de volum, amb el perill de rebre una gallerada d’aigua, decidírem d’anar cap a llevant. Objectiu: esmorzar a Torrentbò.

Per Joan Lladó

El divendres, tot i tenir pont, al matí vaig anar a treballar una estona per no perdre el costum. En arribar a casa li dic a la dona: “Què et sembla si ens n’anem al País Basc?” Preparades les bosses i carregada la bici i el gos al cotxe, a les quatre marxem amunt. Diumenge al matí me’n vaig anar amb la bici a pujar al cim de la Sierra de Kodes, el Ioar de 1.416 m., que es troba a cavall de Nafarroa i Araba.

(més…)

Per Joan Lladó

El pare de la criatura ens ha informat que avui, a tres quarts de sis de la matinada, ha nascut en Martí amb tres quilos i tres-cents grams. Corriolaires, afanyeu-vos que ens van empenyent!!!

Per Joan LLadó

Per Joan Lladó

Vam arribar a la plaça amb la idea premeditada d’anar cap al descens que es disputà el diumenge anterior a la zona de can Bordoi. S’havia de tastar.
Vam sortir tard per una avaria d’en Martí i mentrestant ell anava a casa a adobar-la, nosaltres ens glaçàvem al D’Ara. Hi feia un ventet molt fi que venia de la riera i ens obligà a arrecerar-nos. Durant aquella estona veiérem molts més ciclistes del que és habitual. Podia ser per l’hora car, passaven de les vuit i en aquell punt de trobada hi sol haver força “giro”.

Per Joan Lladó

El cap de setmana passat es celebraren els dos dies Guak de bici de muntanya a Llinars. Diumenge, tota la família vam decidir d’anar a veure el descens que començava a sobre de can Bordoi. Hi participaven en Luca i en Raül de Dr. Bike. I com no podia ser d’una altre manera, vam coincidir amb el papa Leonardi fent les oportunes gravacions del nen. Per cert, en la primera mànega, el petit Leonardi, intentant de reconduir la bici en un tram trinxat al principi del descens, va topar amb un arbre que de poc no el tomba.

(més…)

Per Joan Lladó

Per Joan Lladó

Després d’una petita prova al Blogger de Google, el nostre bloc continuarà publicant-se a Vilaweb (MésVilaweb). La decisió ha estat presa per diverses raons: primera, he pogut actualitzar la capçalera; segona, he reeixit en instal·lar un comptador estadístic de visites; tercera, tenim un bon gruix d’informació al suport de Vilaweb i fóra una llàstima de trencar-lo i quarta i darrera, perquè crec, creiem, que Vilaweb s’ho mereix i hem de donar suport a un portal del nostre àmbit.

Us saluda,
Joan Lladó.

Per Joan Lladó

Saludem en Marc T. que dimecres va entrar dues vegades al bloc cercant informació per estar al dia de les nostres gestes. Malauradament, les darreres entrades no són massa completes, però ja les elaborarem. Intentarem d’agafar el ritme i esperem que a la redacció rebem un cop de mà per cobrir les cròniques setmanals. Esperem també, que els incendis que durant aquests dies castiguen la Mediterrània americana, no l’afectin directament.

Una forta abraçada.

Per Joan Lladó

Una desena de famílies corriolaires vam ser el cap de setmana passat a la casa de colònies Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols a la Garrotxa. Tant de bo ho poguéssim fer tot l’any!!! Us ho detallarem.

Per Joan Lladó

Molt bonic i rodó itinerari el que vam fer diumenge. Vam tenir l’ensopegada però, de passar per una propietat privada sense tancar, els amos de la qual s’havien llevat amb el peu esquerra. Us ho explicaré.

Per Joan Lladó

Ens agrada tant aquesta festa, que l’hem celebrada anant a Pirineu. No sabeu quina quantitat se’n respira de Hispanidad per aquells verals… Vah! deixem-ho córrer que no val la pena d’esmerçar tants mots per res.

A les cinc del matí sonà l’alarma per llevar-me. Els altres, si fa no fa, a la mateixa hora també es desvetllaren per acabar de preparar els estris i, cap a les sis, en Martí ens passà a recollir. Vam arribar a Porta cap a dos quarts de nou i sense fer ni un trist cafè amb llet, a les nou engegàrem cap amunt. Tanta era la nostra fal·lera d’enfilar muntanyes, que al primer camí ja érem errats.

Per Joan Lladó

Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.